dijous, 31 de desembre del 2009

Resum del 2009 i propòsits pel 2010

Salut!

Seguint l'exemple de La Frikoteca, em proposo fer un resum del què m'ha passat a nivell rolero durant el 2009 i fer una llista de propòsits pel 2010.

SOBRE EL 2009:
  • * El blog: aquest any el blog l'he tingut més parat, més tranquil. Les aportacions de'n Quim i l'Albert han ajudat a quasi arribar al post semanal....
  • * El descobriment / La il.luminació: evidentment descobrir Burning Wheel ha estat la revolució als meus esquemes sobre els jocs de rol. La inmersió en aquest fascinant joc ha estat total.
  • * Actual Play - Burning Wheel: el 2009 va començar amb la saga dels Cassano a Freeport una campanya que ens va permetre conèixer les potencialitats del joc en situacions de no combat: negocis, riqueses, compots, duels dialèctics, estafes... tot i ser la primera vegada que jugàvem i que el grup va patir molts canvis de jugadors la experiència va ser molt positiva.
  • * AP - Burning Wheel 2: amb tots els aprenentatges de la primera campanya vam començar la saga de la Terra Glaçada. Encara hi som pel tros, però la veritat és que estem passant-ho molt bé. La creació del setting amb tot el grup va ser molt xula i l'anar-lo contruïnt a través de l'ús dels Wises i les tirades fallades ha sigut un descobriment. Seguirem informant.... :-)
  • * AP - Dark Heresy: l'arribada d'aquest joc en espanyol va fer que ens hi llancéssim de cap. Un bon joc: ràpid, directe i gamberro. Inclús em vaig animar fer una adaptació del sistema GUMSHOE per a Dark Heresy.
  • * AP - In Spectres: al nostre grup fem partida setmanal, alternant una campanya de llarga duració (actualment BW) amb altres partides de jocs variats d'una o poques sessions. Aquest any hem provat l'In Spectres. Em va agradar. Un bon joc per riure, canviar d'aires i millorar la teva capacitat d'improvització.
  • * AP - Mutant City Blues: l'estiu ens va permetre provar aquest joc i el sistema GUMSHOE. La veritat és que em va deixar un gust extrany. Em sembla que té molt potencial, però que no vam acabar d'agafar el fil. Em sembla que haurem de donar-hi una altra oportunitat...
  • * AP - Cataus: la versió catalana de DONJON també ha estat una de les novetats de l'any. Amb ella hem rigut, hem comprat i amuntegat pilons i pilons de d20 i hem matat el monstre i saquejat el botí. Una altra bona troballa.
  • * A més vam poder fer la partida nadalenca (el gener del 2009) provant el mòdul The Gift de Burning Wheel, cosa que aquest any s'ha quedat sense poder-ho fer...
  • * Aquesta tardor passada m'he apuntat al curs d'escriptura rolera que ha organitzat en Pedro J Ramos, suposo que el projecte que he presentat veurà llum durant el 2010....
PROPÒSITS PEL 2010:
  • * Intentar arribar als 60 posts anuals: voldria dir més d'un post per setmana.
  • * Acabar el projecte del curs d'escriptura rolera: l'adaptació del sistema d'Infection de Burning Empires per a permetre campanyes no només basades en l'invasió dels Vaylen.
  • * Mantenir el ritme d'una partida setmanal (més o menys). Consolidant el grup (petit però motivat).
  • * Provar Burning Empires.
  • * Poder participar activament en un projecte molt interessant d'un company (de moment no en puc dir res més).
A veure si me'n surto....

dimecres, 23 de desembre del 2009

Si volen un videojoc, se'n compren un

By the way, quick note to Hasbro/WotC: America's youth does not seem to have the patience to learn to play 4th edition D&D. It is too damn big, complex, and intimidating. If they want something like a video game program, they'll just play a video game. Sheesh!

Per cert, nota ràpida per Hasbro/WotC: El jovent d'America sembla que no té prou paciència per aprendre a jugar la 4ª edició del D&D. Es massa refotudament gran, complexa i intimidant. Si volen quelcom semblant a un videojoc, juguen a un videojoc. Collons!

- JB, B/X Blackrazor

dijous, 17 de desembre del 2009

Quants jugadors en un grup?

Personalment, m'agrada dirigir grups més grans. Per mi, la mida "perfecte" és entre 8 i 12 jugadors. Més enllà de dotze comença a ser poc manejable i el DJ ha de treballar les seves habilitats narratives, de ritme i dramàtiques per fer que TOTHOM es mantingui involucrat i entretingut. Inevitablement, alguna facció de jugadors rep menys atenció i moments per brillar que d'altres. Tanmateix, si l'aventura ha estat entretinguda, no els importa, sempre que hi hagi un moment per ells sols durant la partida de la propera setmana. Amb tot, estic avesat a dirigir a molta gent.

Durant els meus dies en el Detroit Gaming Center cada dissabte a la nit solia dirigir un grup de 26 persones (The Defilers) , amb algun afegit que podia incrementar aquest nombre fins a 32 (la qual cosa és gairebé impossible de dirigir, àdhuc per a una sola partida de combat i aventura èpica). No m'agrada arbitrar a més d'un màxim de 21 jugadors, i en prefereixo entre 8 i 14 pel meu nivell ideal de confort. I és molt important que el DJ es senti còmode.


- Kevin Siembieda. Game Master Guide.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Arrodonir en els jocs de rol

Divideix aquest total pel nombre de personatges del grup, arrodonint com qualsevol persona normal que hagi anat a escola sap fer i dóna aquest total a cada jugador. (De veritat, no puc entendre per què alguns jocs de rol tenen aquesta mania d'explicar-te com arrodonir els números. És com si tots els dissenyadors de jocs de rol odiessin la seva mestra de tercer i decidissin rebel·lar-se dient "arrodoneix cap avall" o "arrodoneix cap amunt" o "arrodoneix de cairell els dijous". Arrodoneix cap on se suposa que s'ha de fer i si no en saps, busca un curs nocturn per adults. Queda't a l'escola. No preguis drogues. No acceptis reglas d'estranys. Beu llet.)

- Clinton R. Nixon, Donjon, traducció al català de Mateu Pastoret (Cataus) sobre la traducció al castellà de Guido Quaranta, René López Villamar i José Jimenez. Llicència CCR - Compatir Igual (by-sa) 2.5.

dimecres, 25 de novembre del 2009

curso de escritura rolero

Buenas,

participo en el curso de escritura rolero que ha organizado Pedro J Ramos a través de su blog Veinticinco horas al día. En su blog podréis encontrar explicaciones de la mecánica y el funcionamiento del curso.

Me apetece participar por qué el ritmo que Pedro propone es ideal para mi.

Iré colgando en este blog reflexiones y, sobre todo, el material que genere.

El primer ejercicio era, en 200 palabras, definir lo que se quiere hacer.

Aquí estan las mías :

Pretendo escribir una ampliación del sistema de reglas de Infección del juego Burning Empires (BE). Se trata de un subsistema que organiza las escenas y arcos argumentales de las campañas en base de un conflicto a gran escala. La adaptación quiere mantener el espíritu de reproducir acción a escala planetaria de tipo diplomático, comercial, de infiltración e invasión militar. Esta adaptación permitirá jugar a BE sin basar todas las campañas en la invasión alienígena (como ocurre en BE) permitiendo aprovechar al máximo este fantástico JdR pero con campañas más variadas al estilo del Traveller o de series de TV com Firefly o Stargate Universe. Sin duda alguna se trata de una ampliación para jugadores que conocen el BE. El documento final incluirá una breve descripción del sistema de Infección de BE para situar a los lectores no conocedores del sistema y para motivarlos a conocer este juego. Las cinco páginas que propone el curso como objetivo me parecen muy adecuadas para un proyecto de este estilo. La difusión de este proyecto tendrá un claro estilo de fan-made: a través de mi blog personal, de fórums de roleros hispanoparlantes y a través del fórum oficial (previa traducción al ingles).

Vuestros comentarios serán bien recibidos. También podeis buscar más información en el foro que se ha montado.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Nova sessió de BW, els meus dilemes amb el ritme de les sessions i BE a l'horitzó....

Després de tres setmanes sense jugar a Burning Wheel vam jugar dijous passat de nou a la nostra saga de Terra Glaçada.

El Burning Wheel és un joc dels que exigeix un cert ritme i, crec, ens va costar engegar. Però la roda sempre acaba girnat.

La sessió va ser de les de contrucció de trames: diplomàcia, espionatge, intriga i interacció amb molts pnjs. Va acabar la sessió amb un munt de trames noves a punt de ser explotades pels jugadors i els seus Beliefs....

Vam incorporar la idea de començar amb un pròleg explicat per un dels jugadors (amb recompensa explícita a nivell de joc) com es discuteix actualment al fòrum de BW. A més aquesta nova (i simple) mecànica també ens servirà per explicar què va passar amb el personatge de'n Quim, que no va poder venir a jugar.

Com sempre que acabo de dirgir una sessió de BW vaig acabar esgotat. Demana un estil de direcció (i diria que pels jugadors és igual) molt intens, participant i escoltant molt. Al mateix temps tornen a sortir els meus dubtes al voltant del ritme de la sessió, de la combinació d'escenes individuals amb les de grup, de poder estirar/provocar tots els Beliefs dels del personatges....

Diria que, assumint que els jocs de Luke Crane són el descobriment personal més important des de l'Ars Magica (a principi dels 90) en el que respecta a jocs de rol. I ara el meu repte personal és entendre, aprendre i dominar aquest ritme de les sessions que imposa els sistemes de Mr. Crane. Encara no puc dir res més concret, però la lectura de Burning Empires m'està donant moltes pistes....

Sens cap dubte la meva participació al curs d'escriptura que proposa Pedro J Ramos anirà per aquí....

Keep Burning!

dilluns, 26 d’octubre del 2009

la fitxa de GURPS


Seguim treballant en el projecte ROLEGEM.

Ara he traduït al català la fitxa de Gurps. Tant de bo us sigui útil!

Si la voleu està aquí. I també aquí.

=)

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Les noves adquisicions

Ja vaig comentar fa un mes que estava venent alguns manuals que no uso. Amb els ingressos obtinguts he fet algunes compres....

Ara, seguint l'estil de'n Mobuttu, us passo la foto amb totes les adquisicions:



Veureu que hi ha:
  1. el MOUSE GUARD
  2. el HEROQUEST 2a edició: que és el que m'estic llegint i que a mesura que avanço m'agrada més ...
  3. el BURNING EMPIRES: té un aspecte brutal!
  4. el manual de campanyes de GURPS 4a. Ara ja estic equipat!
  5. un manual de Gurps carregat d'ironia i humor: GOBLINS, una societat dickeniana, classista i humiliant en un Londres poblat per goblins...
  6. el joc de rol de HELLBOY, amb sistema Gurps.
  7. i el darrer Tribunal d'Ars Màgica 5a edició: THE LION AND THE LILLY, tribunal de França-Normandia.
Exceptuant Hellboy i Goblins (que responen més a una compulsiva mania de col.leccionar manuals d'ambientacions de Gurps) els altres poden posar nerviosos als meus jugadors ara que tenim la campanya de BW engegada.... :-)

Opinions?

pd: o si no sabeu què dir podeu opinar sobre les estovalles..... :-D

divendres, 16 d’octubre del 2009

Crònica de les dues darreres sessions de BW

Després d'unes setmanetes intenses a la feina, esgarrapo uns minuts per recollir la crònica de les dues noves sessions de Terra Glaçada - Burning Wheel.

LA PRIMERA SESSIÓ (ara fa més de 15 dies) va ser una sessió intensa: 4 jugadors coneixedors del joc + 1 jugador nou + 1 jugador convidat. Uau!

A nivell de la història: els nostres herois van seguir negociant per aconseguir transportar el Guardià mort fins a la ciutat de La Porta. El capità Berenguer reuneix als Capitans de Barcos de Gel per aconseguir convèncer-los de l'existència del kraken, sense gaire èxit. El Bisbe i el seu ajudant (personatge convidat) ultimen els preparatius per al transport del cadàver. I l'entrada del nou personatge Gueral de Rocafoix, mic de l'ànima del Príncep. La flota surt al final i el viatge de tornada cap a La Porta comença. A la nit el campament de barcos de gel és atacat (durant la misa que oficia el Bisbe Gaufred) per una manada d'óssos blancs. En Gueral, el nou personatge, mostra les seves habilitats parlant amb els animals i calmant-los. El conflicte també serveix per què el Príncep quedi malament amb el Gran Guia (cap espiritual de l'Església). Al final el barco del grup queda aïllat de la flota.... moment en què apareix el kraken!

A nivell de mecàniques: la sessió va ser fluïda. Erem molts jugadors, alguns desconeixien totalment com funcionava el joc, però va anar prou bé. Ens vem centrar en tirades enfrentades entre jugadors, alguns contra personatges no jugadors. Es van gastar alguns punts d'Artha, i vam practicar molta "enginyeria de tirades" (ajudes, forcar, tirades linkades....). La nova incorporació va comentar (a part de la clàssica sensació de saturació que produeix el BW a les primeres sessions) que tenia la sensació que el roleplaying quedava massa relegat per les tirades de dau. Com a opinió personal crec que com a DJ vaig apretar/pressionar poc als jugadors amb els seus BITs.... L'aparició del kraken al final de la sessió va ser un encert: un cliffhanger en tota regla que va animar molt el temps d'espera entre sessió i sessió....

LA SEGONA SESSIÓ es va centrar en el combat amb el kraken. Erem els 5 jugadors "titulars" i jo.

A nivell de narració: tota la sessió es va centrar amb la lluita contra el kraken. En un primer moment els guerrers del grup (el bisbe i el príncep) es van llançar a l'atac amb els seus llops. El Capità ajudava desde el barco i en Dersu i en Gueral donaven foc de cobertura amb els arcs. El combat va ser dur i al final va quedar en un "empat tècnic". El grup, però, va aconseguir impedir que el kraken escapés. Al final el van vèncer. Amb una presa d'aquestes magnituds, el grup segueix el camí i arriba fins a la ciutat de La Porta on seran rebuts, sens dubte, com herois.

A nivell de mecàniques: la sessió va ser dura. Un Fight! amb 5 jugadors contra un monstre creat per un DJ inexpert... buf! Les mecàniques del Fight! són genials, però costava molt aplicar-les amb coherència i/o ritme. Va ser dur. Intens. Complicat. Però al mateix temps emocionant. Semblàvem un grup de nens esverats i motivats jugant a un joc del que desconexíem les regles.

Aquí va haver-hi alguns errors o temes a millorar:
- Em vaig deixar intimidar per les possibles possibilitats funestes de l'atac del kraken.
- Vaig ser massa tou amb els jugadors. Cap d'ells va acabar ni ferit. El barco va sortir indemne....
- Vaig pensar molt en el post de'n René sobre la participació dels jugadors en l'aplicació de les regles: hagués estat fantàstic tenir un o dos jugadors amb coneixement del sistema del Fight! ....
- En cap moment de la lluita vaig tenir la sang freda de fer entrar en joc les Creences, Instints i Trets dels personatges (i del kraken).
- A l'escena posterior del Fight! , la situació es va quedar com encallada. A més l'aplicació d'un Let it Ride em va agafar per sorpresa i no vaig saber jugar el kraken amb astúcia per redefinir la situació.

Podria sembla que és un problema greu, però penso que va ser part de l'aprenentatge del joc....

Reptes per a les properes sessions:
- introduir conseqüències interessants a la caça i captura del kraken (de moment se me n'acudeixen de religioses, polítiques i del territori...)
- recuperar la idea de tenir controlats els BITs dels jugadors per tirar-los-hi en cara! ;-)

Keep burning!

divendres, 9 d’octubre del 2009

Cap i arreu!

Sembla que la petita crisi de grup del setembre està plenament superada....



Aquest passat dijous vam entrar en el nostre ritme d'alternar joc i, deixant reposar per una setmana la campanya de BW a Terra Glaçada vam provar el CATAUS.


Què és CATAUS? La versió catalana de DONJON, un joc de Clinton R Nixon que emula les emocions que teníem quan jugàvem a D&D caixa vermella o jocs similars. Exploració de dungeons, saqueig de monstres morts i buscant en les piles de tresor a veure què hi trobes....

Tenim la sort que el nostre màster, en Mateu, és alhora el traductor al català (dins el projecte ROLEGEM, de promoció dels jocs de rol en català).

El joc, ho he de dir sense floritures, compleix 100% allò que diu oferir: recuperar les sensacions de buscar trampes, matar goblins per registrar-los i pujar de nivell.... tot això tirant munts i munts de daus!

Anem per parts:

- la creació de personatges té un cert to romàntic al recuperar les mítiques tirades a l'atzar de 3d6 (amb una aplicació diferent) i llavors es desplega amb una senzillesa aclaparadora a partir de construir el personatge amb habilitats que tu mateix defineixes tot i que no és tant senzill com pensàvem: cal adoptar una perspectiva 100% powergamer, el joc va d'això així que oblida't de floritures i/o trets de personalitat... oi que no n'hi havia a la Caixa Vermella?

- el fluir del joc és molt interessant. El sistema de regles recolza aquelles parts del Dungeon Crawling (Cap i Arreu per nosaltres) que tenen més emoció: el combat, registrar els cadàvers , buscar en piles de tresor i comprar objectes màgics i equip.

- ens va faltar una mica de pràctica en la idea d'intercanviar èxits per fets que el jugador introdueix a la partida, però de seguida vam anar recuperant la imatgeria del passat i (almenys a mi) em venien al cap les coleccions de dibuixos de Larry Elmore i els còmics de La Espada Salavje de Conan per anar ientrant temes.

- el combat, peça clau del joc, que llegit sembla molt complicat és molt imple, ràpid i reprodueix aquell frenesí de conjurs, tirs de ballesta i cops d'espasa, sense tenir gaire en compte ni l'abast, ni taules infinites de modificadors....

En resum: 100% recomanable. De moment ja hem fet una comanda de 50 daus d20 més, que en fan falta molts i a veure si arribem a nivell 2....

La nota personal: feia temps que no jugava i, com sempre, primer dia que jugo = personatge mort. A veure si la sacerdotessa que m'he fet aguanta una mica més....

divendres, 2 d’octubre del 2009

UNA NOVA TRADICIÓ

El meu grup sovint "m'acusa" d'inundar les seves comptes de correu amb mapes, resums, cròniques, esquemes....

Avui he decidit incorporar una nova manera.... i m'imposo preguntar al grup: US HO HEU PASSAT BÉ?

:-)

divendres, 25 de setembre del 2009

GEL ARDENT - primera sessió de joc


Torna a girar la roda! Per fi!

Després de 3 sessions de creació de personatges i de dues setmanes sense partida: AHIR VAM JUGAR!

Vam començar la sessió ultimant les Creences del grup, polint el mapa de relacions després de la marxa (espero que provisional) de l'Isbetrix del grup.

El grup ara el formen el Príncep Estimat (Eudald) candidat al càrrec del Guardià de Terra Glaçada (com l'emperador del setting). Aquest príncep haurà de viatjar per les 8 ciutats-estat de Terra Glaçada per aconseguir que el Conseller de cada ciutat el voti quan s'hagi d'escollir en nou Guardià. L'acompanyen varis nobles (la resta del grup). El Bisbe Gaufred (Albert), membre de l'ordre religiosa militar La Guàrdia de la Mà Guiada, gran espadatxí. Berenguer de Passamans, (Quim) capità d'un barco de gel i intrèpid comerciant. Dersu (Mateu), noble bastard de passat fosc que ha estat anys meditant a la tundra.

Un cop redefinits les Creences i els Instints i llegits en veu alta, vam donar el tret de sortida.
El Príncep, amb el cadàver del Guardià encara calent, agafa als principals protagonistes de la campanya i fa un discurs. Un discurs que entronca directament amb una Creença del personatge i dóna cohesió al grup.... impressionant. Punt de Persona assignat directament!

El Burning Wheel és un joc molt potent però també és cert que arrenca lent, com una locomotora de vapor. Després de molts dies de no jugar-hi les consultes al manual i dubtes enlentien una mica el joc...

Però l'acció seguia avançant. S'acosta el sopar de totes les famílies nobles de la Ciutat dels Mapes per decidir el candidat i en Dersu descobreix que l'Edmund Muntdestrelles vol presentar-se, ia ixò que no té ni 25 anys! Evidentment el grup intentarà fer que arribi en males condicions al moment decisiu....

Mentre (amb una exitosa tirada de Cercles, la mecànica que més agrada al grup) el Bisbe fa que, quina casualitat, a la ciutat hi ha el Gran Guia Galderic (l'equivalent al Papa de l'Església del setting!). El Bisbe Gaufred aconsegueix seure al seu costat al sopar de la noblesa i, quina gosadia la seva, estableixen un duel de Suasió (l'habilitat de Persuasió religiosa) per saber quin paper públic es donarà al Bisbe en aquesta situació històrica.

Arriba l'hora del sopar: el Bisbe conversa amb el Gran Guia; el capità Berenguer s'afegeix als sorollosos mariners del gel; en Dersu es camufla entre el servei per enverinar a Lord Edmund i el Príncep seu a punt per un dels moments més importants de la seva vida...

I arriba el moment en què els candidats s'han de postular. El Príncep i Edmund s'avancen i tothom a la taula va veure clar que calia un Duel d'Enginys!

El Príncep estimat en va tenir prou amb 3 volees per despatxar al seu contrincant, tot i que va treure 0 èxits a la hora de construir el seu argument! El Duel ens va servir de mostra. El Príncep va ser nomenat candidat.

Vam repartir Artha i vam marcar les línies de l'argument de la propera sessió.

COSES QUE EM VAN AGRADAR:
  • la capacitat de construir setting entre tots. Per exemple: tècniques d'embalsamar amb gel, la introducció de la poligàmia i la poliàndria....
  • el fet de formar part de la creació del setting fa que els jugadors s'hi impliquin d'una manera especial
  • el meta-joc del Duel d'Enginys va ser interessant.

COSES QUE NO EM VAN AGRADAR:
  • he de canviar el xip sobre la introducció de personatges no-jugadors. No vull refiar-me dels que he trobat a la web, em sembla que optaré per anar improvitzant les seves característiques, habilitats, creences... a veure si em dóna millor resultat.
  • la curva d'aprenentatge és dura.
pd: la descripció inicial del setting la trobareu aquí.
EDITO: en Mateu ha penjat el seu haiku de la sessió AQUÍ.

dimecres, 16 de setembre del 2009

He aprofitat l'estiu per fer una mica de neteja a la meva ludoteca....

Han marxat alguns manuals de rol i algun joc de taula i això m'ha donat espai i pressupost per a certes novetats. Una wish list plena de projectes!

HEROQUEST 2: La darrera perla del meu admirat Robin D Laws, un genèric amb alt component narratiu. M'agradaria que fos per al nostre grup com un comodí per jugar a aquelles ambientacions que tenen un sistema que no ens agrada, però que ens fa una certa mandra traslladar-ho a sistemes més amables.... Exemples: Rifts, Dark Sun, i un grapat de manuals d'ambientacions de GURPS que tinc!


BURNING EMPIRES: Una altra fruita prohibida. He estat fullejant el pdf i és IMPRESSIONANT! M'estic plantejant seriosament convertir la campanya de Gurps Traveller KEEP FLYING! a Burning Empires....


MOUSE GUARD: Una petita joia. El desig secret que l'acompanya: ser capaç d'organitzar una partida amb la meva família.....



THE LION AND THE LILY: el tribunal de Normandia d'Ars Magica. Un combo de col.leccionisme compulsiu i una certa esperança de jugar-hi..... encara que sigui amb Heroquest!

GURPS HELLBOY: per ampliar la meva tria de manuals d'ambientacions de GURPS, sempre donen una bona lectura i mil i una idees interessants!

dissabte, 12 de setembre del 2009

Primeres imatges de Terra Glaçada...

Penjo dues imatges que preparo com a suport per a la campanya de Burning Wheel.

Un mapa (lamento la qualitat, no en sé més):


I un mapa de relacions. Sense tenir encara les Creences del tot redactades surt un esquema MOLT interessant!

dissabte, 29 d’agost del 2009

Quina part és de qui en cada criatura mítica?

Via Microsiervos

llegint El Nom de la Rosa....


Per superar la Larssonmania que impera aquest estiu fa dies que estic batallant amb un llibre que fa temps que se'm resisteix: EL NOM DE LA ROSA d'Umberto Eco.

La veritat és que el llibre té parts que costen, massa cites en llatí sense traduïr i molts debats teològics, però em sembla que aquesta vegada l'acabaré.

El que volia postejar és que, a mig d'un capítol, vaig trobar un fragment que em va encantar i té un punt molt Warhammer i Burning Wheel.

Es tracta de l'enumeració de mala gent que fa el narrador que ha vist rodant pels camins de l'Europa Medieval... la versió que llegeixo és la de butxaca d'Edicions 62, traduïda al català per Josep Daurella. Tot un vocabulari de mals oficis....

"Salvatore voltà pel món pidolant, furtant, fingint-se malalt, posant-se temporalment al servei d'algun senyor, i després se'n tornà al bosc i al camí ral. Pel que em va explicar, el vaig associar amb aquelles bandes de rodamons que, temps a venir, els anys següents, vaig veure rodar per Europa: falsos monjos, tocampanes, tramposos, belitres, perdularis i esparracats, leprosos i esguerrats, caminants, rodamons, joglars, clergues apatrides, estudiants passavolants, tafurs, prestidigitadors, mercenaris invàlids, jueus errívols, antics captius dels infidels amb ment orada, folls, fugitius, desterrats, malfactors amb les orelles escapçades, sodomites, i, entre ells artesans ambulants, teixidors, calderers, cadiraires, esmolets, empalladors, paletes, brivalls de tota mena, tafurs, poca-penes, brètols, bergants, maules, morts de gana, estafes, saltimbanquis, pòtols, truans, i canonges i capellans ssimoníacs, i gent que vivia de la ingenuïtat d'altri, falsificados de butlles i segells papalss, veneors d'indulgències, falsos paralítics que s'estassaven a les portes de les esglésies, trànsfugues dels convents, venedors de relíquies, perdonadors, endevins i quiromants, nigromants, curanderos, falsos mendicants i fornicadors de tota casta, corruptors de monges i de noies amb enganys i violència, simuladors d'hidropesia, epilèpsia, hemorroides, gota, falsos nafrats, simuladors de demència malenconiosa."

Quina fauna, no?

dimecres, 26 d’agost del 2009

Al César el que és del César....

Després de provar un grapat de jocs diferents tornem al que, de moment, sembla que satisfà la majoria d'interessos lúdico-roleros dels membres del grup: BURNING WHEEL!

Aquí hi trobareu el document de definició del setting que vam treballar la setmana passada.

Us mantindrem informats!

dimecres, 19 d’agost del 2009

Dark Sun, de nou

Tot torna.

Llegeixo a Via News i a Dragonadas Varias que l'ambientació escollida per Wizards of the Coast per al D&D4a és Dark Sun.



Un clàssic que torna d'entre els morts, quan només els fans l'havíen mantingut viu....


A mi sempre em va agradar. I sembla que Devir ho traduirà!

Evidentment no tinc cap intenció de jugar-ho amb D&D.... però qui sap si trobarem algun sistema per jugar-hi.....


dimarts, 18 d’agost del 2009

Skulduggery

El text amb què anunciava Simon Rogers (de Pelgranes Press) el proper joc de Robin D Laws:

SKULDUGGERY

El joc de rol dels Artificis Verbals i Sobtats Canvis del Destí
per Robin D. Laws
Uneix-te als teus amics per una sessió d'Intrigues, Traïció i Temptació

Necessita una pausa de quadres de cinc peus i els atacs d'oportunitat? Busques una alternativa quan la meitat del teu grupabandona la nau de la teva profunda saga de to super-seriós? No busquis més: Skulduggery, eljoc de rol hilarant de Pelgrane Press de fer fer coses els altres perquè estem segurs que ells planifiquen fer-ho amb vosaltres.

Skulduggery agilitza les aclamades normes bàsiques del Dying Earth RPG, que permet jugar jocs ràpids, provocatius i de fer-se a un mateix qualsevol ambientació. Ajustat per a sessions improvisades i one-shots, es pot ajustar per funcionament com a campanya si els jugadors ho demanen.

• La llengua és més tallant que l'espasa. Skulduggery fa la persuasió verbal tant emocionant i decisiva com el combat físic.
• Sempre hi ha una altra oportunitat. No t'agraden els resultats quan tires un dau? Skulduggery té un sistema de resolució dels conflictes que et permet tirar els daus de nou, si et pots permetre el luxe de pagar el preu ...
• Personatges creats en qüestió de minuts. El DJ té un munt de cartes. Els jugadors intercanvien durant uns minuts. Presto: personatges instantanis, a punt per jugar!
• L'astúcia guanya. El desplegament estratègic de fragments de diàleg recàrrega la teva reserva dels punts que necessites per tenir èxit.
• Creus que ho tens tot sota control? Just quan creuen que estan per davant, els personatges han de fer front als seus propis pitjors enemics, les temptacions que els porten de cap a la distracció i el càstig.

Skulduggery ve amb tot el que necessita per crear la seva pròpia ambientació i aventures.

Un cop llegit el document de playtest em sembla que la propaganda no és gens enganyosa. Uneix la versatilitat dels jocs de rol més tradicionals amb un disseny de regles i aventures que ho fa senzill de jugar, a l'estil de Montsegur.

El que em costa més és la dificultat que ha de representar per al DJ la preparació de noves aventures/settings.....

De moment això, a veure si el podem provar aviat i tinc més impressions per compartir!

diumenge, 16 d’agost del 2009

Mutant City Blues - Actual Play - Primer cas resolt i tancat

Molts dies sense actualitzar el blog. L'estiu és dur. =) Molts ja sabem que els estius solen ser mortals per als grups de rol: vacances, viatges, obligacions, vida social.... no és extrany que un grup es trobi sense prou gent per jugar.... però aquest any hem tingut sort!

Vam acabar el mes de maig la nostra primera campanya de Burning Wheel (una passada!), també vam tenir la oportunitat de fer una sessió de Feng Shui.

El juny no va ser menys productiu: vam estrenar el Dark Heresy i vam resoldre un parell de casos de fantasmes amb In Spectres.

El juliol va ser més intensiu: amb l'Albert com a DJ vam poder resoldre un altre cas de mutants, heretges i poder malèfics a l'univers de Warhammer 40.000.

Semblava que durant l'agost el ritme baixaria però.....


Aquestes tres primeres sessions de l'agost hem pogut provar el Mutant City Blues. La veritat és que ofereix el que promet; amb un sistema àgil i senzill, una ambientació interessant, coherent i fàcil d'explicar i unes aventures molt ben redactades.

De moment hem jugat l'aventura introductòria que hi ha al manual i ara estem pensant si començar algun dels casos que hi ha al manual de Hard Helix.

És difícil trobar coses que no m'agradin del MCB. Només cal saber el que és: un joc d'investigació, molt centrada en procediments policials, de casos en un món molt semblant al nostre amb un 1% de la població amb poders mutants.

Per pasos:
  • el joc es basa en el sistema GUMSHOE. No cal tirar per descobrir les pistes, si tens l'habilitat necessària i estàs al lloc pertinent el director de joc et donarà la pista adequada. De fet durant tota la primera sessió no vam fer ni una sola tirada de dau!
  • la part del joc que no és d'investigació té un sistema de joc extra-simple, molt intuitiu i amb molt poques variables. En tot el cas (tres sessions de joc) vam tenir una escena d'infiltració i una de combat. Aquesta darrera va ser una mica més complexa per què era de molts personatges, però en general és molt senzill.
  • la part procedimental del joc marca molt el ritme. Seguint l'esquema de sèries de tv com CSI o Mentes Criminales, el joc (tant el sistema com l'ambientació) dóna un ritme prou adequat al joc. No hi ha sensació de carrers sense sortida, ni de pauses massa llargues. A més al ser policies no es tracta només de saber qui és el culpable sinó de, seguint la llei, trobar proves per inculpar-lo!
  • l'ambientació és extremadament senzilla i alhora prou rica com per ser interessant. Un com com l'actual, amb tecnologia com la de les sèries de tv i amb mutants perfectament (o no?) integrats... a més el manual dóna moltes pistes als directors de joc (i algunes als jugadors) de com recrear l'ambient de les sèries (inclòs una regla per introduir subtrames personals).
  • a més les aventures publicades són molt bones, variades i amb idees originals.
Què més demanar? Seguir jugant! :-D

A més ens han admès per participar al playtest de Skulduggery, el darrer joc de Robin D Laws!

dimecres, 15 de juliol del 2009

GUMSHOE - DARK HERESY

PER QUÈ UNA ADAPTACIÓ DEL SISTEMA GUMSHOE A DARK HERESY?
L'aparició del sistema GUMSHOE al mercat rolero, els jocs de rol amb un component d'investigació es veuen antiquats, com mal acabats. Fa un cert temps que amb el meu grup teníem ganes de jugar al Dark Heresy: ens encanta l'ambientació i l'estil gamberro i fresc dels jocs de rol basats en els universos de Games Workshop. Ara que ho hem fet, veig que implementar una adpatació del sistema GUMSHOE a Dark Heresy pot anar molt bé. Aquí va la meva proposta.

Entenc que sabeu com funciona el sistema GUMSHOE. Si no és així aprofiteu l'avinentes i feu-vos amb qualsevol dels tres jocs que Pelgrane Press ha tret. N'hi dos, a més, que Edge Entertainment ha traduit al castellà. No teniu excusa!

Resum del sistema GUMSHOE en menys de 50 paraules: Es diferencien les habilitats entre generals i investigatives. Si tens l'habilitat investigativa pertinent només estant a l'escena del crim obtens la pista pertinent. No cal tirada. Si a més et gastes punts de l'habilitat pots obtenir pistes addicionals.

ALGUNES PREMISES A TENIR EN COMPTE:
- el sistema GUMSHOE es basa en compra d'habilitats per punts. El jugador té accés a totes les habilitats desde bon principi. Aquí hi ha la primera dificultat a superar: el Dark Heresy (DH) organitza les seves habilitats entre Bàsiques (tothom hi té accés) i Avançades (cal "comprar-les" per poder-les fer servir).
- vinculada a la primera premisa, la segona premisa ha tenir en compte és que DH és un joc on els PJs evolucionen molt amb la experiència: aprenen moltes habilitats i guanyen talents que els hi permeten fer coses noves; a GUMSHOE el factor de creixement/millora és més baix.
- el DH és un joc d'investigació, però no és un joc EXCLUSIVAMENT d'¡investigació: el combat, els poders psíquics i altres factors tenen MOLTA importància en el joc. Per tant no podem fer una traducció pura i dura d'un sistema a un altre.

LES HABILITATS D'INVESTIGACIÓ:
Els jocs que tenen el sistema GUMSHOE distribueixen les habilitats investigatives en tres grans camps: Acadèmiques, Interpersonals i Tècniques. Depenent del joc hi ha una llista entre 39 i 45 habilitats.

DH calssifica algunes de les habilitats per categories: així hi ha habilitats d'Investigació i d'Interacció (entre altres). A més hi ha 5 habilitats basades en la Característica de Percepció que són clarament investigatives. Sumen un total de 18 habilitats (10 de bàsiques i 8 d'avançades). Cal concretar que dins les 8 avançades hi ha els 3 Sabers (prohibit, acadèmic i popular) que són grups d'habilitats i, entre els 3 arriben a les 36 especialitzacions. Així tenim 18 habilitats o 51 si comptem cada Saber om una habilitat (que és el més pertinent).

Sóc repetitiu però cal tenir en compte que una GRAN diferència és que als jocs GUMSHOE els personatge tenen accés a totes les habilitats, mentre que a DH només a les Bàsiqiues i a alguna Avançada.

ELS PUNTS GUMSHOE:
El GUMSHOE basa el repartiment de punts entre les habilitats investigatives en un llistat concret d'habilitats més un número de punts a repartir que depèn del número de jugadors estables que hi ha al grup.

El Rastro de Cthulhu té 39 habilitats d'investigació i reparteix els punts de la següent manera:
2 jugadors - 24 punts cada un
3 j. - 18 punts cada un
4+ j. - 16 punts cada un

Esoterroristas té 39 habilitats dd'investigació i reparteix els punts de la següent manera:
2 j. - 32 punts cada un
3 j. - 24 punts cada un
4 j. - 22 punts cada un
5+ j. - 20 punts cada un

Mutant City Blues té 45 habilitats d'investigació i reparteix els punts de la següent manera:
2 j. - 36 punts cada un
3 j. - 28 punts cada un
4 j. - 24 punts cada un
5+ j. - 21 punts cada un

Al sistema GUMSHOE els punts serveixen per dues coses: si tens punts a una habilitat trobes automàticament la pista relativa només estant al lloc adequat. Com a segon ús, gastar els punts et dóna accés a pistes/informació addicionals.


GUMSHOE DARK HERESY!
Aquí va la meva proposta concreta:
1.- Els punts GUMSHOE a Dark Heresy només es poden fer servir gastant-los. No hi ha pista automàtica. El DJ pot suggerir als jugadors gastar-se més d'un punt per obtenir pistes adicionals.
2.- Es repartiran els punts Gumshoe (PG) seguint la taula de distribució del Rastro de Cthulhu.
2 jugadors - 24 punts cada un
3 j. - 18 punts cada un
4+ j. - 16 punts cada un
Nota: l'elecció d'aquesta taula es basa en una intuició i un cert càlcul imaginat. Si tenim 4 jugadors, amb 16 punts cada un, si cada jugador escull mitjanament bé on posa els punts i com se'ls gasta podem tenir una mitjana de 20 pistes útils per cas... que em sembla que s'adequa als nivells de dificultat del DH.
3.- Els jugadors es reparteixen els punts entre les seves habilitats un cop el DJ els hi ha plantejat el cas.
4.- Els punts es reparteixen a partir dels següents criteris:
4.1.- Si no tens l'habilitat adquirida: només 1 punt i només a les bàsiques.
4.2.-Si tens l'habilitat adquirida: fins a un màxim de punts equivalent al bonificador de la característica pertinent.
5.- Els PG no es recuperen fins al proper cas
6.- Evidentment les habilitats es poden fer servir com marca el DH, però per obtenir una pista cal gastar un PG. Així, per exemple, puc fer servir de manera normal Intimidar per què el porter d'una taberna em diexi entrar, però m'hauré de gastar un PG per Intimidar a un PNJ concret per què em doni la pista que té....

HABILITATS INVESTIGATIVES AL DARK HERESY
Hem agafat les habilitats d'investigació, interacció i les basades en Percepció (i he afegit a la llista Competència Tecnològica per què em semblava que era una habilitat d'investigació)

Bàsiques:
Buscar (Per): gastar un PG d'aquesta habilitat
Carisma (Emp)
Enganyar (Emp)
Escrutini (Per)
Indagar (Emp)
Intimidar (F)
Lògica (Int)
Mando (Emp)
Perspicàcia (Per)
Tasar (Int)

Avançades:
Charlataneria (Emp)
Competència química (Int)
Competència Tecnològica (Int)
Interrogar (Vol)
Llegir llavis (Per)
Psiniscència (Per)
Saber Acadèmic (Int) - grup d'habilitats
Saber Popular (Int) - grup d'habilitats
Saber Prohibit (Int) - grup d'habilitats

divendres, 3 de juliol del 2009

Diàspora D20

....o com veurem, Variablitat D20.


El sistema D20, i sobretot la seva llicència OGL ha suposat una autèntica revolució en l’escena rolera de principis de segle XXI. Tan és així que els seus efectes encara cuegen, i d’aquí uns anys segur s’analitzarà amb calma la seves autèntiques repercussions.


Una d’aquestes conseqüències es allò que s’han anomenat D20 Diàspora, tot i que potser, podríem anomenar-ho millor com a Variabilitat d20 (seguint una mica amb la teoria de l’Origen de les Espècies de Darwin –que enguany fa el seu 150è aniversari).


L’OGL a permès que a partir del nucli que configura el Sistema D20, sorgissin noves variacions adequades a distints enfocaments i objectius.


Així, per una banda, la vella escola (aquells que voleien recuperar l’esperit del D&D original), ha usat les noves eines per “involucionar” el sistema (Microlite20, Osric, etc.), mentre que d’altres s’han dedicat a aprofitar l’empenta del D20, modificant-lo per desplaçar altres jocs que ocupaven nínxols diferents (sense-classes PJ, creació PJ amb punts, etc.) – com ara la línia encetada per M&M). També, a una escala no tant dràstica d’evolució, hi ha qui s’ha dedicat a fer petits retocs per ajustar el sistema mare a les seves necessitats d’ambientació, objectius de jocs, etc. (Pathfinder i D20 derivats).


Però potser el què ha contribuït més a aquesta Diàspora, molt probablement no volguda per Wizards of the Coast i segurament contra els seus pronòstics, ha estat l’aparició de de la 4a edició del D&D, que més enllà de les seves virtuts, ha provocat un efecte de reacció oposada entre part de la comunitat rolera, la qual s’ha dedicat a adaptar als seus gustos un sistema, el D20, amb una alta capacitat de mutació i variabilitat.


Exemple d'arbre d'evolució del D20

dissabte, 20 de juny del 2009

Jugant: In Spectres

De nou la oportunitat d'explicar un joc nou que hem provat! Aquesta vegda, després que la setmana passada cacéssim heretges i mutants ens ha tocat caçar fantasmes amb In Spectres!

In Spectres és un joc amb bona reputació dins la moguda indie, creat i dissenyat per un dels provocadors autors que la dinamitzen: Jared Sorensen. El joc, com sempre de poques pàgines i enquadernat a l'estil llibre, ens ofereix bones estones de joc amb molt humor, molta improvització i algun recurs lúdico-narratiu d'allò més interessant.

Anem a pams:
  • fer fitxes és un moment. De fet no té cap mena de gràcia, lo bo ve per altres bandes....
  • tot comença dissenyant la franquícia d'In Spectres, les entrevistes laborals per entrar a treballar-hi i el primer ganxo de la missió.
  • a partir d'aquí el tema és quan es posa realment interessant. Els jugadors proposen tirades de les seves característiques. Segons l'èxit amb els daus el jugador pot descriure com es va desenvolupant la història amb més o menys afegitons d'humor, problemes, èxits o fracassos per part del DJ. A més si les tirades són exitoses el grup va guanyant unes Fitxes de Franquícia que indiquen el nivell de resolució de l'aventura. En aquesta primera partida vam jugar un "cas" de poques fitxes (10), però vaig entendre que es pot designar partides més o menys llargues. En aquesta "definició en procés" la única regla és: no contradir el què han dit els companys de taula abans que tu.
  • quin és, doncs, el rol del DJ? Primer de tot: CONTENCIÓ. És joc d'estil molt lliure, amb una dosi molt elevada d'humor i molt poc rigor.... per tant no deus ser difícil que el "guió" redactat entre tots acabi amb moltes incoherències. Una segona funció és la de marcar el ritme de l'aventura: veient quantes Fitxes queden per aconseguir anar fent avançar la història. I per últim, però no menys important, tenir una bona capacitat d'aportar idees fresques a partir de les errades en les tirades dels jugadors.
  • Un tema novedós, i que vam explotar poc en la nostra partida, és que el grup té una reserva de daus conjunta, de grup. Aquesta està a la disposició de tot el grup i s'alimenta, es renova a partir de les fitxes aconseguides durant la partida. Em va fer la sensació que és un element del joc que pot donar molt de suc al tema, sobretot quan es juga força partides....
  • I deixo pel final la gran estrella del joc: EL CONFESSIONARI. Sense entendre gaire la coherència que té en el marc del joc, és un recurs novedós, divertit i MOLT original. El confessionari simula l'espai del mateix nom que tenen la gran majoria de reality shows de la tv (Gran Hermano i clònics similars). Quan un jugador demana anar al Confessionari guanya tot el protagonisme. La resta callem i escoltem i ell confessa. En aquesta confessió, que ve a ser una simulació d'un salt en el temps, el personatge (no el jugador) parla tranquil a la càmara i, amparat pel secret de confessió, explica alguna cosa que no sabíem: o afegeix un tret a un altre personatge de la franquícia o explica un flashback del passat que ens pot ajudar a resoldre una situació actual (a l'estil 3:16) o, el millor, explica en passat una cosa que encara ha de passar: un flashforward! Sembla complicat i he de reconèixer que al principi "intimida" una mica, però és relament divertit.
En resum: un joc divertit, àgil i amb molt humor. Fàcil de preparar. No hi jugaria massa sovint, però ens va agradar prou com per repetir la setmana vinent!


divendres, 12 de juny del 2009

Jugant: Dark Heresy



Hi ha jocs que són tan previsibles que quan t'hi poses et sorprenen gratament. I en aquesta ocasió ha estat el Dark Heresy.
Com bé deia en Menecrates en la seva ressenya, és un joc que hauria estat una revolució fa deu anys. I per menor glòria de l'Emperador ha aparegut en una època en que el joc indie i narratiu obre noves possibilitats a l'experiència de joc i fa que qualsevol hack&slash basat en anar tirant daus quedi fora de lloc. Però curiosament això no passa amb el Dark Heresy:

- El sistema de joc és el mateix que el del nou Warhammer FRP. Prou senzill, prou complet, prou àgil. Un bon començament per entrar en matèria de manera còmode.

- El sistema de joc és prou senzill per ser tunejat: en la sessió d'ahir parlàvem de la facilitat amb què el gumshoe s'hi pot inserir, girant 180 graus l'experiència de joc per als jugadors més indies.

- L'ambientació és Games Workshop: gamberra, ominosament fosca, ambiguament maniquea, i amb un background d'il·lustracions i memes prou conegut per estar ben vestida i ser estimulant.

- La investigació i la infiltració de la Inquisició Imperial donen al joc un toc completament nou al univers de W40K que el converteix en un nou món per descobrir: com de difícil és infiltra-se en un planeta colmena? Quins perills assetgen en la investigació d'un planeta salvatge? Que amaga el cor d'un Space Hulk flotant a l'espai?

- I per últim, és W40K. És el mateix que passa amb el Rifts: el sistema de joc pot ser aberrant però l'ambientació ho és molt més i això fa que et deixi bon gust de boca. Arribar a un campament pacificador de la Brigada 97 de la Guàrdia Imperial és tan suggerent com travessar un segell metàl·lic de contenció del Caos de varis metres de gruix que es tancarà darrera teu. Senzillament Warhammer. Salvatgement divertit.

En resum: no és un joc per marcar paquet a Salgan al Sol ni perquè et sentin jugar els veïns, però sí per passar bones estones gamberres i delirants a cop de Bolter.

Purge the Unclean!!!

divendres, 5 de juny del 2009

Burning Wheel: aprenentatges al final de la campanya

Fa quasi un mes que no actualitzo el blog però això no vol dir que haguem deixat de jugar!

