dijous, 24 d’octubre del 2013

Un dels perills de la Fi del món

En Graham Walmsley (Cuthulhu Tenebrós) en una explicació de com aborda el disseny d'escenaris tenint en compte diferents perspectives, parla de fer involucrar personalment els investigadors:


"La Vendetta"
La història toca la fibra personal dels investigadors.
Tinc alguna cosa que importi als investigadors? Si és que no, com puc assegurar que simplement no fotran el camp? Per què haurien de resoldre el misteri?
Aquests perspectiva pot ser perillosa! Si és molt personal, els investigadors de vegades refusen involucrar-s'hi. Una vegada vaig escriure una aventura on hi sortia la mare d'un dels investigadors. Simplement la va ficar dins un cotxe i se'n va anar conduint per allunyar-la del perill.

És el que pot passar amb "El Fin del Mundo: Apocalipse Zombi" si no s'engrana bé l'aventura. Els personatges es desentenen de l'apocalipsi -i de la partida- per anar a (morir) salvar els seus ésser estimats.

Per altra banda, en eFdM:AZ el perill és a tot arreu, per tant no hi ha lloc on anar, o sigui que "salvar a la mare" tampoc et treu de l'aventura.

A part, és el que diem sempre, en tots els jocs cal que els jugadors siguin pro actius per què aquest avanci.

Un PJ corre a buscar la seva familia envoltat de zombies

dimarts, 22 d’octubre del 2013

3 anys d'Índex de Diversitat Rolera

El 8 d'octubre de 2010 vaig iniciar un experiment "roleroestadístic": comprovar com de diversa és la nostra experiència rolera. Doncs bé, després de 3 anys, plasmo aquí algunes dades curioses:

Nombre de partides realitzades: 155
Densitat de partides: 4.3 partides/mes
Nombre de jocs provats: 41

Els jocs més jugats:

1.- Sistema Solar (Maqui Ed.)
2.- Burning Wheel (Luke Crane)
3.- Rifts (Palladium Books)











dilluns, 14 d’octubre del 2013

La Companyia de la Rata Roja conclou la primera aventura amb èxit! (4a i darrera part)

Aquesta darrera sessió va ser una sessió molt complerta. Primer per què vam poder jugar tota una tarda sencera (feia molt que jo no podia) i a més els jugadors va entrar en una dinàmica molt ajustada a l'estil de joc que proposa el Torchbearer: acció, risc i aventura sense esperar grans èxits.
 

 
El grup va seguir avançant fins a trobar una sala amb els presoners humans. Empesos per la eufòria de l'inici de la sessió el grup es va llançar a l'atac i els van eliminar sense gaire problemes.  Van aonseguir alliberar els presos, però per prudència els van deixar al lloc per poder acabar de "netejar" el catau.

El grup va decidir fer un campament aquí per recuperar-se d'alguna condició i similar. Va estar bé veure com funcionen aquests espais, com els checks i instints donen molt joc. Més enllà de recuperar-se d'alguna condició va ser xulo veure al clergue fent cataplasmes i al mag fent mapes (del catau i del món) per gastar els checks...

Després del repòs el grup es va animar i va continuar amb ímpetu un cap i arreu que va incloure la recuperació d'ous de kobold i va eliminar gran part de la tribu kobold. El grup ja anava molt lliure i habituat al diferents subsistemes. Tot i que després vaig veure que no havia aplicat gaire bé les regles... S'acostava el final de la sessió i jo no volia tancar sense treure el cop amagat: els kobolds no havien arribat sota la Taverna dels Tres Escuders per casualitat, sinó que venien fugint d'una aranya gegant que els assetjava, i ho seguia fent!
 
 

 
Començava a notar als jugadors cansats i veia que la tarda s'acabava. A més tenia ganes de jugar una fase de ciutat. Així que vaig fer que el grup es topés amb l'aranya a la Sala del Tresor. L'aranya els esperava amagada en les ombres...

El grup va optar per un conflicte de Fugida, que em va semblar molt encertat. Tot i això els daus no van ajudar i el grup va perdre! Quina millor manera d'acabar l'aventura que atrapats per l'aranya, com en Frodo capturat per Ella-La-Aranya... Però de cop els kobolds van llençar la seva ofensiva final contra el monstre que els atemoria i el grup va aprofitar l'avinentesa per escapar-se de les teranyines que els mantenien presos. En algun moment una tirada fallida em va servir per invocar el gir del derrumbament que va deixar aranya i kobolds a un costat i als nostres herois a l'altre. Una manera rodona i elegant de tancar l'aventura.
 



 
Després vam poder provar una fase de ciutat, on els personatges van recuperar-se de les condicions, gastar-se el poc tresor que havien guanyat i explicar les batalletes en algun bar o taverna. Fase de ciutat ràpida però productiva, ens va servir per veure com funciona aquesta part del joc. Tot i que crec que hauria d'haver-hi més tresor per gastar...

Les fases de ciutat sempre acaben amb un ganxo d'aventura quan el grup marxa, a nosaltres ens va sortir: "un grup sospitós s'ofereix per anar d'aventures junts", quina gran invitació a més partides, no?

Aquí acabo la 1a crònica de la Companyia de la Rata Roja. Si tot va bé en breu podrem explicar més aventures!!!

dissabte, 5 d’octubre del 2013

La Companyia completa en acció... o no... (Cròniques de la Companyia de la Rata Roja 3)


Un cop superada la 1era sessió jo afrontava la segona partida de Torchbearer (TB) molt animat. A més un dels principals handicaps que ens va semblar detectar el primer dia (i que al fòrum oficial desmenteixen) és que no és un bon joc per fer amb pocs jugadors, i aquell dia havíem de ser 5 jugadors!!!!

Però les coses no sempre surten com un voldria... els nous jugadors van voler fer-se fitxa i a més un d'ells es va perdre i va arribar una hora tard a la partida. En resum, que entre explicar els fonaments bàsics del joc i crear fitxa ens vam menjar gran part de la sessió (que era curteta per què era entre setmana).

Tot i això es van afegir a la Companyia de la Rata Roja en Poc l'Heroi el clergue, Aurathar el mag i Pentel el nan. Per les presses no vam aprofitar prou bé la proposta de regles que fa el joc per introduir personatges que han estat absents en la sessió anterior (regla que ja sortia al Mouse Guard). Amb això que als ja tocats Pitpelut i Loth Maul s'hi van afegir el nous membres.




Amb cinc personatges ja vam entrar en més detalls en aspectes importants en el joc com l'ordre en què s'avança, qui porta la llum i qui queda il.luminat i qui queda en penombra... aquests detalls del joc que em fan recordar les meves primeres partides...

Un cop decidida l'ordre de la comitiva i qui duia la làmpara va sorgir el primer repte del grup: tenien davant seu un petit grup de kobolds. I ara com actuar? Va ser divertit veure al grup dubtar de les seves capacitats. Això em sembla que forma part de la relació que té el nostre grup amb els jocs de la factoria BW, hi ha un temor no justificat a que els personatges han de patir molt en aquests jocs. 5 Pjs plenament equipats amb por per afrontar una trobada amb 3 kobolds....

Al final van optar per un confliecte de captura. Evidentment van guanyar-lo (tot i que vaig aplicar malament les regles). A la captura va seguir una escena d'intinidació i interrogatori per saber on eren els presoners.

El grup també va descobrir que en la següent cambra hi havia el gruix de la tribu i, si ja 3 kobolds els van espantar, imagineu-vos quan vaig parlar de dotzenes! Per tant el grup va optar per fer marxa enrere i seguir per un altre enforcall, buscant el cabdill dels kobolds i els presoners humans.

Entre el acabar-se l'oli de la làmpara, les primers condicions que ja afectaven a alguns jugadors... es va anar establint un clima de por-paranoia que em semblava molt xulo i que, sobretot, obligava als jugadors a ser prudents. A decidir les accions amb cura (per què sinó el temps avança i els recursos minven!). I això es va veure encara més quan van arribar a la següent cambra del catau dels kobolds: una extranya escena els esperava. Sembla que jutjaven a un kobold per voler-se menjar un dels presoners humans abans d'hora!

Amb tota la cridòria kobold, els cops de fuet i el pobre humà mig mort, el grup va optar per la prudència i es va escapolir fins la següent sala de manera furtiva, guiats per en Pitpelut, que va fer una gran tirada fent ús de la seva Natura!



Aquesta escena final de la sessió em va encantar, per mi dibuixa molt bé la diferència entre els jocs de la Renaixença Old School i jocs com el TB, que busquen explicar històries similars a les partides de D&D però obrint el ventall de possibles solucions a les històries que no passin única i exclusivament per atacar i matar als monstres...

Amb aquesta escena vam tancar la sessió. A la propera part de la crònica: el desenllaç de l'assalt a la Taverna dels Tres Escuders!

dimarts, 1 d’octubre del 2013

un curs que promet... traduccions!

Quan tot el món parla de crisis i dificultats...

Quan per webs, blogs i fòrums llegeixo que el panorama espanyol del rol està fatal...

Veig que en els propers mesos (espero) sortiran un munt de jocs de rol en castellà important que M'AGRADEN MOLT!

Els senyors de Holocubierta estan a punt de treure l'Ars Màgica 5a edició, i en la seva llista de propers productes treuran el Mouse Guard! Per fi un joc de Luke Crane en castellà! Esperem que no sigui el darrer...

Feia poc, amb un èxit sense precedents, el kickstarter del Fate Core el situava com a un joc de filosofia indie però de distribució mainstream; i ha faltat poc temps per què l'onada expansiva arribés a Espanya:

Conbarba publicarà en breu l'Spirit Of The Century i a mig termini el Fate Core i el Fate Accelerated Edition.

Nosolorol publicarà el Dresden Files RPG

I per si això us sembla poc, la 6a edició de Runequest està a punt d'arribar en format paper i format pdf. Ho treuen una nova editorial anomenada Runa Digital (on hi ha en Fran de Conbarba, que és garantia d'èxit).

A més, en breu arriba el Pathfinder de mans de Devir i altres coses que cauen fora del meu radar i interès.... Però per estar informats: blog del traductor i blog de Jordi Zamarreño.

Feia temps que no veia una activitat tant intensa i, sobretot, que m'interessés tant a mi. Ara caldrà veure si hi ha pressupost suficient... el que segur que caurà és el Mouse Guard!