5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (2a part)

Com explicava en l’anterior post, entre 2019 i 2020 havíem jugat 13 sessions de Warhammer, i el 2021 va començar tard. Fins al maig no va haver-hi possibilitat de trobar-nos i tirar daus plegats.

En aquesta represa jo, com ja explicava en el post anterior, vaig començar a aprofitar material de fora de la Campanya per ampliar esdeveniments i, sobretot, fer temps per què arribés el Poder Rere el Tro en español. Ja a aquesta primera sessió del 2021 vaig començar a incloure aventures del Nits Agitades, Dies Difícils (NADD a partir d’ara). En aquest cas vam començar amb el judici a sang que passa just on era el grup: la vila de Kemperbad.

La següent sessió ja va ser la segona visita a la torre de senyals, en el marc del fil argumental central. La sessió d’agost, amb només dos jugadors, la vam aprofitar per treballar empreses i interessos dels personatges assistents. A la sessió d’octubre vam fer vida fluvial i la partida del Misteri del Maria Borgen (del compendi).

Amb aquesta idea d’anar “allargant” aquesta part de la campanya, vam jugar l’aventura de la Nit a les 3 Plomes, del NADD, i el grup es va dirigir cap a Nuln. Anant-hi van passar per Grissenwald i els Pics Negres, amb bastants canvis respecte a la campanya original donat que Etelka ja s’havia enfrontat amb els protagonistes als Turons Àrids.

Amb tot això ja era la primavera del 2022, quan a Nuln vaig crear un crossover entre la partida del Contracte de Oldenhaller amb l’aventura Matança a Spittfield (una aventura genial que us recomano molt, la trobareu dins el recopilatori Aventuras en Ubersreik). Fent servir la tècnica de flashbacks vaig anat combinant escenes d’una aventura i l’altra. La veritat és que crec que em va quedar un experiment molt reeixit.

A més, aquesta aventura va ser en la que va morir un dels personatges jugadors (de fet l’únic que ha mort de moment). Va ser un moment memorable per què la mort de Setciències (que ja estava començant a acumular mutacions a causa de la Corrupció) va ser per culpa del conjur d’Adelstan, Foc de l’Ànima. Si bé és cert que el conjur va servir per eliminar el principal enemic de l’aventura, va causar danys colaterals suficients com per què en Setciències morís. Ningú no s’ho esperava. En un moment d’alta intensitat, el jugador va cremar la fitxa de Setciències, al·legoria preciosa de la seva mort.

Això passava l’estiu del 2022, feia poc que havia sortit Mort en el Reik en castellà i en paper. Per tant vaig decidir seguir amb l’engreix de la campanya amb aventures extra...

La sessió següent va començar amb l’enterrament de Setciències a les afores de Nuln, i ho vaig fer seguir amb una aventura que es diu L’Ira de l?Emperador (no traduïda al castellà) que va sobre un tanc imperial que s’ha perdut. A aquella sessió no va poder venir el jugador que duia a Setciències, i això ens va donar més marge per preparar l’entrada del nou personatge.

Per fer entrar a Thane, un alt elf lluitador de pou, però amb un passat comercial (ja no era un personatge sense experiència). I el vaig fer entrar com a torturat presoner d’una banda d’homes-bèstia contra la que lluitaria un escamot imperial (amb el suport del tanc l’Ira de l’Emperador). Per  donar més suc a l’escena vaig fer que la batalla fos a prop del santuari abandonat de Lowengen, del suplement Santuarios de Sigmar.

Amb el nou membre del grup (que va ser molt interessant per què la resta de grup no va acollir al nou personatge “per art de màgia” sinó que va haver-se de guanyar la confiança dels altres membres. El grup retorna a Nuln i no vaig voler desaprofitar la ocasió per dirigir Nit a l’Ópera de NADD... un tipus d’aventura caòtica i plena de pnjs que en aquest grup sempre funciona de meravella. 

Aquesta va ser la darrera aventura que vam jugar el 2022. Jo ja tenia el llibre físic de la Mort en el Reik 4a edició en castellà, i era hora d’avançar cap al desenllaç de l’aventura... però sense pressa, que volia gaudir tant el camí com l’arribada al destí....

