dilluns, 3 de febrer de 2014

INVESTIGANT EL TURÓ ESPIRAL (les aventures de la Co. de la Rata Roja)



Aquest és un actual play d'una sessió de Torchbearer que vam mig improvisar durant les vacances de Nadal. Un d'aquells dies que intentes invocar al grup de rol però la tirada no és del tot exitosa i només érem 3: dos jugadors i jo dirigint.

Casualment no era la primera vegada que Pitpelut i Loth Maul anaven sols d'aventures, podeu veure com els hi va anar l'anterior vegada aquí.

L'aventura comença com tantes altres: el grup arriba a un poblet on descobreixen que el Turó Espiral, un lloc màgic proper que consta d'un turó on es pot arribar al capdamunt seguint un camí espiral (d'aquí, deduïm, li ve el nom) torna a estar actiu. Sorolls de nit i algunes desaparicions fan pensar als vilatans que els monstres el ronden de nou. A més un grup de quitxalla s'hi va acostar i va trobar un grapat de monedes antigues....

Així que els vilatans proposen als nostres aventurers que hi vagin a investigar i que matin els monstres. A canvi els hi deixen endur-se el tresor. En Loth no acaba de veure bé el tracte, com pensant que gent de bé com els vilatans haurien de tractar-los a ells, dos rodamóns busca bregues, de manera més pomposa.

Al final en Pitpelut convenç a l'elf i emprenen el viatge cap al turó. Un cop hi arriben veuen que el turó té, al capdamunt, una entrada, bloquejada per una gran roca. Al moure-la els hi surt de cop un estrany goblin, ple de penjolls i amulets… i una llança!

El combat és ràpid i letal pel goblin que cau sota l’espasa de Pitpelut. Rere el cadàver els aventurers troben una escala que baixa cap al catau…. Baixant-la el nostre duet d’aventurers preferits no perd la tradició de caure en una trampa, en surten força indemnes però amb menys dignitat, això si.

L’escala duu a un enorme hall subterrani on presideix la figura d’una estàtua de pedra. L’estàtua té una gemma incrustada al front, en Pitpelut grimpa i la obté, sense que Loth Maul se n’assabenti.

De les diferents sortides que té el hall, el grup opta per la que els porta més avall, endinsant-se al cor del turó… superant l’obstacle d’un forat arriben a un estrany magatzem de substàncies màgiques fetes malbé, la majoria. Remenant per allà desperten l’esperit d’un dels antics habitants del catau que posseeix un esquelet i els ataca. Al final el fan fugir, però amb ell també la única àmfora que semblava tenir quelcom de valor…

Després de tantes emocions, i aprofitant la tranquil·litat del lloc fan campament per recuperar forces.



Un cop recuperats segueixen explorant aquesta part del catau fins que arriben a una enorme sala subterrània que explica la funció de tot el catau. Aquesta caverna natural té uns enormes cristalls de procedència desconeguda que fan del lloc un espai idoni per la invocació d’esperits i elementals. I la prova més directe és que encara hi ha un elemental de terra capturat en un cercle d’invocació!

Parlant com poden amb la criatura màgica decideixen alliberar-la a canvi d’un mapa d’un catau farcit de tresors (o això diu l’elemental). Al fer-ho, i premiant-los per la seva generositat, a més l’elemental els marca amb la Impromta d’Ernalda, deessa de la terra.

Amb tot aquest grapat d’experiències i vivències els nostres aventurers decideixen sortir del catau i anar a Vila Dolça a recuperar-se i a esperar els companys de la Companyia de la Rata Roja…


Quines noves aventures viuran?