...
Marca rogenca
subjugació d'amor
fuetejada.
Malament acaba allò que malament comença i en una sessió de Fiasco es veu ben clar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fiasco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fiasco. Mostrar tots els missatges
diumenge, 5 de desembre del 2010
divendres, 26 de novembre del 2010
Fiasco...(III)
(Ve d'aquí - 1a part; i d'aquí - 2a part)
Les conclusions
Després de la partida vàrem fer alguns comentaris respecte el joc.
Aspectes positius:
Les conclusions
Després de la partida vàrem fer alguns comentaris respecte el joc.
Aspectes positius:
- El joc no té director de joc, i realment no el vam trobar pas a faltar. Les responsabilitats narratives estan molt ben assignades en cada moment: emmarcament/resolució.
- És un filler excel·lent. Amb la quantitat d'escenaris disponibles que hi ha al manual a descarregables des de la pàgina oficial del joc, no cal gens de preparació prèvia, i les sessions de joc són de ben bé 2 - 3 hores.
- El sistema per triar les relacions i els altres elements d'impuls narratiu està molt ben aconseguit.
- Hi ha molt bon suport del joc, amb un nou escenari gratuït mensua.
- Vaig trobar a faltar un objectiu o fil argumental pel personatges. Més enllà dels impulsos narratius no hi ha res que "dirigeixi" la història, i de vegades sembla que aquesta divagui o derivi; sempre subjecte a la improvisació dels jugadors.
- La manca d'objectiu del personatge també porta que tota "l'estratègia" que hi ha rere l'obtenció dels daus negres i blancs perdi sentit. Li manca un punt de competitivitat entre jugadors acabar d'explotar aquesta faceta del joc.
- Res a part de la pròpia voluntat de la jugadors obliga a agafar un dau per resoldre una escena. En la partida es va donar una situació en què a cap dels jugadors li interessava agafar el darrer dau negre que hi havia sobre la taula, amb la qual cosa l'escena no es podia resoldre i tancar. Al final, la pròpia història i voluntat/dèria del jugador va fer que es superés la visió tàctica del joc per afavorir la resolució de la història.
- Pel què havia llegit m'imaginava que la història s'aniria degradant a poc a poc, forçant als personatges a enfrontar-se progressivament a una escalada de malaurades situacions. Tanmateix això no passa, excepte al final, on en la fase de resolució el joc està dissenyat per què normalment s'acabi malament. La sacsejada, també és un d'aquests punts, però segons com es pot evitar amb relativa facilitat, especialment si el jugador es dedica a resoldre en comptes de emmarcar.
Fiasco...(II)
(Ve d'aquí)
En el flasback...En Mike mira de convèncer al supervisor de la seva innocència, però amb el nerviosisme i la por de ser descobert, no revisa el rellotge, que encara conserva unes taques de sang d'en Iuri que el delaten. El seu càstig és romandre reclòs a l'estació antàrtica sense poder veure la seva família. El rellotge d'immersió queda tancat en una caixa d'eines...
Mentrestant, el Manuel, foll de ràbia i volent recuperar a la Marta es baralla amb en Matt. El Manuel surt molt mal ferit, però la Marta se n'adona que de l'amor que sent per ell.
Al final del segon acte els daus queden així:
Resolució
Ara bé quan els daus acumulats durant la partida prenen importància. Es llencen i es resten els daus blancs dels negres. El resultat es compara amb una taula del manual del joc. Quant més alta sigui la diferència, millor acaba el personatge la història. Tanmateix, els resultats realment han de ser molt desequilibrats per tenir un bon final, amb la qual cosa, el disseny del joc porta que la majoria de finals siguin dolents, sinó desastrosos.
Matt: 6 negre (Conseqüències físiques dures)
Manuel: 5 blanc (Conseqüències mentals amargues)
Mike: 7 negre (Conseqüències físiques prou bo)
I expliquem com acaba la història...
La Marta descobreix que realment els hentais sí eren d'en Manuel i finalment l'abandona per tornar amb en Matt, que aprofita qualsevol moment per refregar-li la seva relació amb la Marta.
Però no tot són flors i violes per en Matt: la Marta resultar ser una sàdica, que li agrada vestir-se de cuir i foatejar els seus amants. En Matt rep seqüeles físiques severes de les pràctiques amatòries de la Marta.
En Mike finalment s'en surt prou bé de tot plegat.
(Continua aquí)
La Sacsejada
Ara bé el moment on s'introdueix en la història un nou impuls narratiu, però aquesta vegada, és quelcom que va malament. Per triar-lo es segueix el mateix sistema que en la primera fase. A l'imatge de l'apunt anterior, en vermell, es poden veure els elements introduïts.
Segon acte
En el segon acte, qui resolt es queda el dau. La idea és aconseguir el màxim nombre de daus d'un mateix color. La cosa s'explicarà a la fase de Resolució.
Continuem amb la història, però aplicant els elements narratius de la sacsejada...
L'expedició arriba a la ciutat perduda de l'Antàrtida. El misteri no resulta ser tal: en John Sventh l'intentava amagar doncs es tractava d'una antiga mina d'or amb vetes pures. Malgrat la Marta es nega a obrir una boca per entrar a la mina, els demés troben una escletxa per on baixar-hi. l'Escena conclou amb en en John caient al fons de la mina, en voler arribar a un túnel lateral de la mina on hi ha una veta d'or: la cobdícia porta a la mort.
Mentrestant, el Manuel, foll de ràbia i volent recuperar a la Marta es baralla amb en Matt. El Manuel surt molt mal ferit, però la Marta se n'adona que de l'amor que sent per ell.
Al final del segon acte els daus queden així:
Matt: DD
Manuel: DDDDD
Mike: DDDDD
Resolució
Ara bé quan els daus acumulats durant la partida prenen importància. Es llencen i es resten els daus blancs dels negres. El resultat es compara amb una taula del manual del joc. Quant més alta sigui la diferència, millor acaba el personatge la història. Tanmateix, els resultats realment han de ser molt desequilibrats per tenir un bon final, amb la qual cosa, el disseny del joc porta que la majoria de finals siguin dolents, sinó desastrosos.
Matt: 6 negre (Conseqüències físiques dures)
Manuel: 5 blanc (Conseqüències mentals amargues)
Mike: 7 negre (Conseqüències físiques prou bo)
I expliquem com acaba la història...
La Marta descobreix que realment els hentais sí eren d'en Manuel i finalment l'abandona per tornar amb en Matt, que aprofita qualsevol moment per refregar-li la seva relació amb la Marta.
Però no tot són flors i violes per en Matt: la Marta resultar ser una sàdica, que li agrada vestir-se de cuir i foatejar els seus amants. En Matt rep seqüeles físiques severes de les pràctiques amatòries de la Marta.
En Mike finalment s'en surt prou bé de tot plegat.
(Continua aquí)
Fiasco...(I)
...O com provar un story-game sense morir en l'intent.
Aquesta setmana hem provat el Fiasco. Es tracta d'un story-game de cap a peus, de la mà de Bully Pulpit Games. Abans de res, aclarir que jo no m'he llegit el joc o sigui que els comentaris d'ara en endavant són producte del què recordo de la partida i de les notes que vaig prendre durant aquesta i al final de la mateixa, respecte els comentaris de final de partida amb la resta de jugadors.
En aquesta ocasió érem 3 jugadors per provar el joc; el mínim establert per les indicacions del joc, que en recomana ser entre 3 i 5. L'escenari triat va ser "El Gel" (una base científica a l'Antàrtida), inclòs en el manual bàsic. I la durada de la partida va ser de 2 hores i mitja, comptant l'explicació del joc, cosa que s'adiu amb els càlculs que fa el joc.
El joc es divideix en fases en 5 fases: Establiment de les relacions, Primer acte, La Sacsejada, Segon Acte i Conclusió. Tots es van resoldre amb prou fluïdesa. Potser el primer acte, poc acostumats com estàvem al concepte del joc ens vam encallar una mica més, però la resta va anar prou bé, i en algun moment es varen crear escenes molt interessants.
Establiment de les relacions
Fiasco proposa uns "escenaris" on es descriuen possibles relacions, localitzacions, objectes i necessitats que han de servir com a elements d'impuls narratiu per començar a teixir les històries al voltant d'aquests.
Per triar aquests elements, com que érem 3 jugadors es llencen 12 daus de 6, que els jugadors van triant consecutivament per escollir en diferents taules numerades, primer les relacions entre els jugadors i després els detalls d'aquestes relacions i almenys un dels elements narratius: Localitzacions, Objectes i Necessitats.
Lo interessant d'aquest pas és que els daus escollits ja no es poden utilitzar de nou, de tal manera que les múltiples opcions disponibles de les taules de l'escenari, poc a poc es van reduint. Això fa que:
1) Hi hagi un cert element d'estratègia per intentar eliminar les opcions que menys t'agraden com a jugador.
2) Accelera notablement aquesta fase, que d'alta manera es podria allargar molt donada la quantitat d'opcions disponibles i per tant, de la seva combinatòria.
Les relacions i els elements narratius triats varen quedar segons com es resumeix en aquesta imatge:
(continua aquí)
Aquesta setmana hem provat el Fiasco. Es tracta d'un story-game de cap a peus, de la mà de Bully Pulpit Games. Abans de res, aclarir que jo no m'he llegit el joc o sigui que els comentaris d'ara en endavant són producte del què recordo de la partida i de les notes que vaig prendre durant aquesta i al final de la mateixa, respecte els comentaris de final de partida amb la resta de jugadors.
En aquesta ocasió érem 3 jugadors per provar el joc; el mínim establert per les indicacions del joc, que en recomana ser entre 3 i 5. L'escenari triat va ser "El Gel" (una base científica a l'Antàrtida), inclòs en el manual bàsic. I la durada de la partida va ser de 2 hores i mitja, comptant l'explicació del joc, cosa que s'adiu amb els càlculs que fa el joc.
El joc es divideix en fases en 5 fases: Establiment de les relacions, Primer acte, La Sacsejada, Segon Acte i Conclusió. Tots es van resoldre amb prou fluïdesa. Potser el primer acte, poc acostumats com estàvem al concepte del joc ens vam encallar una mica més, però la resta va anar prou bé, i en algun moment es varen crear escenes molt interessants.
Establiment de les relacions
Fiasco proposa uns "escenaris" on es descriuen possibles relacions, localitzacions, objectes i necessitats que han de servir com a elements d'impuls narratiu per començar a teixir les històries al voltant d'aquests.
Per triar aquests elements, com que érem 3 jugadors es llencen 12 daus de 6, que els jugadors van triant consecutivament per escollir en diferents taules numerades, primer les relacions entre els jugadors i després els detalls d'aquestes relacions i almenys un dels elements narratius: Localitzacions, Objectes i Necessitats.
Lo interessant d'aquest pas és que els daus escollits ja no es poden utilitzar de nou, de tal manera que les múltiples opcions disponibles de les taules de l'escenari, poc a poc es van reduint. Això fa que:
1) Hi hagi un cert element d'estratègia per intentar eliminar les opcions que menys t'agraden com a jugador.
2) Accelera notablement aquesta fase, que d'alta manera es podria allargar molt donada la quantitat d'opcions disponibles i per tant, de la seva combinatòria.
Les relacions i els elements narratius triats varen quedar segons com es resumeix en aquesta imatge:
 |
| Resum d'impulsos narratius |
Primer acte
En el primer acte cada jugador té dos torns on por escollir emmarcar la història, com si fos el director de joc, o bé resoldre-la; és a dir, descriure com s'acaba l'escena. Si es tria un dau negre qui resolt l'escena ho fa de forma negativa pel jugador protagonista d'aquella escena, i al contrari si tria un dau blanc. En aquest primer acte, qui resolt l'escena també atribueix el dau seleccionat a un jugador.
I comencem a explicar una història...
En Manuel i en Mike viatgen en avioneta i troben una antiga ciutat en ruïnes en mig d'unes muntanyes de l'Antàrtida (Clucada d'ulllet a Les Muntanyes del la Follia). Tanmateix, es resolt que no poden extreure proves donat que un científic anomenat John Sventh els està fent la vida impossible, i no només els ha amagat el material de l'expedició sinó que fa un informe negatiu vers el supervisor Michel Vicente.
En Mike i en Manuel tornen a la base per veure al supervisor i convèncer-lo de la seva troballa tot intentant desprestigiar en John. Es conclou que es muntarà una nova expedició.
En Matt i en Manuel volen seduir a la Marta, una italiana que treballa al magatzem d'explosius de la base. El vent bufa fort i s'endú el magatzem amb en Matt a dins. Una explosió. La Marta als braços d'en Manuel, espantada.
En Mike i en Manuel descobreixen el material de la missió amagat amagat a l'armari d'en John. Tanmateix, el supervisor Vicente els fa viatjar tots junts cap a la ciutat desconeguda de les muntanyes.
Un flashback: En Mike i en Matt investiguen les geleres submarines en companyia d'en Iuri, l'expert en submarinisme i el tècnic que guarda la llanxa motora. En les profunditats, envoltats de llops marins, en Matt es posa nerviós i per accident mata en Iuri amb el trepant. Abans que s'enfonsi aconsegueix recuperar el seu rellotge d'immersió per simular un error de descompressió. Amb les presses i la tensió també mata el tècnic de la llanxa. En Mike i en Matt esdevenen els dos únics supervivents d'un desgraciat accident en el gel.
En Matt sobreviu a l'explosió de la barraca. Per venjança, introdueix uns còmics hentai a l'armari d'en Manuel i fa que la Marta els trobi. La Marta rebutja en Manuel pels seus gustos sexuals.
En acabar el Primer acte els daus blancs (D) i negres (D) queden repartits de la següent manera.
Matt: D
Manuel: DD
Mike: DDD
Subscriure's a:
Missatges (Atom)