Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jugant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jugant. Mostrar tots els missatges
dijous, 18 de setembre del 2014
dilluns, 8 de setembre del 2014
divendres, 11 de juliol del 2014
La roja calavera de la perdició (capítol 3)
On els personatges arriben a Borderline i esbrinen la naturalesa de la Clau de Salomó.
Llegiu-lo aquí.
Llegiu-lo aquí.
dimecres, 9 de juliol del 2014
La roja calavera de la perdició (capítol 2)
On els personatges quasi-recuperen el Mobius i fan els daemonix aliats per a Tolkeen.
Llegiu-lo aquí.
Llegiu-lo aquí.
dijous, 17 de gener del 2013
Vigilants #1
Joc en acció de la Mirada del Centinela de NSR.
Época: Actual. Però ens saltem la proposta canònica que fa el joc i fem que tots els personatges portin un vigilant.
Núm. de jugadors: 3+DJ
Temps de creació de personatges: 45 min (incloent explicació del sistema).
Temps de partida: 2 hores.
Personatges creats:
- Mortal Sling. Foner venjador agent de Borsa. Li van matar el pare a la policia i ara busca erradicar la corrupció del cos de Betlam.
- Sparks. Jove adolescent geni tecnològic. Lluita contra el crim amb una pistola tàser de la seva invenció, mentre intenta controlar les seves hormones i escapar de la fèrria vigilància dels seus pares.
- Hammer. Detectiu privat irònic i antiquat amb un bon ganxo de dreta.
Resum de la partida:
[Nota: es tracta de la partida del Centinela #746 "El espectáculo más grotesco" (pàg. 175 del manual) modificada per adaptar-la a la presència de diversos vigilants].
Els membres del grup (encara no format) han estat convidats per diferents motius a la festa d'aniversari de la filla del Fiscal del Districte (l'Spark s'hi vol infiltrar per que li agrada la noia que fa anys). Malauradament hi arriben tard (punt de drama), només per descobrir que uns pallassos liderats pel l'infame Mollete han segrestat als convidats de la festa (16 nens i 8 adults) i matarà un nen cada hora fins que no s'alliberi al seu Pallasso "Jefe" (El Gran Galletin) que està "retingut" a l'Asil Dunwich.
Els PJ superen els queques autòmats que els pallassos havien deixat com a trampes i descobreixen que s'amaguen en una parc d'atraccions abandonat de la ciutat, just abans que arribi la policia. S'alien per anar-hi i allà s'han de separar per salvar a diferents víctimes alhora per tal d'evitar que les matin si són descoberts: Un del pallassos intenta violar a la filla del Fiscal al tren de la bruixa, la sínia fa d'antena que retransmet l'execució i emet un vídeo del segrest, uns "falsos" segrestats (molt explosius) estan lligats als cavallets... l'Spark salva a la filla del fiscal de les perversions de Mollete, mentre que en Hammer intenta alliberar als (falsos) ostatges dels cavallets i Mortal Sling escala la sínia per desactivar el transmissor per veure's assetjat per Corbatón i el seu mico.
La sessió acaba amb un cliffhanger on la radio de la sínia està a punt d'explotar (trampa explosiva per si algú intentava desconnectar-la) i el fiscal del districte i la seva dona estan lligats al vagó d'una muntanya russa en marxa a la que li falta un tros de via...
Comentaris:
- Segons les normes, crec que vaig donar molts punts de drama: el manual diu que no en pots guanyar més d'un per escena. Tanmateix no em sembla pas malament; els punts de drama són el motor del joc i en vaig donar fins hi tot quan els jugadors seguien les convencions del gènere.
- En aquest sentit, el fet que hi hagi tants aspectes i que forçar-los tingui un efecte mecànic i/o dramàtic facilita la seva introducció dins el joc.
- Em sembla que amb una baixa defensa el joc esdevé un pèl massa "mortal". Està bé pels sequaços i els roïns, però els herois pateixen massa si no tenen uns reflexes molt alts o s'han de gastar molts punts de drama per "evitar" mal. La dependència dels Reflexes és molt alta.
- M'ha agradat molt el sistema de fites, que dóna molt per diferenciar als personatges alhora que introdueix moltes idees d'aventures o d'escenes.
- Malgrat tenir un "geni tecnològic" al grup no vam provar les regles per introduir objectes avançats. Suposo que és qüestió d'anar-ho recordant i ja s'esdevindrà.
- En general crec que ha agradat força, i el sistema ajuda a recrear força bé el gènere dels vigilants de còmic (amb l'excepció del tema de ferides comentat abans).
Época: Actual. Però ens saltem la proposta canònica que fa el joc i fem que tots els personatges portin un vigilant.
Núm. de jugadors: 3+DJ
Temps de creació de personatges: 45 min (incloent explicació del sistema).
Temps de partida: 2 hores.
Personatges creats:
- Mortal Sling. Foner venjador agent de Borsa. Li van matar el pare a la policia i ara busca erradicar la corrupció del cos de Betlam.
- Sparks. Jove adolescent geni tecnològic. Lluita contra el crim amb una pistola tàser de la seva invenció, mentre intenta controlar les seves hormones i escapar de la fèrria vigilància dels seus pares.
- Hammer. Detectiu privat irònic i antiquat amb un bon ganxo de dreta.
Resum de la partida:
[Nota: es tracta de la partida del Centinela #746 "El espectáculo más grotesco" (pàg. 175 del manual) modificada per adaptar-la a la presència de diversos vigilants].Els membres del grup (encara no format) han estat convidats per diferents motius a la festa d'aniversari de la filla del Fiscal del Districte (l'Spark s'hi vol infiltrar per que li agrada la noia que fa anys). Malauradament hi arriben tard (punt de drama), només per descobrir que uns pallassos liderats pel l'infame Mollete han segrestat als convidats de la festa (16 nens i 8 adults) i matarà un nen cada hora fins que no s'alliberi al seu Pallasso "Jefe" (El Gran Galletin) que està "retingut" a l'Asil Dunwich.
Els PJ superen els queques autòmats que els pallassos havien deixat com a trampes i descobreixen que s'amaguen en una parc d'atraccions abandonat de la ciutat, just abans que arribi la policia. S'alien per anar-hi i allà s'han de separar per salvar a diferents víctimes alhora per tal d'evitar que les matin si són descoberts: Un del pallassos intenta violar a la filla del Fiscal al tren de la bruixa, la sínia fa d'antena que retransmet l'execució i emet un vídeo del segrest, uns "falsos" segrestats (molt explosius) estan lligats als cavallets... l'Spark salva a la filla del fiscal de les perversions de Mollete, mentre que en Hammer intenta alliberar als (falsos) ostatges dels cavallets i Mortal Sling escala la sínia per desactivar el transmissor per veure's assetjat per Corbatón i el seu mico.
La sessió acaba amb un cliffhanger on la radio de la sínia està a punt d'explotar (trampa explosiva per si algú intentava desconnectar-la) i el fiscal del districte i la seva dona estan lligats al vagó d'una muntanya russa en marxa a la que li falta un tros de via...
 |
| Corbatón i Mollete |
- Segons les normes, crec que vaig donar molts punts de drama: el manual diu que no en pots guanyar més d'un per escena. Tanmateix no em sembla pas malament; els punts de drama són el motor del joc i en vaig donar fins hi tot quan els jugadors seguien les convencions del gènere.
- En aquest sentit, el fet que hi hagi tants aspectes i que forçar-los tingui un efecte mecànic i/o dramàtic facilita la seva introducció dins el joc.
- Em sembla que amb una baixa defensa el joc esdevé un pèl massa "mortal". Està bé pels sequaços i els roïns, però els herois pateixen massa si no tenen uns reflexes molt alts o s'han de gastar molts punts de drama per "evitar" mal. La dependència dels Reflexes és molt alta.
- M'ha agradat molt el sistema de fites, que dóna molt per diferenciar als personatges alhora que introdueix moltes idees d'aventures o d'escenes.
- Malgrat tenir un "geni tecnològic" al grup no vam provar les regles per introduir objectes avançats. Suposo que és qüestió d'anar-ho recordant i ja s'esdevindrà.
- En general crec que ha agradat força, i el sistema ajuda a recrear força bé el gènere dels vigilants de còmic (amb l'excepció del tema de ferides comentat abans).
divendres, 31 d’agost del 2012
dijous, 23 d’agost del 2012
dilluns, 4 de juny del 2012
divendres, 4 de maig del 2012
dimecres, 2 de maig del 2012
dissabte, 23 de gener del 2010
El regust dels clàssics
Els anys no passen en va i el grup d'habituals amb qui jugo (alguns fa més de 20 anys que ens coneixem) hem anat creixent i, almenys en el que respecte als jocs de rol, madurant. Aquest fet ens ha dut a plantejar-nos la nostra afició pels jocs de rol amb certs punts de reflexió. Ja no només juguem. Sinó que pensem i parlem sobre com juguem, amb qui juguem i a què juguem.
Aquesta petita reflexió és per explicar que, després de molt de temps de jugar a jocs acabats de sortir de l'impremta o a jocs amb alts nivells d'innovació, hem tornat a un clàssic. Va ser el comentari d'un dels jugadors del grup que, tímidament, va reclamar jugar a jocs més "tradicionals", més "de tota la vida". A partir d'aquí vam començar a donar voltes a veure si trobàvem alguna cosa que encaixés als gustos de tothom. Al final la vam trobar: la Crida de Cthulhu (a més juguem amb l'edició en català que va treure la gloriosa Joc Internacional). I per posar-nos-hi no ho vam fer per poc:
hem començat al campanya de l'Orient Express!
De moment només portem una sessió però m'ho vaig passar de conya! Fitxes fetes en pocs minuts, aportacions dels jugadors en quan a la substància i consistència dels personatges (per què el sistema en dóna molt poca), regles que no acaben d'encaixar del tot però que grinyolen de forma coneguda... A més l'aventura fa tota la pinta de ser lineal i clàssica.
Però res d'això resta diversió. Més aviat en suma....
FANTÀSTIC!
divendres, 9 d’octubre del 2009
Cap i arreu!
Sembla que la petita crisi de grup del setembre està plenament superada....
Aquest passat dijous vam entrar en el nostre ritme d'alternar joc i, deixant reposar per una setmana la campanya de BW a Terra Glaçada vam provar el CATAUS.
