divendres, 24 de gener de 2014

ANÀLISIS EL FIN DEL MUNDO:HOLOCAUSTO ZOMBIE


El Fin del Mundo: Holocausto Zombie d’Alvaro Loman
Feia temps que venia jugant amb els nous companys i tenia ganes de dirigir alguna partida.
No sabia que havia de fer ja que he estat molts d'anys en el "dique seco" parlant de rol i soc un total desconeixedor dels nous sistemes de joc, i això em feia por.
http://www.edgeent.com/v2/edge_public/img_catalogo/EDGEW001.jpg
Vaig decidir-me per una ambientació de zombies ja que, per una banda, soc un gran seguidor de "The Walking Dead", i per l'altra, un dels companys havia comprat el nou joc de Alvaro Loman i publicat per l'editorial Edge.

De seguida em va cridar l'atenció el fet de poder interpretar-te a tu mateix i no fer-te un personatge, més o menys, a mida.

En aquest mateix blog podeu veure les diferents entrades que he anat fent de la campanya que hem jugat.

PUNTS FORTS.
Després de la campanya feta, vull destacar tres coses molt importants:

1. Les ambientacions. Sota el meu punt de vista és el millor del joc. Crec que el món zombie dóna molt de joc, i motiva especialment als jugadors, els quals en són més o menys coneixedors. A part, les propostes d'ambientació són d'allò més complertes, amb cronologia de fets, allò que coneixen els personatges i el que realment passa, personatges no jugadors tipus i, sobretot, idees per al desenvolupament de cada una de les sessions. També s'ha de tenir en compte que hi ha 5 possibles ambientacions, totalment diferents i amb zombies diferents en cada una d'elles, un punt molt important.

2. El sistema de desenvolupament de les sessions. En aquest joc, el sistema o narració s'estructura en tres escenes, donat a cada sessió un caire cinematogràfic que m'ha agradat molt (introducció, nus i desenllaç). Es molt convenient utilitzar aquest sistema i deixar la partida quan els jugadors han complit part del seu objectiu però se'ls presenten nous reptes i/o possibilitats d'aventures.

3. La idea de representar-se un mateix. M'ha encantat, i de fet, crec que als jugadors també. Tot i les reticències inicials, la idea de que tu mateix és el que s'enfronta a la fi del mon m'ha permès tractar amb jugadors no tan agressius, més conservadors. Això ha possibilitat noves formes d’enfrontar-se als enemics, planejar retirades, plantejar-se el "i si no surt bé....". També ha permès tenir-me a mi mateix com a jugador, realitzant una aventura paral·lela a la dels personatges jugadors que ha coincidit amb el final de les sessions que hem jugat. (veure post en aquet mateix blog).

PUNTS FEBLES.
Es una opinió però no m'ha acabat d’agradar el sistema STRES de joc proposat. Tal vegada he estat jo amb la forma de dirigir o que no vaig acabar d'assolir el sistema però al final he optat per fer un sistema gairebé totalment narratiu, sense tirades en les sessions.
Segons la meva opinió, en el llibre falten exemples de lluites entre els jugadors i els zombies, ja que els exemples sempre es centren en conflictes entre PJ. En les nostres partides, els conflictes 1vs1, PJcontraZombie, es resolien gairebé automàticament a favor dels PJ (tal vegada té a veure l'ambientació que vaig escollir, en la qual els zombies tampoc semblaven molt perillosos). Però també crec que hi fa la poca definició del personatge (els sis atributs tal vegada semblen suficients però la valoració de 0 a 3 tal vegada es insuficient) i que manquen habilitats.
La meva solució fou optar per el realisme, és a dir, si el jugador sap fer-ho o ho ha vist fer, al joc pot intentar-ho i això crec que va funcionar força bé.

ANÀLISIS FINAL.
Finalment he de reconèixer que m'ho he passat d'allò més bé jugant a "El Fin dels Mundo: Holocausto Zombie".M’ha encantat utilitzar mapes de Girona i altres pobles, buscar zones i amagatalls, visitar la zona ón els personantges es van "atrinxerar" per tal de buscar punts febles. Crec que és un altra dels punts forts del joc si es sap aprofitar, la utilització dels espais coneguts pels jugadors, la qual cosa el fa tornar-se més real.

També he de reconèixer que m'ho he passat genial ideant "el guió" o l'aventura en si, amb força “sidequests” que permetien els jugadors no dedicar-se exclusivament a la recerca de recursos i queviures per fer front a l'apocalipsi. De fet, en certs moments, tenia la sensació de crear una telenovel·la al més pur estil TV3!.

I afegir també que, per 20 €, crec que és un joc que perfectament es pot adquirir per fer una gran campanya. 

Una altra cosa que no tinc tan clara és la continuïtat del joc, ja que tornar a fer una partida on torna a haver-hi la fi del món, potser no atreu tan de nou als jugadors...

1 comentari:

Pau Martinell ha dit...

Bona reflexió Rafel!

Coincideixo en tot amb tu amb excepció de la idea de jugar com un mateix. Tot i que està bé al principi a mesura que avançava la trama es va fer un xic pesat.
Potser per què no tinc tants punts de personatges com en Mateu?
:-P