Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris playtest. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris playtest. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de desembre del 2013

TEJEMANEJES, la meva ressenya


Segueixo amb les ressenyes, aquesta vegada amb la ressenya de Tejemanejes d'Edge.




Per què l'he comprat?
Aquesta vegada la resposta a aquesta pregunta és triple:
He comprat aquest joc en primer lloc per què amb el meu grup habitual vam formar part de l'equip de provadors (playtesters). I sempre fa il.lusió comprar un joc on surts en els crèdits. La veritat és que la experiència del playtest no va ser gaire bona. Però aquí apareix la segona raó per la que l'he comprat, em venia de gust recolzar a aquelles editorials que traiessin jocs "indies" en castellà (bàsicament parlo d'Edge amb aquest joc i el Fiasco i també de Conbarba). El que ha passat és que el mercat s'ha disparat i aquesta "línia de suport" l'he de tancar per què no dono l'abast. I per últim també em venia de gust llegir la traducció d'aquest joc per l'autor del mateix: Robin D. Laws. Aquest senyor ha escrit grans manuals (recomano Laws of Good Gamemastering) i crec que ha intentat aportar coses interessants. De tota manera el Tejemanejes ha estat força decepcionant i tanca una etapa d'admiració cap a aquest autor.
Ja veieu que el joc no m'ha convençut... però seguim explicant-lo.

Com és?
Es tracta d'un llibre de 144 pàgines en blanc i negre. La portada és tova amb un dibuix vermell sobre un fons negre que resumeix gràficament la temàtica del joc. Com a curiositat que mai havia vist abans, a les solapes del llibre hi ha una nota de l'autor dedicada a l'edició en castellà del joc. Robin D. Laws menciona a Torquemada i Franco entre altres personatges il.lustres de la història espanyola per animar-nos a jugar a Tejemanejes.
El llibre té il.lustracions vàries de nivells i estils molt diferents. Destaca que una part important del llibre són les ajudes de joc (targes de creació de personatges, més avall ho explico) dels quatre escenaris que el joc proposa.

Què hi he trobat?
A veure. La premisa que porta a Laws a escriure aquest joc és bona (igual que li passa al Gumshoe, del mateix autor): un joc de rol amb regles i sistemes per reproduir debats, enganys, discussions i seduccions. Però la realització final no acaba d'assolir el que vol. Aquest és un joc pensat per jugar de tant en tant, com a desengrassant entre campanyes llargues, o partides en jornades... allò que els yankis anomenen one-shots.

M’ha costat bastant entendre com funciona el sistema de joc. Fa tota la impressió de ser d’aquells jocs fàcils de jugar si veus com es fa, però difícil d’explicar. El joc es basa en tirades enfrontades d’un dau de 6 cares. El valor de l’habilitat que utilitzes et serveix com a punts per gastar per repetir la teva tirada si no estàs content amb el resultat. El cost de repetir la tirada depèn del resultat del teu contrincant. Segons el marge d’error i d’encert pots, a més de guanyar o perdre l’enfrontament, obtenir recàrregues de reserva de punts, penalitzacions… Ja veieu que té un punt simple i un punt complicat.

La millor part del joc és la dels escenaris. El joc es presenta amb 4 escenaris predissenyats, però el que m’ha semblat més interessant és el sistema de creació de personatges. Es fa a partir de targetes. Comences agafant una de les targetes principals, on surt el nom del teu personatge, les seves motivacions i habilitats secundàries. Després vas agafant, per torn, les targetes que defineixen el teu estil de persuasió, la teva defensa davant dels «tejemanejes» i les teves debilitats. En resum, que pots jugar diverses vegades un mateix escenari però modificant significativament el perfil dels pjs que hi participen.

Com el valoro?

Doncs no gaire bé, com ja heu pogut anar llegint. En general el joc està mig embastat. Li falta una bona rentada de cara en el redactat de les regles per fer-les més clares i, important!, un bon treball de disseny de joc i de disseny gràfic per fer-ho tot més entenedor i intuïtiu.

Una llàstima, però no us el recomanaria pas….

divendres, 6 de juliol del 2012

13th Age - notes d'un playtest




Una de les virtuts que tenim com a grup és que no ens fa por provar coses noves. I a vegades ens atrevim amb coses que encara estan per estrenar!

De les editorials que segueixo, Pelgrane Press és la que ofereix més possibilitats de playtesting. I quan vaig veure que proposaven provar el darrer joc de Jonathan Tweet, el creador entre altres de Ars Magica, Over the Edge i la 3ª edició del D&D, no vaig dubtar en apuntar-nos-hi.

El 13th Age vol ser una “carta d’amor” als jocs de sempre, als tradicionals jocs d’exploració de cataus i fantasia medieval. El joc es basa en la mecànica habitual dels jocs basants en el D&D (en especial barrejant coses de la 3ª i la 4ª edició( amb tocs més innovadors basats en les jocs més moderns o “indies”. Amb aquesta presentació ens hi vam llençar de cap.

La creació de personatge es fa a partir de les races i classes habituals. Cada raça i classe aporta uns poders/aptituds especials, que funcionen seguint la dinàmica del D&D4.

Una de les coses que difereixen és les habilitats. El joc no té llista d’habilitats. Quan crees el personatge distribueixes uns punts entre els Rerafons. Els rerafons són descripcions àmplies d’aprenentatges, sabers i habilitats del personatge. A la hora de saber si un personatge supera una dificultat, només ha de tirar un d20 i sumar-hi el rerafons que sigui més adequat i veure si supera la dificultat (que sol ser 15). Així un personatge amb els rerafons de Tribu de bàrbars de les montanyes +3, Lladre de temples+1 i Mercenari+2, si es trobés amb què vol escalar una muntanya segurament faria servir el rerafons de Bàrbar, si es vol infiltrar a una casa el de Lladre i si vol intimidar a un mercader el de Mercenari. Aquesta és una idea que durant la creació i les partides que vam fer va resultar molt bona. Tant que vam suggerir que el modificador de rerafons també servís per a certs tirs de salvació.

Una altra cosa nova que ens va agradar molt és Allò Únic. Cada personatge té quelcom que el fa únic. Es tracta d’un descriptor que NO té efectes mecànics durant el joc (és a dir, no dóna ni bonus ni cap poder nou ni res similar) però que serveix moltíssim per a definir el personatge i donar-li un toc molt personal. En el nostre grup van sortir idees brillants: un semiorc de qui sempre s’enamoren totes les fèmines; un braç de ferro forjat pel Drac Daurat pel guerrer nan, un mag halfling que és el darrer deixeble viu d’una línia de mags; un semielf sobre qui la Reina Elfa té una extranya predilecció… Una manera de donar protagonisme als PJs i també de construir entre tots l’ambientació. Alhora una eina pel director de joc per a crear les aventures i les campanyes.

L’altra innovació és les regles de les Icones. Les Icones representen aquells personatges i criatures més importants de l’ambientació. Per exemple: l’Emperador, el Drac Daurat Gegantí que evita que el Mal entri a la terra, el Rei Lich cabdill dels mortvivents, la Reina Elfa…. Tots els personatges tenen vincles amb algunes de les Icones. Els vincles poden ser positius, negatius o complicats i venen a definir la relació que el personatge té amb el món i els poders que hi operen. Així si un personatge té relació positiva amb l’Arximag, pot ser membre de la seva acadèmia, haver estudiat amb algun dels grans mags…. Si algú té relació negativa amb el Gran Cabdill Orc pot ser per què hagi lluitat contra la seva horda, sigui un desertor del seu exèrcit… El joc incorpora una mecànica per saber si les Icones i les relacions que cada personatge hi té són efectives durant el joc. Cada PJ té uns quants punts (3) a repartir en les seves relacions amb les icones. Cada punt representa 1d6 que podràs tirar quan vulguis fer entrar la relació en joc. Si surt un 6, la relació funciona al teu favor com proposes. Si surt un 5 la relació funciona com proposes, però amb un “gir” inesperat. Un exemple: el clergue del grup té una relació positiva de 2 punts amb la Gran Sacerdotessa (Icona dels poders divins al món), el grup arriba a un temple i vol accés a la biblioteca sagrada. El clergue s’avança i diu “Segurament conec al sacerdot bibliotecari”, tira els dos d6 per veure si això és cert. Que surt un 6: és cert, i tenen accés. Que surten dos 6s, gran èxit, no només és cert sinó que a més el sacerdot bibliotecari guarda gran record de l’època que van estar plegats. Si surt un 5, el clergue podrà tenir accés, però segurament el sacerdot bibliotecari li demanarà quelcom a canvi, o caldrà seguir la tradició de fer penitència tota la nit per accedir a la biblioteca…

Aquesta mecànica ens va agradar al llegir-la, però a la pràctica no ens va acabar de convèncer i en vam proposar una millora, que s’ajusta (a més) a l’estil de tirades de tot el joc.

When a player wants to summon a relationship resource spends a relationship point for an “automatic success”. Then he/she rolls to recharge it: 16+ recharges the spent point; 10-15 recharges it, but with a complication or unexpected results. Resource points are restored with a Heal up. Of course the expenditure of relationship points are subjected to the GM (or table) approval and it have to make sense in the fiction.

Responent a la pregunta de què ens va semblar el joc: el joc ens va agradar. És una versió lleugera i àgil del D&D3 amb coses de la 4ª edició. Ens va agradar molt el tema dels rerafons i en general el joc va ser fluïd.

Sobre si el comprarem… aquest és un altre tema. Darrerament Pelgrane Press opta per uns manuals de molta qualitat, a color I carregats de bones il.lustracions. Això sempre encareix el preu final del producte I fa que un es plantegi si hi jugarà…

Podeu trobar el nostre qüestionari de feedback contestat a aquí.

Seguim!

dimarts, 15 de maig del 2012

dissabte, 2 d’abril del 2011

Proves de joc - Playtests

Sempre hem estat un grup de tastaolletes, ens agrada provar jocs diferents. No som un grup de rol d'aquells que juguen durant anys i panys amb els mateixos personatges i/o jocs. El nostre estil i gustos és més aviat el contrari. Aquesta tendència ha anat en augment amb l'aparició dels jocs indie, més innovadors, que busquen reproduir noves dinàmiques al voltant d'una taula.

Una de les formes d'expressió d'aquesta inquietud és que hem participat en diferents playtests: proves de joc que les cases proposen a aficionats per tenir un feedback sobre com s'entén i com funciona el joc i les seves regles.

Aquí hi ha la llista de playtests en els que hem participat:

JUEGO DE ROL DEL CAPITÁN ALATRISTE

Com a membres del Club de Jocs El Sàtir de Girona vam poder participar en les proves de jocs d'aquesta producció autòctona.

Recordo poc de com va anar el procés, però recordo que el joc ens va agradar prou. Hi ha regles d'esgrima (una de les meves passions) i a més va generar molta expectació. Semblava que havia de ser el nou Aquelarre. A més va coincidir que l'autor de les novel.les A. Pérez-Reverte va defensar públicament els jocs de rol com a afició quan va haver-hi aquell crim espantós que molta premsa groga (i no tant groga) van voler vincular al nostre hobby. Tanmateix l'èxit de l'autor com a súpervendes i el poc èxit del joc entre l'afició hispana va fer que el joc només tingués vida editorial del 2002 al 2004, amb la publicació per part de DEVIR del joc i dos suplements.

Pàgina oficial del joc
i enllaç a Los papeles del alférez Balboa, una revista electrònica sobre el joc que ha mirat de mantenir-lo mig viu.

A part de les proves de joc no hi hem jugat mai més.

WARHAMMER FANTASY RPG (2nd edition)

El joc de rol ambientat al Vell Món ha estat un dels clàssics a la nostra taula de joc. Vam jugar quasi tota la Campanya Imperial i sempre n'hem estat fans.

Per això quan vam saber que anys després de que Games Workshop deixés congelat el producte, la gent de Green Ronin estava treballant en una versió renovada vam intentar trobar tota la informació possible. Aquest és un joc amb molt èxit i, per tant, amb una massa crítica expectant molt important. El repte no era senzill: sense perdre alguns dels trets característics del joc (com les carreres) rentar la cara a un joc que ja havia mostrat força debilitats.

La gent de Green Ronin van saber veure les necessitats de la maniobra i van convocar un playtest massiu. La gent ens hi vam volcar i al final la 2a edició del nostre estimat joc va sortir a la llum. A més amb molta força: una campanya a les 3 ciutats més importants i una quantitat i varietat considerable de suplements. Al poc temps la llicència va caure a les mans de Fantasy Flight Games que, sorpresivament, va anunciar una 3era edició. Una edició que feia una proposta de canvi radical: un joc en caixa, amb daus especials, moltes cartes, targes,...

Enllaç a la versió traduïda per Edge Entertainment.

A la segona edició hi vam jugar força temps.

Volia aprofitar que parlo del tema per fer constar que en Quim Ball·llosera també va participar al playtests, encara que no surti als crèdits..... algú ho havia de dir!

SKULLDUGGERY

Skullduggery és un joc de diplomàcia, engany i traició. Un joc per a jugar-hi poques sessions, ideal per a partides d'un sol dia.

Es tracta d'un invent de'n Robin D. Laws, autor que m'agrada seguir però, com diu en Nyarla, els seus jocs no arriben mai a la quadratura del cercle que proposen....

Aquest va ser un playtest senzill, provar un escenari i prou. La veritat és que tot el sistema se'ns va fer extrany i vam poder aportar poc. El joc té un sistema de creació aleatòria de personatges a partir de sis cartes de sis piles diferents que és més que curiosa. El joc ve amb3 aventures prefabricades, i a la web de Pelgrane Press n'han anat treient més a la venda.

Web del joc.

No hi hem tornat a jugar.

ADVENTURE BURNER (BURNING WHEEL)

No podia fallar en aquesta llista algun joc de l'inefable Luke Crane. Vam tenir la sort de poder participar en el playtest del darrer llibre bàsic del Burning Wheel: l'Adventure Burner.

Entrar al playtest va ser fàcil, com que passo sovint pel fòrum.... al grup no li va semblar malament. I només es tractava de jugar una aventura anotant quines tirades es feien i quins resultats obteniem.

Al final l'emoció de saber-se als crèdits d'un dels manuals més bons que he llegit darrerament.

Pàgina del joc.

I, com ja sabeu, hi hem anat jugant i espero jugar-hi més!

dimarts, 18 d’agost del 2009

Skulduggery

El text amb què anunciava Simon Rogers (de Pelgranes Press) el proper joc de Robin D Laws:

SKULDUGGERY

El joc de rol dels Artificis Verbals i Sobtats Canvis del Destí
per Robin D. Laws
Uneix-te als teus amics per una sessió d'Intrigues, Traïció i Temptació

Necessita una pausa de quadres de cinc peus i els atacs d'oportunitat? Busques una alternativa quan la meitat del teu grupabandona la nau de la teva profunda saga de to super-seriós? No busquis més: Skulduggery, eljoc de rol hilarant de Pelgrane Press de fer fer coses els altres perquè estem segurs que ells planifiquen fer-ho amb vosaltres.

Skulduggery agilitza les aclamades normes bàsiques del Dying Earth RPG, que permet jugar jocs ràpids, provocatius i de fer-se a un mateix qualsevol ambientació. Ajustat per a sessions improvisades i one-shots, es pot ajustar per funcionament com a campanya si els jugadors ho demanen.

• La llengua és més tallant que l'espasa. Skulduggery fa la persuasió verbal tant emocionant i decisiva com el combat físic.
• Sempre hi ha una altra oportunitat. No t'agraden els resultats quan tires un dau? Skulduggery té un sistema de resolució dels conflictes que et permet tirar els daus de nou, si et pots permetre el luxe de pagar el preu ...
• Personatges creats en qüestió de minuts. El DJ té un munt de cartes. Els jugadors intercanvien durant uns minuts. Presto: personatges instantanis, a punt per jugar!
• L'astúcia guanya. El desplegament estratègic de fragments de diàleg recàrrega la teva reserva dels punts que necessites per tenir èxit.
• Creus que ho tens tot sota control? Just quan creuen que estan per davant, els personatges han de fer front als seus propis pitjors enemics, les temptacions que els porten de cap a la distracció i el càstig.

Skulduggery ve amb tot el que necessita per crear la seva pròpia ambientació i aventures.

Un cop llegit el document de playtest em sembla que la propaganda no és gens enganyosa. Uneix la versatilitat dels jocs de rol més tradicionals amb un disseny de regles i aventures que ho fa senzill de jugar, a l'estil de Montsegur.

El que em costa més és la dificultat que ha de representar per al DJ la preparació de noves aventures/settings.....

De moment això, a veure si el podem provar aviat i tinc més impressions per compartir!