dissabte, 25 de gener del 2014

Llista d'habilitats - Els Nens Perduts del Solipsis

En tots els jocs Fate, la definició de la llista d’habilitats enmarca clarament quin estil de joc es vol dur a terme.

Davant la creació d’una campanya steampunk hi ha la possibilitat de canviar els noms de les habilitats fent servir termes més adequats a l’època i estil victorià. I per fer-ho he aprofitat la feina feta pels traductors de Castillo de Falkenstein. A més veureu que la llista té un parell de canvis:

- per un costat l’habilitat de Fight (lluita cos a cos) s’ha desdoblat en dues Esgrima, i Baralla. La primera vol representar l’estil de lluita de la noblesa i els oficials militars i la segona engloba la lluita de les classes obreres amb armes o sense.
- He afegit Metge, que segueix les mateixes regles que Lore.
- He afegit Artilleria i Comerç per campanyes de viatges amb vehicles, naus i similars.
- HE afegit Supervivència per campanyes a móns exòtics i paratges desconeguts.

Aquí teniu la llista (quan cal aclarir-ho poso entre parèntesis el nom original de l'habilitat). Marcades amb asterisc hi ha les noves habilitats abans comentades.

Atlètics
Carisma (Rapport)
Contactes
Coratge (Will)
Educació (Lore)
Recursos
Artilleria!*, funciona com Shoot
Esgrima*, funciona com Fight
Baralla*, funciona com Fight
Punteria (Shoot)
Pilotatge (Drive)
Percepció (Notice)
Engany (Deceive)
Joc
Metge*, funciona com Lore
Físic
Gràcia social (Empatia)
Furtiu (Stealth)
Mecànica i tecnologia (Crafts)
Lladregot (Burglary)
Investigació
Provocar
Supervivència*
Comerç*

En el proper post del tema parlarem dels dons i costos dels Nens Perduts i de quins són els seus orígens...

divendres, 24 de gener del 2014

ANÀLISIS EL FIN DEL MUNDO:HOLOCAUSTO ZOMBIE


El Fin del Mundo: Holocausto Zombie d’Alvaro Loman
Feia temps que venia jugant amb els nous companys i tenia ganes de dirigir alguna partida.
No sabia que havia de fer ja que he estat molts d'anys en el "dique seco" parlant de rol i soc un total desconeixedor dels nous sistemes de joc, i això em feia por.
http://www.edgeent.com/v2/edge_public/img_catalogo/EDGEW001.jpg
Vaig decidir-me per una ambientació de zombies ja que, per una banda, soc un gran seguidor de "The Walking Dead", i per l'altra, un dels companys havia comprat el nou joc de Alvaro Loman i publicat per l'editorial Edge.

De seguida em va cridar l'atenció el fet de poder interpretar-te a tu mateix i no fer-te un personatge, més o menys, a mida.

En aquest mateix blog podeu veure les diferents entrades que he anat fent de la campanya que hem jugat.

PUNTS FORTS.
Després de la campanya feta, vull destacar tres coses molt importants:

1. Les ambientacions. Sota el meu punt de vista és el millor del joc. Crec que el món zombie dóna molt de joc, i motiva especialment als jugadors, els quals en són més o menys coneixedors. A part, les propostes d'ambientació són d'allò més complertes, amb cronologia de fets, allò que coneixen els personatges i el que realment passa, personatges no jugadors tipus i, sobretot, idees per al desenvolupament de cada una de les sessions. També s'ha de tenir en compte que hi ha 5 possibles ambientacions, totalment diferents i amb zombies diferents en cada una d'elles, un punt molt important.

2. El sistema de desenvolupament de les sessions. En aquest joc, el sistema o narració s'estructura en tres escenes, donat a cada sessió un caire cinematogràfic que m'ha agradat molt (introducció, nus i desenllaç). Es molt convenient utilitzar aquest sistema i deixar la partida quan els jugadors han complit part del seu objectiu però se'ls presenten nous reptes i/o possibilitats d'aventures.

3. La idea de representar-se un mateix. M'ha encantat, i de fet, crec que als jugadors també. Tot i les reticències inicials, la idea de que tu mateix és el que s'enfronta a la fi del mon m'ha permès tractar amb jugadors no tan agressius, més conservadors. Això ha possibilitat noves formes d’enfrontar-se als enemics, planejar retirades, plantejar-se el "i si no surt bé....". També ha permès tenir-me a mi mateix com a jugador, realitzant una aventura paral·lela a la dels personatges jugadors que ha coincidit amb el final de les sessions que hem jugat. (veure post en aquet mateix blog).

