Acabem d'acabar una petita campanya (6 sessions de joc) del Sistema Solar ambientada en la Colònia Ceres, una colònia minera en un asteroide. Els nostres jugadors formaven una unitat de policia amb la missió d'endur-se un detingut d'assassinat a la Terra.
L'únic que s'havia llegit el manual era el director de joc, tot i que un parell de jugadors havien fullejat La sombra del ayer, joc d'on prové el Sistema Solar.
Jugadors: Menécrates (cap de la unitat, policia veterà), mobuttu (androide experimental, únic), bardic (computadores/mecànica), Eudald (tirador d'elit).
Dirigeix: nyarla59.
Sobre el sistema:
El rang d'habilitats més el rang de tirades donen una escala molt acotada el que evita grans resultats deixant-ho a una escala “humana” on fins i tot el més dèbil pot vèncer al més fort (tot i que amb molt poques possibilitats).
El cicle de despesa de piles i renovació lligat amb els secrets ens agrada i té enormes possibilitats, alhora que és molt flexible i adaptable a diferents dinàmiques de grup.
El sistema de guanyar experiència a través de claus que tria el jugador ens encanta i permet combinar jugadors “conservadors” que volen fer créixer el seu personatge sempre en la mateixa direcció i jugadors “tastaolletes” que volen donar girs nous al seu personatge. A més premia el jugador per fer allò que li agrada fer d'una manera molt senzilla, gaudi assegurat!
A en mobuttu els conflictes estesos li han sembla massa durs, sobretot contra pnjs molt motivats que disposen de piles altes. En aquest sentit tots hem tingut un problema, els jugadors de rol estem massa acostumats a dur els personatges al límit i molts cops en els conflictes estesos cal abandonar, al cap i a la fi perdre un conflicte no té cap conseqüència mecànica, només dramàtica.
Vaig optar per utilitzar tot l'equipament com a efectes (preparacions prèvies que es poden utilitzar com a daus de bonificació), en aquest sentit els jugadors van tenir algun problema inicial per entendre-ho, però després ha funcionat perfectament.
Sobre l'ambientació:
En aquest nostre primer contacte amb el Sistema Solar vam optar per crear una ambientació senzilla amb poca substància (pocs secrets, habilitats i claus) i improvisar-los a mesura que jugàvem. El resultat ha estat una implementació senzilla del sistema, tot i que totalment funcional.
En resum:
Un joc que encaixa en la nostra forma de jugar, i que de ben segur repetirem, tot i que optarem per preparar més la substància de l'ambientació per explotar millor totes les possibilitats del sistema.
2 comentaris:
Gràcies per la revisió. :-)
A mi el que em fa 'mandra' es el tindre que pensar una pila de claus i secrets si vols fer servir el sistema en una ambientació concreta.
Evidenment a l'inici pot tindre unes poques... però segons l'ambientació fins i tot aquestes inicials son una petita feinada.
No cal pas pensar-ne gaires si no vols. Pots complicar-te ben poc i agafar coses molt senzilles per el que la preparació serà pràcticament zero.
Publica un comentari a l'entrada