dimecres, 5 de gener de 2011

El millor joc de rol

Sovint en diferents plataformes de debat apareix aquesta pregunta: quin és el millor joc de rol?

Automàticament tothom hi diu la seva, normalment escombrant cap al seu joc preferit però sense donar mai cap gaires explicacions.

¿Com podem determinar quin és el millor joc de rol? 

Rere aquesta qüestió hi ha inevitablement quelcom subjectiu; als jocs de rol, com tantes altres formes d'art o expressions culturals, se'ls atorga una component sentimental i de preferència que normalment va més enllà del pur raciocini sobre les qualitats intrínseques del joc, i té molt a veure amb les experiències que hom a viscut amb aquest o les emocions que li transmet o desperta.

Però en aquest apunt m'agradaria explorar un xic més la qüestió i no quedar-me amb la resposta superficial de la subjectivitat -malgrat és l´'única de les respostes possibles, amb matisos.

El següent enllaç mental que apareix una vegada superem l'ego és el gregarisme: "el millor joc és aquell que es ven més".

A priori no sembla pas una mala resposta: allò que agrada a molta gent, no pot pas ser dolent. Refutar aquest argument sense semblar pedant és una empresa inabastable, però de ben segur que hom pot pensar múltiples referències culturals on els "super-vendes" no són pas sinònims d'excel·lència ans els seus èxit comercials es poden atribuir a raons de màrqueting, històriques, de modes, d'estratègia comercial, etc.

No. Per discernir què és el que fa bo un joc s'ha d'entrar a valorar les seves qualitats, bondats, estructura, i febleses, en definitiva què fa que un joc generi una determinada experiència de joc, que serà la que al final ens farà decantar per un o altre joc en les nostres preferències.

L'experiència de joc: 

Així doncs tornem estar com al principi per què, de nou, l'experiència de joc és quelcom subjectiu i personal. Però ara ja podem provar d'escatir quins sons els pilars on es sustenta l'experiència de joc: Dinàmiques de grup, Sistema de joc i Ambientació. La suma d'aquests factors produiran una experiència de joc, entesa com el conjunt de sensacions que produeix el fet lúdic d'emprar un joc en concret.

Dinàmiques de grup: Mai prou analitzat, el concepte de dinàmica de grup té una enorme importància en com hom percep un determinat joc. Definim dinàmica de grup com aquelles interaccions, relacions, rituals, convencions i objectius lúdics que es donen entre els jugadors d'un mateix grup de joc estable o no; en definitiva les mal traduïdes Agendes Creatives. Quan més estable és el grup, més rellevants són aquestes dinàmiques, malgrat en un grup acabat de formar, depenen de la personalitat dels seus integrants s'estableix també una determinada deriva. Ull! les dinàmiques de grup no depenen del joc, malgrat aquest pot condicinar-les a través dels dos següents factors.

Sistema de joc: Conjunt de regles (escrites o no) utilitzades per a la resolució de conflictes dins el joc.

Ambientació: Elements de ficció que defineixen o emmarquen l'espai imaginari on transcórrer l'acció dels personatges jugadors. Aquí cal precisar que els jocs genèrics no són pas jocs sense ambientació un cop són posats en pràctica, doncs els personatges jugadors sempre es troben dins un espai imaginari amb unes convencions preestablertes (encara que aquestes siguin més o menys detallades). Incloc també aquí les aventures (o campanyes) enllaunades, doncs són una forma d'ambientació.

El sistema de joc, l'ambientació i les dinàmiques de grup es combinen per generar una determinada experiència de joc. Aquesta experiència dependrà del nivell d'encaix (tal vegada també subjectiu) entre aquests tres factors. És dir, si el sistema de joc encaixa o reforça l'ambientació (o la nostra idea d'aquesta) l'experiència de joc serà més bona (per exemple); si alhora el sistema de joc i l'ambientació ensems s'adiuen amb la forma o objectius de joc del grup l'experiència de joc també es fa més satisfactòria.

Finalment, diem que un joc és bo quan l'experiència de joc s'acosta o coincideix amb els nostres gustos o tendències personals (que potser es podrien acotar fent servir la classificació de Robin D. Laws).

En resum- Un joc és bo quan el seu sistema de joc reforça o encaixa amb la seva ambientació i aquests ensems engranen amb l'objectiu lúdic del grup de joc i del jugador individual. El corol·lari és que amb unes regles o una ambientació determinada no n'hi ha prou per ser un bon joc. Cal que tots els factors descrits s'emmotllin harmònicament.

2 comentaris:

CalaPopa ha dit...

Sí senyor, tens tota la raó, gran explicació!

Menécrates ha dit...

I tant, ben escrit!!!

Ara aniria molt bé un test d'autodiagnosi....