Al contrari, vam decidir apretar una mica i tancar la campanya de BW a Freeport aquest mes de maig, que en Mobuttu tenia més disponibilitat. I ahir ho vam fer. Vam acabar la nostra primera campanya de Burning Wheel! Em ve de gust, més que fer la crònica, fer públiques les meves sensacions i aprenentatges....

La primera idea important és la d'acabar les campanyes: el meu grup no sol acabar-les. Ens en cansàvem. De cop i volta canviàvem de joc. En canvi aquí va haver-hi una voluntat expressa de tot el grup de voler acabar la campanya. De fer un final. El problema és, en el cas del BW, que el final no el "redacta/dissenya" una sola persona sinó que és una decisió conjunta. Això planteja una situació amb dos vessants: la positiva és que els matisos i les possibilitats creixen de manera exponencial, la negativa és que cal tenir una certa pràctica per què quedi ben lligat.... però ahir va sortir prou bé: els Casanno van acabar la seva dilatada carrera de família de "martingales" al seu pur estil: fugint, amagant-se i, sobretot, traïnt-se! Va estar molt bé. Un final TOTALMENT diferent al que com a GM m'havia imaginat..... fantàstic!

Sobre el Burning Wheel no vull repetir-me però he de dir que és el millor descobriment rolero que he fet en els darrers 15 anys. Ens ha encantat. De fet tenim previst fer una ronda per diferents jocs abans de tornar al BW però ahir ens va costar molt poc animar-nos a decidir el nou setting on volem jugar a bw.....

3 grans aprenenentatges de com dirigir Burning Wheel:
  1. Repassar els sistemes i subsistemes. Tenen molts matisos i cal anar-los interioritzant. També cal que el grup, guiats pel GM decideixi quins subsistemes vol aplicar, entenent que cada subsistema té les seves conseqüències a niovell de la narrativa.... jo vaig incloure la Art Magic i la Corrupció massa a la lleugera....
  2. Preparar la partida: llistar els BITs de tots els personatges i al costat de cada Belief, Instinct i Trait apuntar-hi una idea (breu o complexa) sobre com fer-lo sortir en joc. Quan les sessions vagin avançant veuràs com els jugadors incideixen més en uns BITs que en uns altres. El GM està allà per fer sortir els que el jugador no té tant presents....
  3. Establir un cert ritual (això en Luke Crane ho porta a un límit interessant en el Mouse Guard): abans de la sessió llegir-te els BITs dels PJs; a l'inici de la sessió repassar-los en grup i fer una lectura en veu alta (màxim 15 minuts); al final de la sessió repartir els punts d'Artha i aprofitar el moment per fer un resum de la sessió.
A veure si en la propera sessió ho podem aplicar.

Això si, el meu consell genèric seria sobretot fer cas al manual encara que sembli extrany , reicnident o obvi. Hi ha una gran tasca de disseny del joc per contribuir a la narració i no la veus fins que la roda gira i crema.....

KEEP BURNING!

dilluns, 11 de maig del 2009

[BF] Dia d'inauguració - sessió 14

La roda gira i gira. Fem partides de poca durada però amb un nivell d'intensitat considerable. Els jugadors han entès perfectament que el ritme de la narració també és responsabilitat seva i jo com a DJ també m'he resituat (crec) en el paper que BW em demana (fer que les tirades fallades dels jugadors enriqueixin la partida i donar una certa coherència a tot plegat). Alternem els temps de joc: espais/escenes col·lectives amb moments (breus) on cada personatge fa coses relatives als seus BITs. Llegeixo, en les cares dels jugadors que l'emoció de decidir per on va la història no té preu. Tinc la sort de jugar amb un grup desde fa força temps, som bons amics i crec que ens agrada jugar plegats. Ja fa temps que dirigeixo a aquest grup i m'agrada deixar-los-hi gran part de l protagonisme narratiu, així podem evitar que tinguin la sensació que "destrossen" la partida que havia preparat. Ara amb el BW això es magnifica: jo no preparo res i improvitzem tots plegats, amb un joc prou "crunchy" com per satisfer a tothom del grup (especialment a mi, que he anat descobrint que em calen jocs amb una bona base de regles).

La crònica dels fets:
La inauguració del local dels Casanno, que ja té nom EL CLUB DELS DIJOUS (amb una clara referència al germà del Sr. Dimecres assassinat per en Ioseppe), està molt propera. Les invitacions van arribant a tothom i un petit halfling porta als Casanno la confirmació de que en Finn assistirà a la festa. Els Casanno insisteixen per veure'l abans i es troben al Camp de l'Honor, plaça central del Districte Est, en una baralla organitzada a plena llum de la lluna.... amb la clàssica permisivitat de la guàrdia de Freeport. Sembla que la lleialtat cap al senyor del crim està clara i es farà pública durant la inauguració. En Fin demana als Casanno algun acte contra la banda del Sr Diemcres, que deixi clar que la zona és del Sindicat. Però, enmig d'això, en Vínculus de cop descobreix que en Fin porta la Baralla del Tarot del Corb a sobre! No pot evitar-ho i, simulant que li llegeix la mà, intenta mangar-li sense èxit. En Finn entra en cólera i en Valentino dispara un tret cap "al seu criat" sense gaire punteria (per sort). Al final poden calmar la ira del halfling prometent que el pidolaire estrafolari no s'hi acostarà més....

Els diferents membres de la banda ultimen els preparatius del gran acte:
  1. en Valentino sondeja com està la guàrdia, en la seva eterna búsqueda de marit per la Martha, i coneix al Sergent Haningan, un jove fornit i formós.
  2. En Ioseppe investiga les rutes que fan els cobradors del Sr Dimecres a la zona més propera al Club dels Dijous. I després practica amb el mosquetó amb el príncep nan.
  3. En Vínculus roba la Baralla del Corb a en Fin fent ús de la seva màgia i segueix la seva investigació sobre objectes màgics al Temple del Coneixement (on amaga la baralla de tarot).
  4. La Marta es compra roba nova i va al Temple del Coneixement a aprendre a llegir. Allà veu com en Vínculus amaga la baralla de cartes i la recupera.
(abans de seguir amb la crònica volia comentar les accions d'aquests dos darrers personatges: és molt curiós com el BW es desplega a la taula i el rol d'animador/moderador/narrador del DJ. Teòricament la obtenció de la baralla havia de ser un dels punts importants de les aventures de'n Vínculus. Ja feia un parell de sessions que vèiem que no avançava. I de cop veig la possibilitat de un "Say yes". En Quim (el jugador que porta en Vínculus) em diu que entra i roba la baralla i de cop penso: i per què no? I ho fa. 2 minuts de joc. 1 tirada. I al mateix temps la complicació la puc introduir quan la Martha i en Vínculus estudien al mateix lloc, el Temple (a iniciativa dels jugadors!). Així, en un moment tanco el que havia de ser un dels fils argumentals importants i els jugadors i jo (de manera col.laborativa) n'obrim un altre potser més interessant, ja que implica a dos personatges. M'encanta!)

Arriba la nit de la inauguració. Els negocis de'n Valentino amb la Capitana Bauman comencen a rutllar, arriben els sergents de la guàrdia i la Martha estableix "contacte" amb el Sgt. Haningam. La Companyia Huargo de mercenaris també assisteix.... I arriba en Finn.

En Ioseppe, en Vínculus i el príncep nan assalten i roben a trets la "recolecta" dels matons del Sr. Dimecres. I just quan l'entreguen a en Finn.... redada!

La Guàrdia de la Senyora del Mar, liderada pel ferotge Comissari Enoch Holliver, membre del Consell de Capitans...

dissabte, 25 d’abril del 2009

[BF] Aclarint el futur (almenys de PNJs) - sessió 13

Després de més d'un mes sense jugar, aconseguim (fora de l'horari habitual) ajuntar-nos de nou per poder seguir explicant les martingales dels Cassanno.

La sessió comença amb una repassada dels BITs del grup i un breu resum (amb moltes llacunes degut al llarg temps que fa que no jugàvem) del que havia passat fins llavors.

La estratagema de la banda per aconseguir el mobiliari i decoració del local de qualitat i gratuïta era clara: mostrar al mercader Van Helder que la seva dolça filla estava enamorada d'un mercenari de baixa estopa. A partir d'aquí proposar-li un tracte: si els hi fa els mobles gratis ells trenquen la relació. El mercader accepta (ja que la filla està a punt de ser promesa a un fill d'un altre mercader benestant per reforçar una aliança comercial entre les dues famílies).

UNA NOVA MARTINGALA DELS CASSANNO:

Acte primer,
s'aixeca el teló i veiem al nostre comerciant Van Helder prenent mesures i comentant materials amb els seus nous clients, els Cassanno (una família amb una mica de mala reputació però que sembla ser que els dos germans grans han tornat al bon camí dels negocis honestos i estan muntant un puticlub com cal). La visita al local (que encara no té nom!) comença per la planta baixa i quan estan al primer pis, revisant els tancaments de la finestra que es va trencar al saltar-hi un dels antics empleats orcs. De cop el mercader no s'ho pot creure: la seva filla està just davant d'ell, festejant amb el que sembla ser un mercenari de baixa estopa. I a plena llum del dia! La sang li puja al cap, sent que mig s'ofega....

La Jocelyne Van Helder ha dinat d'una revolada, animada, contenta. Avui ha rebut la primera carta del seu enamorat! La llegeix i rellegeix buscant més del que hi diu i excitada baixa de la seva habitació i surt cap a la cita.

En Sorensen acaba l'entrenament del dia i va a canviar-se. El seu amor li ha enviat una carta, perfumada amb aquell fresc aroma de lavanda que tant li recorda a l'olor dels seus cabells! I la cita a plena llum del dia.... això va de veres, pensa, potser caldria que parlés amb el pare de la noia, no?

La Martha Cassanno i el seu germà gran en Valentino, somriuen amb cert cinisme.... mai falsificar unes cartes d'amor havia sigut tant fàcil.

Final de l'acte: el pare colèric intenta cridar, saltar per la finestra, abraonar-se sobre el pervertit saltamarges que vol corrompre la seva virginal filla, però en Vínculus impedeix que cridi amb màgia, en Valentino el calma i la Martha el relaxa... la xarxa ha estat tirada i la pesca ha estat bona.

Entreacte: en Vínculus segueix a la parella, veu com passegen pel mercat, com en Sorensen li compra un detallet a la noia (un fermall pel cabell) i després, simulant ser un pidolaire llegidor de mans crea clima vaticinant a la noia que el seu amor no és tant fidel com s'imagina.... la noia està tant enamorada que no en fa cas, de moment....

Acte segon,
en Vínculus simula ser un atracador de poca importància atracant a la Martha, que xiscla i gesticula com si estigués sent violada pel Batalló de Trolls del Gran Orc Negre. En Sorensen que "casualment" passava per allà va al seu rescat. Només amb la seva veu i mostrant la espasa fa fugir al suposat atracador, renquejant i amagant-se. La "víctima" agraeix profundament haver sigut rescatada pel brau guerrer.... ja s'ha establert el vincle.

Uns vespres després, com que controlen els seus horaris, la Martha s'ofereix per ajudar (com a bona casementera) a en Sorensen. En Vínculus reforça els instints adúlters del noi amb un poderós sortilegi. En Valentino espera per rematar-ho. Amb aquests preparatius és bufar i fer ampolles.

La Jocelyne entra a la Lluna Marquesa per trobar-se amb el seu amor, com ho fan sempre que aquest no té guàrdia amb en Driskoll (el bard reclutador de la Companyia Huarg de mercenaris). Entra al local i es troba d'esquenes al seu amor, a la taula de sempre, però no està sol! Està amb una noia, d'aspecte poli i innocent.... que porta el mateix fermall que Sorensen li va regalar! I just quan entra, es besen apasionadament!!!!! Amb el cor trencat surt del local on es troba a un amic o soci de son pare (en Valentino, en el seu moment paternalista) que l'acompanya a casa. De camí a casa aguanta les llàgrimes, amb el cor trencat recorda les paraules del pidolaire endeví....

Sorensen torna tard al quarter, no sap per què però aquesta nit se sent lliure. No més jous de l'amor. Una boja nit de sexe amb una quasi desconeguda.... La capitana, però, no s'espera per acotxar-lo, té una nova missió per ell. Marxa de Freeport, acompanya a l'hereu d'un príncep nan al seu país d'orígen....

Una sessió molt potent i intensa. Gràcies!

diumenge, 12 d’abril del 2009

idees que em ronden...

(mentre espero que s'acabin de subtitular els capítols d'avui....)

Unes quantes idees roleres que fa temps que em ronden:

  1. MUTANT CITY BLUES: muntar una campanya, en format de sèrie televisiva, d'una brigada concreta en una ciutat coneguda per tot el grup.....
  2. ARS MÀGICA 5a: un clàssic del que m'estic llegint la MOLT millorada 5a edició. M'agradaria fer una Saga diferent, sense Aliança, sense Covenant. On el grup de personatges fossin el sèquit d'un Quaesitor errant que té encomanada una missió pel Gran Tribunal. Això li dóna un cert permís per fer ús dels recursos de les diferents Aliances que van visitant....
  3. DARK HERESY: una campanya d'investigació i acció (amb un possible afegitó del sistema GUMSHOE)....
  4. Més BURNING WHEEL! Sens cap mena de dubte deixar de jugar a BW no passa pel meu cap en aquests moments....
Com sempre, moltes idees i poc temps... però els roleros ja sabem que la flama de la imaginació no pot estar mancada de combustible, oi?

divendres, 3 d’abril del 2009

[BF] Un altre "gran" cop dels Casanno - sessió 12

Una sessió extranya, curta amb una certa dispersió, però alhora ha acabat resultant una bona fgont d'aprenentatge d'aquest estil de joc amb canvis tant profunds i a la vegada imperceptibles....

La preparació:
Vaig aprenent a afinar, tinc una sèrie de temes previstos que tenen possibilitat de sortir i que (de fet) nolts surten. Però com es veurà al final d'aquest actual play, es converteix d'encert en error de preparació del GM.....

La crònica dels fets:
La sessió comença amb un debat entre la banda per decidir què fer amb el príncep nan i els seus problemes amb l'alcohol. Al final s'opta per una idea prou original: intentar que en Tanko l'admeti a la seva guàrdia en la lluita contra els rodens i, al mateix temps, donar-li un cert prestigi com a guerrer. La Martha intenta fer una tirada de Circles per trobar en Tanko i vol fer ús de la seva Persuasió per aconseguir que el Capità de la Guàrdia del Clavagueram de Freeport fitxi el príncep nan. La Martha falla la tirada, però pactem que la idea és tant bona que es pot fer, però en Tanko proposa fer servir el magatzem subterrani dels Casanno com a esquer per la trampa contra els rodens!

Després vam tenir una ronda de tirades del grup per fer contactes, compres, rumors.... i es va anar fent evident que els Casanno necessiten un ingrés extra i va ser quan es va decidir que calia preparar una "martingala" de les clàssiques de la família (tenen aquesta reputació). I aquí és on el BW va demostrar per què el considero un dels millors jocs que he jugat. Els jugadors suggereixen organitzar un treballet, i ho fan a partir de l'ús narratiu d'un habilitat de Wise (que ve a ser la clàssica habilitat de coneixement i/o saber concret). Podeu trobar-ne més informació a aquest fil del fòrum de BW (especialment si segui després un link que hi ha al wiki....). En resum: el jugador proposa una situació del món com a real. Si passa la tirada i no contradiu les nòtes del Màster el fet és real. Sembla ser una regla tonta però és una manera potentíssima de donar poder narratiu als jugadors de manera coherent i vinculada a les regles. A més, si fallen la tirada encara és millor: la informació pot ser falsa, certa a mitges o incloure matisos que els jugadors no volien...

Per sort de tots en Vínculus va fallara la tirada! :-) Així que a la proposta original: un mercader de fustes anomenat Van Helder té una filla promesa amb un hereu d'un altre mercader però té un amant, un fogós mercenari de la Companyia Huargo (aquesta és la part que vaig incloure a causa de la tirada fallada, ja que la companyia mercenària juga un paper en la saga....).

El grup va seguir a la parelleta, després a ell sol i van saber a on hi ha el quarter de la companyia mercenària.

Aquí es va acabar la curta sessió. Però el retorn als vehicles també va ser molt profitós. En Nyarla va fer una aportació que serà clau: cal que el GM es prepari més la partida no a partir de les idees que vol introduir a l'aventura o a les possibles accions dels personatges en partides passades o presents. Cal reforçar la idea que totes les respostes a accions/tirades dels jugadors ha de ser un reflexe dels BITs dels personatges. Això potenciaria la història per mil i alhora donaria sentit al grapat d'informació que la fitxa recull, així evitem el clàssic síndrome de fitxes molt coherents i interessants però que mai surt a la partida (cosa que resol, per exemple, l'Ars Màgica 5a edició amb les limitacions dde Virtuts i Defectes per tipus.... però això ja són figues d'un altre paner....). L'aportació m'ha colpit i penso treballar-hi fort. Ja us explicaré com va.....

Keep Burning!

dimecres, 1 d’abril del 2009

Tibet, joc en acció

Som 3 jugadors (2 noies –una d’elles novella en els JdR– i un noi) i jo com a DJ. M’he preparat la partida del manual “Sessió de Força”, la qual em sembla molt interessant, per què planteja un misteri i un repte als jugadors, sense que el combat sigui la part fonamental de la partida, alhora que serveix perfectament com a introducció a la ambientació i al joc. Procuraré no desvetllar res de la partida, doncs aquesta és la que vull fer servir per les partides de demostració.

Comencem la partida fent un breu introducció a l’ambientació del joc “es tracta d’una ucronia durant la invasió de la xina al Tibet. Resulta que quan els xinesos hi entren, tota la mitologia i creences tibetanes son reals”. Cares d’estranyesa, sorpresa i recel...”què ens porta ara aquest”.

Decideixo anar al gra. Presento les fitxes pre-generades que tenia preparades: un monjo barret groc expert en arts marcials, un fitador de miralls pessimista i borratxo, un aristòcrata comerciant, una arqueòloga estrangera atrapada al Tibet durant el conflicte, i un nòmada. Els dic que el fitador de miralls és molt interessant per l’aventura (la noia experta el tria de seguida). Al altres no s’acaben de decidir. Finalment el noi es queda amb el monjo, i la noia novella amb l’aristòcrata; això de jugar amb un personatge amb calés l’atrau.

Una de les avantatges de l’ambientació és que permet crear grups de personatges molt dispars, doncs al Tibet els viatgers s’agrupen per protegir-se mútuament durant el trajecte. A més, els tibetans no només viatgen per necessitat, n’hi ha molts que ho fan per motius religiosos (peregrinatges) o simplement com a mètode per aprendre coses noves. D’aquesta manera s’explica com en un grup hi pot haver barrejats personatges de diferents estaments socials o creences religioses (com a curiositat, val a dir, que els Pj guanyen PX si durant l’aventura es fan amics!).

