Un secret tortuós i altres misteris

 En els darrers mesos, una vegada per setmana (16 sessions en total) hem estat jugant a Vaesen i la seva campanya "A Wicked Secret and Other Mysteries".

De fet, originalment no es tracta d'una campanya per se ans un compendi de quatre episodis autoconclusius sense massa (o gens) relació entre ells. Tanmateix, prenent aquestes quatre aventures, i afegint-hi la inicial del llibre bàsic, he muntat un fil conductor per acabar en un darrer episodi que els entrelliga a tots.

(COMPTE! A PARTIR D'AQUÍ AIXAFO ALGUNA GUITARRA SI PENSEU JUGAR AQUESTA AVENTURA; ESTEU AVISATS.)

El nexe comú de tots els episodis rau en el fet que a tots ells hi ha un ritual involucrat. A partir d'aquí el meu rerefons per lligar-ho tot ha estat el següent:

"Fa cinquanta anys, el gran incendi d'Upsala (pàg. 105) fou provocat pel Rei Vaesen, un gran Drac vermell (Drágën) que retornà de les terres Vaesen gràcies al renaixement de la literatura fantàstica de principis del S.XIX. La seva decepció fou gran quan veié que degut a la industrialització i el pensament científic poca gent realment creia i seguia les tradicions Vaesen. En la seva ràbia i desesperació per fer-se notar, va començar a incendiar Upsala amb el seu alè de foc. Els únics que li podien fer front eren els tres supervivents que quedaven de la massacre d'Oulu (pàg. 82), juntament amb els seus acòlits, entre ells la Linnea Elfeklint (pàg. 83) i l'Oscar Hjort (pàg. 209). Buscant els seus llibres van trobar una sèrie de rituals que lligarien el Drac en un lloc de poder (les tombes dels Reis d'Upsala, pàg. 105). Tanmateix aquests rituals implicaven sacrificis humans i la condemna de la seva ànima. l'Oscar Hjort s'hi va oposar, i va acabar essent el primer sacrificat (pàg. 197), mentre que la Linnea va quedar mentalment tocada (pàg. 83) pel què havien endegat. Mentrestant, els Rosenberg (pàg. 82) van anar a robar la llança del Drac als Trolls de Saaremaa per matar el Rei Vaesen, però van arribar tard. Ara volen alliberar de nou el Rei per poder recuperar el poder que havien tingut davant de la societat nòrdica, si són els únics capaços de matar el Drágën..."

Els rituals per lligar el Drágën són:

Com veieu els rituals corresponen a les aventures de A Wicked Secret and other Mysteries. La "Cadena de l'aire" equival a lligar un esperit al seu lloc de mort com passa a Dance of dreams, l'aventura que hi ha al final del manual bàsic de Vaesen.

Així doncs, a mesura que el grup de PJ va resolent els misteris de la campanya, i evitant els rituals que s'hi donen, el què provoquen sense saber-ho és anar "trencant" les cadenes que empresonen el Rei Vaesen.

L'artífex de tot plegat és un serf del Rei, una fada de l'aire i les il·lusions, que es "disfressa" d'Algot Frisk (pàg. 86) i que engalipa als Rosenbergs i als PJ per moure els fils des del darrera per posar-los en contacte amb els PNJ que els reclamen la seva participació en els misteris.

Finalment, quan els PJ se n'adonen del què han fet, i la Linnea veu el què està passant, "l'Algot" la mata i l'única solució que tenen els PJ és reprendre els rituals, o arribar a un tracte amb els Trolls per què reforgin la llança del Drac. Una altra cosa és què els demanen els Trolls i si sobreviuran a l'Ira del Drágën.

____

L'ordre en què hem jugat els aventures ha estat:

1. Dance of the Dreams (tardor)

2. A Wicked Secret (principis d'hivern)

3. The Night Sow (ple hivern, desembre)

4. The Song of the falling star (soltíci d'estiu)

5. The silver of the sea (finals d'estiu)

6. Drágën (aventura final)

Això és un resum molt sintètic, com a idea per què pugueu desenvolupar la vostra pròpia campanya. En el meu cas, per exemple, degut als seus rerefons i traumes, vàrem fer que els PJ realment eren ells mateixos Vaesen sense saber-ho, i per fer el tracte amb els Trolls, van haver de "sacrificar" la seva part humana en un flashback en el llac de Kaali.

