dijous, 24 d’octubre del 2013

Un dels perills de la Fi del món

En Graham Walmsley (Cuthulhu Tenebrós) en una explicació de com aborda el disseny d'escenaris tenint en compte diferents perspectives, parla de fer involucrar personalment els investigadors:


"La Vendetta"
La història toca la fibra personal dels investigadors.
Tinc alguna cosa que importi als investigadors? Si és que no, com puc assegurar que simplement no fotran el camp? Per què haurien de resoldre el misteri?
Aquests perspectiva pot ser perillosa! Si és molt personal, els investigadors de vegades refusen involucrar-s'hi. Una vegada vaig escriure una aventura on hi sortia la mare d'un dels investigadors. Simplement la va ficar dins un cotxe i se'n va anar conduint per allunyar-la del perill.

És el que pot passar amb "El Fin del Mundo: Apocalipse Zombi" si no s'engrana bé l'aventura. Els personatges es desentenen de l'apocalipsi -i de la partida- per anar a (morir) salvar els seus ésser estimats.

Per altra banda, en eFdM:AZ el perill és a tot arreu, per tant no hi ha lloc on anar, o sigui que "salvar a la mare" tampoc et treu de l'aventura.

A part, és el que diem sempre, en tots els jocs cal que els jugadors siguin pro actius per què aquest avanci.

Un PJ corre a buscar la seva familia envoltat de zombies

1 comentari:

Menécrates ha dit...

Què vau fer ahir?
Fem més por com a grup que els propis zombis!