Què és CATAUS? La versió catalana de DONJON, un joc de Clinton R Nixon que emula les emocions que teníem quan jugàvem a D&D caixa vermella o jocs similars. Exploració de dungeons, saqueig de monstres morts i buscant en les piles de tresor a veure què hi trobes....
Tenim la sort que el nostre màster, en Mateu, és alhora el traductor al català (dins el projecte ROLEGEM, de promoció dels jocs de rol en català).
El joc, ho he de dir sense floritures, compleix 100% allò que diu oferir: recuperar les sensacions de buscar trampes, matar goblins per registrar-los i pujar de nivell.... tot això tirant munts i munts de daus!
Anem per parts:
- la creació de personatges té un cert to romàntic al recuperar les mítiques tirades a l'atzar de 3d6 (amb una aplicació diferent) i llavors es desplega amb una senzillesa aclaparadora a partir de construir el personatge amb habilitats que tu mateix defineixes tot i que no és tant senzill com pensàvem: cal adoptar una perspectiva 100% powergamer, el joc va d'això així que oblida't de floritures i/o trets de personalitat... oi que no n'hi havia a la Caixa Vermella?
- el fluir del joc és molt interessant. El sistema de regles recolza aquelles parts del Dungeon Crawling (Cap i Arreu per nosaltres) que tenen més emoció: el combat, registrar els cadàvers , buscar en piles de tresor i comprar objectes màgics i equip.
- ens va faltar una mica de pràctica en la idea d'intercanviar èxits per fets que el jugador introdueix a la partida, però de seguida vam anar recuperant la imatgeria del passat i (almenys a mi) em venien al cap les coleccions de dibuixos de Larry Elmore i els còmics de La Espada Salavje de Conan per anar ientrant temes.
- el combat, peça clau del joc, que llegit sembla molt complicat és molt imple, ràpid i reprodueix aquell frenesí de conjurs, tirs de ballesta i cops d'espasa, sense tenir gaire en compte ni l'abast, ni taules infinites de modificadors....
En resum: 100% recomanable. De moment ja hem fet una comanda de 50 daus d20 més, que en fan falta molts i a veure si arribem a nivell 2....
La nota personal: feia temps que no jugava i, com sempre, primer dia que jugo = personatge mort. A veure si la sacerdotessa que m'he fet aguanta una mica més....
Aquest passat dijous vam entrar en el nostre ritme d'alternar joc i, deixant reposar per una setmana la campanya de BW a Terra Glaçada vam provar el CATAUS.
Què és CATAUS? La versió catalana de DONJON, un joc de Clinton R Nixon que emula les emocions que teníem quan jugàvem a D&D caixa vermella o jocs similars. Exploració de dungeons, saqueig de monstres morts i buscant en les piles de tresor a veure què hi trobes....
Tenim la sort que el nostre màster, en Mateu, és alhora el traductor al català (dins el projecte ROLEGEM, de promoció dels jocs de rol en català).
El joc, ho he de dir sense floritures, compleix 100% allò que diu oferir: recuperar les sensacions de buscar trampes, matar goblins per registrar-los i pujar de nivell.... tot això tirant munts i munts de daus!
Anem per parts:
- la creació de personatges té un cert to romàntic al recuperar les mítiques tirades a l'atzar de 3d6 (amb una aplicació diferent) i llavors es desplega amb una senzillesa aclaparadora a partir de construir el personatge amb habilitats que tu mateix defineixes tot i que no és tant senzill com pensàvem: cal adoptar una perspectiva 100% powergamer, el joc va d'això així que oblida't de floritures i/o trets de personalitat... oi que no n'hi havia a la Caixa Vermella?
- el fluir del joc és molt interessant. El sistema de regles recolza aquelles parts del Dungeon Crawling (Cap i Arreu per nosaltres) que tenen més emoció: el combat, registrar els cadàvers , buscar en piles de tresor i comprar objectes màgics i equip.
- ens va faltar una mica de pràctica en la idea d'intercanviar èxits per fets que el jugador introdueix a la partida, però de seguida vam anar recuperant la imatgeria del passat i (almenys a mi) em venien al cap les coleccions de dibuixos de Larry Elmore i els còmics de La Espada Salavje de Conan per anar ientrant temes.
- el combat, peça clau del joc, que llegit sembla molt complicat és molt imple, ràpid i reprodueix aquell frenesí de conjurs, tirs de ballesta i cops d'espasa, sense tenir gaire en compte ni l'abast, ni taules infinites de modificadors....
En resum: 100% recomanable. De moment ja hem fet una comanda de 50 daus d20 més, que en fan falta molts i a veure si arribem a nivell 2....
La nota personal: feia temps que no jugava i, com sempre, primer dia que jugo = personatge mort. A veure si la sacerdotessa que m'he fet aguanta una mica més....
dissabte, 20 de juny del 2009
Jugant: In Spectres
De nou la oportunitat d'explicar un joc nou que hem provat! Aquesta vegda, després que la setmana passada cacéssim heretges i mutants ens ha tocat caçar fantasmes amb In Spectres!
In Spectres és un joc amb bona reputació dins la moguda indie, creat i dissenyat per un dels provocadors autors que la dinamitzen: Jared Sorensen. El joc, com sempre de poques pàgines i enquadernat a l'estil llibre, ens ofereix bones estones de joc amb molt humor, molta improvització i algun recurs lúdico-narratiu d'allò més interessant.
Anem a pams:
In Spectres és un joc amb bona reputació dins la moguda indie, creat i dissenyat per un dels provocadors autors que la dinamitzen: Jared Sorensen. El joc, com sempre de poques pàgines i enquadernat a l'estil llibre, ens ofereix bones estones de joc amb molt humor, molta improvització i algun recurs lúdico-narratiu d'allò més interessant.
Anem a pams:
- fer fitxes és un moment. De fet no té cap mena de gràcia, lo bo ve per altres bandes....
- tot comença dissenyant la franquícia d'In Spectres, les entrevistes laborals per entrar a treballar-hi i el primer ganxo de la missió.
- a partir d'aquí el tema és quan es posa realment interessant. Els jugadors proposen tirades de les seves característiques. Segons l'èxit amb els daus el jugador pot descriure com es va desenvolupant la història amb més o menys afegitons d'humor, problemes, èxits o fracassos per part del DJ. A més si les tirades són exitoses el grup va guanyant unes Fitxes de Franquícia que indiquen el nivell de resolució de l'aventura. En aquesta primera partida vam jugar un "cas" de poques fitxes (10), però vaig entendre que es pot designar partides més o menys llargues. En aquesta "definició en procés" la única regla és: no contradir el què han dit els companys de taula abans que tu.
- quin és, doncs, el rol del DJ? Primer de tot: CONTENCIÓ. És joc d'estil molt lliure, amb una dosi molt elevada d'humor i molt poc rigor.... per tant no deus ser difícil que el "guió" redactat entre tots acabi amb moltes incoherències. Una segona funció és la de marcar el ritme de l'aventura: veient quantes Fitxes queden per aconseguir anar fent avançar la història. I per últim, però no menys important, tenir una bona capacitat d'aportar idees fresques a partir de les errades en les tirades dels jugadors.
- Un tema novedós, i que vam explotar poc en la nostra partida, és que el grup té una reserva de daus conjunta, de grup. Aquesta està a la disposició de tot el grup i s'alimenta, es renova a partir de les fitxes aconseguides durant la partida. Em va fer la sensació que és un element del joc que pot donar molt de suc al tema, sobretot quan es juga força partides....
- I deixo pel final la gran estrella del joc: EL CONFESSIONARI. Sense entendre gaire la coherència que té en el marc del joc, és un recurs novedós, divertit i MOLT original. El confessionari simula l'espai del mateix nom que tenen la gran majoria de reality shows de la tv (Gran Hermano i clònics similars). Quan un jugador demana anar al Confessionari guanya tot el protagonisme. La resta callem i escoltem i ell confessa. En aquesta confessió, que ve a ser una simulació d'un salt en el temps, el personatge (no el jugador) parla tranquil a la càmara i, amparat pel secret de confessió, explica alguna cosa que no sabíem: o afegeix un tret a un altre personatge de la franquícia o explica un flashback del passat que ens pot ajudar a resoldre una situació actual (a l'estil 3:16) o, el millor, explica en passat una cosa que encara ha de passar: un flashforward! Sembla
complicat i he de reconèixer que al principi "intimida" una mica, però és relament divertit.
divendres, 12 de juny del 2009
Jugant: Dark Heresy
Hi ha jocs que són tan previsibles que quan t'hi poses et sorprenen gratament. I en aquesta ocasió ha estat el Dark Heresy.
Com bé deia en Menecrates en la seva ressenya, és un joc que hauria estat una revolució fa deu anys. I per menor glòria de l'Emperador ha aparegut en una època en que el joc indie i narratiu obre noves possibilitats a l'experiència de joc i fa que qualsevol hack&slash basat en anar tirant daus quedi fora de lloc. Però curiosament això no passa amb el Dark Heresy:
- El sistema de joc és el mateix que el del nou Warhammer FRP. Prou senzill, prou complet, prou àgil. Un bon començament per entrar en matèria de manera còmode.
- El sistema de joc és prou senzill per ser tunejat: en la sessió d'ahir parlàvem de la facilitat amb què el gumshoe s'hi pot inserir, girant 180 graus l'experiència de joc per als jugadors més indies.
- L'ambientació és Games Workshop: gamberra, ominosament fosca, ambiguament maniquea, i amb un background d'il·lustracions i memes prou conegut per estar ben vestida i ser estimulant.
- La investigació i la infiltració de la Inquisició Imperial donen al joc un toc completament nou al univers de W40K que el converteix en un nou món per descobrir: com de difícil és infiltra-se en un planeta colmena? Quins perills assetgen en la investigació d'un planeta salvatge? Que amaga el cor d'un Space Hulk flotant a l'espai?
- I per últim, és W40K. És el mateix que passa amb el Rifts: el sistema de joc pot ser aberrant però l'ambientació ho és molt més i això fa que et deixi bon gust de boca. Arribar a un campament pacificador de la Brigada 97 de la Guàrdia Imperial és tan suggerent com travessar un segell metàl·lic de contenció del Caos de varis metres de gruix que es tancarà darrera teu. Senzillament Warhammer. Salvatgement divertit.
En resum: no és un joc per marcar paquet a Salgan al Sol ni perquè et sentin jugar els veïns, però sí per passar bones estones gamberres i delirants a cop de Bolter.
Purge the Unclean!!!
divendres, 5 de desembre del 2008
tutorials des de la pràctica.....
Algun resumet del que estem aprenent darrerament.....
Les tirades (com funcionen i com s'avança)
ja sabeu el sistema bàsic de tirada:
1. declares la teva Intenció, es decideix la Tasca i es pacta què passa si falles (això depèn del moment i del GM)
2. tires uns quants daus: els de l'habilitat o característica + dau d'ajuda de companys (que han de justificar i donar físicament el dau per escenificar el contracte social) + forks (habilitats relatives que tinguis)
3. has de tenir tants èxits com Obstacle de la tasca. Cada dau que treu 4 o més és un èxit.
4. Vualà!
L'avenç d'Habilitats i Característiques
També ja estem assimilant com pugen les Habilitats i les Característiques
1. Has de fer uns quants tests (alguns Rutinaris, altres Difícils o Complicats (Changelling)). La quantitat depèn del nivell actual.
2. Es compten sempre tots els tests, es passi o no amb èxit la tirada. Excepcions: Resources, Perception i Faith, aquí cal passar la tirada.
3. Per saber de quina dificultat és la tirada compares el número de daus que tires amb l'Obstacle al que t'enfrontes.
4. ULL! Els daus obtinguts amb punts d'Artha NO COMPTEN a la hora de veure la dificultat. Aquesta és la manera d'aconseguir tests Difícils i Complicats sense veure's condemnat a fallar (que en aquest joc sempre implica complicacions pel personatge....)
Tipus de tirada:
- La bàsica: uns quants daus contra un Obstacle determinat. Avanç estàndard.
- La versus (enfrontada): dos personatges tiren, qui obté més èxits guanya. Els èxits del contrari equivalen a l'Obstacle per a calcular l'avanç.
- La linkada: es tracta d'unes tirades vinculades, ordenades en el temps. Si la primera falla dóna una penalització de +1 a l'Obstacle de la segona. Si la primera arriba a l'Obstacle, no passa res a la segona. Si la Primera supera l'Obstacle amb més d'un èxit dóna un +1D a la segona.
A més:
- si un jugador ho justifica correctament pot guanyar un +1D a la tirada com a avantatge.
- si hi ha cirscumstàncies desfavorables es poden convertir, a discreció del GM, en desventatges incrementant l'Obstacle de la Tasca.
- es pot optar per dur a terme la Tasca curosament: +1D però amb una inversió de temps extra del 50%.
Keep burning!
dimarts, 29 de juliol del 2008
Les inspiracions compartides
Una bona manera de començar una saga/campanya és que l'ambientació sigui compartida.
Si anem a fer unes aventures d'Star Wars, tothom pregunta: a quina època? I a jugar!
Darrerament veig que certes ambientacions, sobretot les inspirades en llibres i novel.les, costen d'agafar. Sembla com si la profunditat del que ha llegit els llibres (inclòs el propi manual d'un joc) és massa profund per què els que no ho han llegit ho puguin assimilar prou com per jugar-hi amb calma.
En René proposa una creació conjunta amb tot el grup, una proposta que es fa molt directament al Burning Wheel.
Jo faig una proposta més senzilla: el còmic. Més ràpid de llegir, més suggerent, més visual....
Aviat miraré de fer una prova amb el nou joc de rol de Mouse Guard.....
diumenge, 29 de juny del 2008
Juguem a rol, però amb quin rol?
Darrerament passejo per webs d'aquestes indies, que reflexionen i teoritzen sobre els jocs de rol i tal.... no sé a vegades m'agrada el que llegeixo i a vegades em fa una mica de riure. Ric per què quan sento tota la seva teorització m'imagino al meu grup al voltant de la taula fent el freak....
Una de les coses sobre la que més teoritzen (i que sempre m'ha sembla una obvietat) és sobre la idea de "contracte social. Dic que és una obvietat per què només cal recordar com jugàvem a lladres i policies per saber que tot joc implica un contracte social.
Tota aquesta introducció és per què darrerament al meu grup ens costa quedar. Avui un company de taula deia: "Al final haurem de parlar de la Maldició d'en Pau. Si ell no hi és no hi ha manera de quedar" .... i això m'ha dut a parlar de rols, però no de jocs de rol sinó els diferents rols que adopten els membres d'un grup de roleros.... A veure què us sembla....
I tu, quins rols assumeixes dins el teu grup?
Una de les coses sobre la que més teoritzen (i que sempre m'ha sembla una obvietat) és sobre la idea de "contracte social. Dic que és una obvietat per què només cal recordar com jugàvem a lladres i policies per saber que tot joc implica un contracte social.
Tota aquesta introducció és per què darrerament al meu grup ens costa quedar. Avui un company de taula deia: "Al final haurem de parlar de la Maldició d'en Pau. Si ell no hi és no hi ha manera de quedar" .... i això m'ha dut a parlar de rols, però no de jocs de rol sinó els diferents rols que adopten els membres d'un grup de roleros.... A veure què us sembla....
- EL PREGONER: aquest membre del grup és el que assumeix la funció de convocar, desconvocar i avisar del dia i hora de les partides....
- EL COMENTARISTA: rol odiat i alhora esperat, és el membre del grup que sempre té a mà un arsenal de temes "fora del joc" per a comentar: sèries de televisió, còmics, notícies extravagants, xafardeigs locals....
