un curs que promet... traduccions!

Quan tot el món parla de crisis i dificultats...

Quan per webs, blogs i fòrums llegeixo que el panorama espanyol del rol està fatal...

Veig que en els propers mesos (espero) sortiran un munt de jocs de rol en castellà important que M'AGRADEN MOLT!

Els senyors de Holocubierta estan a punt de treure l'Ars Màgica 5a edició, i en la seva llista de propers productes treuran el Mouse Guard! Per fi un joc de Luke Crane en castellà! Esperem que no sigui el darrer...

Feia poc, amb un èxit sense precedents, el kickstarter del Fate Core el situava com a un joc de filosofia indie però de distribució mainstream; i ha faltat poc temps per què l'onada expansiva arribés a Espanya:

Conbarba publicarà en breu l'Spirit Of The Century i a mig termini el Fate Core i el Fate Accelerated Edition.

Nosolorol publicarà el Dresden Files RPG

I per si això us sembla poc, la 6a edició de Runequest està a punt d'arribar en format paper i format pdf. Ho treuen una nova editorial anomenada Runa Digital (on hi ha en Fran de Conbarba, que és garantia d'èxit).

A més, en breu arriba el Pathfinder de mans de Devir i altres coses que cauen fora del meu radar i interès.... Però per estar informats: blog del traductor i blog de Jordi Zamarreño.

Feia temps que no veia una activitat tant intensa i, sobretot, que m'interessés tant a mi. Ara caldrà veure si hi ha pressupost suficient... el que segur que caurà és el Mouse Guard!

mini projecte: les Cròniques Ratolines

Com passa de tant en tant en tots els grups, a la sessió de dimecres no vam ser prous per jugar a allò que havíem previst i vam improvitzar una sessió de Mouse Guard.

Com sempre el joc va funcionar de meravella. Podeu veure aquí la crònica dels fets.

Això va servir per desencallar un projecte que fa temps que duc en ment: les CRÒNIQUES RATOLINES. Una campanya informal de Mouse Guard jugada en sessions penjades al llarg del temps i (qui sap) si amb grups diferents).

La meva idea és construir una metatrama en una línia temporal concreta de l'ambientació de Mouse Guard i a través de les cròniques de les partides es podrà anar seguint el fil. Res nou: una manera de lligar partides vàries.

De moment ja hem tingut la sort de començar....

Endavant la Guàrdia Ratolina!

Cròniques Ratolines 1: Salvant Pissol

L'aventura va ser una missió per en Panotxa (Quim) i l'Enfarinat (Txus) dos guàrdies ratolins que estaven repartint el correu després del dur hivern de 1149, un hivern ple de neu i fred.

Enfarinat

Sortien els nostres protagonistes d'Aiguafosca i es dirigien cap a Pissol quan van decidir parar un moment al sol, a escalfar les potes mentre tastaven el vi de nous amargants que havíen comprat a la darrera vila. De cop veuen que de lluny s'acosta un jove ratolí corrent, amb pressa. Quan en Ton, aquest és el nom del jove, veu que ha trobat dos membres de la Guàrdia Ratolina es posa molt content. Esverat i nerviós explica que la seva vila, Pissol, s'està inundant!

L'Enfarinat de seguida, seguint la seva creença d'ajudar i servir, decideix que salvar la vila serà el seu proper objectiu mentre que Panotxa pensa que aquesta serà una bona ocasió per treure alguna cosa de profit (redacció de fites).

Quan arriben a la vila la situació és pitjor del que pensaven. La gent està en estat de pànic i l'alcalde Alfons està totalment desbordat. Per sort en Panotxa l'espavila amb una bona bronca i es posen a construir algunes rases i dics de contenció. La cosa no surt gaire bé i, a part de quedar exhausts, els nostres protagonistes no queden gaire ben vistos pels vilatans de Pissol. El fet que en Panotxa s'hagués dedicat a construir-se un flotador tampoc va ajudar gaire...

Panotxa

Un cop ressolta la primera crisi a la vila, els guàrdies decideixen afrontar l'arrel del problema: el dic que han construït dos castors al estany proper. Com que els castors són, a part de massa grossos per matar-los o foragitar-los, animals molt obstinats la missió és quasi impossible!

Al final amb l'ajuda de les patrulles de peons de Pissol els guàrdies inicien la construcció d'un sobreeixidor per drenar el dic i baixar el nivell d'aigua. Els castors, però, no desisteixen en la seva intenció de mantenir el dic com està. El conflicte és llarg i dur, però quan sembla que els castors estan a punt de vèncer, en Panotxa apela a la seva ratolinitat i el sobreeixidor és construït sense haver de desfer el dic (un conflicte que acaba en empat).

Un cop acabat el Torn del Director de Joc  vam passar al Torn del Jugador. Com que no hi havia hagut oportunitat de guanyar checks amb els trets, només tenien un acció cadascún. EN Panotxa va intentar engalipar als vilatans a través del seu coneixement de rondalles per què li fessin un donatiu, i l'Enfarinat volia formar als vilatans sobre com mantenir el sobreeixidor. Tots dos van fallar les seves tirades. És més l'error de'n Panotxa va resultar en el compromís d'anar a la vila de Nus (Burl) on l'alcalde Alfons sospita hi ha negocis turbis...

Alguna reflexió sobre la partida:

• El Mouse Guard segueix agradant-me molt com a joc ràpid i fresc. També m'agrada molt com fomenta les descripcions i la interpretació.
• L'aventura prefabricada no s'ajustava gaire a les habilitats dels personatges i això es va notar.
• És molt xulo veure com d'una aventura ben senzilla ja se'n desprenen mil ganxos per a properes sessions: la mala fama dels guàrdies a Pissol, les consequüències del mal manteniment del sobreeixidor i la investigació de la vila de Nus).

JOC EN ACCIÓ: MOUSE GUARD

L’espera és una de les virtuts dels jugadors de rol. Un es compra un manual, se’l llegeix amb devoció, la imaginació bull, els estímuls són potents. I llavors l’espera. La calma. el silenci. Molts són els jocs que no surten d’aquest estat. Quiets i callats a l’estanteria. Mai jugats.

Us he de confessar que el Mouse Guard em va encantar des del primer dia. Un gran joc amb uns diminuts protagonistes. Però els dies i mesos van anar passant i mai sortia la oportunitat de jugar-hi fins fa poc. Un canvi de plans a darrera hora ens va permetre provar-lo. I així és com va anar i les nostres sensacions:

Erem tres jugadors i el director de joc. L’aventura que vaig triar és la Deliver the mail, una que sembla senzilla i que pels fòrums veig que molts utilitzen per a iniciar-se en el joc. Havia tingut poc temps de preparar-ho, però tampoc es va notar gaire.

El fet que els personatges estiguin creats va donar molta agilitat al tema. Havia preparat unes còpies a color del dibuix dels personatges i això va agradar als jugadors. Vaig fer una breu introducció de l’ambientació i vam començar a jugar.

Una de les primeres coses que em va sorprendre és que el grup va entrar molt ràpid en el paper. L’ambientació sembla simple, a vegades infantil, i a tots ens va agradar. Això es va notar.

L’aventura va avançar segons el previst i el grup es va perdre, va lluitar contra una cornella per mantenir el correu i va arribar al final del trajecte sense desviar-se gaire dels objectius principals.

Coses a destacar:

• El sistema del Torn del Màster - Torn dels Jugadors no se’ns va fer gens estrany. Sembla forçat quan ho llegeixes però molt natural en la narració de l’aventura.
• El sistema no és, com diuen alguns, el Burning Wheel fet senzill, hi ha alguna variable important. A en Bardic, l’únic jugador que no havia jugat a BW, li va semblar que la fitxa (que inclou les regles resumides) era massa complicada, però al jugar es va veure que era un sistema senzill de controlar. Al final de la sessió, però, va valorar positivament les mecàniques de recompensa i de conflicte que els altres ja coneixíem.
• L’estructura de l’aventura, el sistema de generar girs en la història a partir de tirades fallades i com això afecta als personatges és un del tema que més impacte ha tingut pel grup. Molts hi veiem una fortalesa narrativa i alhora en Nyarla feia notar que calia equilibrar bé les conseqüències (condicions, grau d’èxit i/o aventures colaterals) de les tirades fallades, per no caure en aventures massa lineals o guiades... res que no es pugui corregir, em sembla, amb una mica més de preparació i pràctica per part del director de joc.

Una bona experiència i amb ganes de repetir!

de gnoms a ratolins i viceversa....

Una de les meravelles de la ment humana i del que anomenen pensament lateral, és la doble capacitat d'arribar a una conclusió, a una idea, a una connexió. La primera és la racional, l'analítica, la que segueix els camins fets fins ara per arribar a solucions similars. La segona és el que Edward de Bono anomena pensament lateral: la capacitat de seguir extranys camins, rares dreceres que ens fan arribar a llocs on havíem arribat des del racional o a nous llocs, sortides sorprenents o portes inesperades.

