En Linx i la seva colla

Portava un temps rumiant què podia dirigir als meus companys de taula, tinc uns quants jocs que em fan peça, però no estic segur que a ells els hi agradés jugar-hi i em feia certa mandra atacar un nou reglament i ambientació.

Barrina que barrina vaig pensar, a molts ens passa que acabem dirigint allò que ens agradaria jugar, així que, per què no fer un petit regal als dos jugadors a part d'un servidor que més dirigeixen al grup (en mobbutu i en menécrates), després de tants anys jugant junts ve s'ho mereixen. En menécrates va triar un joc de fantasia, ja en parlarem més endavant, mentre que en mobuttu va demanar algun joc de supers.

Després de parlar-ne amb la resta de jugadors vam triar "La mirada del centinela", el plantejament: un vigilant reconegut (interpretat per en mobuttu) que recull una colla d'aprenents al món dels herois. La idea és utilitzar el joc com a comodí per quan el master de la campanya que estiguem duent a terme falti o que, pel motiu que sigui, no hagi tingut prou temps per preparar-se la sessió.

Vet aquí el grup:

Linx (mobuttu)

Concepte: Vigilant mestre en arts marcials.

Fortalesa: 4 (Salt potent)

Reflexes: 10 (L'agilitat d'un linx)

Intel·lecte: 4 (Sempre alerta)

Voluntat: 6 (Mestre de mestres)

Fites:

- Abandonat a les muntanyes i criat de petit per un linx.

- Trobat i Entrenat per monjos budistes del barret groc.

- Convertit en esclau i assassí de la Tríada Xinesa, a qui va robar grans quantitats de diners.

- Redimit per l'amor d'una defensora dels drets humans assassinada.

- Contactes amb les grans agències internacionals pels seus coneixements sobre el submón.

Habilitats:

Ment i cos en harmonia 5

kung-fu  10

Posat honorable 5

Sisè sentit 6

Sigilós com un felí 6

Tàctiques il·lícites 4

Espia 4

Complicació:

Debilitat per les nenes/noies/dones indefenses i/o innocents.

Mixeta (menécretes)

Concepte: Aspirant a heroïna.

Fortalesa: 3 (Més del que sembla)

Reflexes: 8 (Gràcia felina)

Intel·lecte: 5 (Tecnofílica)

Voluntat: 8 (Entusiasta)

Fites:

- El seu pare és l'amo de la megacorporació Tec2.

- Com a bona fangirl, va estudiar tota la informació disponible del vigilant i els seus aliats i enemics.

- Es va posar en tants embolics perseguint en Linx, que aquest es va veure obligat a acollir-la al grup.

- Està enamorada en secret del Linx.

Habilitats:

Tecnovestit d'atleta 7

Fuet taser 7

Innocència encisadora 5

Ulleres multiradiacions 7

Mentidetes 3

Google fu 7

Estudiant d'institut 4

Complicació:

És menor d'edat i viu amb els pares, que ignoren les seves heroïcitats.

Trinita (Albert)

Concepte: Aspirant a justicier irreverent.

Fortalesa: 6 (Fibrat)

Reflexes: 6 (Reacció ràpida)

Intel·lecte: 6 (Atent als detalls)

Voluntat: 6  (Carismàtic)

Fites:

 

- Sempre li han agradat els petards i els explosius, de petit en va fer un de tant potent que va rebentar el seu garatge i bona part de casa seva.

- Dos anys al correccional per fer volar el despatx del director de l'institut.

- Voluntari a Iraq d'on en va ser expedientat.

- En Linx és l'únic a qui respecta i admira.

Habilitats:

Moviment tàctic 6

Explosius 8

Conyeta irreverent 6

Sempre alerta 6

Infiltració 6

Estudiant de Química 4

Exmilitar 4

Complicació:

No accepta cap autoritat. 

El Luchador (Eudald)

Concepte: Aspirant a lluitador pels indefensos

Fortalesa: 8 (Cos treballat)

Reflexes: 6 (Gimnasta)

Intel·lecte: 4 (Actua abans de pensar)

Voluntat: 6 (Tossut)

Fites:

- Va passar la infància de centre d'acollida en centre d'acollida passant per diverses famílies que no se'l van quedar.

- Pateix la síndrome de Spargle que pot ser mortal sense medicació i que el fa insensible al dolor.

- Ha començat a competir professionalment en el circuit de lluita lliure, però és massa jove i no se'l prenen molt seriosament

- En Linx li ha salvat la vida mentre intentava fer-se l'heroi i des de llavors està intentant tornar-li el favor.

Habilitats:

Entrenament d'esportista 4

Claus de lluita lliure 8

Intimidar 5

No oblida un cara 5

Fintar 4

De bar en bar 6

Lluitador semiprofessional 8

Complicació:

Necessita les pastilles blaves per sobreviure.

Es poc (Blackender)

Concepte: Aspirant a geni del bé

Fortalesa: 4 (Incansable)

Reflexes: 6 (Ambidextre)

Intel·lecte: 8 (Geni)

Voluntat: 6 (Altiu)

Fites:

- Va fugir de casa als 10 anys amb documentació falsa.

- Doctorat cum laude en astrofísica i nanotecnologia als 16.

- Va entrar a treballar a Tec2 i es va enamorar de la filla de l'amo.

- Vol que en Linx sigui el seu capità Kirk, aquest heroi necessita consell!

Habilitats:

Forma física acceptable 4

Pistola de dards "phaser" 5

Lògica abassegadora 5

Tricorder 6

Inexpressiu 4

Subcultura 8

Doctor en astrofísica i nanotecnologia 8

Complicació:

Ineptitud per les convencions social i els girs idiomàtics (ironia, doble sentit...). 

La Tomba del Gripau: darrera sessió (actual play de Torchbearer)

Crònica de la primera part de l'aventura

Crònica de la segona part de l'aventura

Després de l’ensurt amb el monstre dels tentacles els nostres aventurers preferits repassen l’estat de la situació, avaluen les ferides i es reorganitzen. Torna al grup en Poc, que havia estat amb en Jeremies traginant trastos. La primera decisió és fer el mapa del catau, per orientar-se més fàcilment. Després de discutir-ho sembla que el més adequat per fer el mapa és en Foll i el fa amb bon resultat.

Amb el mapa a la mà tot és més senzill i poden arribar sense problemes a la sala secreta, on van poder fer una mica de campament i reposar. En Jeremies no el veien per enlloc. Comença la recollida del diferent botí que havien anat deixant enrere.

Un cop descansats i carregats surten cap a fora, on es retroben de nou amb en Jeremies. I de cop veuen que les «mascotes» d’en Jeremies són monstres! En concret un estol de stirxs!!! Empesos per la obstinació d'en Loth Maul per acabar amb totes les abominacions del Catau el grup es llança a l'atac. Els stirxs moren, en Jeremies cau enmig del combat i també mor. El combat, però, també causa estralls entre els aventurers que veuen com a en Pitpelut una stirx li ha clavat el fibló i queda ferit.

Amb aquesta part del catau neta arriben al pont de cordes, on en Pentel baixa fins a l'aigua per recuperar els objectes d’en Pitpelut i allò que veia brillar: una armadura, casc i destral nana d'algun aventurer que va caure fa temps... i alguna coseta més...

Arriben, de nou, a la sala de la màquina d'escenografia religiosa. Tot i que van carregats de tresor fins les orelles en Pitpelut no pensa renunciar a endur-se-la. Amb els coneixements d'alquímia d’en Foll comencen a mirar com poden desmuntar-la. Però alguna cosa fan malament i la màquina emet un fort brogit! No saben si a causa del brogit o de quin motiu però sembla que hi ha la mare óssa òliba a fora esperant-los!

En un rampell d'eufòria en Loth Maul proposa al grup gastar alguna ració de menjar per atraure a la bèstia i capturar-la! Us imagineu que ho aconsegueixen? Doncs al final va ser així! Tot i que va costar moltíssim (inclòs en Loth Maul va rebre la temible abraçada de l'ós) al final ho van aconseguir!

Amb aquesta presa i la resta del botí (inclosa la màquina de fer efectes especials) el grup aconsegueix acabar l'aventura de la Tomba del Gripau i es dirigeix a Vila Dolça a reposar....

