La última sessió, que
ràpid es diu...
Els jugadors estaven
avisats, aquella nit era el desenllaç de la temporada, el tot o el res, a lo
"The Walking Dead".
Arriba el nou dia amb
dispars llunyans trencant el silenci del matí. Tot i la intensa pluja i el
fred, els jugadors se n’assabenten que els ocupants d'un restaurant veí, que
s'havien atrinxerant en el seu interior, poden tenir en problemes. Encoratjats,
agafen els seus vehicles, les seves armes i es preparen per ajudar-los.
Quan arriben se n’adonen
que tal vegada ja es massa tard, hi ha una munió de zombies que encercla el
restaurant, del qual ja n’han trencat una finestra i comencen a accedir al seu
interior però encara s’escolten tirs i renecs. Els jugadors decideixen
intervenir...
Un realitza maniobres de
distracció amb el tot terreny, tot evitant els zombies que hi ha escampats
arreu i que el segueixen a mesura que fa sonar el seu clàxon. Els altres
intenten fer neteja dels que enrevolten els restaurant, uns amb armes blanques
i d’altres amb armes de foc. Finalment, i després d’una gran lluita, els
zombies son reduïts, molts d’ells atropellats i desmembrats, però no hi ha
hagut salvació per al pobre propietari del restaurant i la seva dona, que ha
pogut escapar amb el seu fill, té un ferida important a la cama.
Un poc desanimats, els personatges tornen
al refugi una vegada inspeccionat el restaurant. De sobte perceben quelcom que
no funciona, algú ha tocat les seves reserves de provisions i material preparat
per a l’escapada. I, a més a més, un dels homes del poble ha marxat,
misteriosament, després d’advertir que ha vist una cosa estranya que vol
investigar.
Els jugador, un poc cansats de la lluita
anterior proposen sortir a investigar aquesta fugida que sembla relacionada amb
el robatori dels queviures però el seny de les parelles els adverteix que s’està
fent fosc i que el més assenyat es quedar-se a casa, protegint el refugi. Si ho
diu la parenta, s’ha de creure, ja se sap...
I així, durant la fosca nit i per sobre
dels llamps i trons que cauen, els jugadors senten l’arribada d’alguns vehicles
a la zona del restaurant (aproximadament a un quilòmetre de distància). Lluny
de parar-se, les motos de gran cilindrada (un dels jugadors ha reconegut el seu
soroll característic), deixen els seus motors en marxa durant ben be una llarga
hora.
Els jugadors decideixen mantenir-se en l’amagatall,
apaguen tots els llums que tenen i es preparen per a l’assalt però l’únic que escolten
es que un dels veïns ha estat mossegat per el seu propi pare, una vegada que
aquest hagi mort per una llarga malaltia que patia.
Dues hores més tard, les motos tornen a
engegar-se i enfilen el camí cap al refugi, a un ritme molt i molt lent i de
sobte, quan arriben al costat d’una de les cases, es paren, agafen diverses
coses de les seves alforges, es dirigeixen cap a la casa i en tornen al cap d’uns
minuts. Finalment, tornen a les seves motos i, aquesta vegada si, continuen el
seu camí a una bona velocitat.
Els jugadors, estranyats no saben el que
passa fins que se’n adonen que els sorolls del motor no han fet res que atreure
a un bon nombre d’infectats fins al seu petit poble. Això amenaça el seu
refugi. Disposats a posar fi a aquesta situació es preparen per a sortir quan
una música “heavy meta”l ressona en el poble. De sobte, els zombies que s’aproximen
al poble es dirigeixen tots cap a aquell punt.
Un dels jugadors decideix que el més
important és localitzar la font del soroll així que, desobeint les ordres de la
seva dona embarassada, surt per la porta i rebuscat fins a trobar un gran equip
de so. Ràpidament, torna fins a la casa,
esquivant diversos zombies pel camí.
Els zombies son al centre del poble però
com a mínim sembla que les defenses resideixen i impedeixen l’entrada a la
casa. Però una vegada més, els jugadors senten com un vehicle de gran tonatge
entra al poble, embestint defenses, portes, i zombies per igual fins a fer
saltar la porta corredera que delimitava l’accés a la parcel·la. Els jugadors,
astorats, veuen com un camió blindat ha estat la causa d’aquesta destrossa.
I en aquest moment, un megàfon resona en
la matinada: Quim? Quim? No t’amaguis.... Surt i ningú més sortirà ferit!!!!
Es tracta del meu personatge jugador, que
una vegada abandonat a la seva sort en una de les primeres partides ha decidit
venjar-se dels que no el vàren auxiliar.
Després d’una discussió sense èxit, el meu
personatge estavella el camió contra la casa, fent saltar la porta i alliberant
la seva càrrega d’infectats a l’interior de la casa. Els jugadors i PNJ corren
cap als pisos superiors mentre al patí, el camió ha quedat encallat en la casa.
Finalment, els jugadors i PNJ aconsegueixen
arribar al camió a través de la tirolina ideada per a poder fugir i en la seva
fugida, arrollen sense pietat al meu personatge. El poble està infestat de
zombies i les defenses no han pogut aguantar l’escomesa. Si més no, els
jugadors sembla que n’han pogut escapar prou be, de moment...
En el post-final la critica del joc!
Fa molts anys que no dirigeixo una partida i enfrontar-me a un joc nou, un nou
sistema i companys nous… em feia un poc de respecte! (perquè no dir-ho,
totalment aterrat).