dijous, 18 de novembre del 2010

The Dresden Files - la nostra opinió


Aquest és el primer apunt conjunt que escrivim. La nostra intenció és explicar cada joc que juguem i, en certa manera, dir si ens ha agradat prou com per tonar-hi a jugar en un futur.

Fa poc hem acabat una petita campanya (6 sessions de joc sense comptar la de creació de la ciutat) de Dresden Files ambientada en una Roma sobrenatural on els antics déus romans preparaven el seu retorn mentre els supremacistes humans intentaven mantenir la fauna local sobrenatural a ratlla. Era la nostra primera trobada seriosa amb el sistema Fate i només el director de joc s'havia llegit el manual.

Jugadors: nyarla59 (follet), mobuttu (campiona divina), bardic (humà), eudald (homellop)
Dirigeix: Menecrates

SOBRE EL SISTEMA:
El rang d’habilitats més el rang de tirades amplien molt l’escala de resultats i això ens fa coincidir en que el sistema planteja en excés un estil de joc èpic, heroic o pulp. Cosa que ens torna a fer coincidir en què les mecàniques que planteja no acaben d’encaixar amb l’ambientació proposada.

Les possibilitats de creació col·laborativa ens agraden, són potents. I el sistema de creació de la ciutat ens introdueix directament a l’ambientació. També és un sistema molt flexible en la creació de personatges i l’ús d’habilitats i poders.

En Mobuttu i en Menécrates són dels que creuen que potser hi ha massa aspectes: hi ha aspectes per tot, el PJ, els PNJ, les escenes, etc. en tenen, i a més se'n poden afegir de nous. Tot i que és un sistema molt interessant i flexible, al final el joc es fa massa depenent d'ells.

Al voltant de la mecànica dels Aspectes hi ha una novetat que a dos de nosaltres (Menécrates i Bardic) ens va costar una mica, tot i que en Mobuttu i en Nyarla no van tenir-hi problemes. És el que en diem el canvi de paradigma: fins ara als jocs més clàssics ens trobem que quan hi ha un aspecte que afecta a l’escena, aquest afecta a tots i cadascun dels personatges que hi són (p.e. foscor). Amb el sistema d’Aspectes i l’economia de Punts de Destí (PD) cada jugador (i el DJ també) ha de decidir si aquell Aspecte té importància narrativa per l’acció que vol dur a terme i invertir-hi un Punt de Destí. Per tant, els aspectes no són "poders del personatge" o situacions fixes, sinó que són eines dramàtiques a disposició del jugador; el qual pot utilitzar-les o explotar-les segons cregui necessari per a la narració; però amb un cost: els PD. Això implica que cada vegada que el jugador vol posar el seu PJ en el punt de mira dramàtic de la partida, l'exposa també a una repercussió negativa (compeling) per tal de recuperar el PD que li ha donat aquell moment de glòria.


SOBRE L'AMBIENTACIÓ:
En general hem de dir que no ens ha agradat, excepte a en Mobuttu. Sembla una ambientació molt potent, que promet coses interessants però, com ja dèiem abans, no encaixa amb el sistema. El Fate necessita un bon treball de remodelació per poder ser un joc d’investigació com pretén el Dresden Files.

A més vam fer l’error de descartar la Màgia durant la creació de personatges i això pot haver estat un error que va reforçar la deriva "místico-heroica" que va prendre la nostra aventura.


EN RESUM:
Dresden File és un joc relativament senzill i amb moltes possibilitats. Tanmateix. requereix un cert domini del joc per part del DJ i dels jugadors a la hora de treballar el tema dels Aspectes. El sistema necessitaria canvis per adaptar-se a la ambientació que proposa, la qual no ens va acabar de convèncer.

Qui sap si en un futur podrem provar el sistema en una ambientació més èpica... ara de moment ens sembla que li toca anar al congelador una temporadeta....

3 comentaris:

El Refugi del Rol ha dit...

La veritat es que no he jugat el suficient per fer una disertació tan basta com la vostra.
He jugat dues partides i el sistema i el joc m'han semblat genials. Si el sistema és adient amb el tipus d'ambientació? crec que caiem en el simplis-me a l'hora de dir que un sistema es millor per a una cosa o per a una altra, jo crec que són els jugadors, i sobretot els directors i les partides les que fan que estigui bé. També es poden fer parides d'investigació amb MERP i amb D&D o partidas de matar amb Cthulhu o qualsevol altre joc.
Però com dieu, és la meva opinió!! Passeu pel meu foro, hi ha una discussió sobre quins són els millors jocs i una de les mencions és al Dresden Files:http://elrefugi.bigforumpro.com/index.htm

Eusebi ha dit...

Jo encara no hi he jugat, tot i que estic preparant alguns documents per poder començar una campanya amb el meu grup de joc.

Llegint l'entrada del bloc, veig que es fa referencia a que Fate no lliga amb una ambientació d'investigació com Dresden Files. Pel que he llegit no em sembla que Dresden sigui d'investigació, o si ho és, ho és en el mateix grau que el Món de Tenebres. Trobo que és un joc de fantasia urbana més cap altra cosa.

Menécrates ha dit...

Refugi i Eusebi:

primer de tot, gràcies pels vostres comentaris!

Quan dèiem que no lliga amb l'ambientació ens referíem a que les novel.les són d'investigació detectivesca i el joc és, com bé diu l'Eusebi, un joc de fantasia urbana a l'estil Món de Tenebres.

El joc és molt potent i segurament li donarem una altra oportunitat!

Ens llegim!