Amb aquesta era la 3a aventura que acabàvem de Torchbearer. Ara tocaria jugar una Fase d'Hivern, però com que molts dels jugadors no van poder jugar la investigació del Turó Espiral, decidim que cal una altra aventura més per arribar a la Fase d'Hivern.

Us podeu descarregar l'aventura del Temple del Gripau AQUÍ. El mapa l'he tret de la web: http://rpgcharacters.wordpress.com/ 

Vila Dolça

Vila Dolça és una vila remota del Ducat de Karameikos (ambientació on portem a terme la nostra campanya de Torchbearer).

Vila Dolça ha crescut al voltant d’un poble bàsicament creat i habitat per halflings per anar evolucionant i fent-se cada dia més rica i més gran. El trànsit fluvial de Nothúniel (país dels elfs) cap a Nova Luxor (capital del Ducat) ha sigut una font important de riquesa. A més la vila és coneguda per les seves plantacions i collites de pèsols. Amb tot això la vila està creixent i està a punt d’esdevenir una atrafegada ciutat nexe.

Nota: vila remota i atrafegada ciutat nexe són diferents categories de ciutat del joc, que determinen quins serveis té cada ciutat.

La ciutat té bàsicament 4 districtes: el Turó, la Vila, el Port i el Mercat.

El Turó és la zona originària de la ciutat situada, evidentment, a un turó on actualment hi ha majoritàriament les vivendes dels halflings que habiten la ciutat. Els halflings de Vila Dolça són grans emprenedors, en la seva majoria, i han acabat esdevenint la classe alta i rica de la ciutat. Ostenten tots els llocs de responsabilitat i són propietaris de quasi la totalitat dels negocis que es duen a terme.

La Vila és la part de la ciutat que queda sota el Turó. Allà hi ha la zona comercial i de serveis. També és la zona on hi ha la oficina del Xèrif i els seus Ajudants (recaptadors d’impostos i guàrdies de la ciutat). L’actual Xèrif és el Sr. Peusferms. També hi ha l’Ajuntament, centre burocràtic de la vila. L’Alcaldessa Rita és qui ostenta el poder actualment.

El Port és una zona de molls, magatzems.

El Mercat és una zona que queda fora dels murs de la ciutat. Vila Dolça no havia tingut un mercat a l’engròs fins fa poc (era més una vila de botigues i artesans). Una de les maneres de l’Imperi Lunar (imperi que hi ha mar enllà però que ostenta el poder al Ducat de Karameikos) d’establir el seu poder és, a part de la via militar, la via comercial. Els sacerdots de la deessa Etyries van construir aquest mercat com a forma de «col·laboració» amb la vila. El Mercat cau fora de la jurisprudència del Xèrif, i està vigilat per una guàrdia del culte de les Set Mares (deesses protectores del panteó lunar).

Religió: Vila Dolça és un poble que beu de la cultura i creences orlanthis adaptades al tarannà halfling. Hi ha un enorme temple a Vrala, deessa dels pèsols, que garanteix collites abundants. Vrala és representada com una dona madura. Aquest temple té dos temples menors annexes que representen les dues altres fases de la vida de la dona: Asrelia l’àvia guardiana i Voria la verge primaveral. Al port hi ha un altar al déu del comerç fluvial i marítim Dormal.

El panteó lunar està entrant suau però imparable a la societat de Vila Dolça. Etyries és la deessa del comerç i Anípides el seu sacerdot a la vila. Anípides s’ha anat col·locant com un conseller preferent de l’alcaldessa. La força armada del culte de les Set Mares sempre està acompanyada d’acòlits disposats a fer proselitisme de les bondats de la Deessa Roja. El mercat és espai habitual de sermons i confessions públiques.

Fitxa de la ciutat

Alineament: no afiliat

Llei: «Vrala no permet que marxis ni amb gana ni amb set» al marxar de la ciutat tot viatjant rep un cistell amb una ració de pèsols frescos.

Establiments disponibles: Carrer, Taberna, Estable, Alberg, Mercat, Temple, Posada

No era la tomba de Fistandantilus... (actual play de Torchbearer)

La Companyia de la Rata Roja segueix la seva exploració del que sospiten podria ser la tomba de Fistandantilus l'Arximag....

