Aquesta darrera sessió va ser una sessió molt complerta. Primer per què vam poder jugar tota una tarda sencera (feia molt que jo no podia) i a més els jugadors va entrar en una dinàmica molt ajustada a l'estil de joc que proposa el Torchbearer: acció, risc i aventura sense esperar grans èxits.
El grup va seguir avançant fins a trobar una sala amb els presoners humans. Empesos per la eufòria de l'inici de la sessió el grup es va llançar a l'atac i els van eliminar sense gaire problemes. Van aonseguir alliberar els presos, però per prudència els van deixar al lloc per poder acabar de "netejar" el catau.
El grup va decidir fer un campament aquí per recuperar-se d'alguna condició i similar. Va estar bé veure com funcionen aquests espais, com els checks i instints donen molt joc. Més enllà de recuperar-se d'alguna condició va ser xulo veure al clergue fent cataplasmes i al mag fent mapes (del catau i del món) per gastar els checks...
Després del repòs el grup es va animar i va continuar amb ímpetu un cap i arreu que va incloure la recuperació d'ous de kobold i va eliminar gran part de la tribu kobold. El grup ja anava molt lliure i habituat al diferents subsistemes. Tot i que després vaig veure que no havia aplicat gaire bé les regles... S'acostava el final de la sessió i jo no volia tancar sense treure el cop amagat: els kobolds no havien arribat sota la Taverna dels Tres Escuders per casualitat, sinó que venien fugint d'una aranya gegant que els assetjava, i ho seguia fent!
Començava a notar als jugadors cansats i veia que la tarda s'acabava. A més tenia ganes de jugar una fase de ciutat. Així que vaig fer que el grup es topés amb l'aranya a la Sala del Tresor. L'aranya els esperava amagada en les ombres...
El grup va optar per un conflicte de Fugida, que em va semblar molt encertat. Tot i això els daus no van ajudar i el grup va perdre! Quina millor manera d'acabar l'aventura que atrapats per l'aranya, com en Frodo capturat per Ella-La-Aranya... Però de cop els kobolds van llençar la seva ofensiva final contra el monstre que els atemoria i el grup va aprofitar l'avinentesa per escapar-se de les teranyines que els mantenien presos. En algun moment una tirada fallida em va servir per invocar el gir del derrumbament que va deixar aranya i kobolds a un costat i als nostres herois a l'altre. Una manera rodona i elegant de tancar l'aventura.
Després vam poder provar una fase de ciutat, on els personatges van recuperar-se de les condicions, gastar-se el poc tresor que havien guanyat i explicar les batalletes en algun bar o taverna. Fase de ciutat ràpida però productiva, ens va servir per veure com funciona aquesta part del joc. Tot i que crec que hauria d'haver-hi més tresor per gastar...
Les fases de ciutat sempre acaben amb un ganxo d'aventura quan el grup marxa, a nosaltres ens va sortir: "un grup sospitós s'ofereix per anar d'aventures junts", quina gran invitació a més partides, no?
Aquí acabo la 1a crònica de la Companyia de la Rata Roja. Si tot va bé en breu podrem explicar més aventures!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada