divendres, 2 de setembre del 2011

Campanya sí, campanya no

Tant com a jugador com a director de joc he tingut l'oportunitat i el plaer de jugar grans campanyes de llarga duració: La campanya imperial de Warhammer, la Shackled City per D&D 3.5, l'Orient Express i les Muntanyes de la Follia, per la Crida de Cuthulhu, etcètera.

Jugar campanyes llargues té alguns avantatges com ara:

  • tant jugadors com director de joc assoleixen un grau d'expertesa en el joc molt alt, la qual cosa en facilita el desenvolupament  i la fluidesa.
  • és còmode pel director de joc i els jugadors que no cal que estiguin assimilant contínuament  nous reglaments (la qual cosa porta al punt anterior).
  • el jugador experimenta una veritable tranformació del personatge; el veu evolucionar juntament amb la història. Potser és una de les millors sensacions que dóna d'una campanya.
  • el director de joc té temps d'explorar diferents facetes del joc o l'ambientació, de tal manera que se'n poden explorar molts i variats aspectes que normalment podrien quedar en segon terme.
  • permet una major implicació del jugadors en la història, així com una major vinculació amb el propi personatge.
  • moltes hores de joc, dónen per moltes anècdotes i els personatges mica en mica agafen aquella pàtina de "llegenda" que tan ens agrada recordar en forma de "batalletes".
Sens dubte jugar campanyes de llarga duració és un dels plaers dels jocs de rol i per la qual cosa molts dels jocs hi estan pensats (no és fàcil arribar a nivell 20!). És per aquestes raons, i per moltes altres que segur amb deixo -cadascú tindrà les seves-, que molts grups de rol tendeixen a quedar-se en el nínxol conegut d'un o pocs jocs que dominen i dedicar-se a jugar grans campanyes que els reporten mesos (o més aviat anys!) de joc setmanal.

Però des de ja fa un temps ençà hem endegat una altra forma de jugar: aquest cop el grup rota de director de joc, que planteja campanyes curtes de 5 a 12 sessions (aproximadament). Això permet fer un tast (complert, això sí) de diferents jocs, i alhora, quan el director "de torn" falta, provar jocs estil "one-shot".

Quants jocs tens a la lleixa que acumulen pols i no hi has jugat mai?

Aquesta nova dinàmica de grup s'oposa als avantatges abans descrits però per contra ens permet experimentar amb moltes formes de joc, conèixer nous sistemes i ambientacions, en definitiva, satifer la nostra curiositat rolera, experimentant amb un ampli ventall de joc, aprenent alhora a millorar les nostres habilitats roleres (improvització, interpretació, adapatabilitat...). Així mateix, fa que els director de joc i els jugadors s'arrisquin a provar jocs nous sense por a invertir-hi massa temps o cansar-se'n, però sovint amb prou recorregut com per fer-se'n una idea i opinió sòlida.

En aquest sentit, les xerrades post-partida on solem valorar el joc, creen un feed-back i debats molt interessants sobre diferents aspectes dels jocs de rol.

L'Índex de Shannon rolístic

Aquesta llarga introducció em dur a presentar un experiment que estic duent a terme des de l'octubre de 2010. Es tracta d'aplicar l'Índex de biodiversitat de Shannon  a les nostres sessions roleres: considerant cada joc com una espècie diferent (S) i cada sessió dedicada a aquell joc com un individu (ni). 



Com es pot apreciar, els resultats són espectaculars, i l'Index rolístic no ha parat d'augmentar, fent patent la nostra riquesa rolera.

Us animo a provar aquest índex amb els vostres grups de rol i sobretot a provar nous jocs! 

   

2 comentaris:

Menécrates ha dit...

Gran post. M'encanta!
I a més crec que el sistema de triar jocs que tenim ara m'agrada molt.

A vegades voldria que fos diferent, però reculls molt bé els guanys. I et falta un que és molt important: la responsabilitat de passar-nos-ho bé queda molt ben repartida entre tots! Més que mai!

Unknown ha dit...

Una entrada molt interessant! M'ha encantat el concepte de "biodiversitat" rolística.

Al nostre grup ens passa una mica el mateix, encara que ens agradaria gaudir, com a qualsevol aficionat, als avantatges de les campanyes, no fem cap partida de mes de 5 o 6 sessions, ja que ens agrada provar jocs de tot tipus i el temps, lamentablement, és el que és.