PUNTS FEBLES.
Es una opinió però no m'ha acabat d’agradar el sistema STRES de joc proposat. Tal vegada he estat jo amb la forma de dirigir o que no vaig acabar d'assolir el sistema però al final he optat per fer un sistema gairebé totalment narratiu, sense tirades en les sessions.
Segons la meva opinió, en el llibre falten exemples de lluites entre els jugadors i els zombies, ja que els exemples sempre es centren en conflictes entre PJ. En les nostres partides, els conflictes 1vs1, PJcontraZombie, es resolien gairebé automàticament a favor dels PJ (tal vegada té a veure l'ambientació que vaig escollir, en la qual els zombies tampoc semblaven molt perillosos). Però també crec que hi fa la poca definició del personatge (els sis atributs tal vegada semblen suficients però la valoració de 0 a 3 tal vegada es insuficient) i que manquen habilitats.
La meva solució fou optar per el realisme, és a dir, si el jugador sap fer-ho o ho ha vist fer, al joc pot intentar-ho i això crec que va funcionar força bé.

ANÀLISIS FINAL.
Finalment he de reconèixer que m'ho he passat d'allò més bé jugant a "El Fin dels Mundo: Holocausto Zombie".M’ha encantat utilitzar mapes de Girona i altres pobles, buscar zones i amagatalls, visitar la zona ón els personantges es van "atrinxerar" per tal de buscar punts febles. Crec que és un altra dels punts forts del joc si es sap aprofitar, la utilització dels espais coneguts pels jugadors, la qual cosa el fa tornar-se més real.

També he de reconèixer que m'ho he passat genial ideant "el guió" o l'aventura en si, amb força “sidequests” que permetien els jugadors no dedicar-se exclusivament a la recerca de recursos i queviures per fer front a l'apocalipsi. De fet, en certs moments, tenia la sensació de crear una telenovel·la al més pur estil TV3!.

I afegir també que, per 20 €, crec que és un joc que perfectament es pot adquirir per fer una gran campanya. 

Una altra cosa que no tinc tan clara és la continuïtat del joc, ja que tornar a fer una partida on torna a haver-hi la fi del món, potser no atreu tan de nou als jugadors...

dijous, 23 de gener del 2014

Torchbearer, la meva ressenya (2a part)


(la 1a part de la ressenya la trobes AQUÍ)

Sobre les aventures, sobre el sistema:
TB és una clara evolució del Mouse Guard, per tant els aficionats i coneixedors d'aquest joc veuran que es tracta d'una adaptació de la filosofia i mecàniques a un joc d'explorar cataus, matar monstres i obtenir tresor. És una evolució del MG que no simplifica  sinó que el.labora una mica més algunes parts del sistema. De tota manera el joc no té la complexitat del Burning Wheel. Podríem dir que es situa enmig dels dos.

Com al MG manté un esquema de les sessions basada en fases. Hi ha tres fases i en cadascuna d'elles passen coses diferents i es podem fer coses diferents.
La fase d'aventures és la més obvia: explorar, buscar tresors, enfrontar-se a monstres, superar trampes... Aquesta fase és la que conté el cor de l'aventura.
La fase de campament: aquesta fase compleix la funció de donar espais de calma als aventurers per poder recuperar l'al.lè, curar algunes ferides, estudiar conjurs de nou... però sense finalitzar l'aventura. És a dir, són petits moments per agafar forces i seguir amb una altra fase d'aventures.
La fase de ciutat: aquesta fase té lloc un cop una aventura s'ha acabat i abans de començar la següent. En aquesta fase els personatges arriben a una vila i fan ús del seus serveis per guarir-se, obtenir equip i informació per propes aventures. Aquesta fase està dissenyada de tal manera que els aventurers solen acabar escurats, pobres, sense un ral i, per tant, es veuen empesos de nou a l'aventura!

Un element importantíssim és la gestió del temps. El director de joc té una eina molt important anomenada la Graella. En ella anota cada vegada que es fa una tirada, cada vegada que ocorre un conflicte. Cada anotació és un torn. El pas del torns simula dues coses: el pas del temps (i per tant com es van exhaurint els recursos, com per exemple les torxes) i la tensió creixent de l'aventura sobre els aventurers. Per què la cosa més important del pas dels torns és que va imposant condicions sobre els personatges. Correcte, ho has entès bé: no hi ha punts de vida, però a mesura que va avançant l'aventura els personatges estan cada vegada més fotuts. Les fases de campament i l'ús d'habilitats i equip pot alleugerir alguna de les condicions, però el que et vol recordar la Graella és que anar d'aventures és un risc. Un risc que només assumeixen els que tenen molt a guanyar i poc a perdre. Els aventurers com vosaltres!

