dissabte, 20 de juny de 2009

Jugant: In Spectres

De nou la oportunitat d'explicar un joc nou que hem provat! Aquesta vegda, després que la setmana passada cacéssim heretges i mutants ens ha tocat caçar fantasmes amb In Spectres!

In Spectres és un joc amb bona reputació dins la moguda indie, creat i dissenyat per un dels provocadors autors que la dinamitzen: Jared Sorensen. El joc, com sempre de poques pàgines i enquadernat a l'estil llibre, ens ofereix bones estones de joc amb molt humor, molta improvització i algun recurs lúdico-narratiu d'allò més interessant.

Anem a pams:
  • fer fitxes és un moment. De fet no té cap mena de gràcia, lo bo ve per altres bandes....
  • tot comença dissenyant la franquícia d'In Spectres, les entrevistes laborals per entrar a treballar-hi i el primer ganxo de la missió.
  • a partir d'aquí el tema és quan es posa realment interessant. Els jugadors proposen tirades de les seves característiques. Segons l'èxit amb els daus el jugador pot descriure com es va desenvolupant la història amb més o menys afegitons d'humor, problemes, èxits o fracassos per part del DJ. A més si les tirades són exitoses el grup va guanyant unes Fitxes de Franquícia que indiquen el nivell de resolució de l'aventura. En aquesta primera partida vam jugar un "cas" de poques fitxes (10), però vaig entendre que es pot designar partides més o menys llargues. En aquesta "definició en procés" la única regla és: no contradir el què han dit els companys de taula abans que tu.
  • quin és, doncs, el rol del DJ? Primer de tot: CONTENCIÓ. És joc d'estil molt lliure, amb una dosi molt elevada d'humor i molt poc rigor.... per tant no deus ser difícil que el "guió" redactat entre tots acabi amb moltes incoherències. Una segona funció és la de marcar el ritme de l'aventura: veient quantes Fitxes queden per aconseguir anar fent avançar la història. I per últim, però no menys important, tenir una bona capacitat d'aportar idees fresques a partir de les errades en les tirades dels jugadors.
  • Un tema novedós, i que vam explotar poc en la nostra partida, és que el grup té una reserva de daus conjunta, de grup. Aquesta està a la disposició de tot el grup i s'alimenta, es renova a partir de les fitxes aconseguides durant la partida. Em va fer la sensació que és un element del joc que pot donar molt de suc al tema, sobretot quan es juga força partides....
  • I deixo pel final la gran estrella del joc: EL CONFESSIONARI. Sense entendre gaire la coherència que té en el marc del joc, és un recurs novedós, divertit i MOLT original. El confessionari simula l'espai del mateix nom que tenen la gran majoria de reality shows de la tv (Gran Hermano i clònics similars). Quan un jugador demana anar al Confessionari guanya tot el protagonisme. La resta callem i escoltem i ell confessa. En aquesta confessió, que ve a ser una simulació d'un salt en el temps, el personatge (no el jugador) parla tranquil a la càmara i, amparat pel secret de confessió, explica alguna cosa que no sabíem: o afegeix un tret a un altre personatge de la franquícia o explica un flashback del passat que ens pot ajudar a resoldre una situació actual (a l'estil 3:16) o, el millor, explica en passat una cosa que encara ha de passar: un flashforward! Sembla complicat i he de reconèixer que al principi "intimida" una mica, però és relament divertit.
En resum: un joc divertit, àgil i amb molt humor. Fàcil de preparar. No hi jugaria massa sovint, però ens va agradar prou com per repetir la setmana vinent!


2 comentaris:

René López Villamar ha dit...

¡Qué bueno que les ha gustado!

Menécrates ha dit...

Gracias René!

Nos gustó. Tanto que repetiremos! Fresco y directo, muy adecuado para estos inicios de verano.... un abrazo!