Havíem jugat, entre 2021 i 2022 15 sessions, algunes d’elles que recordarem per sempre.

Com va acabar tot plegat ho expliquem a la propera part d’aquesta (llarga) crònica....

5 anys de Campanya Imperial de Warhammer (1a part)

 Aquest setembre ha fet cinc anys que vam començar a jugar a Warhammer 4a edició i, sobretot, la Campanya l’Enemic Interior (o com la coneixem els dinosaures, la Campanya Imperial). Com que des de fa un cert temps recullo les dades de les partides que jugo/dirigeixo i a més en el cas d’aquesta campanya tinc un diari del què passa a cada sessió, em ve de gust fer un post de resum/homenatge al que hem jugat fins ara.

No dono detalls concrets de la campanya, però els que l’heu jugada o dirigida podeu intuir algunes coses de la trama. No hi ha spoilers, però si que identifico els manuals i escenaris que he afegit. Per què aquesta és la crònica dels 5 primers anys de la meva interpretació de la campanya.

Les sessions són presencials d’una periodicitat mensual de manera aproximada. El 2019 vam jugar 4 sessions, mantenint el ritme previs. El 2020 van ser només 9 sessions, i algunes amb pocs jugadors. El 2021 només 6 sessions, l’any més fluix. La pandèmia va afectar molt aquests dos anys i va ser complicat reunir el grup sencer. El 2022 van ser 9 sessions. El 2023 vam fer 12 sessions, agafant un bon ritme i el 2024 hem jugat (a hores d’ara) 7 sessions. Per tant són 47 sessions en 5 anys, que amb pandèmies i altres incidències em sembla que és un bon número.

Ara mateix el grup està format per 7 jugadors i jo com a director de joc. Durant el camí hem tingut una baixa, una expulsió (ho explico amb més detall més endavant) i dels 7 jugadors actuals n’hi ha 3 que es van incorporar un cop començada la campanya.

Aquest grup va néixer a finals del 2018 quan un bon amic, l’Adrià, em va demanar que muntés alguna cosa de rol per ell i uns amics/coneguts. Al grup hi vaig afegir en Cesc i l’Albert, dos bons amics meus que sabia que volien jugar a rol i la disponibilitat mensual els hi anava bé. Vam jugar durant 9 sessions una campanyeta de Ultima Forsan de Savage Worlds. El grup va quallar bastant a nivell d’estils de joc i caràcter. Abans de començar amb el Warhammer vam tenir alguna baixa.

Doncs sense més preàmbuls passo a explicar com ens ha anat, fins ara.

La primera sessió va estar protagonitzada per Eike (una humana peatgera), Adelstan (un iniciat de Sigmar amb tocs fanàtics), Tamriel (un elf silvà aprenent d’herborista), Setciències (un humà aprenent de boticari) i en Schiffer (un nan bandit). VAig decidir començar amb l’aventura Nit de Sang, una aventura clàssica de diferents edicions de Warhammer i que es basa en una premisa directa: el grup arriba, enmig d’una tempesta, a una taberna aïllada, on estan passant coses...

Ja aquell dia vaig veure dues coses importants: la primera és que aquesta edició de Warhammer és un joc molt potent i centrat en els personatges; la segona: que el grup estava a punt i amb ganes per la campanya!

Les tres sessions següents, que van arribar fins a finals del 2019 ens van servir per arrencar la campanya, la troballa de’n Kastor, arribar a Bogenhafen i a nivell de joc, entrar en el que jo anomeno “la primera capa” del reglament (habilitats, aplicació bàsica de talents, objectius, punts de sort...). Amb el final d’any, el grup va tenir la primera baixa, el jugador que duia en Schiffer va decidir deixar el grup per motius personals.

Arranca el 2020 amb l’aventura de la fira de Bogenhafen i s’incorpora Alwin, l’humà vilatà. Una sessió més, febrer del 2020, i acabem l’aventura de les Ombres de Bogenhafen a cops del trabuc de’n Setciències. A la sessió del febrer s’ha afegit un jugador més amb Ulrich, un caçador de bruixes i vampirs.

A partir de març del 2020 comença el que jo he anomenat la Mort en el Reik “ampliada”. Què vull dir amb això? Doncs que el ritme de joc que duiem com a grup no s’adequava al ritme de traducció i impressió dels manuals en castellà per la 4a edició. Jo tinc la versió en castellà de la 1era edició de warhammer i també tenia la versió anglesa de la 4a edició en pdf. Amb això em veia en cor de dirigir la Mort en el Reik (que ja l’havia dirigit feia mil·lenis),, la versió en castellà va sortir en pdf el gener del 2022. Però no volia dirigir Poder Rere el Tro sense tenir la versió en castellà, que va sortir en pdf l’abril del 2023. Per tant vaig decidir que, a part d’incorporar tot el material del compendi de la Mort en el Reik, aprofitaria el format de campanya oberta de Mort en el Reik per anar afegint altres aventures ja publicades per Cubicle 7 i Devir.

Heu de pensar que vam començar a jugar el Mort en el Reik el març del 2020 i vam acabar el castell Wittgenstein l’agost del 2023, amb un total de 29 sessions. Durant aquestes sessions, el joc es va desplegar en tot el seu esplendor. Els jugadors (i jo) vam anar aprenent cada vegada més els mecanismes interns de tot el sistema. Des de els punts de Resolució, a la Corrupció, passant per un ús intensiu i combinat de diferents Talents (per deliri dels jugadors powergamers), entenent les dinpamiques de diferents situacions de combat... sobretot va brillar amb llum pròpia el sistema d’experiència: ambicions i carreres, aquí es despleguen multitud de possibilitats que el grup va aprofitar per donar a cadascun dels personatges una personalitat i història ben particular.

Arranquem a principis de març, amb la sessió de trànsit entre Bogenhafen i arribar a les ribes del Reik. Acte seguit va haver-hi el confinament pel Covid i això va fer que no juguéssim un mes, però vam intentar jugar online el mes de maig. Vam fer una partida breu amb dos jugadors (a la resta no els hi interessava la possibilitat de jugar online), que va ser una primer sidequest a Altdorf.

Al juny vam reprendre trobades presencials i vam dedicar dues sessions a la vida fluvial i els misteris al voltant d’una torre de senyals. Al final d’aquestes dues sessions és quan vaig expulsar a un jugador del grup. La veritat és que en més de 30 anys jugant a rol mai m’hi havia trobat, però era una persona disruptiva (només volia parlar del rerefons del seu personatge, que a més no encaixava en res amb el to de la campanya), es passava la sessió jugant al mòbil i aportava poc o res.

Després van venir tres sessions on, a part d’incorporar dos jugadors més (Lia, la halfling contrabandista i Snorri, el nan miner) vam explorar la vila de Kemperbad, els turons àris i pel mig ja vaig incloure l’aventura/localització de la Columna de Paranoth (que surt al suplement Monuments de Reikland).

La partida de la Columna de Paranoth la recordo amb molta estima, per què vaig modificar-la per què s’ajustés a l’Ambició a Llarg Termini de l’Eike, la nostra peatgera, que havia començat una carrera de caçadora de bruixes, però que en la Columna va descobrir el secret familiar: el llinatge matriarcal és un llinatge de magues! Això va transformar totalment la personatge, que va esdevenir maga i encara ho és...

En la línia de la possibilitat que ofereix el joc per a la transformació i creixement dels personatges, aquí ja s’apuntaven alguns camins vitals interessants. L’Adelstan seguia el camí de la Fe de Sigmar amb devoció, quasi fanatisme (i això esdevindrà central a la nostra campanya, ja veureu), en Setciències seguia la seva fal·lera de construir coses essent aprenent d’enginyer i Alwin volia esdevenir funcionari imperial d’alt rang.

... el 2021 va ser un any estrany, i el grup no es va reunir de nou fins al maig. El què vam fem i vam jugar ho explicarem en un proper post...