dijous, 21 d’abril de 2011

JOC EN ACCIÓ: MOUSE GUARD


L’espera és una de les virtuts dels jugadors de rol. Un es compra un manual, se’l llegeix amb devoció, la imaginació bull, els estímuls són potents. I llavors l’espera. La calma. el silenci. Molts són els jocs que no surten d’aquest estat. Quiets i callats a l’estanteria. Mai jugats.
Us he de confessar que el Mouse Guard em va encantar des del primer dia. Un gran joc amb uns diminuts protagonistes. Però els dies i mesos van anar passant i mai sortia la oportunitat de jugar-hi fins fa poc. Un canvi de plans a darrera hora ens va permetre provar-lo. I així és com va anar i les nostres sensacions:

Erem tres jugadors i el director de joc. L’aventura que vaig triar és la Deliver the mail, una que sembla senzilla i que pels fòrums veig que molts utilitzen per a iniciar-se en el joc. Havia tingut poc temps de preparar-ho, però tampoc es va notar gaire.
El fet que els personatges estiguin creats va donar molta agilitat al tema. Havia preparat unes còpies a color del dibuix dels personatges i això va agradar als jugadors. Vaig fer una breu introducció de l’ambientació i vam començar a jugar.

Una de les primeres coses que em va sorprendre és que el grup va entrar molt ràpid en el paper. L’ambientació sembla simple, a vegades infantil, i a tots ens va agradar. Això es va notar.
L’aventura va avançar segons el previst i el grup es va perdre, va lluitar contra una cornella per mantenir el correu i va arribar al final del trajecte sense desviar-se gaire dels objectius principals.
Coses a destacar:
  • El sistema del Torn del Màster - Torn dels Jugadors no se’ns va fer gens estrany. Sembla forçat quan ho llegeixes però molt natural en la narració de l’aventura.
  • El sistema no és, com diuen alguns, el Burning Wheel fet senzill, hi ha alguna variable important. A en Bardic, l’únic jugador que no havia jugat a BW, li va semblar que la fitxa (que inclou les regles resumides) era massa complicada, però al jugar es va veure que era un sistema senzill de controlar. Al final de la sessió, però, va valorar positivament les mecàniques de recompensa i de conflicte que els altres ja coneixíem.
  • L’estructura de l’aventura, el sistema de generar girs en la història a partir de tirades fallades i com això afecta als personatges és un del tema que més impacte ha tingut pel grup. Molts hi veiem una fortalesa narrativa i alhora en Nyarla feia notar que calia equilibrar bé les conseqüències (condicions, grau d’èxit i/o aventures colaterals) de les tirades fallades, per no caure en aventures massa lineals o guiades... res que no es pugui corregir, em sembla, amb una mica més de preparació i pràctica per part del director de joc.

Una bona experiència i amb ganes de repetir!