La Companyia de la Rata Roja conclou la primera aventura amb èxit! (4a i darrera part)

Aquesta darrera sessió va ser una sessió molt complerta. Primer per què vam poder jugar tota una tarda sencera (feia molt que jo no podia) i a més els jugadors va entrar en una dinàmica molt ajustada a l'estil de joc que proposa el Torchbearer: acció, risc i aventura sense esperar grans èxits.

 

 

El grup va seguir avançant fins a trobar una sala amb els presoners humans. Empesos per la eufòria de l'inici de la sessió el grup es va llançar a l'atac i els van eliminar sense gaire problemes.  Van aonseguir alliberar els presos, però per prudència els van deixar al lloc per poder acabar de "netejar" el catau.

El grup va decidir fer un campament aquí per recuperar-se d'alguna condició i similar. Va estar bé veure com funcionen aquests espais, com els checks i instints donen molt joc. Més enllà de recuperar-se d'alguna condició va ser xulo veure al clergue fent cataplasmes i al mag fent mapes (del catau i del món) per gastar els checks...

Després del repòs el grup es va animar i va continuar amb ímpetu un cap i arreu que va incloure la recuperació d'ous de kobold i va eliminar gran part de la tribu kobold. El grup ja anava molt lliure i habituat al diferents subsistemes. Tot i que després vaig veure que no havia aplicat gaire bé les regles... S'acostava el final de la sessió i jo no volia tancar sense treure el cop amagat: els kobolds no havien arribat sota la Taverna dels Tres Escuders per casualitat, sinó que venien fugint d'una aranya gegant que els assetjava, i ho seguia fent!

 

 

 

Començava a notar als jugadors cansats i veia que la tarda s'acabava. A més tenia ganes de jugar una fase de ciutat. Així que vaig fer que el grup es topés amb l'aranya a la Sala del Tresor. L'aranya els esperava amagada en les ombres...

El grup va optar per un conflicte de Fugida, que em va semblar molt encertat. Tot i això els daus no van ajudar i el grup va perdre! Quina millor manera d'acabar l'aventura que atrapats per l'aranya, com en Frodo capturat per Ella-La-Aranya... Però de cop els kobolds van llençar la seva ofensiva final contra el monstre que els atemoria i el grup va aprofitar l'avinentesa per escapar-se de les teranyines que els mantenien presos. En algun moment una tirada fallida em va servir per invocar el gir del derrumbament que va deixar aranya i kobolds a un costat i als nostres herois a l'altre. Una manera rodona i elegant de tancar l'aventura.

 

 

Després vam poder provar una fase de ciutat, on els personatges van recuperar-se de les condicions, gastar-se el poc tresor que havien guanyat i explicar les batalletes en algun bar o taverna. Fase de ciutat ràpida però productiva, ens va servir per veure com funciona aquesta part del joc. Tot i que crec que hauria d'haver-hi més tresor per gastar...

Les fases de ciutat sempre acaben amb un ganxo d'aventura quan el grup marxa, a nosaltres ens va sortir: "un grup sospitós s'ofereix per anar d'aventures junts", quina gran invitació a més partides, no?

Aquí acabo la 1a crònica de la Companyia de la Rata Roja. Si tot va bé en breu podrem explicar més aventures!!!

La Companyia completa en acció... o no... (Cròniques de la Companyia de la Rata Roja 3)

Un cop superada la 1era sessió jo afrontava la segona partida de Torchbearer (TB) molt animat. A més un dels principals handicaps que ens va semblar detectar el primer dia (i que al fòrum oficial desmenteixen) és que no és un bon joc per fer amb pocs jugadors, i aquell dia havíem de ser 5 jugadors!!!!

Però les coses no sempre surten com un voldria... els nous jugadors van voler fer-se fitxa i a més un d'ells es va perdre i va arribar una hora tard a la partida. En resum, que entre explicar els fonaments bàsics del joc i crear fitxa ens vam menjar gran part de la sessió (que era curteta per què era entre setmana).

Tot i això es van afegir a la Companyia de la Rata Roja en Poc l'Heroi el clergue, Aurathar el mag i Pentel el nan. Per les presses no vam aprofitar prou bé la proposta de regles que fa el joc per introduir personatges que han estat absents en la sessió anterior (regla que ja sortia al Mouse Guard). Amb això que als ja tocats Pitpelut i Loth Maul s'hi van afegir el nous membres.

Amb cinc personatges ja vam entrar en més detalls en aspectes importants en el joc com l'ordre en què s'avança, qui porta la llum i qui queda il.luminat i qui queda en penombra... aquests detalls del joc que em fan recordar les meves primeres partides...

Un cop decidida l'ordre de la comitiva i qui duia la làmpara va sorgir el primer repte del grup: tenien davant seu un petit grup de kobolds. I ara com actuar? Va ser divertit veure al grup dubtar de les seves capacitats. Això em sembla que forma part de la relació que té el nostre grup amb els jocs de la factoria BW, hi ha un temor no justificat a que els personatges han de patir molt en aquests jocs. 5 Pjs plenament equipats amb por per afrontar una trobada amb 3 kobolds....

Al final van optar per un confliecte de captura. Evidentment van guanyar-lo (tot i que vaig aplicar malament les regles). A la captura va seguir una escena d'intinidació i interrogatori per saber on eren els presoners.

El grup també va descobrir que en la següent cambra hi havia el gruix de la tribu i, si ja 3 kobolds els van espantar, imagineu-vos quan vaig parlar de dotzenes! Per tant el grup va optar per fer marxa enrere i seguir per un altre enforcall, buscant el cabdill dels kobolds i els presoners humans.

Entre el acabar-se l'oli de la làmpara, les primers condicions que ja afectaven a alguns jugadors... es va anar establint un clima de por-paranoia que em semblava molt xulo i que, sobretot, obligava als jugadors a ser prudents. A decidir les accions amb cura (per què sinó el temps avança i els recursos minven!). I això es va veure encara més quan van arribar a la següent cambra del catau dels kobolds: una extranya escena els esperava. Sembla que jutjaven a un kobold per voler-se menjar un dels presoners humans abans d'hora!

Amb tota la cridòria kobold, els cops de fuet i el pobre humà mig mort, el grup va optar per la prudència i es va escapolir fins la següent sala de manera furtiva, guiats per en Pitpelut, que va fer una gran tirada fent ús de la seva Natura!

Aquesta escena final de la sessió em va encantar, per mi dibuixa molt bé la diferència entre els jocs de la Renaixença Old School i jocs com el TB, que busquen explicar històries similars a les partides de D&D però obrint el ventall de possibles solucions a les històries que no passin única i exclusivament per atacar i matar als monstres...

Amb aquesta escena vam tancar la sessió. A la propera part de la crònica: el desenllaç de l'assalt a la Taverna dels Tres Escuders!

un curs que promet... traduccions!

Quan tot el món parla de crisis i dificultats...

Quan per webs, blogs i fòrums llegeixo que el panorama espanyol del rol està fatal...

Veig que en els propers mesos (espero) sortiran un munt de jocs de rol en castellà important que M'AGRADEN MOLT!

Els senyors de Holocubierta estan a punt de treure l'Ars Màgica 5a edició, i en la seva llista de propers productes treuran el Mouse Guard! Per fi un joc de Luke Crane en castellà! Esperem que no sigui el darrer...

Feia poc, amb un èxit sense precedents, el kickstarter del Fate Core el situava com a un joc de filosofia indie però de distribució mainstream; i ha faltat poc temps per què l'onada expansiva arribés a Espanya:

Conbarba publicarà en breu l'Spirit Of The Century i a mig termini el Fate Core i el Fate Accelerated Edition.

Nosolorol publicarà el Dresden Files RPG

I per si això us sembla poc, la 6a edició de Runequest està a punt d'arribar en format paper i format pdf. Ho treuen una nova editorial anomenada Runa Digital (on hi ha en Fran de Conbarba, que és garantia d'èxit).

A més, en breu arriba el Pathfinder de mans de Devir i altres coses que cauen fora del meu radar i interès.... Però per estar informats: blog del traductor i blog de Jordi Zamarreño.

Feia temps que no veia una activitat tant intensa i, sobretot, que m'interessés tant a mi. Ara caldrà veure si hi ha pressupost suficient... el que segur que caurà és el Mouse Guard!

Endinsant-se en el perill (Cròniques de la Companya de la Rata Roja 2)

La primera sessió va començar amb la creació de personatges. El Torchbearer (TB) té un sistema de creació del PJs ràpid i senzill. 6 tipus de personatges bàsics que es personalitzen segons ciutat d'orígen, especialització dins el grup i vincles socials. Potser el més lent és, al principi, la tria d'equip. Però ens en vam sortir prou ràpid. El resultat van ser en Loth-Maul, un elf ranger (amb habilitats d'explorador i algun conjur) i en Pitpelut, un halfling lladregot.

Vam utilitzar l'aventura inicial que ja surt al manual, "La taberna dels Tres Escuders". Una aventura senzilla i pensada per a personatges novells. La veritat és que em va anar molt bé, per què sempre que començo amb un joc nou tinc por de ser massa tou o massa dur... de no controlar bé els encontres/escenes. A part l'aventura és un bon exemple de catau de monstres amb una història pròpia, el seu toc d'humor i moltes possibilitats de girs dramàtics (com el que vaig fer servir per acabar l'aventura). Vaja, el que en Mobuttu definiria com un dungeon dinàmic.

Els personatges arriben a una taverna de camí i es troben que no hi ha ningú i un rastre de sang que condueix cap al celler...

S'ha de dir que ni en Pitpelut ni en Loth-Maul brillen pel seu valor i que com que els dos jugadors que els interpreten són coneixedors de la duresa dels jocs de la factoria Burning Wheel, per això no és d'extranyar que els inicis de l'exploració estiguessin marcats pel recel i una prudència exagerada. La inspecció de la taverna no va donar cap pista nova i els aventurers es van acostar a la porta del celler. Allà es van veure víctimes de la primera trampa dels kobolds, una escala que va cedir al seu pes. Agreujat, a més, per què unes rates gegants van atacar-los quan estaven recuperant-se de la caiguda!
Tot i ser un màster molt benèvol el conflicte va dur alguna conseqüència pels aventurers que van aconseguir fer fugir a les rates.

Seguint amb aquesta dinàmica de por i prudència els nostres herois es van endinsar en un sistema de cavernes per saber què havia estat dels hostes i treballadors de la taverna. Esquivant sales plenes de kobolds els aventurers no van poder evitar la seva habilitat de "Dungeonering" per esquivar un altra trampa i una rampa massa lliscant.

Al final de la sessió els dos aventurers van reposar en una sala plena de mobles i trastos per poder-se recuperar. Allà vam fer la primera Fase de Campament, i va anar prou bé.

La primera sessió acabava amb un parell d'aventurers atemorits amagats entre trastos, però en el fons estaven prou bé. No estaven massa afectats per condicions negatives i només l'elf havia perdut l'arc.... Aquesta sessió ens va servir de primer contacte, per tastar de fet tot el sistema de gestió de recursos (temps, llum i aliments) i per intentar-ho amb un dels tipus de conflictes. La dinàmica d'aplicar els trets en contra dels personatges va estar clara des d'un bon principi (és el que té tenir un jugador com en Calapopa, que li encanta fallar...). Com a DJ trobo que vaig ser un pèl massa tou, però tenint en compte que els personatges que hi havia eren poc potents físicament i que només eren dos (quan l'aventura està prevista per un grup de 4-5) crec que va estar bé. Com al Mouse Guard és molt important tenir clar com apliques els girs i les condicions quan algú falla una tirada. Com els girs afecten al grup i les condicions als personatges individualment també és un tema a tenir en compte.
Al proper lliurament: de l'arribada de reforços i de com esquitllar-se a l'estil halfling....

La Companyia de la Rata Roja entra en acció!

Ara feia temps que no escribia al blog, la feina, la família... I sobretot que no tenia res interessant a explicar.

Avui, però, ja he trobat un motiu: hem jugat al Torchbearer (TB a partir d'ara). TB és el darrer joc que ha sortit dels quarters generals de Burning Wheel. Sota la direcció de Thor Olavsud i amb la "edició" de Luke Crane se'ns presenta el TB com una carta d'amor al D&D més clàssic. Es tracta d'una evolució, millora o hack del Mouseguard, enfocant-lo per ser un joc d'exploració de masmorres i cataus, amb un important element de gestió de recursos. 

No vull fer una ressenya del joc sinó explicar com han anat les tres primeres sessions que hem jugat. Les tres sessions van ser molt diferents en quan a nombre de jugadors i hores jugades, però ens van servir per tastar tots els elements del joc. Els autors del joc comenten que, com quasi tots els jocs de la factoria BW, necessites unes 10 sessions per veure i viure tota la dimensió del sistema; però amb les ts sessions que vam jugar vam fer vàries fases d'aventura, un parell de fases de campament i una fase de ciutat. No crec que poguem dir que hem vist tots els elements del joc, però si que hi hem passat per sobre.

Vam jugar sis jugadors i jo fent de DJ. Dels sis jugadors 4 havien provat els altres jocs de Luke Crane (Mouse Guard i, sobretot, Burning Wheel), pels altres dos era la primera vegada que s'acostaven a aquests sistemes i ho van viure prou bé (sempre costa més la redacció de Creences, Fites i Instints).

La primera sessió vam ser dos jugadors i el dj, vam jugar unes 3 hores i la sessió va incloure la creació dels personatges: Loth-Maul l'elf i Pitpelut el halfling.

La segona sessió va ser amb cinc jugadors (els dos de la primera sessió i tres més). Els tres jugadors nous es van voler fer personatge i això es va allargar força. Es van incorporar al grup en Poc l'Heroi el clergue, Aurathar el mag i Pentel el nan. Vam poder jugar una o dues escenes.

La tercera sessió va ser la més profitosa, vam ser quatre jugadors (Poc, Pitpelut, Aurathar i Cymturk el guerrer, nova incorporació). Va ser una de les sessions més llargues que he fet darrerament, unes 5 hores i pico...

En propers posts us explicarem més detalls!