Aquest setembre ha fet cinc anys que vam començar a jugar a Warhammer 4a edició i, sobretot, la Campanya l’Enemic Interior (o com la coneixem els dinosaures, la Campanya Imperial). Com que des de fa un cert temps recullo les dades de les partides que jugo/dirigeixo i a més en el cas d’aquesta campanya tinc un diari del què passa a cada sessió, em ve de gust fer un post de resum/homenatge al que hem jugat fins ara.
No dono detalls concrets de la campanya, però els que l’heu jugada o dirigida podeu intuir algunes coses de la trama. No hi ha spoilers, però si que identifico els manuals i escenaris que he afegit. Per què aquesta és la crònica dels 5 primers anys de la meva interpretació de la campanya.
Les sessions són presencials d’una periodicitat mensual de manera aproximada. El 2019 vam jugar 4 sessions, mantenint el ritme previs. El 2020 van ser només 9 sessions, i algunes amb pocs jugadors. El 2021 només 6 sessions, l’any més fluix. La pandèmia va afectar molt aquests dos anys i va ser complicat reunir el grup sencer. El 2022 van ser 9 sessions. El 2023 vam fer 12 sessions, agafant un bon ritme i el 2024 hem jugat (a hores d’ara) 7 sessions. Per tant són 47 sessions en 5 anys, que amb pandèmies i altres incidències em sembla que és un bon número.
Ara mateix el grup està format per 7 jugadors i jo com a director de joc. Durant el camí hem tingut una baixa, una expulsió (ho explico amb més detall més endavant) i dels 7 jugadors actuals n’hi ha 3 que es van incorporar un cop començada la campanya.
Aquest grup va néixer a finals del 2018 quan un bon amic, l’Adrià, em va demanar que muntés alguna cosa de rol per ell i uns amics/coneguts. Al grup hi vaig afegir en Cesc i l’Albert, dos bons amics meus que sabia que volien jugar a rol i la disponibilitat mensual els hi anava bé. Vam jugar durant 9 sessions una campanyeta de Ultima Forsan de Savage Worlds. El grup va quallar bastant a nivell d’estils de joc i caràcter. Abans de començar amb el Warhammer vam tenir alguna baixa.
Doncs sense més preàmbuls passo a explicar com ens ha anat, fins ara.
La primera sessió va estar protagonitzada per Eike (una humana peatgera), Adelstan (un iniciat de Sigmar amb tocs fanàtics), Tamriel (un elf silvà aprenent d’herborista), Setciències (un humà aprenent de boticari) i en Schiffer (un nan bandit). VAig decidir començar amb l’aventura Nit de Sang, una aventura clàssica de diferents edicions de Warhammer i que es basa en una premisa directa: el grup arriba, enmig d’una tempesta, a una taberna aïllada, on estan passant coses...
Ja aquell dia vaig veure dues coses importants: la primera és que aquesta edició de Warhammer és un joc molt potent i centrat en els personatges; la segona: que el grup estava a punt i amb ganes per la campanya!
Les tres sessions següents, que van arribar fins a finals del 2019 ens van servir per arrencar la campanya, la troballa de’n Kastor, arribar a Bogenhafen i a nivell de joc, entrar en el que jo anomeno “la primera capa” del reglament (habilitats, aplicació bàsica de talents, objectius, punts de sort...). Amb el final d’any, el grup va tenir la primera baixa, el jugador que duia en Schiffer va decidir deixar el grup per motius personals.
Arranca el 2020 amb l’aventura de la fira de Bogenhafen i s’incorpora Alwin, l’humà vilatà. Una sessió més, febrer del 2020, i acabem l’aventura de les Ombres de Bogenhafen a cops del trabuc de’n Setciències. A la sessió del febrer s’ha afegit un jugador més amb Ulrich, un caçador de bruixes i vampirs.
A partir de març del 2020 comença el que jo he anomenat la Mort en el Reik “ampliada”. Què vull dir amb això? Doncs que el ritme de joc que duiem com a grup no s’adequava al ritme de traducció i impressió dels manuals en castellà per la 4a edició. Jo tinc la versió en castellà de la 1era edició de warhammer i també tenia la versió anglesa de la 4a edició en pdf. Amb això em veia en cor de dirigir la Mort en el Reik (que ja l’havia dirigit feia mil·lenis),, la versió en castellà va sortir en pdf el gener del 2022. Però no volia dirigir Poder Rere el Tro sense tenir la versió en castellà, que va sortir en pdf l’abril del 2023. Per tant vaig decidir que, a part d’incorporar tot el material del compendi de la Mort en el Reik, aprofitaria el format de campanya oberta de Mort en el Reik per anar afegint altres aventures ja publicades per Cubicle 7 i Devir.
Heu de pensar que vam començar a jugar el Mort en el Reik el març del 2020 i vam acabar el castell Wittgenstein l’agost del 2023, amb un total de 29 sessions. Durant aquestes sessions, el joc es va desplegar en tot el seu esplendor. Els jugadors (i jo) vam anar aprenent cada vegada més els mecanismes interns de tot el sistema. Des de els punts de Resolució, a la Corrupció, passant per un ús intensiu i combinat de diferents Talents (per deliri dels jugadors powergamers), entenent les dinpamiques de diferents situacions de combat... sobretot va brillar amb llum pròpia el sistema d’experiència: ambicions i carreres, aquí es despleguen multitud de possibilitats que el grup va aprofitar per donar a cadascun dels personatges una personalitat i història ben particular.
Arranquem a principis de març, amb la sessió de trànsit entre Bogenhafen i arribar a les ribes del Reik. Acte seguit va haver-hi el confinament pel Covid i això va fer que no juguéssim un mes, però vam intentar jugar online el mes de maig. Vam fer una partida breu amb dos jugadors (a la resta no els hi interessava la possibilitat de jugar online), que va ser una primer sidequest a Altdorf.
Al juny vam reprendre trobades presencials i vam dedicar dues sessions a la vida fluvial i els misteris al voltant d’una torre de senyals. Al final d’aquestes dues sessions és quan vaig expulsar a un jugador del grup. La veritat és que en més de 30 anys jugant a rol mai m’hi havia trobat, però era una persona disruptiva (només volia parlar del rerefons del seu personatge, que a més no encaixava en res amb el to de la campanya), es passava la sessió jugant al mòbil i aportava poc o res.
Després van venir tres sessions on, a part d’incorporar dos jugadors més (Lia, la halfling contrabandista i Snorri, el nan miner) vam explorar la vila de Kemperbad, els turons àris i pel mig ja vaig incloure l’aventura/localització de la Columna de Paranoth (que surt al suplement Monuments de Reikland).
La partida de la Columna de Paranoth la recordo amb molta estima, per què vaig modificar-la per què s’ajustés a l’Ambició a Llarg Termini de l’Eike, la nostra peatgera, que havia començat una carrera de caçadora de bruixes, però que en la Columna va descobrir el secret familiar: el llinatge matriarcal és un llinatge de magues! Això va transformar totalment la personatge, que va esdevenir maga i encara ho és...
En la línia de la possibilitat que ofereix el joc per a la transformació i creixement dels personatges, aquí ja s’apuntaven alguns camins vitals interessants. L’Adelstan seguia el camí de la Fe de Sigmar amb devoció, quasi fanatisme (i això esdevindrà central a la nostra campanya, ja veureu), en Setciències seguia la seva fal·lera de construir coses essent aprenent d’enginyer i Alwin volia esdevenir funcionari imperial d’alt rang.
... el 2021 va ser un any estrany, i el grup no es va reunir de nou fins al maig. El què vam fem i vam jugar ho explicarem en un proper post...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada