dijous, 19 de juny de 2014

Reflexions sobre Torchbearer

Ara que em acabat la campanya de Torchbearer, amb personatges arribant a nivell 4-5, comparteixo aquí les meves reflexions sobre el joc:

Allò bo:

És de la factoria Luke Crane, per la qual cosa, la cura en el disseny de les mecàniques del sistema és impacable. Tot lliga en aquest sistema que vol ser un joc d'administració de recursos. Cosa que fa tan a la perfecció que hi ha moments que aconsegueix engoixar-te per no tenir prou espai a la motxilla.

Una vegada vam plasmar els combats en un mapa i van deixar de ser tant abstractes, el joc va guanyar moltíssim. Això va ser un encert!

Allò dolent:

Definitivament segueixo pensant que la resolució d'accions paral·leles, que el grup es separi o la despesa de torns per salvacions de trampes no està ben resolt. És cert que es compensa parcialment amb una elecció acurada d'instints per part dels jugadors i que no passen torns si només es viatja, però sovint donava una certa sensació d'injustícia, o si més no, que no era així com havien d'anar les coses.

A part, la dificultat del joc depen molt del nombre de jugadors en el grup. Per una banda, això és bo, per què simula molt bé les avantatges de formar una companyia d'aventurers per anar explorar cataus, però per altra, quan el nombre de jugadors disminueix per manca d'assistència la eficàcia del grup se'n ressent enormement, ja que les dificultats de la majoria de les accions no varien (excepte potser les de furga cataus).

Allò lleig:

Potser a estat la manera d'enfocar la partida, però m'ha donat la sensació que les mecàniques estan tant enfocades a l'exploració de cataus i la gestió de recursos que el joc "s'acaba". Arriba un moment sembla que el joc perdi empenta i arribi a via morta.



Apa, discutim-ho.