Aquest element és, sobretot, el que fa trencar els esquemes d'aquest joc. Hi ha altres elements que poden resultar innovadors per a jugadors més tradicionals, però aquest és demoledor per a una mentalitat de rolero clàssica-estàndard. I us he de dir que a mi m'encanta! Jo que (mode batalletes ON) vaig dirigir les Coves del Caos amb personatges que tenien de 4 a 10 punts de vida i s'enfrontaven a kobolds amb llances (1d6 de mal) penso que no hi ha millor homenatge a aquells jocs que aquesta regla. Recordo un munt de partides on els personatges s'atrinxeraven en una habitació per què el mag i el clergue poguessin estudiar conjurs de nou o coses similars. Això si que és anar d'aventures!

L'altre element que defineix el sistema del joc és com funcionen les tirades i els conflictes. És evident que amb un element com la Graella les tirades no poden ser ni moltes ni impossibles de superar. I aquí el sistema acull varis principis:
  • "Digues si o fes rodar els daus": si el director de joc no veu possibilitats de donar emoció a una acció o escena no cal fer tirar els daus.
  • "Premia la Bona Idea": si un jugador fa una proposta de resolució d'un perill/obstacle prou original (combinant equip amb habilitats i perspectiva diferent) li pots otorgar èxit immediat.
  • "Fallar la tirada no vol dir no aconseguir-ho": pots fallar una tirada d'obrir panys, però no sempre vol dir que no obris la porta... Potser l'obres però se't trenquen les eines de lladre, o potser t'espantes del què sents al darrera (i guanyes la condició) o potser apareix un monstre errant...
  • "Treball en equip": cal preparar bé l'acció i ajudar-se entre tots els membres del grup d'aventurers.

Com a nota informativa: hi ha obstacles que es resolen amb una sola tirada i altres que tenen prou importància per resoldre's amb un conflicte. Hi ha diferents tipus de conflicte: captura, combat a mort, espantar, enganyar, convèncer... En els conflictes els personatges actuen de forma coordinada contra un o varis enemics. Els conflictes solen representar un munt de tirades de daus. TB és un joc on l'experiència es guanya a partir de les tirades de daus que fas.

Com el valoro?
No amago que és un joc que m'agrada molt. Ofereix, al meu entendre, allò que promet. I més si coneixes els jocs de la mateixa casa. Al principi el meu grup protestava per alguna de les mecàniques (la Graella o les limitacions que causen les condicions), però aviat s'han anat deixant anar i entrant en la mecànica. No és un joc ràpid i senzill (com podria ser el Bàrbars de Lemuria) però si que és directe. Això si té dues pegues: el manual està escrit d'una manera que si no has llegit o jugat a Mouse Guard o Burning Wheel es fa difícil entendre com funciona (proposta per superar aquesta pega: o que t'ensenyi a jugar-hi algú que ho coneix o deixar-se anar, fer el que diu el manual al peu de la lletra i fluir amb el tipus de joc que s'ofereix); l'altra pega és que si al teu grup sou molt de centrar-vos en les mecàniques i regles el joc pot esdevenir quasi un joc de taulell com el Heroquest i derivats. Aquí si que recomano una sola cosa: DESCRIPCIÓ. Evita parlar des de les regles i que el parlar de la taula de joc es basi en descriure. Què veuen els personatges? Què fan? Amb quines eines? Amb quina intenció? Què es diuen mentre ho fan? Això transforma les partides de TB de partides de rol normal a sessions d'aventures i exploració plenes de moments memorables:

No us entretinc més, carregueu les vostres motxiles, enceneu la torxa i cap al catau!

pd: a la pàgina web del joc hi ha un munt de material gratuït per baixar-se, el 1r capítol del llibre, personatges pregenerats, una aventura complerta, fulles d'ajuda...
pd2: si us ha picat la curiositat aneu passant per aquest bloc que en breu publicaré ajudes i altres coses sobre Torchbearer (a més del resum de les partides que fem).

dimecres, 22 de gener del 2014

Torchbearer, la meva ressenya (1a part)


Avui us faré una ressenya d'una de les darreres adquisicions estrella a la meva ludoteca, el Torchbearer, la darrera producció de Burning Wheel. Per primer cop no és un joc creat per Luke Crane (tot i que hi ha participat de manera molt important) sinó de la seva mà dreta Thor Olavsrud.