Un cop acabada la negociació amb l'eremita Jeremies, just quan estan a punt d'entrar en la segona part de la tomba senten la veu d'un amic: "Ei, com es baixa aquí?". En Pitpelut s'afegeix a l'aventura!

I comença amb mal peu, ja que al baixar grimpant pel pou, directe cap al pont penjant, va i li cau un cofre que duia al fons del pou. Per sort allà és on en Pentel havia vist brillar quelcom i segur que de tornada hi paren...

Entren, ara ja tots, a la cambra on viu Jeremies amb la intenció de reposar, però de seguida fan diversos descobriments: el primer és que en Jeremies té una capacitat d'acumular deixalles considerable; el segon és que la cambra té tot de forats al sostre i sembla que allà hi viu quelcom/algú relacionat amb en Jeremies; i tercer una porta secreta!

Sense voler parar enmig de la brossa d’en Jeremies s'endinsen per la porta secreta. Sembla ser una part inexplorada de la tomba. Un estrany terra i la visió de Loth Maul els fa veure que allò és una trampa. Els coneixements d’en Foll els ajuden a superar el misteri i poden passar sense perill. I arriben al que sembla ser un magatzem de delicadeses: bons vins, licors i robes luxoses molt antigues. Allà el grup reposa, hi ha tensió a l'ambient i no hi ha clima de cohesió. Cada aventurer beu sol en un racó. En Foll plora mentre enyora la vida a la Torre Negra....

Després de reposar i amb una mica més de bon humor decideixen seguir endavant. L'únic camí és una escala de fusta amb pinta d'estar molt podrida que baixa avall. Amb l'expertesa d’en Pitpelut arribem amb un moment al capdavall. Ara estan realment avall. Es nota en l'ambient una maldat... La sala on són és una sala funerària amb pintures a les parets, però no tenen gaire temps a mirar-s'ho ja que set guerrers esquelètics els ataquen! El combat és intens i vibrant, però en Foll sorprèn als nous companys amb un conjur que dóna al grup una bona avantatge. El combat acaba amb un atac imprudent d’en Pentel que llançant la destral deixa fora de combat al darrer guàrdia que quedava en peu.

Inspeccionant la sala queda clar que aquesta no és la tomba de Fistandantilus sinó la tomba d'uns sacerdots d'un antic culte a un dimoni gripau. Això no desanima al grup que obté algun tresor de restes d'antics aventurers i es decideixen a obrir una pesada porta de pedra que emana maldat.

Darrera la porta hi ha un enorme pou, amb una escala relliscosa que s'endinsa avall cap a la foscor. La inquietud s'apodera del grup, alguns comencen a notar la por. Baixant van trobant, espaiats, uns sarcòfags (3 per ser concrets) que contenen despulles dels malignes sacerdots. Només en poden rescatar unes antigues polseres de plata. Quan arriben quasi al fons, des d'on es pot veure l'aigua que omple el pou, veuen el darrer sarcòfag. Aquest sembla més luxós i el pany més complex. Emprenyat en Pentel rebenta el sarcòfag a cops de destral. Les restes del sacerdot suprem tenen més tresors, una gargamella de plata i unes sandàlies màgiques. Però la ràbia de Pentel ha fet caure fustots a l’aigua i sembla que han despertat a la bèstia que hi dormia!

Uns enormes tentacles comencen a sortir i els nostres herois han de córrer per arribar a dalt. Tot i les presses Pentel i Foll reben ferides i es perd una de les làmpades del grup.

Amb la porta tancada a les seves esquenes i el so dels tentacles buscant la sortida acabem la sessió...

El Temple de Fistandantilus? (Actual Play de Torchbearer)

La tardor comença a deixar pas a l'hivern al Ducat de Karameikos i una pluja fina cau sense parar fa dies per la zona de turons boscosos que envolta Vila Dolça.  Poc l'Heroi el clergue, i Pentel el nan fa dies que volten per aquests paranys buscant als seus companys de la Companyia de la Rata Roja (en Pitpelut el hàlfling i Loth Maul l'elf). De cop un bram bestial i una forta explosió trenquen el silenci monòton del bosc. Acte seguit Poc detecta una columna de fum no gaire més enllà. Alleugerint el pas els aventurers s'hi acosten... quin perill els espera? trobaran el seus companys? incorporaran nous membres a la Companyia? 

Amb aquesta premissa vam començar, en la darrera sessió, una campanya breu (10-12 sessions) de Torchbearer. Tot i que ja havíem fet un parell d'aventures, aquesta vegada la nostra intenció és provar el joc a fons.

Aquesta primera sessió va incloure la creació de fitxa d'un jugador (Foll l'aprenent de mag) i la posada a punt de les fitxes dels altres. Havia preparat una petita aventura per si ens quedava temps. Ens en va quedar, i l'aventura no va resultar tant petita... i es va quedar a mig fer.

La primera escena era per reunir el grup amb el nou personatge. EN Foll viatjava en una carrossa amb un deixeble de rang superior a ell a qui el mestre els havia enviat a comprovar un catau per veure si era o no la tomba autèntica de Fistandantilus, l'arximag més famós de tots els temps. Enmig del bosc, el carro amb els dos aprenents de mags havia estat assaltat per dos óssos òliba. En el combat amb les bèsties un havia mort i l'altre havia fugit ferit. Això si el company d’en Foll era mort i el carro en flames...

Pentel Poc i Loth Maul es retroben i incorporen al jove Foll al grup, ja que té un mapa per anar fins a un catau que promet ser, ni més ni menys, que la tomba de Fistandantilus! El viatge fins la tomba és fàcil, guiats com van amb el mapa. Allà troben un enorme arbre solitari, que té en el seu tronc una porta fosca...

El grup s'endinsa, ja amb la làmpada encesa, cap a les profunditats. La primera estança que troben és el niu dels óssos òliba (criatures aberrants creades per mags, cosa que resulta ser una pista positiva per la recerca de la tomba d'un mag...) que té 4 cries. Loth Maul es mostra despietat als xiscles de les cries i les elimina com a aberracions que són. En Pentel troba alguna resta d'equip aprofitable i en Foll i en Poc troben una escala per baixar més avall.

Arriben a un estrany temple abandonat. No hi ha senyals de vida en aquest espai. Al fons de tot domina l'estança un ídol enorme, representant un dimoni amb cara de granota. No sembla que hi hagi més sortides a la sala fins que en Pentel veu quelcom brillant per la boca i s'hi endinsa imprudentment. És un túnel! Al final de tot, arribant amb empentes i rodolons descobreix un estrany artefacte que l'espanta d'allò més. Sembla ser un aparell per fer "efectes especials" a través de l'ídol, molts col·leccionistes i/o sacerdots en pagarien un bon preu... A part d'això a la cambra no hi queda res més de valor. Una porta pesada de pedra és la única sortida.

A l'obrir la porta, el grup es sorprèn de veure la llum del dia. i un pont penjant davant seu! Quan es disposen a creuar-lo apareix un eremita mig boig amb una destral. Un pas més i talla el pont!

Un duel dialèctic imponent, que acaba quan Pentel apel·la als valors sobre perjures dels nans i convencen a Jeremies que els deixi passar. El grup, però, promet no tocar-li les seves coses....

Aquí vam acabar la sessió... com ens explica en Poc:

"Cal fer doncs, arribats en aquest punt, una petita pausa.

Els nostres amics van acampar i mentre començaven a encendre foc i a arranjar la zona per a descansar un xic, rememoraren els últims fets, imaginant com els bards cantarien les seves gestes.  Sempre sorprèn constatar la volatilitat de la memòria, i com els records, per recents que siguin, poden guardar-se de formes molt diferents en dos caps separats..."

Aprofito per comentar un parell de coses sobre el funcionament de la sessió:

- vaig provar el Syrinscape, un programet per fer música i sorollets d'ambient. La veritat és que em va agradar molt. Als jugadors en general no els va molestar i a mi tampoc em va distreure en excés. Més endavant faré un post sobre aquesta aplicació.

- Millores a aplicar al joc: quan s'ajuda no cal explicar-ho tant. No cal detalls. Una frase màxim que expliqui com ajudes: "com que sóc Fuster explico com serrar bé la fusta", "sé prou de plantes per identificar el llim que és més lliscant" mentre es dóna el dau.

- Les Natures dels personatges van començar a mostrar-se útils. Va ser, per mi, la sorpresa a nivell de sistema de la sessió.