Com explicava en l’anterior post, entre 2019 i 2020 havíem jugat 13 sessions de Warhammer, i el 2021 va començar tard. Fins al maig no va haver-hi possibilitat de trobar-nos i tirar daus plegats.
En aquesta represa jo, com ja explicava en el post anterior, vaig començar a aprofitar material de fora de la Campanya per ampliar esdeveniments i, sobretot, fer temps per què arribés el Poder Rere el Tro en español. Ja a aquesta primera sessió del 2021 vaig començar a incloure aventures del Nits Agitades, Dies Difícils (NADD a partir d’ara). En aquest cas vam començar amb el judici a sang que passa just on era el grup: la vila de Kemperbad.
La següent sessió ja va ser la segona visita a la torre de senyals, en el marc del fil argumental central. La sessió d’agost, amb només dos jugadors, la vam aprofitar per treballar empreses i interessos dels personatges assistents. A la sessió d’octubre vam fer vida fluvial i la partida del Misteri del Maria Borgen (del compendi).
Amb aquesta idea d’anar “allargant” aquesta part de la campanya, vam jugar l’aventura de la Nit a les 3 Plomes, del NADD, i el grup es va dirigir cap a Nuln. Anant-hi van passar per Grissenwald i els Pics Negres, amb bastants canvis respecte a la campanya original donat que Etelka ja s’havia enfrontat amb els protagonistes als Turons Àrids.
Amb tot això ja era la primavera del 2022, quan a Nuln vaig crear un crossover entre la partida del Contracte de Oldenhaller amb l’aventura Matança a Spittfield (una aventura genial que us recomano molt, la trobareu dins el recopilatori Aventuras en Ubersreik). Fent servir la tècnica de flashbacks vaig anat combinant escenes d’una aventura i l’altra. La veritat és que crec que em va quedar un experiment molt reeixit.
A més, aquesta aventura va ser en la que va morir un dels personatges jugadors (de fet l’únic que ha mort de moment). Va ser un moment memorable per què la mort de Setciències (que ja estava començant a acumular mutacions a causa de la Corrupció) va ser per culpa del conjur d’Adelstan, Foc de l’Ànima. Si bé és cert que el conjur va servir per eliminar el principal enemic de l’aventura, va causar danys colaterals suficients com per què en Setciències morís. Ningú no s’ho esperava. En un moment d’alta intensitat, el jugador va cremar la fitxa de Setciències, al·legoria preciosa de la seva mort.
Això passava l’estiu del 2022, feia poc que havia sortit Mort en el Reik en castellà i en paper. Per tant vaig decidir seguir amb l’engreix de la campanya amb aventures extra...
La sessió següent va començar amb l’enterrament de Setciències a les afores de Nuln, i ho vaig fer seguir amb una aventura que es diu L’Ira de l?Emperador (no traduïda al castellà) que va sobre un tanc imperial que s’ha perdut. A aquella sessió no va poder venir el jugador que duia a Setciències, i això ens va donar més marge per preparar l’entrada del nou personatge.
Per fer entrar a Thane, un alt elf lluitador de pou, però amb un passat comercial (ja no era un personatge sense experiència). I el vaig fer entrar com a torturat presoner d’una banda d’homes-bèstia contra la que lluitaria un escamot imperial (amb el suport del tanc l’Ira de l’Emperador). Per donar més suc a l’escena vaig fer que la batalla fos a prop del santuari abandonat de Lowengen, del suplement Santuarios de Sigmar.
Amb el nou membre del grup (que va ser molt interessant per què la resta de grup no va acollir al nou personatge “per art de màgia” sinó que va haver-se de guanyar la confiança dels altres membres. El grup retorna a Nuln i no vaig voler desaprofitar la ocasió per dirigir Nit a l’Ópera de NADD... un tipus d’aventura caòtica i plena de pnjs que en aquest grup sempre funciona de meravella.
Aquesta va ser la darrera aventura que vam jugar el 2022. Jo ja tenia el llibre físic de la Mort en el Reik 4a edició en castellà, i era hora d’avançar cap al desenllaç de l’aventura... però sense pressa, que volia gaudir tant el camí com l’arribada al destí....
Havíem jugat, entre 2021 i 2022 15 sessions, algunes d’elles que recordarem per sempre.
Com va acabar tot plegat ho expliquem a la propera part d’aquesta (llarga) crònica....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada