dimarts, 11 de febrer de 2014

El Temple de Fistandantilus? (Actual Play de Torchbearer)

La tardor comença a deixar pas a l'hivern al Ducat de Karameikos i una pluja fina cau sense parar fa dies per la zona de turons boscosos que envolta Vila Dolça.  Poc l'Heroi el clergue, i Pentel el nan fa dies que volten per aquests paranys buscant als seus companys de la Companyia de la Rata Roja (en Pitpelut el hàlfling i Loth Maul l'elf). De cop un bram bestial i una forta explosió trenquen el silenci monòton del bosc. Acte seguit Poc detecta una columna de fum no gaire més enllà. Alleugerint el pas els aventurers s'hi acosten... quin perill els espera? trobaran el seus companys? incorporaran nous membres a la Companyia? 



Amb aquesta premissa vam començar, en la darrera sessió, una campanya breu (10-12 sessions) de Torchbearer. Tot i que ja havíem fet un parell d'aventures, aquesta vegada la nostra intenció és provar el joc a fons.

Aquesta primera sessió va incloure la creació de fitxa d'un jugador (Foll l'aprenent de mag) i la posada a punt de les fitxes dels altres. Havia preparat una petita aventura per si ens quedava temps. Ens en va quedar, i l'aventura no va resultar tant petita... i es va quedar a mig fer.

La primera escena era per reunir el grup amb el nou personatge. EN Foll viatjava en una carrossa amb un deixeble de rang superior a ell a qui el mestre els havia enviat a comprovar un catau per veure si era o no la tomba autèntica de Fistandantilus, l'arximag més famós de tots els temps. Enmig del bosc, el carro amb els dos aprenents de mags havia estat assaltat per dos óssos òliba. En el combat amb les bèsties un havia mort i l'altre havia fugit ferit. Això si el company d’en Foll era mort i el carro en flames...

Pentel Poc i Loth Maul es retroben i incorporen al jove Foll al grup, ja que té un mapa per anar fins a un catau que promet ser, ni més ni menys, que la tomba de Fistandantilus! El viatge fins la tomba és fàcil, guiats com van amb el mapa. Allà troben un enorme arbre solitari, que té en el seu tronc una porta fosca...

El grup s'endinsa, ja amb la làmpada encesa, cap a les profunditats. La primera estança que troben és el niu dels óssos òliba (criatures aberrants creades per mags, cosa que resulta ser una pista positiva per la recerca de la tomba d'un mag...) que té 4 cries. Loth Maul es mostra despietat als xiscles de les cries i les elimina com a aberracions que són. En Pentel troba alguna resta d'equip aprofitable i en Foll i en Poc troben una escala per baixar més avall.

Arriben a un estrany temple abandonat. No hi ha senyals de vida en aquest espai. Al fons de tot domina l'estança un ídol enorme, representant un dimoni amb cara de granota. No sembla que hi hagi més sortides a la sala fins que en Pentel veu quelcom brillant per la boca i s'hi endinsa imprudentment. És un túnel! Al final de tot, arribant amb empentes i rodolons descobreix un estrany artefacte que l'espanta d'allò més. Sembla ser un aparell per fer "efectes especials" a través de l'ídol, molts col·leccionistes i/o sacerdots en pagarien un bon preu... A part d'això a la cambra no hi queda res més de valor. Una porta pesada de pedra és la única sortida.

A l'obrir la porta, el grup es sorprèn de veure la llum del dia. i un pont penjant davant seu! Quan es disposen a creuar-lo apareix un eremita mig boig amb una destral. Un pas més i talla el pont!

Un duel dialèctic imponent, que acaba quan Pentel apel·la als valors sobre perjures dels nans i convencen a Jeremies que els deixi passar. El grup, però, promet no tocar-li les seves coses....

Aquí vam acabar la sessió... com ens explica en Poc:

"Cal fer doncs, arribats en aquest punt, una petita pausa.
Els nostres amics van acampar i mentre començaven a encendre foc i a arranjar la zona per a descansar un xic, rememoraren els últims fets, imaginant com els bards cantarien les seves gestes.  Sempre sorprèn constatar la volatilitat de la memòria, i com els records, per recents que siguin, poden guardar-se de formes molt diferents en dos caps separats..."

Aprofito per comentar un parell de coses sobre el funcionament de la sessió:
- vaig provar el Syrinscape, un programet per fer música i sorollets d'ambient. La veritat és que em va agradar molt. Als jugadors en general no els va molestar i a mi tampoc em va distreure en excés. Més endavant faré un post sobre aquesta aplicació.
Millores a aplicar al joc: quan s'ajuda no cal explicar-ho tant. No cal detalls. Una frase màxim que expliqui com ajudes: "com que sóc Fuster explico com serrar bé la fusta", "sé prou de plantes per identificar el llim que és més lliscant" mentre es dóna el dau.

- Les Natures dels personatges van començar a mostrar-se útils. Va ser, per mi, la sorpresa a nivell de sistema de la sessió.

2 comentaris:

Blackender ha dit...

Gran Crònica! No sé els altres però jo estic disfrutant com un nan (i mai millor dit) del Torchbearer! Continuem!

Menécrates ha dit...

Gràcies pel comentari! Jo també vaig disfrutar, tot i que els primers dies amb un joc nou sempre vaig més atabalat...

Seguim!