Des del novembre del 2023 fins al setembre del 2024 vam jugar 9 sessions, totes ja situades en el marc de l’aventura del Poder rere el Tro.
Al llegir la primera part de l’aventura (fins l’arribada a Middenheim) em semblava que tot era molt lineal, però la veritat és que un viatge va servir per donar impuls de nou als vincles entre personatges i preparar-se pel Festival de Middenheim. A més vaig afegir algunes escenes i aventures del Compendi del Poder Rere el Tro que van donar acció al viatge.
Amb això el grup ja va arribar a Middenheim i, durant dues sessions, van aclimatar-se a la ciutat i alhora seguir algun dels fils argumentals que tenien oberts. Val a dir que Middenheim és una ciutat molt ben descrita (té manual propi) i que dóna molt joc per si mateixa, el grup va entrar ràpid en els temes principals (culte a Ulric, gent ruda...) i alhora als temes de la campanya (tensió entre sigmarites i urlicans, nous impostos a la ciutat). Però tot va començar a fer-se espectacular quan comença el Festival de Middenheim.
El Festival és una part central de l’aventura Poder Rere el Tro, no faig cap spoiler si dic que hi ha un gran festival a la ciutat i que els aventurers protagonistes han d’aprofitar els diferents esdeveniments per prendre contacte amb els principals actors de la vida a Middenheim (siguin d’alta o baixa estopa). Jo recordo molt que quan vaig jugar aquest mòdul va ser espectacular poder circular per una ciutat plena d’esdeveniments i alhora anar copsant les trames, relacions i secrets que amaga.
I, com sempre, el meu grup de Warhammer no va defraudar. No puc descriure el que van fer, però si que us puc dir que en cada esdeveniment, acte o lloc on anaven, acabaven passant un munt de coses que feien cada vegada més rica la campanya, el grup, cadascun dels personatges i alhora complicaven un xic més la trama. Evidentment no cal dir que amb tot plegat jo estava gaudint més que un hàmster amb una muntanya de pipes per pelar!
Hem fet tres sessions de festival en les que han anat succeint fets que han creat una trama que va in crescendo cap a un moment èpic on els nostres personatges ho petaran (sigui com sigui). En la darrera sessió, la del 5è aniversari, dos personatges van complir la seva ambició a llarg termini i un d’ells va anunciar que el personatge (tal com contemplen les regles) es retirava... un moment molt emotiu i que ens servirà per reprendre la campanya (ara estem fent una pausa per motius personals) amb molta expectativa.
I amb això hem fet 5 anys... i sembla que tenim Warhammer per molts anys més. Sobretot per què quan tens la oportunitat de jugar moltes sessions d’un mateix joc, pots aprofundir-hi i veure allò que t’agrada i el que no.
Hi ha poques coses que no m’agradin de Warhammer 4a edició, ja que crec que dóna allò que diu que vol donar.
Potser una de les coses més incòmoda és que al ser una línia molt llarga (en breu m’agradaria parlar al meu blog d’aquest tema) la informació està dispersa per molts manuals i d’una manera bastant aleatòria... però això ho he resolt amb el meu Índex temàtic!
I en canvi per nosaltres té un munt de coses bones:
- un joc centrat en els personatges, les seves històries i habilitat. Justament som un grup amb moltes ganes de crear històries, de posar “salseta” a l’aventura i alhora tinc al grup uns quants powergamers que gaudeixen d’un joc “cruixent” com aquest.
- L’ambientació de Warhammer és peculiar, però té una base molt reconeixible. A més durant la campanya vas coneixent diferents facetes del Vell Món. En el meu grup he vist com el coneixement de l’ambientació (hi ha experts al grup però també hi ha novells) va calant.
- Aquesta és una campanya que sembla lineal però dóna molt espai a la creativitat i la improvització.
- Aquest joc és un joc de fantasia medieval/renaixentista i porta en la seva ambientació i les seves aventures diversos temes a la palestra: lluita de classes socials, ordre vs caos, urbà vs rural, humà vs la resta... i això m’agrada molt. No és estrany en les nostres sessions que situacions del món real es visibilitzin en el món de joc o viceversa.
- A més aquest joc té camp per córrer: una extensa línia de manuals de tot tipus amb material, ambientació i aventures de tot tipus.
El Warhammer ja estava entre els meus jocs preferits, però entre la campanya Imperial i els petits canvis a les regles han fet d’ell meu joc de fantasia medieval de capçalera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada