Acabem la campanya de Torchbearer, reflexions des de darrera la pantalla

Després de 4’5 mesos on el Torchbearer ha estat el nostre joc de capçalera em ve de gust, com ja ha fet en Mobuttu, fer unes reflexions al voltant del joc i de com ens ha anat a nosaltres.

Primer us explico una mica què em fet: durant el setembre i el febrer vam fer un parell de one-shots mig improvitzats. No va esser-hi tot el grup i es va tractar de tastar el joc i prou. Veient que el joc agradava vam decidir fer-ne una campanya. Les nostres campanyes tenen una durada de 12 sessions aproximadament, tot i que no preteem ser estrictes amb aquest tema. La campanya va durar de 6 de febrer al 18 de juny, amb 13 sessions de joc. Sessions que duren de 2 a 3’5 hores. El nostre grup el formen 5 jugadors i el director de joc.

Algunes reflexions sobre el propi joc, sobre les seves mecàniques.

• És evident que aconsegueix el que busca: es tracta d’un joc de gestió de recursos i com a tal funciona molt bé.
• És cert que la gestió del pas dels torns és extranya, no funciona segons la lògica a la que estem acostumats, però tot i que a vegades als jugadors no els hi agrada a mi em sembla que contribueix molt a crear aquest ambient de perill, risc i aventura que el joc proposa.
• En general el sistema està molt més depurat que el Burning Wheel i el Mouse Guard. No té ni la complexitat ferragosa del Burning Wheel ni la simplicitat a vegades excessiva del Mouse Guard. ES situa en un punt mig que el fa un bon joc en quan a jugabilitat (per a tots tipus de jugadors i tot tipus de grups) i amb una corba d’aprenentatge no massa dura.
• Com sempre, el sistema de regles té molts matisos, molta profunditat i moltes lectures. Amb això vull dir que no hi ha única  manera de fer les coses i que tot, segons les circumstàncies, et pot beneficiar: a vegades et va bé que els companys t’ajudin, a vegades no, a vegades vols que el company falli la tirada i a vegades no… i així un munt de situacions que fa que els jugadors amants de la estratègia siguin capaços de fer anar de corcoll als seus companys de taula amb decisions rebuscades….
• Un cop vam traslladar les regles de conflicte a la taula amb mapes, esquemes i figures el joc va guanyar moltíssim.

Coses que he après sobre les aventures de Torchbearer:

• Si al teu grup li agraden els jocs d'exploració de cataus com a superació d'obstaclkes: ENDAVANT! Però jo et donaria dos consells: Primer, dissenya tu els mòduls i adapta'ls a la nova mentalitat de resolució d'obstacles (en un joc normal és supero obstacle - no supero obstacle; aquí estem parlant de supero obstacle - supero obstacle amb un cost - hi ha un gir en l'aventura). Segon,aquests mòduls han d'incloure espais per a escenes de tots els tipus de conflictes (matar, capturar, fugir, foragitar, convèncer, engatussar amb endevinalles...) per què totes les habilitats dels pjs surtin a escena.
• Si al teu grup li agraden jocs que combinen exploració amb altre tipus d'escenes, crea-les (jo no ho vaig fer). Cataus petits, combinats amb escenes a exteriors, escenes amb pnjs, estira el fil de les relacions preestablertes dels pjs i dels resultats de les seves tirades de riquesa a les ciutats.
• Tot i ser un joc d'exploració de cataus (de l'estil que vulguis) no perdre de vista la potencialitat de les Creences, Fites i Instints per obrir nous fronts en les històries.

Si ara hagués de fer una nova campanya:

• Exigiria i posaria èmfasi en una major interrelació dels pjs basades en Creences, Fites i Instints
• Faria sortir a escenes pares, amics, enemics i tutors dels pjs
• Tot i la temptació de fer grans cavernes plenes de perills peso que el joc guanya amb cataus petits, exploracions breus, escenaris molt diferents.
• També inclouria escenes a exteriors i a escenaris urbans però en fase d’aventures, no només en fase de ciutat. Això permetria oferir escenes i situacions molt diverses que donarien més possibilitats de tipus de conflictes i de fer servir totes les habilitats/poders/conjurs…

Això si. Sens cap dubte recomano el joc i m’hi posaria a jugar de nou en breu sense dubtar-ho! Gràcies al meu grup per jugar una gran campanya!

La roja calavera de la perdició

MOLT AVIAT A LA NOSTRA TAULA.

Reflexions sobre Torchbearer

Ara que em acabat la campanya de Torchbearer, amb personatges arribant a nivell 4-5, comparteixo aquí les meves reflexions sobre el joc:

Allò bo:

És de la factoria Luke Crane, per la qual cosa, la cura en el disseny de les mecàniques del sistema és impacable. Tot lliga en aquest sistema que vol ser un joc d'administració de recursos. Cosa que fa tan a la perfecció que hi ha moments que aconsegueix engoixar-te per no tenir prou espai a la motxilla.

Una vegada vam plasmar els combats en un mapa i van deixar de ser tant abstractes, el joc va guanyar moltíssim. Això va ser un encert!

Allò dolent:

Definitivament segueixo pensant que la resolució d'accions paral·leles, que el grup es separi o la despesa de torns per salvacions de trampes no està ben resolt. És cert que es compensa parcialment amb una elecció acurada d'instints per part dels jugadors i que no passen torns si només es viatja, però sovint donava una certa sensació d'injustícia, o si més no, que no era així com havien d'anar les coses.

A part, la dificultat del joc depen molt del nombre de jugadors en el grup. Per una banda, això és bo, per què simula molt bé les avantatges de formar una companyia d'aventurers per anar explorar cataus, però per altra, quan el nombre de jugadors disminueix per manca d'assistència la eficàcia del grup se'n ressent enormement, ja que les dificultats de la majoria de les accions no varien (excepte potser les de furga cataus).

Allò lleig:

Potser a estat la manera d'enfocar la partida, però m'ha donat la sensació que les mecàniques estan tant enfocades a l'exploració de cataus i la gestió de recursos que el joc "s'acaba". Arriba un moment sembla que el joc perdi empenta i arribi a via morta.

Apa, discutim-ho.

La paorosa cripta d'Skogenby

 

Ara feia dies que no us feia arribar com van les aventures de la Companyia de la Rata Roja i la veritat és que han passat coses... moltes coses!

Durant el mes de març hem pogut fer 3 sessions de Torchbearer que ens han servit per jugar una fase de ciutat a Vila Dolça i completar l'aventura de la Paorosa Cripta d'Skogenby.

La fase de ciutat a Vila Dolça va anar molt bé, vam poder introduir elements de rerafons del Ducat de Karameikos i el grup es va equipar i recuperar tant com va poder de les condicions guanyades a l'aventura del Temple del Gripau.

Amb això fet i endreçat el grup segueix el camí cap al nord, cap al famós Abisme de la Gola de la Serp, el catau del que els que en surten vius poden ser considerats herois. En aquest viatge una de les parades va ser la vila d'Skogenby i allà s'assabenten que uns joves del llogarret han profanat el què sembla un antic túmul i això ha despertat el monstre que viu a dins.

Amb aquest nou repte el grup s'endinsa en el catau i descobreix que es tracta d'una tomba molt antiga amb els espais sagrats i materials de ritual necessaris per a intentar l'ascensió. Lluiten contra morts vivents, cauen en trampes fi troben portes secrets fins que arriben a la tomba del guerrer Hathoor Vash. Allà lluiten contra guàrdies esquelètics, contra el seu company Pentel posseït per l'antic esperit, fins que el derroten. Recullen el seu tresor, rescaten a la jove i surten. Per arribar el poble caldrà, però, fer front als bandits que els esperen amagats entre els arbustos, liderats pel excompany d'estudis de'n Foll! Els foragiten sense problema i arriben a la vila on són rebuts sense gaire entusiasme, però marxen cap al Nord amb la satisfacció de la missió acomplerta.

L'aventura es va allargar durant 3 sessions, tot i que la primera va incloure una fase de ciutat i la darrera un fase d'hivern.

Sobre l'aventura (que és una aventura gratuïta que donen els creadors de Torchbearer) només dir que no ens va acabar de convèncer. Era un catau massa enfocat a personatges amb habilitats arcanes (mags i clergues) i els altres estaven en un paper molt passiu.

Demo PJ per Worlds in Peril

Worlds in Peril és un joc de rol de superherois que funciona amb el sistema d'Apocalypse World, actualment en procés de mecenatge.

He fet un personatge de prova per veure com funciona tot plegat. Aquí hi ha el resultat.

Nom real: Antonio Rodriguez

Llibrets: L'Accident - Redimir-me

Enemic principal – Dr. Karl Malus (Geni).

Vestit actual – Aparença d'un armadillo humanoide.

Verbs: Esmicolar +2, Influenciar 0, Maniobrar +1, Protegir +1, Investigar -1

Resum del poders: Força i resistència sobrehumanes. Pell cuirassada i urpes. Alterat mutagènicament.

Definicions del poder

Simple – Esterrecar una multitud passant-hi rodant com si fossin unes botxes, excel·lent combatent cos a cos.
Difícil – Obrir-se pas per un mur de formigó de 10 centímetres.
Al límit – Enfrontar-se a un impacte de míssil.
Possible – Deixar lliure l'animal interior i convertir-se en un berserk imparable.
Impossible – Rallar l'adamantium.

Limitacions:
- Només pot funcionar al màxim de les seves capacitats durant una hora abans de caure exhaust. 
- Sense poders de transport.

Notes: +2 Al llindar de lligams / +1 definició simple extra.

Llibret de l'origen: l'Accident.
- L'experiment m'ha canviat fent que prengui l'aparença d'un armadillo humanoide.
- Els futurs efectes sobre el meu cos encara es desconeixen però podria passar que en converteixi en un armadillo gegant perdent la meva humanitat.
- Un enemic que he fet a causa de l'accident és el Dr. Karl Malus (Geni).

Llibret de l'impuls: Redimir-me
Vaig ser un roï. Vaig robar molts diners per ajudar a la meva promesa moribunda. Ara és morta però la meva reputació encara em precedeix. Em redimiré protegint a la ciutat que una vegada vaig depredar. 

Llindar de lligams: 3+ PJ del grup

Llei -1
Ciutat 0
Daisy Schilling +2
The Avengers +1