Només faig aquesta reflexió per explicar una connexió que m'ha vingut avui.

Fa mesos que juguem a Burning Wheel, però tot i que la campanya està anant de fàbula veig que els jugadors no tenen un interès excessiu per provar els subsistemes (Duel d'Enginys, Lluita! i Abast i cobertura). El joc ens dóna molt bons resultats, però sense aplicar gaire els subsistemes: més aviat sembla que els evitem... sigui fundat o no és que vaig pensar en rellegir bé el Mouse Guard per què és una versió més senzilla del BW i podria estar bé provar-lo però l'ambientació no m'acabava d'enganxar, no la veia pel nostre grup....

Fins avui.

El petit de casa està fent un treball de classe sobre criatures fantàstiques. I ens han demanat a les famílies que recollim material (dibuixos, llibres pel.lícules...). Evidentment a casa hi ha molt material del tema, però la meva dona ha passat per la biblioteca del barri a veure si trobava més material. I n'ha trobat!

El fantàstic, i descatalogat, Llibre dels Gnoms! Rellegint-lo, explicant-lo de cop he connectat: l'ambientació de Mouse Guard encaixava. Neixia una idea.

Les noves adquisicions

Ja vaig comentar fa un mes que estava venent alguns manuals que no uso. Amb els ingressos obtinguts he fet algunes compres....

Ara, seguint l'estil de'n Mobuttu, us passo la foto amb totes les adquisicions:



Veureu que hi ha:

1. el MOUSE GUARD
2. el HEROQUEST 2a edició: que és el que m'estic llegint i que a mesura que avanço m'agrada més ...
3. el BURNING EMPIRES: té un aspecte brutal!
4. el manual de campanyes de GURPS 4a. Ara ja estic equipat!
   
5. un manual de Gurps carregat d'ironia i humor: GOBLINS, una societat dickeniana, classista i humiliant en un Londres poblat per goblins...
6. el joc de rol de HELLBOY, amb sistema Gurps.
7. i el darrer Tribunal d'Ars Màgica 5a edició: THE LION AND THE LILLY, tribunal de França-Normandia.

Exceptuant Hellboy i Goblins (que responen més a una compulsiva mania de col.leccionar manuals d'ambientacions de Gurps) els altres poden posar nerviosos als meus jugadors ara que tenim la campanya de BW engegada.... :-)

Opinions?

pd: o si no sabeu què dir podeu opinar sobre les estovalles..... :-D

He aprofitat l'estiu per fer una mica de neteja a la meva ludoteca....

Han marxat alguns manuals de rol i algun joc de taula i això m'ha donat espai i pressupost per a certes novetats. Una wish list plena de projectes!

HEROQUEST 2: La darrera perla del meu admirat Robin D Laws, un genèric amb alt component narratiu. M'agradaria que fos per al nostre grup com un comodí per jugar a aquelles ambientacions que tenen un sistema que no ens agrada, però que ens fa una certa mandra traslladar-ho a sistemes més amables.... Exemples: Rifts, Dark Sun, i un grapat de manuals d'ambientacions de GURPS que tinc!

BURNING EMPIRES: Una altra fruita prohibida. He estat fullejant el pdf i és IMPRESSIONANT! M'estic plantejant seriosament convertir la campanya de Gurps Traveller KEEP FLYING! a Burning Empires....

MOUSE GUARD: Una petita joia. El desig secret que l'acompanya: ser capaç d'organitzar una partida amb la meva família.....

THE LION AND THE LILY: el tribunal de Normandia d'Ars Magica. Un combo de col.leccionisme compulsiu i una certa esperança de jugar-hi..... encara que sigui amb Heroquest!

GURPS HELLBOY: per ampliar la meva tria de manuals d'ambientacions de GURPS, sempre donen una bona lectura i mil i una idees interessants!

Les inspiracions compartides

Una bona manera de començar una saga/campanya és que l'ambientació sigui compartida.

Si anem a fer unes aventures d'Star Wars, tothom pregunta: a quina època? I a jugar!

Darrerament veig que certes ambientacions, sobretot les inspirades en llibres i novel.les, costen d'agafar. Sembla com si la profunditat del que ha llegit els llibres (inclòs el propi manual d'un joc) és massa profund per què els que no ho han llegit ho puguin assimilar prou com per jugar-hi amb calma.

En René proposa una creació conjunta amb tot el grup, una proposta que es fa molt directament al Burning Wheel.

Jo faig una proposta més senzilla: el còmic. Més ràpid de llegir, més suggerent, més visual....

Aviat miraré de fer una prova amb el nou joc de rol de Mouse Guard.....