ANÀLISIS EL FIN DEL MUNDO:HOLOCAUSTO ZOMBIE

El Fin del Mundo: Holocausto Zombie d’Alvaro Loman

Feia temps que venia jugant amb els nous companys i tenia ganes de dirigir alguna partida.

No sabia que havia de fer ja que he estat molts d'anys en el "dique seco" parlant de rol i soc un total desconeixedor dels nous sistemes de joc, i això em feia por.

Vaig decidir-me per una ambientació de zombies ja que, per una banda, soc un gran seguidor de "The Walking Dead", i per l'altra, un dels companys havia comprat el nou joc de Alvaro Loman i publicat per l'editorial Edge.

De seguida em va cridar l'atenció el fet de poder interpretar-te a tu mateix i no fer-te un personatge, més o menys, a mida.

En aquest mateix blog podeu veure les diferents entrades que he anat fent de la campanya que hem jugat.

PUNTS FORTS.

Després de la campanya feta, vull destacar tres coses molt importants:

1. Les ambientacions. Sota el meu punt de vista és el millor del joc. Crec que el món zombie dóna molt de joc, i motiva especialment als jugadors, els quals en són més o menys coneixedors. A part, les propostes d'ambientació són d'allò més complertes, amb cronologia de fets, allò que coneixen els personatges i el que realment passa, personatges no jugadors tipus i, sobretot, idees per al desenvolupament de cada una de les sessions. També s'ha de tenir en compte que hi ha 5 possibles ambientacions, totalment diferents i amb zombies diferents en cada una d'elles, un punt molt important.

2. El sistema de desenvolupament de les sessions. En aquest joc, el sistema o narració s'estructura en tres escenes, donat a cada sessió un caire cinematogràfic que m'ha agradat molt (introducció, nus i desenllaç). Es molt convenient utilitzar aquest sistema i deixar la partida quan els jugadors han complit part del seu objectiu però se'ls presenten nous reptes i/o possibilitats d'aventures.

3. La idea de representar-se un mateix. M'ha encantat, i de fet, crec que als jugadors també. Tot i les reticències inicials, la idea de que tu mateix és el que s'enfronta a la fi del mon m'ha permès tractar amb jugadors no tan agressius, més conservadors. Això ha possibilitat noves formes d’enfrontar-se als enemics, planejar retirades, plantejar-se el "i si no surt bé....". També ha permès tenir-me a mi mateix com a jugador, realitzant una aventura paral·lela a la dels personatges jugadors que ha coincidit amb el final de les sessions que hem jugat. (veure post en aquet mateix blog).

PUNTS FEBLES.

Es una opinió però no m'ha acabat d’agradar el sistema STRES de joc proposat. Tal vegada he estat jo amb la forma de dirigir o que no vaig acabar d'assolir el sistema però al final he optat per fer un sistema gairebé totalment narratiu, sense tirades en les sessions.

Segons la meva opinió, en el llibre falten exemples de lluites entre els jugadors i els zombies, ja que els exemples sempre es centren en conflictes entre PJ. En les nostres partides, els conflictes 1vs1, PJcontraZombie, es resolien gairebé automàticament a favor dels PJ (tal vegada té a veure l'ambientació que vaig escollir, en la qual els zombies tampoc semblaven molt perillosos). Però també crec que hi fa la poca definició del personatge (els sis atributs tal vegada semblen suficients però la valoració de 0 a 3 tal vegada es insuficient) i que manquen habilitats.

La meva solució fou optar per el realisme, és a dir, si el jugador sap fer-ho o ho ha vist fer, al joc pot intentar-ho i això crec que va funcionar força bé.

ANÀLISIS FINAL.

Finalment he de reconèixer que m'ho he passat d'allò més bé jugant a "El Fin dels Mundo: Holocausto Zombie".M’ha encantat utilitzar mapes de Girona i altres pobles, buscar zones i amagatalls, visitar la zona ón els personantges es van "atrinxerar" per tal de buscar punts febles. Crec que és un altra dels punts forts del joc si es sap aprofitar, la utilització dels espais coneguts pels jugadors, la qual cosa el fa tornar-se més real.

També he de reconèixer que m'ho he passat genial ideant "el guió" o l'aventura en si, amb força “sidequests” que permetien els jugadors no dedicar-se exclusivament a la recerca de recursos i queviures per fer front a l'apocalipsi. De fet, en certs moments, tenia la sensació de crear una telenovel·la al més pur estil TV3!.

I afegir també que, per 20 €, crec que és un joc que perfectament es pot adquirir per fer una gran campanya. 

Una altra cosa que no tinc tan clara és la continuïtat del joc, ja que tornar a fer una partida on torna a haver-hi la fi del món, potser no atreu tan de nou als jugadors...

EFDM: Holocausto Zombie - Sessions 5, 6 i 7

En la següent sessió, en una astuta jugada, els jugadors aconsegueixen sortir del pavelló esportiu aprofitant una maniobra de distracció. Les informacions que han obtingut al poble són disperses, l’alcalde sembla controlar la situació però la seva dona està infectada, hi ha un grup de “dissidents” que no comulguen amb les idees de l’alcalde i la viuda del farmacèutic que ha quedat estranyament prendada d’un dels personatges.

 Una vegada retornats al refugi, es planifica el següent pas. Tots els jugadors es mostren d’acord amb que aquest refugi sembla només temporal i per tant, a part de fortificar les defenses sembla necessari establir una ruta d’evacuació per si de cas.

D’aquesta forma, el grup assalta un fàbrica propera on aconsegueixen un soldador elèctric, un generador, dos 4x4 i un camió de gran tonatge tot terreny. I el que semblava menys útil, unes brides que utilitzen per a fabricar una barrera impenetrable per als zombies (per a frustració del master!).

Els dies van passant en el poblet i entre les feines rutinàries i de reforç de baranes, succeeixen diversos fets remarcables en el desenvolupament de la història:

• La dóna mossegada al principi de l’aventura es recupera físicament i no es converteix en zombie (tot i així, el cop psicològic de perdre la filla i l’home en la mateixa nit ha estat molt fort).
• Arriba des del poble veí la dona del farmacèutic buscant una nova llar i, tal vegada, un poc de carinyo.
• Una de les veïnes del refugi ha estat assaltada i el seu menjar, arma i alguna joia ha desaparegut.
• Arriba, uns dies més tard, un grup de persones dirigides per un capellà, que han fugit de Banyoles, on la situació s’havia tornat incontrolable.

Especialment, vaig trobar molt divertit la resolució del conflicte amb la viuda del farmacèutic. Fent un breu resum direm que la motivació de visitar el refugi dels jugadors radicava en la venjança contra el jugador que havia decapitat al seu marit (tot i que ja s’havia transformat en zombie, però qui està capacitat per convèncer a una dona amb ànims de venjança...). Després de l’assassinat passional de l’ infermera del poble (per haver trobat els medicaments emmagatzemats a casa seva) el jugadors totalment desorientats amb aquesta mort, decideixen fer guàrdies nocturnes per evitar més assassinats. En un moment de la guàrdia del jugador que va decapitar al farmacèutic, la Teresa (aquest era el seu nom) s’acosta seductora cap a la seva nova víctima, només per errar amb el ganivet per pocs mil·límetres. 

El jugador, amb ànim reconciliador va intentar fer-la entrar en raó però davant el perill a que es veia exposat (i la gran mocadorada de la taula davant la falta d’agressivitat de les seves accions, per que no dir-ho) acaba clavant el sable a la viuda i llençant-la des de la finestra de la torre. Un final sanguinari per a una breu història de passió.

I així van anar passant el dies al petit poble dels Cavallers...

En el pròxim post, el desenllàç de l'Holocaust Zombie!

EFDM: HOLOCAUSTO ZOMBIE - SESSIÓ 1

He aquí una de les grans incògnites del rol... que faries si t’interpretessis a tu mateix davant l’apocalipsi zombie? Doncs en el nostre cas, separar-nos, pensar en les nostres famílies i parelles i com a bon ciutadà, desobeir les ordres explícites que donen els polítics...

Una vegada presentada la situació i enfrontats amb la primera senyal zombie, en forma de dona major que s’ha “berenat” al seu home, tots els jugadors es van posar d’acord en que les prioritats residien en:

1. Assegurar-se que els familiars es trobaven sans i estalvis.
2. Aconseguir armament i  material vari.
3. Intentar descobrir un lloc a on establir-se.

La separació pareixia inevitable, el lloc habituals de les partides no semblava el lloc idoni per establir-se... momentàniament. 

Tot i els esforços per evitar aquesta separació, els jugadors tiraren de google maps per tal de trobar camins fins a Girona i altres indrets, prèvia parada per el camp de tir... sense èxit.

Finalment i després d’alguns lleugers encontres amb els zombies, en la qual la prudència es la nota predominant, finalitza la primera sessió, amb la certesa de que els familiars més propers (es a dir, novies, dones i nens) es troben resguardats de la confusió general que impera en els carrers de la ciutat!

La informació es dispersa, variada i, sobretot, confusa però després d'escoltar aterrats com la ciutat d'Andorra ha caigut sota la voràgine dels zombies arriba un missatge d’esperança... Corea del Sud té una cura i vol negociar amb ella!

PRE-SESSIÓ DE LA FI DEL MÓN

Fa molts anys que no dirigeixo una partida i enfrontar-me a un joc nou, un nou sistema i companys nous… em feia un poc de respecte! (perquè no dir-ho, totalment aterrat).

La sessió prèvia la vam fer mitjançant correu electrònic en la qual cada un havia de presentar el seu personatge, es a dir, ell mateix.

Per a mi, aquest es un dels punts forts del joc, interpretar-te a tu mateix, o com jo afegiria, no interpretar, sinó ser visceral i actuar tal i com ho faríem realment. Per tal que això es reflexes en el joc tenia la idea de fer una introducció d’allò més impactant, plena de informació i successos que fessin reaccionar als jugadors.

Fou molt divertit veure com ens definim a nosaltres mateixos… Fins i tot a algun li sobraven punts! Primera vegada en la historia del rol.

Amb les fitxes preparades (la meva inclosa) ens disposarem a enfrontar-nos a la fi del món!.