I què és Torchbearer?
És un joc de rol basat en les mecàniques de Mouse Guard per jugar aventures d'exploració de dungeons. L'autor ho qualifica com una carta d'amor a les primeres versions del D&D. I la veritat crec que s'hi acosta molt. El joc ens ofereix la possibilitat d'interpretar uns aventurers rodamons. Hi ha poca èpica en el concepte, més aviat al contrari, el joc va sobre personatges que sense cap més alternativa vital han d'endinsar-se en ruïnes oblidades, coves fosques i boscos tenebrosos per lluitar contra monstres i guanyar uns tresors que li serviran per comprar una mica més d'equip, guarir les ferides, pagar unes rondes a la taverna i tornar de nou a l'aventura. Torchbearer és un joc de supervivència, exploració, treball en equip i gestió de recursos.

Per què l'he comprat?
L'he comprat per què sabia que m'agradaria molt, per què m'encanta llegir els manuals de Burning Wheel i, en aquest cas, crec que hi podrem jugar (i força) amb el meu grup habitual.

Com és?
Jo m'he comprat la versió en pdf (que ja és una millora brutal ja que Luke Crane té una aversió total a treure els pdfs dels seus jocs), i es tracta d'un manual de 200 pàgines, amb il.lustracions en blanc i negre. Els dibuixos són molt correctes i donen moltes pistes per on ha d'anar el joc.
La versió en paper és en format dinA4 amb tapa dura i una portada que evoca l'estil dels manuals més clàssics.

Què hi he trobat?
El joc està escrit amb l'estil directe marca de la casa. El manual té una primera part dedicada a la creació de personatges i mecàniques bàsiques, després hi ha els capítols que necessita el director de joc i acaba amb una aventura introductòria a punt per jugar (amb personatges pregenerats i tot).

Sobre els personatges:
El joc et diu que hi ha classes de personatges i nivells, com en el D&D de tota la vida. I de fet el joc ofereix una mecànica de pujar de nivell i 6 classes de personatges. Els personatges disponibles són: nan aventurer, elf explorador, halfling lladregot, humà guerrer, humà clergue, humà mag. A part de la capacitat màgica del mag i l'elf i els conjurs divins del clergue, tots els personatges poden fer de tot. Un pot crear-se un guerrer que acabi fent el rol de lladre en el grup o qualsevol combinació similar. També passa una mica el mateix amb el sistema de nivells. Tot i que el joc ofereix una mecànica, la veritat és que nosaltres no hem notat que el passar de nivell sigui una gran millora.

Com al Mouse Guard, més enllà de les habilitats allò que defineix clarament al teu personatge són la seva Creença, Fita per l'aventura i Instint. La Creença és un lema ideològic que guia les accions del teu personatge (p.e. No hi ha res que no es pugui solucionar a cops de destral), la Fita es tracta d'un objectiu a curt termini, per l'aventura (p.e. Rescatar els presoners dels kobolds) i l'Instint és una tirada automàtica que sempre tens dret a fer (p.e. Abans d'obrir una porta sempre miro si hi ha trampes).

Una altra part que defineix, i molt, al personatge és el seu inventari. Ja al principi us deia que es tracta d'un joc de gestió de recursos i un dels recursos bàsics és l'equip. Aquí no puc ser gaire objectiu. Sempre he estat d'aquells jugadors i directors de joc obsessionat amb les llistes d'equip, la càrrega, les motxiles... i el TB és el joc ideal. L'equip és bàsic per sobreviure, la gestió de l'espai dels teus sacs, sarrons, bosses i motxiles és una tasca clau. Amb TB apareixen dilemes com "deixo aquestes torxes per poder agafar el sac de tresor?" o "vaig sempre amb la làmpara a la mà excepte quan he de disparar amb arc"... Si això no us agrada gens, TB no és joc per vosaltres.

