dissabte, 23 de febrer del 2008

trucs de Màster (2): provant PNJs

Una de les grans tragèdies dels directors de joc de partides mainstream és veure com pot arribar a ser de cruel un grup de jugadors amb aquell personatge no-jugador (PNJ) que amb tanta devoció has imaginat, dissenyat i els hi has presentat per a que sigui una peça clau d'aquella aventura o campanya.
Tots els que hem dirigit (sobretot si hem dirigit qualsevol de les versions del D&D) hem patit la clàssica escena del grup matant al PNJ que té la clau per l'aventura en curs sense donar-li ni temps a obrir la boca....
També sol ser un clàssic la maniobra d'ignorar vilment al pnj, no acceptant ni els hams que tires al grup ni les declaracions més directes.
Ara bé, els directors de jocs també tenim les nostres armes....
Darrerament faig servir el que jo anomeno el procés de selecció natural de pnjs. El procés és el següent:
  1. determino quin paper han de jugar els pnjs (sense expecificar quins) en l'aventura: seran fonts d'informació, guiaran al grup cap a un lloc, són part del misteri a resoldre.... això ho designo com a rol del pnj dins l'aventura
  2. creo (imagino) diferents PNJs i penso com cadascun d'ells durà a terme el rol del pnj , quin matís aportarà.
  3. presento els diferents pnjs al grup de personatges i ja veig quins els interessen i quins no: ells fan la tria i jo tinc la part de l'aventura que volia resoldre amb un pnj resolta.

Posem un exemple: en una partida ambientada al Far West, quan arriben al poblat vull que el grup sàpiga on es rumoreja que hi ha l'amagatall d'un fora-de-la-llei. Penso els pnjs que vull fer sortir i com aquests poden fer arribar la info al grup (una caberetera del saloon, l'ajudant borratxí de sheriff, l'enterramorts que sempre surt de nit a passejar amb la seva carreta....). Si el grup arriba al saloon i passa de la meva cabaretera, cap problema encara tinc dues opcions. Si al topar-se amb l'enterramorts el grup només sap fer acudits fàcils, cap problema encara em queda l'ajudant. I si quan aquest se'ls hi tira a sobre borratxo no li fan cas.... llavors monto una baralla de bar i exhaureixo tot el temps que falta per acabar la sessió i tenir una setmana més per preparar alternatives..... però això ja és un altre truc de màster! :-)

dissabte, 16 de febrer del 2008

els meus trucs de màster (1): estudiar la pantalla



Els sistemes de joc sempre són complexes i tenen mil detalls que un bon director de joc ha de mirar de tenir en compte.


Hi ha jocs que t'ho posen fàcil i n'hi ha que no. Ara mateix estic dirgint una campanya de Gurps i la veritat és que podríem calificar al Gurps com a joc que ens posa les coses difícils.... o més!

Amb això no vull dir que no m'agradi el Gurps, al contrari, sinó que moltes vegades al dirigir-lo em trobo amb situacions que no sé ben bé com es porten a terme, quina regla s'aplica o com calcular l'impacte en la sessió l'aplicació d'una regla o una altra.

Com que ara estic començant, no vull atabalar-me gaire. I per no fer-ho practico una tècnica que fa temps que uso per entrar en nous sistemes de joc: llegeixo i estudio la pantalla del director de joc. M'explico: em miro i remiro la pantalla de joc dissenyada per l'editorial, aprenent-me la informació clau i, sobretot, sabent com localitzar-la per tenir-la a mà quan la necessiti durant la partida.....


Aquesta vegada, com que el Gurps s'ho mereix, tinc previst fotocopiar-la tota i donar-ne una còpia a cada jugador!

Keep gaming!

dijous, 7 de febrer del 2008

Definicions

Segueixo endinsant-me en la nova experiència de dirigir una partida de ciència ficció.

Tot canvia molt, respecte a fantasia medieval (que és el que més he dirigit). Una de les coses que més em costa és definir bé l'ambientació: nivell tecnològic, trames polítiques.... la complexitat de Traveller: Interestellar Wars és suficient com per atabalar als jugadors els primers dies. En el forum de Steve Jackson Games he trobat un paio que descriu la seva saga a partir de paradigmes cinematogràfics i em sembla molt útil.

Fent servir aquest punt de vista diria que la tecnologia és l'equivalent a la sèrie de pelis d'Alien, la situació política de Terra és similar a la d'Starship Troopers i l'ambient a la Cornucòpia Blanca (zona d'inici de la meva campanya) seria com el dels planetes més allunyats del Nucli de Firefly, la sèrie de TV.