En aquest cas, muntem el grup establint que l’aristòcrata va acompanyada del monjo, que li fa de guardaespatlles, i el fitador de miralls se’ls ha unit durant el viatge.

Passo a explicar com funciona la fitxa. Es molt senzill i els que ja han jugat de seguida ho entenent tot. La novella va una mica més perduda (“ja ho entendrà quan juguem” - penso). M’aturo a explicar els detalls més específics del joc: les fixacions, el karma, algunes habilitats (fitar miralls, geomancia, regnes infernals, abidharma, indiferència), i explico com va el sistema de joc. No entro gaire en el combat, ja que espero explicar-ho quan faci falta i la gent estigui més avesada al sistema (1d20 + atribut + habilitat contra dificultat).

Comencem a jugar. Cada vegada que hi ha un detall de la cultura tibetana miro d’ampliar-lo per què els jugadors es vagin situant i sàpiguen com reaccionar. Ells exploren la situació amb més o menys encert (potser és que no estan acostumats al tipus de situació que presenta l’aventura). Tanmateix, veig que el sistema és molt senzill d’aplicar. Els jugadors demanen utilitzar les seves habilitats i sovint les dificultats són fàcilment batudes (especialment en aquelles habilitats en què els personatges en són experts). En aquest sentit queda clar que si un PJ es bo en alguna cosa, ho té molt fàcil per superar dificultats àdhuc elevades (30+). Potser la pega és que el sistema fa que s’hagin de fer sumes mentals de valors normalment elevats, i si es tracta de proves oposades, cal fer restes per comparar el grau d’èxit entre contrincants. Això fa que de vegades, s’alenteixi una xic la cosa. Però no sembla que molesti especialment als jugadors.

En mig de l’aventura els jugadors es queden bloquejats. No saben com continuar i els haig de donar un cop de mà. S’han perdut en mig de tan detall cultural. No passa res, de seguida reprenen el fil, i acaben l’aventura amb un èxit relatiu.

L’opinió post partida dels jugadors? Ambientació molt completa, però fàcilment assimilable. Comptant que dos dels jugadors no eren especialment avesats als sistemes de joc, l’han trobat molt assequible.

La meva opinió com a DJ? Ambientació complexa, que s’ha d’anar explicant poc a poc per no col•lapsar. Sistema molt senzill però amb moltes possibilitats i fàcilment aplicable a diferents situacions. Permet molta improvisació (molts dels PNJ no tenien fitxa i no va haver-hi cap problema en determinar proves oposades, habilitats, etc.). En definitiva, una joia.

dilluns, 16 de març del 2009

Dark Heresy: la meva ressenya


El món de Warhammer sempre ha estat en el meu Olimp particular dels jocs de rol.... la força de les imatges, figuretes i llibres de l'univers dissenyat per Games workshop sempre m'ha encantat.
A part, quan va sortir el Warhammer Fantasy Roleplaying Game vam tenir la oportunitat de jugar a un joc gamberro, irònic, amb fortes dosis d'humor negre.... ideal!

La Campanya Imperial és una imatge grabada a foc a la meva retina rolera. Ens faltava, però, l'adaptació de l'ambientació futurista de Games Workshop als jocs de rol: i aquí la tenim!

Dark Heresy és el primer d'una trilogia de manuals de rol que pretenen oferir la possibilitat de jugar a rol dins l'univers de Warhammer 40.000, un background gòtic, carregat i ple d'acció. La segona part de la trilogia (Rogue Trader) es presentarà a les GenCon 2009 i la tercera part (sense títol ni data anunciats) promet ser sobre Space Marines!



QUÈ ÉS?

Aquesta primera entrega de la trilogia es centre en l'activitat de la Inquisició, la institució que vetlla que els milions de móns sota el poder de l'Emperador no caiguin sota les urpes del Caos o la decadència humana.

Ens trobem davant d'un producte molt actual, amb un disseny gràfic i una línea artística IMPRESSIONANT (els dibuixos que il.lustren el post són del manual). Es tracta d'un joc de rol a l'estil més mainstream que et puguis imaginar. Forjat sobre les idees preconcebudes de l'escola rolera old-school.

Aquest joc està publicat en anglès per Fantasy Flight Games (tot i que en el seu orígen el va treure una casa anomenada Black Industries) i sortirà una versió traduïda al castellà aquesta primavera, a càrrec d'Edge Entertainment.


En les aventures del Dark Heresy els jugadors interpretaran a un grup d'Acòlits al servei d'un Inquisidor. Com a tals seran enviats en missions d'investigació, interrogatori, captura, execució i/o purga de mutants, cultistes, criminals.... a primera vista sembla que el joc de Dark Heresy té una base investigativa (cosa que a mesura que avances en la lectura vas veient que no és real).

Trencant la tradició de les Carreres amb la que s'estructura els tipus de personatges al seu homòleg de Fantasia Medieval, aquí no hi ha llistes de carreres per les quals van passant els personatges per anar configurant el seu propi historial. Aquí, a l'estil més D&D hi ha 8 paths a escollir:
  • Adept: l'erudit, especialista en coneixements
  • Arbitrator: el policia, especialista en seguretat
  • Assassin: l'assassí, especialista en infiltració i eliminació selectiva
  • Cleric: el clergue, especialista religiós i en dots d'oratòria
  • Guardsman: el soldat
  • Imperial Psyker: el dotat amb poder psiònics
  • Scum: el personatge amb coneixement dels baixos fons
  • Tech-priest: tecno-sacerdot, especialistes en tecnologia
A més també configura al personatge el tipus de planeta en el que ha nascut:
  • Món salvatge
  • Món eixam
  • Món imperial
  • Nascut en una nau
Això si: conserva les taules a l'atzar per decidir quin món i quin path et toca jugar.... si no hi ha això NO és Warhammer! :-)

Un cop has generat a l'atzar el món d'orígen i el path que et tocarà seguir, la llibertat per configurar el personatge és (dins els límits establerts pel teu path) major que la que té el sistema de carreres de la versió de fantasia:
  • Pots comprar milores de les teves característiques (amb el perfil clàssic que tots ja coneixem), el teu path determina el cost de cada avanç per cada característica. Així, p.e., si ets un Cleric pujar la teva Fellowship costa 100 PX per avanç, en canvi si ets un Assassin pujar la mateixa característica val 500 PX. Hi ha un límit d'avanços que pots fer en cada caracterísstica i el seu cost puja de manera exponencial.
  • Els PX gastats fins al moment designen el rang del teu personatge. Així un Guardsman que té de 0 a 499px gastats és un Recluta, de 500 a 999 un Guarda, de 1000 a 1999 un Home d'Armes.... i així fins arribar a 15000 que és el màxim que contempla el manual.
  • Cada rang dóna accés a diferents skills i talents (veure a continuació).
El que sap fer el teu personatge ve determinat pels seus skills i talents: els skills són habilitats (que funcionen en %) i els Talents són trets del personatge que li permeten fer coses especials.
El combat és pràcticament igual que el de WH Fantasia, amb alguna millora en temes de iniciativa i amb alguna regla que farà emocionar (com em va passar a mi) als fans d'Space Hulk amb regles per fer Overwatch i Foc de Supressió entre altres.

Les regles de psíquics són quasi calcades a les de màgia del WH Fantasia, dures per arribar a ser poderós però cotundents un cop ho domines.

Hi ha un capítol molt fast and furious sobre l'equip, armament i armadures. Senzill però efectivista. I una explicació detallada de formes per què el teu personatge es torni boig i/o caigui en les xarxes de la corrupció caòtica.....

Les darreres 150 pàgines d'un manual de 400, estan dedicades a descriure l'univers de manera genèrica (no es pot fer de manera concreta per què hi ha anys i anys de material editat impossible de recollir en un sol llibre), ens parla en concret de la organització de la Inquisió, del Sector Calixis (com a espai originari per a una campanya) i una breu avetura introductòria molt senzilla però que compleix el seu objectiu: introduir al joc.


QUÈ NO ÉS?

Cal ser clars: que ningú esperi cap innovació en el món del rol dins aquest manual. Es tracta d'un joc clàssic, sense gaires floritures i sense ni una de les aportacions que l'anomenat "moviment indie" ha aportat en els darrers anys. De fet és un manual que hagués pogut veure la llum tranquilament fa 10 o 15 anys.


QUÈ M'AGRADA

M'agrada que hi sigui! No conec jugador de rol que no hagi sospirat per poder cridar: "Agafo el bolter i disparooooooo!!!!! PURGE THE UNCLEAN!!!!!"
Per fi tenir un univers com el de WH 40.000 a disposició per jugar a rol és una GRAN notícia! Sens dubte que intentaré (un cop tingui la versió espanyola entre mans) de convèncer al meu grup de fer algunes partidetes....

M'agrada que el libre manté el to irreverent i poc trascendental del seu homòleg de fantasia.

Crec que si aquest joc hagués sortit fa un cert temps podria ser un referent a nivell de jocs de rol com ho és ara el D&D. Ràpid, senzill i amb un rerafons molt conegut i potent: em sembla que té els ingredients per haver triumfat.... però ara no sé si fa tard....




QUÈ NO M'AGRADA

No m'agrada que, tenint previst realitzar una trilogia de manuals (el segon basat en els viatges interestelars i el tercer en batalles) no hagin aprofundit en l'aspecte investigador de la Inquisició. Vaig llegir en algun fòrum (i ara sóc incapaç de retrobar-ho) una combinació del Dark Heresy amb el sistema Gumshoe només aplicat a les habilitats investigatives.... i crec que li donaria al joc un grau més de qualitat. A veure si puc provar-ho....