Per últim hi ha les condicions. Tot i ser un homenatge als jocs de la Vella Escola els personatges de TB NO tenen punts de vida. En comptes d'això tenen condicions. Les condicions són sempre les mateixes i un personatge les pot tenir o no tenir: fresc, assedegat i famolenc, enfadat, exhaust, espantat, malalt, ferit i, la condició definitiva, mort. Les condicions, com explico més endavant, es guanyen al fallar tirades  i al perdre conflictes. El gran problema és que les condicions mermen considerablement les capacitats aventureres dels personatges i que es van acumulant a mesura que passen desgràcies i temps. Per tant la vida d'aventures és això: una carrera contrarrellotge per obtenir el màxim de benefici del catau (tresor i experiència) abans que les condicions o et deixin fet un nyap, però no adelantem aconteixements que això ho explico en la segona part de la ressenya...

EFDM: Holocausto Zombie - Última sessió


La última sessió, que ràpid es diu...

Els jugadors estaven avisats, aquella nit era el desenllaç de la temporada, el tot o el res, a lo "The Walking Dead".


Arriba el nou dia amb dispars llunyans trencant el silenci del matí. Tot i la intensa pluja i el fred, els jugadors se n’assabenten que els ocupants d'un restaurant veí, que s'havien atrinxerant en el seu interior, poden tenir en problemes. Encoratjats, agafen els seus vehicles, les seves armes i es preparen per ajudar-los.


Quan arriben se n’adonen que tal vegada ja es massa tard, hi ha una munió de zombies que encercla el restaurant, del qual ja n’han trencat una finestra i comencen a accedir al seu interior però encara s’escolten tirs i renecs. Els jugadors decideixen intervenir...

Un realitza maniobres de distracció amb el tot terreny, tot evitant els zombies que hi ha escampats arreu i que el segueixen a mesura que fa sonar el seu clàxon. Els altres intenten fer neteja dels que enrevolten els restaurant, uns amb armes blanques i d’altres amb armes de foc. Finalment, i després d’una gran lluita, els zombies son reduïts, molts d’ells atropellats i desmembrats, però no hi ha hagut salvació per al pobre propietari del restaurant i la seva dona, que ha pogut escapar amb el seu fill, té un ferida important a la cama.


Un poc desanimats, els personatges tornen al refugi una vegada inspeccionat el restaurant. De sobte perceben quelcom que no funciona, algú ha tocat les seves reserves de provisions i material preparat per a l’escapada. I, a més a més, un dels homes del poble ha marxat, misteriosament, després d’advertir que ha vist una cosa estranya que vol investigar.


Els jugador, un poc cansats de la lluita anterior proposen sortir a investigar aquesta fugida que sembla relacionada amb el robatori dels queviures però el seny de les parelles els adverteix que s’està fent fosc i que el més assenyat es quedar-se a casa, protegint el refugi. Si ho diu la parenta, s’ha de creure, ja se sap...


I així, durant la fosca nit i per sobre dels llamps i trons que cauen, els jugadors senten l’arribada d’alguns vehicles a la zona del restaurant (aproximadament a un quilòmetre de distància). Lluny de parar-se, les motos de gran cilindrada (un dels jugadors ha reconegut el seu soroll característic), deixen els seus motors en marxa durant ben be una llarga hora. 


Els jugadors decideixen mantenir-se en l’amagatall, apaguen tots els llums que tenen i es preparen per a l’assalt però l’únic que escolten es que un dels veïns ha estat mossegat per el seu propi pare, una vegada que aquest hagi mort per una llarga malaltia que patia. 


Dues hores més tard, les motos tornen a engegar-se i enfilen el camí cap al refugi, a un ritme molt i molt lent i de sobte, quan arriben al costat d’una de les cases, es paren, agafen diverses coses de les seves alforges, es dirigeixen cap a la casa i en tornen al cap d’uns minuts. Finalment, tornen a les seves motos i, aquesta vegada si, continuen el seu camí a una bona velocitat.


Els jugadors, estranyats no saben el que passa fins que se’n adonen que els sorolls del motor no han fet res que atreure a un bon nombre d’infectats fins al seu petit poble. Això amenaça el seu refugi. Disposats a posar fi a aquesta situació es preparen per a sortir quan una música “heavy meta”l ressona en el poble. De sobte, els zombies que s’aproximen al poble es dirigeixen tots cap a aquell punt.


Un dels jugadors decideix que el més important és localitzar la font del soroll així que, desobeint les ordres de la seva dona embarassada, surt per la porta i rebuscat fins a trobar un gran equip de so.  Ràpidament, torna fins a la casa, esquivant diversos zombies pel camí.


