Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diaspora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diaspora. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 d’agost del 2011

Ressenya: Bulldogs!

Avui us faig la ressenya del darrer joc que he llegit. Es tracta de Bulldogs! Sci-fi that kick ass, una versió d'aquest joc en el sistema FATE.

Es tracta d'un joc de ciència ficció al pur estil space-opera, és a dir, sense gaire rigor científic i molt centrat en l'acció trepidant i cinemàtica.

El manual és un llibre de 168 pàgines, a tot color i amb unes il·lustracions tipus còmic que fan molt bé al joc i l'ambientació que proposa. Aquesta no és cap meravella d'innovació: dos grans imperis es disputen l'espai, i entre ells dos hi ha una zona de "Espai de Ningú" on proliferen els negocis per a oportunistes. El joc estipula (tot i que al final del manual ofereix altres alternatives) que els jugadors són la tripulació d'una nau mercant de baixa estopa al servei d'una Megacorporació que els hi adjudica missions d'alt risc i dubtosa legalitat. El joc ofereix un ivell de modularitat molt interessant a l'hora de contruir l'ambientació, de manera que pots crear naus, equip, armes, races alienígenes de manera extremadament senzilla.

Per començar el joc ja ofereix 10 races alienígenes diferents. A més hi ha un sistema molt senzill per crear-ne de noves, basat en Aspectes i Proeses de Fate. Un cop saps de quina raça és el teu personatge passes a crear la seva fitxa. Un detall important és que el joc preveu que el capità de la nau és un personatge no jugador, que els grup defineix a partir de 3 Aspectes, que influeixen en el personatge quasi com un Aspecte propi. La creació del personatge segueix un esquema molt similar a la de tots els jocs FATE que havia vist amb el detall que la part de redacció dels Aspectes no és tant col·laborativa ni participada com en el Dresden Files o l'Spirit of the Century.

Sobre l'aplicació del sistema FATE:
Aquí penso que ens trobem amb una de les primeres aplicacions de FATE que aprofundeixen en la versió 3.0 del sistema. Coses interessants que he vist:
  • els Aspectes estan molt ben explicats. Senzill i efectiu.
  • les Habilitats no tenen Usos (Trappings en la versió anglesa), sinó que explica de cada Habilitat si serveix per fer Atac, Bloqueig, Maniobra, Detecció, Declaració o Superar Obstacle. D'aquesta manera l'ús que el jugador pot fer de l'habilitat queda molt més clar.
  • només hi ha un comptador d'Estrés, unint els Físics, Mental i Social d'altres implementacions del sistema. Això crec que donarà més dinamisme al joc a la taula i alhora creixerà la possibilitat d'haver d'encaixar alguna Conseqüència.
  • el joc inclou un sistema diferent al de les habilitats per controlar les riqueses i compres dels personatges. Una habilitat de Recursos que funciona amb Aspectes exclusius i que pot decréixer si s'abusa. Fa pensar molt amb els Recursos del Burning Wheel. M'agrada!
  • Com en quasi tots els jocs FATE hi ha una enorme llista de Proeses, llistades per cada Habilitat i un esquema de creació de noves proeses. Res nou aquí.
  • Inclou el mecanisme de Minions i Companions que ja incloïa l'Spirit of the Century i que em sembla molt adequat per a l'ambientació proposada.
Comentari a part mereixen els capítols dedicats a Equip i Naus. A partir d'un esquema molt bàsic han dissenyat una eina de creació d'armes i armadures (a partir de triar Tipus, Forma i Millores), que es trasllada amb una facilitat molt elegant a un sistema de creació d'equip vari, vehicles i naus. Un encert que permet fruir als que no necessiten gaire equip i alhora als que volen tot tipus de detalls sobre les armes, armadures i equip que duu el seu personatge.

El capítol de Naus presenta el sistema de creació de naus i vehicles, i els diferents tipus de conflictes entre vehicles o naus: persecucions i combats. Altre cop la senzillesa és l'aspecte important a destacar. M'agrada que es dediqui un cert espai a remarcar maneres de fer participar a tots els personatges (i per tant als jugadors) en situacions de combat de naus, un tema que tot el grup agrairà. Acaba el capitol amb unes regles molt interessants sobre la diferència d'escala entre persones, vehicles i naus i com afecta les regles quan una persona és disparada per una nau (per exemple) i viceversa.

El manual acaba amb un breu capítol de 15 pàgines sobre com dirigir el joc amb alguns consells elementals i elements bàsics de l'ambientació que el DJ no pot oblidar reure a escena.

En resum: un manual molt complert, breu, intens. Un joc que ofereix moltes possibilitats, miraré d'oferir-lo al meu grup (potser amb l'implementació d'algun subsistema de Diaspora)... podrem jugar-hi?

pd: em sembla que amb molt poca feina podria ser una eina molt potent per adaptar el món de Rifts a algun sistema diferent al propi!

diumenge, 15 de maig del 2011

DIASPORA (FATE) AMB GUMSHOE

És mal habitual entre la tribu rolera veure en cada sistema, en cada joc, alguna cosa que li roba el cor. Alguna vegada aconsegueixo vèncer a la mandra i escric alguna de les idees al voltant. Fa temps vaig escriure com incorporar el sistema Gumshoe a Dark Heresy i avui us presento la meva combinació entre Fate i Gumshoe, centrada en el darrer joc Fate que he llegit: DIASPORA.


HABILITATS INVESTIGATIVES:
Aquesta proposta es basa en jugar a DIASPORA de forma normal, afegint a la creació de personatges una piràmide de 3 nivells d’habilitats investigatives (3 habilitats a +1, 2 habilitats a +2 i una habilitat a +3).

Aquestes habilitats investigatives funcionen a partir del sistema GUMSHOE: si tens l’habilitat i declares l’ús, el director de joc et dóna la pista. Si vols més detalls o aprofundir has d’invertir un punt de destí (fate point). Per aquesta funció pots gastar tants punts de destí com el nivell de l’habilitat (1, 2 o 3) fins arribar a una escena de refresc. El director de joc pot oferir un punt de destí al jugador a canvi que no investigui més.

Llista d'habilitats investigatives:
Antropologia
Arqueologia
Arquitectura
Art
Astronomia
Balística
Ciència
Criptografia
Recuperació de dades
Anàlisis de documents i textuals
Seguretat electrònica
Recolecció de proves i empremtes
Comptabilitat forense
Medicina forense
Psicologia forense
Història
Llei
Lingüística
Estudis ocults
Tècniques audiovisuals
Recerca
Enginyeria forense
Xenologia

En negreta les habilitats noves, en cursiva les habilitats ja existents a Diaspora que passen a ser investigatives, la resta són extretes directament de l’Esoterroristas.

HABILITATS NO INVESTIGATIVES:
He inclòs les habilitats socials com a NO investigatives ja que DIASPORA inclou un sistema de conflicte social que pot servir perfectament per simular entrevistes, interrogatoris, debats, discussions...
A vegades els jugadors voldran fer ús d’habilitats no investigatives per aconseguir una pista (p.e. amb un ús estrambòtic d’una habilitat tècnica o amb una habilitat social per no haver de fer un combat social). En aquests casos el director de joc demanarà a canvi un punt de destí.

Comentari sobre algunes habilitats no-investigatives:
Demolicions: aquesta habilitat pot servir per descobrir pistes sobre explosions, explosius i incendis provocats.
Computadora (espai): aquesta habilitat inclou, en la versió original, la tasca de recuperació de dades, però s’ha considerat pertinent doblar-la degut a l’importància que té en el combat estelar.
Cultura/tecnologia: A part de les habilitats genèriques d’Antropologia i Xenologia (aquesta darrera només té sentit si hi ha més d’una espècie alienígena a la galàxia), l’habilitat de C/T de cada personatge limita l’ús de certes habilitats investigatives (Art, Història, Llei, Lingüística i Estudis Ocults)
Comunicacions: aquesta habilitat inclou, en la versió original, la tasca de seguretat electrònica, però s’ha considerat pertinent doblar-la degut a l’importància que té en el combat estelar.

SOBRE LA CREACIÓ DE PERSONATGES:
Cada personatge ha de tenir, com a mínim, un aspecte que expliqui què el mou cap a la investigació.

La veritat és que no hem pogut provar aquestes regles, per què just ara que em toca dirigir, el meu grup m'ha proposat fer Burning Wheel, que em té el cor robat... a veure si mai tenim oportunitat!


dilluns, 25 d’abril del 2011

Ressenya: DIASPORA



Avui em ve de gust parlar-vos del darrer joc que he llegit: DIASPORA de VSCA Publishing. Un joc que ja es presenta clarament: un joc de rol de ciència ficció dura amb FATE. I això és el que ofereix, ni més ni menys.

Quan parlem de ciència ficció dura (hard sci-fi) ens referim a jocs ambientats en un futur més o menys llunyà, però amb la característica que es fan cap o poques concessions a la fantasia, es cenyeixen estrictament a allò que és previsible que passi a partir dels coneixements científics actuals. Per tant oblidem-nos de poders Jedi, tecnologies miraculoses i coses per l’estil. Per entendre’ns el joc de ciència ficció dura per excel.lència és el Traveller, i Diaspora pretén ser un clar hereu d’aquest clàssic.

I amb FATE. Ja sabeu que FATE és un dels sistemes que més m’ha interessat darrerament, publicat per Evil Hat amb el seu famós Spirit of the Century, que van obrir i ha desencadenat una onada prou potent de jocs que amb lleugeres variables adapten aquest sistema. Aquí, com demana l’ambientació proposada, ens trobem amb un FATE més realista, més dur i molt menys cinemàtic que els dos que ja havia provat jo (Spirit of the Century i Dresden Files). La millor font d’informació sobre aquest gran sistema és la pàgina web oficial, on podreu trobar multitud de material i un parell d’articles que han traduït els companys de Conbarba.

Sobre l’edició: el llibre està publicat en un format extrany (no és ni un dinA5 ni un A4...), amb un layout molt clar i simple, pocs dibuixos, alguns esquemes, algunes taules i uns destacats en negreta dels elements bàsics. El llibre acaba amb les taules més importants agrupades, material que també es troba a la web del VCA.

Del joc destacaria la simplicitat amb què s’explica tot. Potser a vegades de manera massa bàsica. El sistema i creació de personatges s’explica amb poques pàgines. Se’m fa difícil saber si sense haver llegit abans altres manuals de FATE més extensos (com el de Dresden Files o Legends of Anglerre) ho hagués entès tot...

El joc en si té, a part de l’esquelet del FATE, algunes aportacions prou importants:

Hi ha regles per crear galàxies de forma conjunta entre tot el grup. L’escenari de joc es crea conjuntament. Amb un punt d’atzar interessant, però donant el protagonisme al grup. Aquestes regles permeten crear una galàxia, amb els seus sistemes solars i les connexions entre ells a través de “fils de salt” (slipstream), una de les poques concessions “fantàstiques” per poder justificar els viatges a més velocitat de la llum (un recurs d’ambientació característic del Traveller). La creació dels sistemes és molt superficial i alhora suggerent, per deixar via lliure als directors de jocs que vulguin sorprendre als seus jugadors. És a dir: la creació col.lectiva no elimina el factor sorpresa. És molt interessant veure com els sistemes amb el nivell més alt de tecnologia se’ls considera “al límit del col.lapse” i, per tant, amb impossibilitat de fruir de la tecnologia que tenen... un recurs que dóna un regust que em fa pensar amb els relats de ciència ficció més clàssica.

La creació dels personatges es regeix per les clàssiques fases del FATE amb esl seus Aspectes, Proeses (stunts), piràmide d’Habilitats i comptadors d’Estrés. És important mencionar que el joc no preveu un sistema de creixement via experiència dels personatges. Es contempla una transformació, però el nivell de poder sempre és equivalent al del moment de creació del personatge.

Després de la creació de galàxies i personatges s’explica com funciona mecànicament els diferents aspectes del joc: viatge entre sistemes, manteniment de naus, refresc de punts FAte i economia.

A partir d’aquí el joc presenta quatre subsistemes, minijocs en diuen ells, per a jugar amb detall diferents formats de combat/enfrentament: personal (el clàssic combat), estelar (combat entre naus, com no podia faltar), social (subsistema que pot servir per jugar des de seduccions, maniobres diplomàtiques, interrogatoris o, inclús, recerques científiques) i d’escamots (un sistema de combat entre exèrcits). Cada subsistema és prou interessant per què sigui jugat com a joc independent (si això agrada). Penso que el sistema de combat social aporta coses molt interessants a l’abstracció d’aquest tipus de maniobres que jo no havia llegit fins ara; i em va fer riure molt que en el combat estelar per simular el fragor del combat entre naus la iniciativa és social: és a dir el primer que ho diu actua... amb el risc de callar massa i que el conductor del combat (que no ha de ser necessàriament el director de joc) passi a la següent fase i perdis l’acció.

El llibre acaba amb un capítol pel director de joc on es donen bons consells i alguna pista de com gaudir aquest joc. A més aquest capítol inclou les tres úniques concessions de cara a la galeria com a regles opcionals: fighters, aliens i psiònics.

En definitiva un gran joc que crec que haurem de provar!