dilluns, 11 de maig de 2009

[BF] Dia d'inauguració - sessió 14

La roda gira i gira. Fem partides de poca durada però amb un nivell d'intensitat considerable. Els jugadors han entès perfectament que el ritme de la narració també és responsabilitat seva i jo com a DJ també m'he resituat (crec) en el paper que BW em demana (fer que les tirades fallades dels jugadors enriqueixin la partida i donar una certa coherència a tot plegat). Alternem els temps de joc: espais/escenes col·lectives amb moments (breus) on cada personatge fa coses relatives als seus BITs. Llegeixo, en les cares dels jugadors que l'emoció de decidir per on va la història no té preu. Tinc la sort de jugar amb un grup desde fa força temps, som bons amics i crec que ens agrada jugar plegats. Ja fa temps que dirigeixo a aquest grup i m'agrada deixar-los-hi gran part de l protagonisme narratiu, així podem evitar que tinguin la sensació que "destrossen" la partida que havia preparat. Ara amb el BW això es magnifica: jo no preparo res i improvitzem tots plegats, amb un joc prou "crunchy" com per satisfer a tothom del grup (especialment a mi, que he anat descobrint que em calen jocs amb una bona base de regles).

La crònica dels fets:
La inauguració del local dels Casanno, que ja té nom EL CLUB DELS DIJOUS (amb una clara referència al germà del Sr. Dimecres assassinat per en Ioseppe), està molt propera. Les invitacions van arribant a tothom i un petit halfling porta als Casanno la confirmació de que en Finn assistirà a la festa. Els Casanno insisteixen per veure'l abans i es troben al Camp de l'Honor, plaça central del Districte Est, en una baralla organitzada a plena llum de la lluna.... amb la clàssica permisivitat de la guàrdia de Freeport. Sembla que la lleialtat cap al senyor del crim està clara i es farà pública durant la inauguració. En Fin demana als Casanno algun acte contra la banda del Sr Diemcres, que deixi clar que la zona és del Sindicat. Però, enmig d'això, en Vínculus de cop descobreix que en Fin porta la Baralla del Tarot del Corb a sobre! No pot evitar-ho i, simulant que li llegeix la mà, intenta mangar-li sense èxit. En Finn entra en cólera i en Valentino dispara un tret cap "al seu criat" sense gaire punteria (per sort). Al final poden calmar la ira del halfling prometent que el pidolaire estrafolari no s'hi acostarà més....

Els diferents membres de la banda ultimen els preparatius del gran acte:
  1. en Valentino sondeja com està la guàrdia, en la seva eterna búsqueda de marit per la Martha, i coneix al Sergent Haningan, un jove fornit i formós.
  2. En Ioseppe investiga les rutes que fan els cobradors del Sr Dimecres a la zona més propera al Club dels Dijous. I després practica amb el mosquetó amb el príncep nan.
  3. En Vínculus roba la Baralla del Corb a en Fin fent ús de la seva màgia i segueix la seva investigació sobre objectes màgics al Temple del Coneixement (on amaga la baralla de tarot).
  4. La Marta es compra roba nova i va al Temple del Coneixement a aprendre a llegir. Allà veu com en Vínculus amaga la baralla de cartes i la recupera.
(abans de seguir amb la crònica volia comentar les accions d'aquests dos darrers personatges: és molt curiós com el BW es desplega a la taula i el rol d'animador/moderador/narrador del DJ. Teòricament la obtenció de la baralla havia de ser un dels punts importants de les aventures de'n Vínculus. Ja feia un parell de sessions que vèiem que no avançava. I de cop veig la possibilitat de un "Say yes". En Quim (el jugador que porta en Vínculus) em diu que entra i roba la baralla i de cop penso: i per què no? I ho fa. 2 minuts de joc. 1 tirada. I al mateix temps la complicació la puc introduir quan la Martha i en Vínculus estudien al mateix lloc, el Temple (a iniciativa dels jugadors!). Així, en un moment tanco el que havia de ser un dels fils argumentals importants i els jugadors i jo (de manera col.laborativa) n'obrim un altre potser més interessant, ja que implica a dos personatges. M'encanta!)

Arriba la nit de la inauguració. Els negocis de'n Valentino amb la Capitana Bauman comencen a rutllar, arriben els sergents de la guàrdia i la Martha estableix "contacte" amb el Sgt. Haningam. La Companyia Huargo de mercenaris també assisteix.... I arriba en Finn.

En Ioseppe, en Vínculus i el príncep nan assalten i roben a trets la "recolecta" dels matons del Sr. Dimecres. I just quan l'entreguen a en Finn.... redada!

La Guàrdia de la Senyora del Mar, liderada pel ferotge Comissari Enoch Holliver, membre del Consell de Capitans...

3 comentaris:

Quim ha dit...

Una de les coses que m'encanten és com es va entreteixint la història amb la participació de tots. Lo bo és que el joc ho fomenta. També suposo que el DJ hi fa molt, deixant anar veta o fermant-la quan toca Simplement Brutal! :D

Menécrates ha dit...

A m' m'agrada la idea que tothom s'ha anat relaxant, veient que cedir protagonisme en la història no equival a una cosa dolenta.... em sembla que l'entrenament que va representar la Campanya "estil personatge" de Dragonlance Rifts ha ajudat molt!"

Menécrates ha dit...

Uns comentaris del fòrum que lliguen amb tot plegat:

"I realized a really important role of the GM, maybe the central role. As a player I needed the GM to provide me with two things, Obstacle numbers and consequences for failure, leading to more problems requiring more rolls. It became this crazy feedback effect, and was very effective.

What I really didn't need was much plot. Kyle was masterful with this, his initial situation (the court being threatened!) is literally all we needed. In fact, as we continue to succeed or fail at our activities, the rest of the story in the game was being created. Every failed test was causing us to get in deeper and deeper trouble, leading to even more tests, more enemies, more problems."

Marco en negreta el que més m'interessa.....