Finalment us deixo l'enllaç per compartir els handouts de la campanya traduïts al català per si els heu de menester.

El meu 2020 roler

 L’any 2019 ja vaig fer un resum de la meva roleïna, enguany ho repeteixo...

L’any 2020 ha sigut un any intens, diferent, difícil... però també ple de rol. La pandèmia ens ha obligat a entrar en l’univers del rol online (cosa que em cridava molt poc l’atenció) i al final s’ha convertit en la manera de jugar més que mai...

He participat en 73 sessions, 29 com a jugador (40% de les sessions) i 44 com a director de joc. L’any passat vaig ser jugador el 28% de les sessions, per tant enguany sigut més jugador que l’any passat.

He jugat a 11 jocs diferents (4 menys que l’any passat), que ordenats per número de sessions són:

1. Savage Worlds (19 sessions de Solomon Kane + 3 de Rifts)

2. Burning Wheel (12 s.)

3. Warhammer 4a ed. (12 s.)

4. Blades in the dark (9 s.) (enguany tanco per un temps el BitD, hi hem jugat molt i m’encanta però també cansa bastant)

5. Dungeon World (6 s.) (aquest joc sempre funciona, però l’arribada de l’Ironsworn em sembla que el desbanca com a PbtA de fantasia medieval...)

6. Degenesis (5 s.) (aquest joc l’hem provat i no ens ha agradat gens)

7. Vaesen (2 s.) (com tots els jocs Free League, una meravella en la que estem inmersos ara mateix)

8. Un hack casolà de BitD de caçadors de monstres (2 s.)

9. DWARVS (1 s.)

10. Necromunda (1 s.)

11. Ombres Urbanes (1 s.) (aquest joc és maco de llegir però no acaba de rodar del tot fi a la taula... l’arribada del Liminal fa que perilli la seva estada a la meva roloteca...)

És un any que jo vaig batejar a principi d’any com l’ANY DE LES CAMPANYES. L’any l’arrencava dirigint la Dragonlance (amb el sistema de Burning Wheel) i la Campanya de l’Enemic Interior amb el flamant Warhammer 4a edició... i com ha anat?

La veritat és que a pilota passada ha sigut espectacular. Jo m’havia proposat allargar al màxim la campanya de Dragonlance Burning Wheel (sessions setmanals) i mantenir la Campanya Imperial (sessions mensuals). I aquests objectius s’han ben aconseguit.

Les 12 sessions del 2020 de Burning Dragonlance van completar un periple de 32 sessions espectaculars on vam anar des de Txak-Tsaroth fins a descobrir els secrets dels dracs de plata a la illa d’Esgaroth. El sistema de BW, molt centrat en els personatges i les seves creences, va com anell al dit per campanyes èpiques i tràgiques com la Dragonlance. També val a dir que calia que jo em mantingués obert respecte a l’ambientació i el curs de la campanya, amb BW no saps mai per on acabaran anant les històries. Això si vam tenir: traicions, amors secrets, dubtes d’identitat sexual, coronació d’un pj com a Rei dels Nans.... va ser espectacular! Estic molt orgullós d’aquesta campanya, com s’ho van currar els jugadors, els estils dels personatges... tot em va agradar. Ens va agafar la pandèmia pel mig i vam haver de fer la transició a online i vam encaixar bastant bé el canvi. Vam acabar per una certa fatiga meva però jo diria que tothom va quedar content de com havia anat.

El gran descobriment del 2020 ha estat el nou Warhammer Fantasia, la seva 4a edició. El joc va sortir el 2019, ple d’errates i amb una crítica ferotge de l’afició cap a Devir. Jo vaig proposar-lo al meu grup mensual (del que veníem de jugar a Ultima Forsan) i van acceptar encantats. El grup va anar creixent i després d’unes aventures introductòries ens vam llançar de cap a la Campanya L’Enemic Interior! Quina bogeria! El material és EXCEL·LENT, i després d’uns mesos de silenci Devir s’ha posat les piles (i crec que ho té molt a veure el fet de tenir una Editora de Rol, i més que sigui la Vanessa Carballo) i ja tenim una muntanya de material (caixa d’iniciació, pantalla, un llibre d’aventures...). Portem 13 sessions de la campanya: 9 aquest any. El grup està molt animat i motivat, som 7 jugadors + jo de director de joc i tenim 6 manuals a taula...

Ja tinc clar que amb aquesta edició faré la col·lecció de tot el que surti, i espero que pel 2021 comencin a treure els llibres de la campanya Enemic Interior que són canela fina!

L’any també m’ha dut una campanya potent com a jugador: en Mateu s’ha convertit en un expert en les campanyes de Punts Argumentals de Savage Worlds i enguany ens ha dirigit durant 19 sessions una campanya intensa de Solomon Kane que ha acabat, i això si que feia temps que no passava, amb un TPK!

I per últim hem aconseguit arrancar la campanya del Batalló Down Under, una campanya a l’estil West Marches per a Savage Rifts ambientada a l’Australia de Rifts. Una campanya online amb 15 jugadors, dels quals 7 ja han jugat alguna sessió. Espero poder mantenir el caliu.

Les campanyes que no han sortit

Tenia ganes de fer alguna proposta de campanya de megadungeon (amb el de La Marca del Este), però el manual s’ha endarrerit molt i tot just l’estic llegint.

La meva fantasia era que durant el 2020 sortís en castellà una de les dues campanyes “improvitzades” que em tenen captivat: The Armitage Files per al Rastre de Cthulhu i Dracula Dossier per a Black Night’s Agents. Però ni un  ni l’altre. Aquest tipus de campanya haurà d’esperar... no m’atreveixo a fer-les amb el material en anglès...

El rol online ha arribat per quedar-se

Semblava que no ho diria mai, però amb els confinaments ha arribat el rol online i sembla que es quedarà... primer ens pensàvem que ja erem massa grans per això. Però les ganes de rolejar han fet que ens posessim les piles i aquí estem: connectats i jugant cada setmana. Segueixo preferint quedar en persona, però admeto que té coses bones i la possibilitat de jugar amb gent que tens lluny...

A més ens hem involucrat amb gent d’arreu de Catalunya per traduir fitxes del Roll20 al català. Jo ja he traduït la d’Ars Màgica, Coriolis (dues versions), Torchbearer, WH 4a edició fitxa oficial. I en breu tindrem la oficial de Savage Worlds (ja està mig acabada) i una de WH4 que funciona millor que la oficial. Aquestes dues darreres fitxes ja estan bastant operatives.

A part d’això aquest any m’he gastat massa diners en manuals... però tot el que m’he comprat m’encanta!

Quan pugui us explico què vull fer el 2021...

El meu 2019 roler...

Enguany he agafat l'hàbit d'anotar les partides que he fet, amb qui i a quins jocs.

Aquí teniu un breu resum estadístic:

He participat en 64 sessions de joc. En 46 com a director de joc i en 18 com a jugador.

Durant el 2019 he jugat a 15 jocs diferents, que ordenats per nombre de sessions són:

1. Burning Wheel
2. Star Trek Adventures
3. Blades in the dark
4. Savage Worlds - Ultima Forsan
5. Monstre de la setmana
6. Warhammer fantasy RPG 4a edició
7. La Bugaderia
8. D&D 5ed
9. Ombres urbanes
10. Cybersalles
11. Conan 2d20
12. Hollowpoint
13. Numenera
14. Poderes Malditos
15. Blades of inquisition

A nivell de grups estable: tinc el grup setmanal de tota la vida, el grup mensual al Kek (club) que vam obrir a finals del 2018, he obert un petit grup al poble i he participat en una altre grup al poble, però ja en sóc baixa.