Els zombies son al centre del poble però com a mínim sembla que les defenses resideixen i impedeixen l’entrada a la casa. Però una vegada més, els jugadors senten com un vehicle de gran tonatge entra al poble, embestint defenses, portes, i zombies per igual fins a fer saltar la porta corredera que delimitava l’accés a la parcel·la. Els jugadors, astorats, veuen com un camió blindat ha estat la causa d’aquesta destrossa.


I en aquest moment, un megàfon resona en la matinada: Quim? Quim? No t’amaguis.... Surt i ningú més sortirà ferit!!!!

Es tracta del meu personatge jugador, que una vegada abandonat a la seva sort en una de les primeres partides ha decidit venjar-se dels que no el vàren auxiliar.
 

Després d’una discussió sense èxit, el meu personatge estavella el camió contra la casa, fent saltar la porta i alliberant la seva càrrega d’infectats a l’interior de la casa. Els jugadors i PNJ corren cap als pisos superiors mentre al patí, el camió ha quedat encallat en la casa.


Finalment, els jugadors i PNJ aconsegueixen arribar al camió a través de la tirolina ideada per a poder fugir i en la seva fugida, arrollen sense pietat al meu personatge. El poble està infestat de zombies i les defenses no han pogut aguantar l’escomesa. Si més no, els jugadors sembla que n’han pogut escapar prou be, de moment...


En el post-final la critica del joc!

dimarts, 21 de gener del 2014

EFDM: Holocausto Zombie - Sessions 5, 6 i 7



En la següent sessió, en una astuta jugada, els jugadors aconsegueixen sortir del pavelló esportiu aprofitant una maniobra de distracció. Les informacions que han obtingut al poble són disperses, l’alcalde sembla controlar la situació però la seva dona està infectada, hi ha un grup de “dissidents” que no comulguen amb les idees de l’alcalde i la viuda del farmacèutic que ha quedat estranyament prendada d’un dels personatges.
 Una vegada retornats al refugi, es planifica el següent pas. Tots els jugadors es mostren d’acord amb que aquest refugi sembla només temporal i per tant, a part de fortificar les defenses sembla necessari establir una ruta d’evacuació per si de cas.

D’aquesta forma, el grup assalta un fàbrica propera on aconsegueixen un soldador elèctric, un generador, dos 4x4 i un camió de gran tonatge tot terreny. I el que semblava menys útil, unes brides que utilitzen per a fabricar una barrera impenetrable per als zombies (per a frustració del master!).

Els dies van passant en el poblet i entre les feines rutinàries i de reforç de baranes, succeeixen diversos fets remarcables en el desenvolupament de la història:

  • La dóna mossegada al principi de l’aventura es recupera físicament i no es converteix en zombie (tot i així, el cop psicològic de perdre la filla i l’home en la mateixa nit ha estat molt fort).
  • Arriba des del poble veí la dona del farmacèutic buscant una nova llar i, tal vegada, un poc de carinyo.
  • Una de les veïnes del refugi ha estat assaltada i el seu menjar, arma i alguna joia ha desaparegut.
  • Arriba, uns dies més tard, un grup de persones dirigides per un capellà, que han fugit de Banyoles, on la situació s’havia tornat incontrolable.

Especialment, vaig trobar molt divertit la resolució del conflicte amb la viuda del farmacèutic. Fent un breu resum direm que la motivació de visitar el refugi dels jugadors radicava en la venjança contra el jugador que havia decapitat al seu marit (tot i que ja s’havia transformat en zombie, però qui està capacitat per convèncer a una dona amb ànims de venjança...). Després de l’assassinat passional de l’ infermera del poble (per haver trobat els medicaments emmagatzemats a casa seva) el jugadors totalment desorientats amb aquesta mort, decideixen fer guàrdies nocturnes per evitar més assassinats. En un moment de la guàrdia del jugador que va decapitar al farmacèutic, la Teresa (aquest era el seu nom) s’acosta seductora cap a la seva nova víctima, només per errar amb el ganivet per pocs mil·límetres. 

El jugador, amb ànim reconciliador va intentar fer-la entrar en raó però davant el perill a que es veia exposat (i la gran mocadorada de la taula davant la falta d’agressivitat de les seves accions, per que no dir-ho) acaba clavant el sable a la viuda i llençant-la des de la finestra de la torre. Un final sanguinari per a una breu història de passió.

I així van anar passant el dies al petit poble dels Cavallers...

En el pròxim post, el desenllàç de l'Holocaust Zombie!