- L'ESPECIALISTA: aquell jugador que només ve a les partides quan es juga al seu joc preferit o aquella ambientació que tant li agrada.
- EL MASTER ETERN: és igual si està davant o darrera la pantalla, aquest membre del grup sempre ordena, organitza i posa ordre....
- LA NEVERA: rol que pot ser rotatiu. El Nevera és el proveïdor d'aliments, begudes i altres elements fungibles necesaris (alguns diuen imprescindibles) per al correcte desenvolupament de la partida.
- EL REBENTA-PARTIDES: Aquest jugador és el que es presenta a la taula amb la intenció de torrçar l'argument que tant laboriosament ha dissenyat el GM fins a deixar-lo irreconeixible.
- LA CALCULADORA: aquest membre sol ser el que té més habilitats per calcular percentatges, probabilitats i altres xifres. El grup apel.la a la seva habilitat de càlcul mental abans de buscar la calculadora al mòbil.
- LA ENCICLOPÈDIA: aquest ho sap tot. És la font de referència bàsica del grup. Per saber a quin manual trobar les dades d'una arma, a quina ambientació sortien hipogrifos sense plomes o quin era el ritual de la Daga Negra, aquest és el teu home (o dona)!
- EL CRITICAIRE: talment com el Barrufet Rondinaire a aquest jugaador sempre hi ha quelcom que no li va bé. Si no és el joc, serà el sistema. Si no és el menjar serà el tamany de la taula o la comoditat de les cadires. El tema és queixar-se.....
- EL COMPLOTADOR: Aquest membre del grup és el que té la funció de provocar els canvis de joc, màster o ambdues coses alhora. Sol treballar molt entre partida i partida.
I tu, quins rols assumeixes dins el teu grup?
Festival de Jocs a Vitoria-Gasteiz
Aquesta darrera setmana he tingut la sort de poder anar, per motius de feina a la bonica ciutat vasca de Vitoria-Gasteiz.
Hem aprofitat que és una setmana sense escola per anar-hi tota la família ja que sabíem que s'hi organitzava el 13è Festival Internacional de Jocs. La veritat és que ha estat una grata sorpresa: una recuperació dels jocs a la plaça amb tot el seu esplendor: jocs tradicionals, jocs d'arreu del món, esports, per a nens petits, per a totes les edats, jocs gegants.... una passada.
A més la meva sorpresa va ser màxima quan en una plaça vaig trobar jocs com el Puerto Rico, el Gran Dalmuti, la Fuga de Colditz.... inclús algun manual de rol!
Una iniciativa molt maca, amb un nivell de civisme brutal de tota la gent i que, sobretot, demostra que el joc fa més humana una ciutat. Uneix generacions, famílies i recupera el verdader sentit de places i carrers.
Us ho recomano!
Hem aprofitat que és una setmana sense escola per anar-hi tota la família ja que sabíem que s'hi organitzava el 13è Festival Internacional de Jocs. La veritat és que ha estat una grata sorpresa: una recuperació dels jocs a la plaça amb tot el seu esplendor: jocs tradicionals, jocs d'arreu del món, esports, per a nens petits, per a totes les edats, jocs gegants.... una passada.
A més la meva sorpresa va ser màxima quan en una plaça vaig trobar jocs com el Puerto Rico, el Gran Dalmuti, la Fuga de Colditz.... inclús algun manual de rol!
Una iniciativa molt maca, amb un nivell de civisme brutal de tota la gent i que, sobretot, demostra que el joc fa més humana una ciutat. Uneix generacions, famílies i recupera el verdader sentit de places i carrers.
Us ho recomano!
dilluns, 28 d’abril del 2008
1a ficha de BW
Ok,
aquí tienen la ficha de Putris (mi primera incursión práctica al BW). Espero críticas, ayudas y sugerencias.
Antes unas notas previas para entender al personaje:
- recuerden que el tema/leiv motiv de la campaña es una compañía de arqueólogos y buscadores de tesoros que cree que los antiguos secretos de la cultura sérpida que hubo antes que los humanos es utilizada por el Consejo de Capitanes de la ciudad para mantener el poder y quién sabe si hay otros ocultos planes.... fantasia medieval + ciudad de piratas + indiana jones + actitudes conspiranoicas de Mulder....
- los orcos y toda su prole aparecen en Freeport como una fuente de mano de obra barata. Actualmente estan centrados en reconstruir el faro de la ciudad, conocido com la Locura de Milton (anterior Señor del Mar, gobernador de la ciudad que fue corrompido por un culto del caos…). Pero con el vacío de poder reinante en la ciudad ha surgido un movimiento defensor de los derechos de los orcos “Los Hijos de Kromm” liderados por un semiorco llamado Drak Sockit, que reclama el derecho a ser Señor del Mar por ser heredero bastardo de Milton Drac.
- Se trata de una ficha hecha sin conocer mucho al grupo (sabemos que hay un hechizero, un enano…) y sin un jugador fijo detrás (yo haré de GM).
Concepto: la idea de salida es un orco que realice las tareas duras dentro del grupo. Sus habilidades de Tunneler y de Pitwright pueden ayudar en las expediciones tipo arqueología, y las habilidades de Nightseeker un toque de “ranger-explorador”. El resultado final es PUTRIS, un goblin grande, quizá un hobgoblin (nota del Master: en cuanto a los orcos quiero respetar la tradición clásica de D&D de goblin-hobgoblin-orco-troll) que no llega a orco. Tiene ciertos aspectos personales que lo hacen parecer un sindicalista minero asturiano… tema que encaja muy bién con la situación sociopolítica de los orcos en Freeport. Es importante ver que este personaje vió truncada su “carrera social”, cuando era Pitwright (Pozero) pasó algo (relacionado con la tensión entre humanos y orcos) que le hizo “bajar” de escalafón: pasó a ser un simple Scavenger. Aunque no sabemos que fue lo que pasó, Putris no perdió su afiliación con su clan.
Lifepaths: Born Chattel, Tunneler, Pitwright, Scavenger y Nightseeker
Edad: 30
Stats: Will B3; Perception B4; Power B5; Forte B5; Agility B3; Speed B4
Attributes: Health B4; Steel B3; Reflexes B3; Mortal wound B11; Hate B4
Skills:
Ditch digging B2
Excavation B3
Foraging B2
Orienteering B3
Back breaking labor – training
Intimidation B1
Inconspicious B3
Tracking B2
Climbing B2
Interrogation B1 (para los Duel of Wits)
Knives B1
Traits:
Tasting the lash, Deep sense, Running away, Black Lung, Stealing, Man of few words (Ch), y otro por determinar.
Gear:
Skill tool kit, Rags, Hobnailed boots, Knives poor quality, Run of the hill hides
Circles : B1 (Afiliation Clan Patasucia +1D)
Resources: B0
Beliefs:
- No juzgo a nadie por su apariencia. Juzgo a la gente por sus actos.
- Desengañemonos, la fuerza bruta es la solución definitiva a los conflictos. Cualquier otra opción es una mariconada. --> belief sobre el pasado del personaje, que ha hecho que sea lo que es.
- Aunque el gobierno de la ciudad no lo quiera admitir, Freeport es una ciudad para todos. Yo quiero y puedo ser un ciudadano “normal”. --> belief sobre su situación actual.
Instincts:
- Siempre examina la seguridad de todo edificio o estructura en la que entra.
- Cuando se acontece un “encuentro social” siempre da un par de pasos atrás.
- En situaciones de emergencia (fuego, explosiones, derrumbamientos…) siempre sabe donde está la salida más próxima.
Espero sus comentarios. Muchas gracias!
aquí tienen la ficha de Putris (mi primera incursión práctica al BW). Espero críticas, ayudas y sugerencias.
Antes unas notas previas para entender al personaje:
- recuerden que el tema/leiv motiv de la campaña es una compañía de arqueólogos y buscadores de tesoros que cree que los antiguos secretos de la cultura sérpida que hubo antes que los humanos es utilizada por el Consejo de Capitanes de la ciudad para mantener el poder y quién sabe si hay otros ocultos planes.... fantasia medieval + ciudad de piratas + indiana jones + actitudes conspiranoicas de Mulder....
- los orcos y toda su prole aparecen en Freeport como una fuente de mano de obra barata. Actualmente estan centrados en reconstruir el faro de la ciudad, conocido com la Locura de Milton (anterior Señor del Mar, gobernador de la ciudad que fue corrompido por un culto del caos…). Pero con el vacío de poder reinante en la ciudad ha surgido un movimiento defensor de los derechos de los orcos “Los Hijos de Kromm” liderados por un semiorco llamado Drak Sockit, que reclama el derecho a ser Señor del Mar por ser heredero bastardo de Milton Drac.
- Se trata de una ficha hecha sin conocer mucho al grupo (sabemos que hay un hechizero, un enano…) y sin un jugador fijo detrás (yo haré de GM).
Concepto: la idea de salida es un orco que realice las tareas duras dentro del grupo. Sus habilidades de Tunneler y de Pitwright pueden ayudar en las expediciones tipo arqueología, y las habilidades de Nightseeker un toque de “ranger-explorador”. El resultado final es PUTRIS, un goblin grande, quizá un hobgoblin (nota del Master: en cuanto a los orcos quiero respetar la tradición clásica de D&D de goblin-hobgoblin-orco-troll) que no llega a orco. Tiene ciertos aspectos personales que lo hacen parecer un sindicalista minero asturiano… tema que encaja muy bién con la situación sociopolítica de los orcos en Freeport. Es importante ver que este personaje vió truncada su “carrera social”, cuando era Pitwright (Pozero) pasó algo (relacionado con la tensión entre humanos y orcos) que le hizo “bajar” de escalafón: pasó a ser un simple Scavenger. Aunque no sabemos que fue lo que pasó, Putris no perdió su afiliación con su clan.
Edad: 30
Stats: Will B3; Perception B4; Power B5; Forte B5; Agility B3; Speed B4
Attributes: Health B4; Steel B3; Reflexes B3; Mortal wound B11; Hate B4
Skills:
Ditch digging B2
Excavation B3
Foraging B2
Orienteering B3
Back breaking labor – training
Intimidation B1
Inconspicious B3
Tracking B2
Climbing B2
Interrogation B1 (para los Duel of Wits)
Knives B1
Traits:
Tasting the lash, Deep sense, Running away, Black Lung, Stealing, Man of few words (Ch), y otro por determinar.