54 sessions que formaven part de campanyes o minicampanyes (40 com a director, 14 com a jugador):

1. Burning Dragonlance: 21 sessions (no acabada)
2. Star Trek Adventures: 9 sessions
3. Blades in the dark (Petrells Negres + Aconseguidors): 6 sessions
4. Ultima Forsan: 6 sessions
5. WH4 Campanya Imperial: 4 sessions (no acabada)
6. Monstre de la setmana : 3 sessions
7. Monstre de la setmana - Amics del Darder: 2 sessions
8. D&D5 Celrà: 2 sessions
9. Ombres sobre Taiwan: 1 sessió (no acabada)

10 sessions de jocs soltes (6 com a director, 4 com a jugador).

He gastat uns 280€ ens jocs de rol i complements.

He compartit taula amb 27 persones (3 dones i 24 homes). 7 d'elles les he conegut aquest any. 1 d'elles ha tastat el rol per primera vegada.

Molt agraït d'un any tant roler...

De com Lucien va trobar la seva armadura màgica...

Estaven Lucien i Lirdas buscant pistes dels Déus Verdaders, per fer front a la demagògia de polítics catastrofistes, cavallers que s'han rendit o gent amb més fosques intencions. Quan en una tranquila taverna van sentir que algú parlava (o fanfarronejava?) que coneixia la localització on un virtuós Cavaller de Solàmnia va perdre la vida lluitant contra un temible Mag de Túnica Negra...

I així fou com es va incorporar a la companyia en Rialto, un gnom caçatresors amb talents molt diversos... No va costar gaire convènce'l de muntar una petita expedició a explorar el catau a veure què era llegenda i que era veritat...

I el túmul existia, i era antic. Semblava que, en temps immemorials algú va excavar amb devoció la roca per fer-hi un catau... però amb quines intencions? El grup es va endinsar sense por, però les restes d’antics saquejadors de cataus no era un bon auguri. I al trobar un antic temple van començar els problemes; i els problemes eren kobolds! Maleïdes salvatgines de catau, sortint per davant i darrera alhora. Un kobold no és cap perill, però una bandada de kobolds descontrolats són un risc. Amb valor i perseverància el grup va eliminar el risc. També va descobrir que es tractava d’un clan de kobolds saquejadors de tombes, que havien trobat en aquest temple un mossec que els hi va costar d’empassar.

Un cop recuperats i una trampa després el grup es troba una porta tancada, que semblava el punt on els kobolds ja no havien avançat més.

Tot darrera s’hi sentien sorollets, quin tipus de criatures deuen ser?

Si el grup es pensava que no pot haver-hi criatures més ronyoses que els kobolds la idea va marxar ràpid de les seves ments quan van veure que l’antic rebost/magatzem estava plagat de nans de regueró. Nans de regueró, aquesta epidèmia humanoide que aprofita qualsevol forat, ruïnes o pont trencat per muntar allò que ells anomenen “regnes”.

Tractar amb nans de regueró no és perillós per la salut física... però el risc per la ment és evident! Al final el grup va descobrir una antiga biblioteca i va arribar a la cova on la reina Flip té el seu palau. D’aquell encontre Rialtho sempre explicava, amb rialles poc contingudes, una escena que mai sabrem si va succeir o era una broma del grup: diuen que Lucien, a l’arribar davant la presència de la reina nana del regueró no se li va acudir cap altre cosa que fer-li un petó a la boca! 

Amb aquesta entrada es van convertir ràpidament en amics del clan Flip, això els va facilitar alguna informació relativa als perills que quedaven per afrontar en el catau (si és que és possible entendre res del que expliquen aquests maleïts nans).

I, ja al final de l’expedició, van descobrir una cambra inundada (on Lucien va dur a coll-i-be a Rialtho per què no s’ofegués) i després una cambra on hi havia les restes del cavaller de Solàmnia (on Lucien va trobar la seva armadura màgica) i van enfrontar-se a un perillós mort-vivent witchlin, les restes del què era el mag elf de túnica negra. El combat va ser arriscat i gràcies a les habilitats i objectes màgics el grup va sobreviure i van sortir exitosos de l’aventura.

Quan parlen d’aquells dies, sempre que en Rialtho es volia burlar de’n Lucien per l’escena amb la reina Flip, aquest es defensava dient que almenys ell no s’havia tirat una fletxa àcida de Melf a si mateix....

La Forja dels Herois de la Llança

Ara, un cop acabada la Guerra de la Llança i amb els exèrcis de Takhisis, reina de la foscor, desfets i desorganitzats, seria molt fàcil mirar als Herois de la Llança i pensar que tota la seva vida van ser com ara els veiem: valerosos, inspiradors i dignes de llegenda. Però no va ser així... o què us pensàveu?

Voleu que us ho expliqui? Doncs pagueu-me una ronda més que començo. De fet podria començar com aquell acudit que diu: "Entra un mag, una minotaure i un cavaller de Solàmnia a una taberna..."

Parlem, però, primer de qui són els protagonistes de la història d'avui (per què hi ha històries per omplir mil i una nits....):

Tot va començar quan Banh Rakyne va abandonar les illes que hi ha més enllà del Mar de la Sang seguint una crida. La crida dels Déus Autèntics, quelcom li deia (ara sabem que amb raó) que la història que ens havien abandonat no era certa. Ella sentia que més que abandonar-nos el que passava era que nosaltres no sabíem on cercar-los. Endinsant-se terra ferma endins va arribar a les estranyes terres de Neraka, en una comarca on hi havia una revolta contra esclavistes.

Allà va conèixer a Lirdas Thin, un aprenent de fetiller també interessat en els poders de l'antiguitat (com bé ja sabem pel seu paper en la victòria final....), i de seguida van coincidir en les seves intencions de viatjar fins trobar alguna pista dels Déus Autèntics.

Així va ser com van arribar a les planúries de Solàmnia. La Ordre dels Cavallers ja no és el que va ser i tot que en les seves fortaleses i biblioteques no van trobar cap bona pista si que van conèixer a Lucien, Defensor de la Corona, amb qui van establir una forta amistat i van esdevenir companys de viatge.

I així és com van arribar fins la ciutat de Wayfold, on un mag erudit de nom Zagreyan els va demanar ajut per netejar una mina on hi tenia el seu laboratori secret d'una plaga de monstres.

Sense dubtar i amb l'energia de la joventut, els nostres aprenents d'herois van arribar fins la mina. Allà es van trobar amb el clan de nans miners que en feia usufructe, que marxaven espantats per la criatura de les profunditats que atacava als mines i els esbudellava amb urpes enverinades...

Però això tampoc va atemorir-los i es van endinsar a les profunditats de la mina. Cercant rastres i seguint les instruccions dels nans van arribar on hi havia hagut els atacs als miners. I algú els esperava!

I no estava sol! La estranya criatura coneguda com el disir va resultar ser un escamot de quatre d'ells, que va caure com una ventada de fam, fúria i dolor sobre els aventurers.

El combat semblava equilibrat, però les poques ferides que havien rebut els aventurers començaven a fer cada vegada més mal... el verí! Fins que al final Lucien va caure inconscient, Lirdas paralitzat pel dolor i Banh va haver de lluitar sola contra la darrera monstruositat. Al final l'enorme garrota de la minotaure va deixar mort al darrer oponent.

Aquesta vegada havíen vençut pels pèls....

El Joc és només una excusa...

Ja fa dies que vull escriure aquesta entrada, de fet, des de dijous a la nit...

Dijous, quan vam acabar la partida setmanal em va venir la necessitat de fer una breu ressenya de la partida. Perquè us preguntareu.... Doncs per que va ser una gran sessió de rol segons el meu punt de vista. Anava conduint cap a casa i pensava, quina gran partida.

Últimament, qui més qui menys del grup va atabalat (jo el primer) entre feina, família, refredats... i costa mantenir la continuïtat de partides. El dijous tenia moltes ganes de jugar, de fer volar la imaginació encara que fos per unes hores lluny dels problemes laborals i realment ho vam aconseguir.

Va ser una d'aquells OneShot en que tot surt rodó, un màster sembrat, un jugadors implicats amb els seus papers, ganes d'aprofundir en la història i ganes de passar-s'ho be!

Nois, enhorabona. Cada dijous feu que valgui la pena dormir una parell d'hores menys!

PD. Segur que algú ha trobat a faltar a què vàrem jugar... És deia “Despertados”, una gran partida, modificada genialment per adaptar-la al Sistema de Cthulhu Tenebrós, però sincerament, el joc es només una excusa per passar una bona estona entre amics!

