En Quim m'ha fet arribar fins un blog molt interessant per a Narradors i Jugadors, el Treasure Tables, on dia a dia es van penjant les reflexions de l'autor (combinades amb links, resums de temes del fòrum i altres) sobre com dirigir i/o jugar a rol, donant-li a aquest hobby una certa profunditat a nivell de tècniques narratives i, sobretot, buscant fer les campanyes i partides el més entretingudes possibles.
La darrera cosa que han penjat és un link al blog de'n Robin D. Laws sobre com jugar la mort dels personatges. La veritat és que la idea és molt xula: pactar Màster i Jugador quan i com es pot arribar a produir la mort del personatge per donar-li un sentit dramàtic i, sobretot, narratiu a aquest fet tant important.
La idea s'expandeix cap a altres direccions interessants com, per exemple, si saps quan es morirà el personatge pots preparar molt millor l'entrada del que el substituirà o la mateixa mort es pot convertir en un punt d'inflexió en la campanya o inclús en l'inici d'un nou arc argumental: la venjança......
Una idea que aporto (sobretot per què tinc fama de ser un Director de Joc que mai mata a personatges jugadors) podria ser que quan un personatge mor durant la partida es deixa en stand-by i, un cop acabada la sessió, jugador i director decideixen què fer: confirmar la mort, fer un parèntesi del personatge o (miraculosament) salvar-lo.....
Opinions?
La darrera cosa que han penjat és un link al blog de'n Robin D. Laws sobre com jugar la mort dels personatges. La veritat és que la idea és molt xula: pactar Màster i Jugador quan i com es pot arribar a produir la mort del personatge per donar-li un sentit dramàtic i, sobretot, narratiu a aquest fet tant important.
La idea s'expandeix cap a altres direccions interessants com, per exemple, si saps quan es morirà el personatge pots preparar molt millor l'entrada del que el substituirà o la mateixa mort es pot convertir en un punt d'inflexió en la campanya o inclús en l'inici d'un nou arc argumental: la venjança......
Una idea que aporto (sobretot per què tinc fama de ser un Director de Joc que mai mata a personatges jugadors) podria ser que quan un personatge mor durant la partida es deixa en stand-by i, un cop acabada la sessió, jugador i director decideixen què fer: confirmar la mort, fer un parèntesi del personatge o (miraculosament) salvar-lo.....
Opinions?
6 comentaris:
Collons, no cal cap blog per veure que aquest tema és important. De fet te l'havia proposat en més d'una ocasió per al Caçador i com a part de la història...
"Busca fama i fote't a jeure..." :P
Ok, ok....
La idea, però, no era matar al PJ per què si!
És que sóc un tou! =)
Massa sèries :P
Crec que pot funcionar amb determinats jugadors i determinades campanyes. La tensió de saber si el teu personatge sobreviurà o no a la partida és equiparable (no igual) a sentir-se encarrilat (rail-roading) o no. Potser, lo interessant seria que les *circumstancies* de la mort fossin conegudes només pel mateix jugador i el DJ, però que el jugador desconeixes el *moment* de la mort, aportant així més tensió no només el propi jugador sinó a la resta de grup. En qualsevol cas aquests "Deus ex machina" no m'han acabat mai de convèncer com a jugador, tot i que com a Máster és una eina interessant.
De les idees que proposes, la que m'ha semblat més interessant, si ho he entès bé, seria l'stand-by momentani.
És a dir, quan un personatge (que no jugador) es mor durant una partida, doncs podria continuar jugant 1 o 2 sessions més i morir-se definitivament després; per a donar-li aquest toc important.
Caldria però, és clar, tenir-la més o menys pensada abans.
I si es volgués, podria morir-se definitivament poc després durant la mateixa sessió.
No vull ser peus negres però negociar la mort d'un PJ em sembla encara més aberrant que saber que mai morirà passi el que passi.
Carròtix
Portaveu de la Plataforma NO al Determinisme Rolero (PNDR)
Publica un comentari a l'entrada