Gear:
Skill tool kit, Rags, Hobnailed boots, Knives poor quality, Run of the hill hides
Circles : B1 (Afiliation Clan Patasucia +1D)
Resources: B0
Beliefs:
- No juzgo a nadie por su apariencia. Juzgo a la gente por sus actos.
- Desengañemonos, la fuerza bruta es la solución definitiva a los conflictos. Cualquier otra opción es una mariconada. --> belief sobre el pasado del personaje, que ha hecho que sea lo que es.
- Aunque el gobierno de la ciudad no lo quiera admitir, Freeport es una ciudad para todos. Yo quiero y puedo ser un ciudadano “normal”. --> belief sobre su situación actual.
Instincts:
- Siempre examina la seguridad de todo edificio o estructura en la que entra.
- Cuando se acontece un “encuentro social” siempre da un par de pasos atrás.
- En situaciones de emergencia (fuego, explosiones, derrumbamientos…) siempre sabe donde está la salida más próxima.
Espero sus comentarios. Muchas gracias!
dimecres, 16 d’abril del 2008
De sagues, mòduls, fillers i one-shots!
Una de les coses que he anat veient amb els anys és els estils de joc de cada grup. Aquí podríem parlar de mil aspectes diferents, però avui em ve de gust parlar de quines durades són les preferides pels grups: d'aquí el títol del post.
Hi ha grups, com el meu, que necessiten temps. Les sagues i campanyes són el seu medi natural: arranquen lents, com amb una certa timidesa i al cap d'un temps els personatges estan plens de vida, d'anècdotes i de matisos. És evident que aquest estil té l'avantatge de poder aprofundir molt en els personatges, la trama i el sistema. Com a desavantatge veig que cal fer un esforç col.lectiu per mantenir el ritme i la motivació del grup (màster inclòs).
Una altra opció és la de fer mòduls, aventures, arcs argumentals: històries amb un principi i un final, que queden delimitades en el temps entre 4 i 8 sessions (depenent de l'aventura i el grup). Aquest és un estil que es deu centrar molt en jugar mòduls publicats. Sembla que la mesura de temps és la fortalesa d'aquest estil. Una opció de consens si el grup està configurat per tastaolletes i jugadors de lent desenvolupament....
Per últim hi ha la opció dels one-shots, partides de començar i acabar en una mateixa sessió. Poden ser una bona opció per convencions i jornades, però sempre m'han deixat un regust de tastet massa breu. A més, veient com evoluciona el món dels jocs indies, cada vegada s'ha de fer un exercici més complert per adapatr-se i conèixer el sistema i el concepte de joc.... i dubto que es pugui fer amb una sola sessió!
Un altre tema que un post del blog de'n René sobre Burning Wheel em va fer notar (i ho he vinculat amb tot el món dels jocs de taula) és la possibilitat de fillers. Entenc que en el món dels boardgames quan es parla de filler es fa referència a aquells jocs ràpids i lleugers que serveixen per omplir el temps entre una partida i una altra de jocs més llargs.... en el cas dels jocs de rol podríem parlar, com proposa en René, de testar el sistema de Duel of Wits del Burning Wheel o (un clàssic en el meu primer grup de Banyoles) de fer combats entre els personatges mentre esperàvem que arribés la resta del grup de jugadors....
Hi ha grups, com el meu, que necessiten temps. Les sagues i campanyes són el seu medi natural: arranquen lents, com amb una certa timidesa i al cap d'un temps els personatges estan plens de vida, d'anècdotes i de matisos. És evident que aquest estil té l'avantatge de poder aprofundir molt en els personatges, la trama i el sistema. Com a desavantatge veig que cal fer un esforç col.lectiu per mantenir el ritme i la motivació del grup (màster inclòs).
Una altra opció és la de fer mòduls, aventures, arcs argumentals: històries amb un principi i un final, que queden delimitades en el temps entre 4 i 8 sessions (depenent de l'aventura i el grup). Aquest és un estil que es deu centrar molt en jugar mòduls publicats. Sembla que la mesura de temps és la fortalesa d'aquest estil. Una opció de consens si el grup està configurat per tastaolletes i jugadors de lent desenvolupament....
Per últim hi ha la opció dels one-shots, partides de començar i acabar en una mateixa sessió. Poden ser una bona opció per convencions i jornades, però sempre m'han deixat un regust de tastet massa breu. A més, veient com evoluciona el món dels jocs indies, cada vegada s'ha de fer un exercici més complert per adapatr-se i conèixer el sistema i el concepte de joc.... i dubto que es pugui fer amb una sola sessió!
Un altre tema que un post del blog de'n René sobre Burning Wheel em va fer notar (i ho he vinculat amb tot el món dels jocs de taula) és la possibilitat de fillers. Entenc que en el món dels boardgames quan es parla de filler es fa referència a aquells jocs ràpids i lleugers que serveixen per omplir el temps entre una partida i una altra de jocs més llargs.... en el cas dels jocs de rol podríem parlar, com proposa en René, de testar el sistema de Duel of Wits del Burning Wheel o (un clàssic en el meu primer grup de Banyoles) de fer combats entre els personatges mentre esperàvem que arribés la resta del grup de jugadors....
No sé si la reflexió té cap tipus de valor, però em venia de gust postejar-la! =)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)