EFDM: Holocausto Zombie - Última sessió

La última sessió, que ràpid es diu...

Els jugadors estaven avisats, aquella nit era el desenllaç de la temporada, el tot o el res, a lo "The Walking Dead".

Arriba el nou dia amb dispars llunyans trencant el silenci del matí. Tot i la intensa pluja i el fred, els jugadors se n’assabenten que els ocupants d'un restaurant veí, que s'havien atrinxerant en el seu interior, poden tenir en problemes. Encoratjats, agafen els seus vehicles, les seves armes i es preparen per ajudar-los.

Quan arriben se n’adonen que tal vegada ja es massa tard, hi ha una munió de zombies que encercla el restaurant, del qual ja n’han trencat una finestra i comencen a accedir al seu interior però encara s’escolten tirs i renecs. Els jugadors decideixen intervenir...

Un realitza maniobres de distracció amb el tot terreny, tot evitant els zombies que hi ha escampats arreu i que el segueixen a mesura que fa sonar el seu clàxon. Els altres intenten fer neteja dels que enrevolten els restaurant, uns amb armes blanques i d’altres amb armes de foc. Finalment, i després d’una gran lluita, els zombies son reduïts, molts d’ells atropellats i desmembrats, però no hi ha hagut salvació per al pobre propietari del restaurant i la seva dona, que ha pogut escapar amb el seu fill, té un ferida important a la cama.

Un poc desanimats, els personatges tornen al refugi una vegada inspeccionat el restaurant. De sobte perceben quelcom que no funciona, algú ha tocat les seves reserves de provisions i material preparat per a l’escapada. I, a més a més, un dels homes del poble ha marxat, misteriosament, després d’advertir que ha vist una cosa estranya que vol investigar.

Els jugador, un poc cansats de la lluita anterior proposen sortir a investigar aquesta fugida que sembla relacionada amb el robatori dels queviures però el seny de les parelles els adverteix que s’està fent fosc i que el més assenyat es quedar-se a casa, protegint el refugi. Si ho diu la parenta, s’ha de creure, ja se sap...

I així, durant la fosca nit i per sobre dels llamps i trons que cauen, els jugadors senten l’arribada d’alguns vehicles a la zona del restaurant (aproximadament a un quilòmetre de distància). Lluny de parar-se, les motos de gran cilindrada (un dels jugadors ha reconegut el seu soroll característic), deixen els seus motors en marxa durant ben be una llarga hora. 

Els jugadors decideixen mantenir-se en l’amagatall, apaguen tots els llums que tenen i es preparen per a l’assalt però l’únic que escolten es que un dels veïns ha estat mossegat per el seu propi pare, una vegada que aquest hagi mort per una llarga malaltia que patia. 

Dues hores més tard, les motos tornen a engegar-se i enfilen el camí cap al refugi, a un ritme molt i molt lent i de sobte, quan arriben al costat d’una de les cases, es paren, agafen diverses coses de les seves alforges, es dirigeixen cap a la casa i en tornen al cap d’uns minuts. Finalment, tornen a les seves motos i, aquesta vegada si, continuen el seu camí a una bona velocitat.

Els jugadors, estranyats no saben el que passa fins que se’n adonen que els sorolls del motor no han fet res que atreure a un bon nombre d’infectats fins al seu petit poble. Això amenaça el seu refugi. Disposats a posar fi a aquesta situació es preparen per a sortir quan una música “heavy meta”l ressona en el poble. De sobte, els zombies que s’aproximen al poble es dirigeixen tots cap a aquell punt.

Un dels jugadors decideix que el més important és localitzar la font del soroll així que, desobeint les ordres de la seva dona embarassada, surt per la porta i rebuscat fins a trobar un gran equip de so.  Ràpidament, torna fins a la casa, esquivant diversos zombies pel camí.

Els zombies son al centre del poble però com a mínim sembla que les defenses resideixen i impedeixen l’entrada a la casa. Però una vegada més, els jugadors senten com un vehicle de gran tonatge entra al poble, embestint defenses, portes, i zombies per igual fins a fer saltar la porta corredera que delimitava l’accés a la parcel·la. Els jugadors, astorats, veuen com un camió blindat ha estat la causa d’aquesta destrossa.

I en aquest moment, un megàfon resona en la matinada: Quim? Quim? No t’amaguis.... Surt i ningú més sortirà ferit!!!!

Es tracta del meu personatge jugador, que una vegada abandonat a la seva sort en una de les primeres partides ha decidit venjar-se dels que no el vàren auxiliar.

 

Després d’una discussió sense èxit, el meu personatge estavella el camió contra la casa, fent saltar la porta i alliberant la seva càrrega d’infectats a l’interior de la casa. Els jugadors i PNJ corren cap als pisos superiors mentre al patí, el camió ha quedat encallat en la casa.

Finalment, els jugadors i PNJ aconsegueixen arribar al camió a través de la tirolina ideada per a poder fugir i en la seva fugida, arrollen sense pietat al meu personatge. El poble està infestat de zombies i les defenses no han pogut aguantar l’escomesa. Si més no, els jugadors sembla que n’han pogut escapar prou be, de moment...

En el post-final la critica del joc!

EFDM: Holocausto Zombie - Sessions 5, 6 i 7

En la següent sessió, en una astuta jugada, els jugadors aconsegueixen sortir del pavelló esportiu aprofitant una maniobra de distracció. Les informacions que han obtingut al poble són disperses, l’alcalde sembla controlar la situació però la seva dona està infectada, hi ha un grup de “dissidents” que no comulguen amb les idees de l’alcalde i la viuda del farmacèutic que ha quedat estranyament prendada d’un dels personatges.

 Una vegada retornats al refugi, es planifica el següent pas. Tots els jugadors es mostren d’acord amb que aquest refugi sembla només temporal i per tant, a part de fortificar les defenses sembla necessari establir una ruta d’evacuació per si de cas.

D’aquesta forma, el grup assalta un fàbrica propera on aconsegueixen un soldador elèctric, un generador, dos 4x4 i un camió de gran tonatge tot terreny. I el que semblava menys útil, unes brides que utilitzen per a fabricar una barrera impenetrable per als zombies (per a frustració del master!).

Els dies van passant en el poblet i entre les feines rutinàries i de reforç de baranes, succeeixen diversos fets remarcables en el desenvolupament de la història:

• La dóna mossegada al principi de l’aventura es recupera físicament i no es converteix en zombie (tot i així, el cop psicològic de perdre la filla i l’home en la mateixa nit ha estat molt fort).
• Arriba des del poble veí la dona del farmacèutic buscant una nova llar i, tal vegada, un poc de carinyo.
• Una de les veïnes del refugi ha estat assaltada i el seu menjar, arma i alguna joia ha desaparegut.
• Arriba, uns dies més tard, un grup de persones dirigides per un capellà, que han fugit de Banyoles, on la situació s’havia tornat incontrolable.

Especialment, vaig trobar molt divertit la resolució del conflicte amb la viuda del farmacèutic. Fent un breu resum direm que la motivació de visitar el refugi dels jugadors radicava en la venjança contra el jugador que havia decapitat al seu marit (tot i que ja s’havia transformat en zombie, però qui està capacitat per convèncer a una dona amb ànims de venjança...). Després de l’assassinat passional de l’ infermera del poble (per haver trobat els medicaments emmagatzemats a casa seva) el jugadors totalment desorientats amb aquesta mort, decideixen fer guàrdies nocturnes per evitar més assassinats. En un moment de la guàrdia del jugador que va decapitar al farmacèutic, la Teresa (aquest era el seu nom) s’acosta seductora cap a la seva nova víctima, només per errar amb el ganivet per pocs mil·límetres. 

El jugador, amb ànim reconciliador va intentar fer-la entrar en raó però davant el perill a que es veia exposat (i la gran mocadorada de la taula davant la falta d’agressivitat de les seves accions, per que no dir-ho) acaba clavant el sable a la viuda i llençant-la des de la finestra de la torre. Un final sanguinari per a una breu història de passió.

I així van anar passant el dies al petit poble dels Cavallers...

En el pròxim post, el desenllàç de l'Holocaust Zombie!