dimarts, 28 d’octubre de 2008

Interpretar no és actuar

En el fòrum d'SPQrol, hem estat uns dies discutint sobre la utilització de les mecàniques socials en els jocs de rol. Eus aquí el que he après:

"Interpretar no és actuar"

M'explicaré. Quan juguem a rol (normalment) el nostre personatge fa de pont entre nosaltres (com a jugadors) i la ficció que compartim amb la resta de jugadors. Aquest enllaç fa que (inevitablement) els nostres coneixements i habilitats traspuïn cap al nostre personatge (és el que anomenem meta-joc). Però, és això desitjable?
Aquest és un debat que aplicat a les mecàniques socials pren un caire, si més no, complex, ja que sovint confonem la habilitat del personatge, a favor de la capacitat del jugador per desenvolupar-se en activitats socials. Àdhuc, hi ha qui acaba premiant l'actuació del jugador assignant bonificadors a la tirada social. Tanmateix, al meu entendre, aquest és un procediment erroni. Abans de res però passem a un parell de definicions per tal d'evitar entrar en una logomàquia.

Interpretar: Dirigir el personatge, en la ficció, segons les seves motivacions, característiques i habilitats.

Actuar: Aplicar, el jugador, tècniques teatrals (inflexions de veu, expressions facials, ús de vocabulari específic, etc.) per representar el diàleg i la interacció social del personatge.

Així doncs a l'hora d'aplicar les mecàniques de resolució de conflictes socials cal que tinguem molt en compte aquesta diferenciació, ja que d'altra manera, com a directors de joc, podriem entrar en comportaments no equitatius amb els nostres jugadors. Aquestes "injustícies" vindrien donades en el cas que premiessim les capacitats "d'actuació" dels jugadors (en nom de l'inmmersió) en comptes de cenyir-nos a les habiliatats del personatge (que són les que mecànicament influeixen en la probabilitat d'èxit del personatge en la ficció).

La manera de procedir en l'aplicació de les mecàniques socials hauria de ser aquesta:

  • - No s'hauria de premiar/castigar en el joc l'actuació d'un jugador (donat que cadascú té les seves pròpies habilitats socials, que no haurien d'èsser d'aplicacció en la ficció).
  • - Els jugadors haurien d'interpretar al seu personatge d'acord amb les seves característiques/habilitats. En aquest cas, es podria premiar aquests comportaments (amb PX, per exemple), però mai amb modificadors a la prova d'habilitat del personatge (a no ser que la interpretació realitzada vagi en contra/a favor de les circumstàncies del conflicte social en qüestió - aplicant llavors modificadors "circumstancials").
  • - En els conflictes socials, la descripció en tercera persona de les accions del personatge hauria de ser tant vàlida com ho és en els conflictes socials. Per la qual cosa, tampoc hauria de ser castiga/premiada.
  • - En aquest sentit, la utilització d'arguments y argúcies per part del jugadirs (sempre que esteguessin enmarcades dins la interpretació del personatge) són perfectament acceptables y recompensables en la resolució dels conflictes socials.

En definitiva, no hauríen de confondre's la interpretació del personatge amb l'actuació del jugador, en relació amb la seva aplicabilitat en el joc.

1 comentari:

Menécrates ha dit...

Ei Quim!

Benvingut al blog! M'encanta que el projecte creixi....

Sobre el teu post: a mi no m'agrada perdre de vista que la partida de rol és un esdeveniment social i, com a tal, requereix un esforç de tots els que hi participen.

Per això estic d'acord amb tu que no és el mateix actuar que interpretar però a mi no em desagrada "premiar" al jugador que fa tirar endavant la història o que aporta elements interessants a la sessió de joc a través de l'humor, l'actuació i/o similar (com fa el BW).

Recordo una de les partides de Cauldron City on fèiem el judici i la interpretació de'n Manwe del serraller acusat donant un gir a l'interrogatori amb una frase ocurrent sobre panys.... impagable!