divendres, 3 de juliol de 2009

Diàspora D20

....o com veurem, Variablitat D20.


El sistema D20, i sobretot la seva llicència OGL ha suposat una autèntica revolució en l’escena rolera de principis de segle XXI. Tan és així que els seus efectes encara cuegen, i d’aquí uns anys segur s’analitzarà amb calma la seves autèntiques repercussions.


Una d’aquestes conseqüències es allò que s’han anomenat D20 Diàspora, tot i que potser, podríem anomenar-ho millor com a Variabilitat d20 (seguint una mica amb la teoria de l’Origen de les Espècies de Darwin –que enguany fa el seu 150è aniversari).


L’OGL a permès que a partir del nucli que configura el Sistema D20, sorgissin noves variacions adequades a distints enfocaments i objectius.


Així, per una banda, la vella escola (aquells que voleien recuperar l’esperit del D&D original), ha usat les noves eines per “involucionar” el sistema (Microlite20, Osric, etc.), mentre que d’altres s’han dedicat a aprofitar l’empenta del D20, modificant-lo per desplaçar altres jocs que ocupaven nínxols diferents (sense-classes PJ, creació PJ amb punts, etc.) – com ara la línia encetada per M&M). També, a una escala no tant dràstica d’evolució, hi ha qui s’ha dedicat a fer petits retocs per ajustar el sistema mare a les seves necessitats d’ambientació, objectius de jocs, etc. (Pathfinder i D20 derivats).


Però potser el què ha contribuït més a aquesta Diàspora, molt probablement no volguda per Wizards of the Coast i segurament contra els seus pronòstics, ha estat l’aparició de de la 4a edició del D&D, que més enllà de les seves virtuts, ha provocat un efecte de reacció oposada entre part de la comunitat rolera, la qual s’ha dedicat a adaptar als seus gustos un sistema, el D20, amb una alta capacitat de mutació i variabilitat.


Exemple d'arbre d'evolució del D20

3 comentaris:

Menécrates ha dit...

Sembla ben bé la llei del pèndol, no?

Quan va sortir el D&D 3.0 semblava que ja mai més jugaríem un altre sistema que no fos aquell i el mateix sistema ha originat una miríada de sistemes nous....

Quim ha dit...

Més que la llei del pèndol a mi em recorda l'evolució de les espècies: N'apareix una amb un gran potencial per ocupar molts de nínxols, i de sobte comença a variar per adaptar-s'hi millor. I tot gràcies a la seva gran expansió i força. Si en Darwin aixequés el cap, segur que el prenia com exemple de la seva teoria! :P

Anmasole ha dit...

Molt ben trovat el paralelisme amb l'evolució. A mí D&D 3a em fa pensar en un vell i inadaptat dinosaure. La última evolució del qual (la 4a edició) encara se n'han de veure els resultats. M'atreviria a dir que aquest efecte invers que ha provocat en els veterans no és més que la primera reacció al reposicionament del joc, ja que trovo que va dirigit al jovent que encara s'ha d'iniciar al mundillo. I si ens ho mirem bé aquest és el rol que ha prés sempre el D&D, el d'iniciar i ampliar l'afició (per bé i per mal). La influencia del joc és indiscotible, sobretot tinguent en compte que algun joc de GW també fará el canvi cap a una variant més mercantilista del rol (em refereixo a vendre cartes, figures i mapes, que semblen necessaris per jugar a aquests jocs). Mentre les editorials més indies i menys potens continuin amb el rol clássic de paper i llapis a mí no em preocupa. Pero tot es veurá.