dimecres, 4 de març de 2009

Les mentides de Locke Lamora

Fa més d'un any, a Terradejocs, el Fals Clint (bon lector i millor amic) em recomanava aquest llibre. Fa un cert temps el vaig demanar a la biblioteca i un cop el van comprar hi he fet una bona lectura.....

Una novel.la fantàstica d'Scott Lynch que vol ser la primera d'una sèrie de set (!).


Ens trobem davant una petita perla en el món de la novel.la fantàstica. La història de com Locke Lamora va arribar a ser el líder dels Caballers Bastards, una trepa de lladres i estafadors, en la corrupta ciutat de Camorr, que està clarament inspirada en una Venècia postmedieval construida sobre les restes d'una cultura desapareguda.

Què és:

Una bona novel.la, amb un ritme trepidant i amb una estructura basada en flashbacks molt ben trenada. Amb personatges situats a l'altre costat de la llei, amb una moralitat ambigua.


Què no és:

Una saga èpica de fantasia medieval típica tunejada per fer-la moderna. Aquí l'autor ens fa una proposta de gènere, però nova.


Què m'ha agradat:

El rerafons és molt suggerent. Una ciutat tipus Venècia, plena de nobles rics i una xarxa social de lladres, bandits i estafadors que es disputen qui és millor o més bo per robar als nobles i mercaders. Una ciutat edificada sobre les restes d'una civilització màgica de la que no se sap altra cosa que els edificis de cristall que ha deixat. Molts noms italians, l'alquimia i una descripció acurada dels llocs, la gent i les menges ens presenta una ambientació quasi renaixentista molt compacta i (cosa que agraeixo profundament) sense informació supèrflua. Tot el que t'explica de l'ambientació té paper en l'argument.


Què no m'ha agradat:

El síndrome "La Jungla de Cristal": potser no calia que el protagonista patís tantes penúries per arribar al final.... hi ha alguns moments de la història que (tot i ser interessants) no aporten res de nou ni a la trama ni als personatges.

Diuen que potser la versió cinematogràfica del llibre veurà la llum al voltant del 2011.

Pàgina de la wikipèdia (en anglès).

Pàgina de la editorial que l'ha tret en castellà.


2 comentaris:

Quim ha dit...

Me l'apunto per posar-la a la cua. Si hagués de recomanar alguna novel·la, ara mateix, diria Jonathan Strange i el Señor Norrel. Màgia al S.XIX, durant la guerra entre Napoleo i Anglaterra. Molt bona!

El fals Clint ha dit...

Me n'alegro molt que t'hagi agradat. La propera recomanació és la saga de Geralt de Rivia, amb tres llibres d'històries curtes realment sensacionals, i amb els millors diàlegs de fantasia que he llegit en molts anys.