diumenge, 2 de març del 2008

7 TIPOLOGIES DE JUGADORS

EL QUE BUSCA EL PODER (power gamer)
Aquest tipus de jugador vol que el seu personatge es faci més fort, més gran, més dur i més ric. Sigui quina sigui la manera com el sistema de joc defineix l'èxit, aquest jugador en vol més i més. Té la tendència de veure el seu personatge com una abstracció, una col.lecció de superpoders optimitzada per a l'adquisició de més superpoders.
Aquest jugador para força atenció a les regles, sobretot buscant fórmules i escletxes que ell pugui explotar per obtenir grans beneficis a baix cost.
Com a Director de Joc ell et reclama que posis el "joc" per davant del "rol" i que li donin bones oportunitats per guanyar noves habilitats a la seva fitxa de personatge.

EL QUE BUSCA L'ACCIÓ (the butt-kicker)
Aquest tipus de jugador vol alliberar tensió al vell estil. Ell escull un personatge senzill, preparar per al combat o l'acció, sigui o no la millor ruta cap al poder i l'èxit dins el sistema de joc. Després d'un dur dia de feina o estudi, vol que el seu personatge reparteixi estopa entre els enemics i provar una certa superioritat en els reptes que la sessió li presenti.
La seva relació amb les regles del sistema pot ser per voler optimitzar el personatge com a màquina de destrucció o pot passar del sistema en tant que pugui repartir llenya.
Com a Director de Joc et reclama que el seu personatge tinc un bon munt d'escenes d'acció i combat.

EL QUE BUSCA LA SOLUCIÓ (the tactician)
Aquest jugador probablement és un curtit militar, que busca oportunitats per a deduir a través de problemes complexes i realistes, sovint vinculats al camp de batalla. Ell vol que les regles, i les teves interpretacions com a Director de Joc, reflecteixin la realitat o almenys retratin un món lògic, amb consistència interna on la qualitat de les seves opcions sigui el determinant principal del seu èxit o fracàs.
Sol veure els aspectes de la caracterització dels personatges com una distracció i no li agrada quan altres jugadors fan coses per interpretar als seus personatges però que són tàcticament improductives.
Per satisfer-lo un Director de Joc l'ha de proveir d'obstacles complicats alhora que lògics per què el seu personatge els pugui superar.

EL QUE BUSCA LA ESPECIALITZACIÓ (the specialist)
Aquest jugador té debilitat per un tipus de personatge que juga a totes les campanyes i en totes les ambientacions. El sub-tipus més habitual d'especialista és el jugador que sempre porta ninjas. Altres especialistes potser porten cavallers, busca-problemes, bards, damiseles druidíques....
Per a aquest jugador les regles són la manera de donar suport al seu tipus de personatge preferit, però la resta no els hi importa.
Per fer-lo feliç has de crear escenes on el seu personatge pot dur a terme les coses interessants i cridaneres amb les que es caracteritza el seu arquetip.

EL QUE BUSCA LA INTERPRETACIÓ (the method actor)
Aquest tipus de jugador cre que els jocs de rol és una manera d'expressar-se, identificant-se fortament amb el personatge que juga. És dels que creu que és important ser creatiu i jugar/crear personatges diferents cada vegada que juga. Basa les seves decisions en entendre la psicologia del seu personatge i es pot veure obligat a obstruir el joc si els altres membres del grup esperen que contradigui la psicologia/personalitat del seu personatge per una raó relativa a les regles o per assolir una fita més àmplia.
Veu les regles, com a màxim, com un mal necessari, preferint sessions on els daus no surten mai de la seva bossa.
Per donar diversió a aquest tipus de jugador et cal generar situacions que posen a prova o aprofundeixen en els trets de personalitats dels personatges.

EL QUE BUSCA LA NARRACIÓ (the storyteller)
Aquest tipus de jugador s'inclina més en la vessant de la interpretació que no pas en la dels números i els punts d'experiència. Així es mostra més interessat en prendre part d'una experiència narrativa que té les seves semblances amb un llibre o una pel.lícula que no pas en donar protagonisme al seu personatge.
És del tipus de jugadors que es compromet ràpidament en contribuir per fer tirar endavant la història que s'està explicant i pot arribar a avorrir-se si el joc s'enlenteix en una llarga sessió de planificació.
Pots fer gaudir a aquest tipus de jugador introdduint i desenvolupant trames diverses i fent que l'acció no s'enlenteixi, com ho faria un novelista o cineasta hàbil.

EL QUE BUSCA LA DIVERSIÓ (the casual gamer)
Aquest tipus de jugador sol ser oblidat sovint quan es parla de jugadors.... però quasi tots els grups en tenen! Solen ser jugadors que se senten incòmodes sent el centre d'atenció del grup. Busquen jugar, sense concretar cap de les motivacions anteriors, inclús a vegades passa que juguen per què és el que fa tothom. Tot i ser discrets aquest tipus de jugador sol ser clau per a la supervivència dels grups. Poden assumir el rol o tipus de personatge que ningú vol i tenen un paper clau en la dinàmica interpersonal del grup. Solen ser els mediadors, els moderats que mantenen actituds més assertives i permeten que el joc avanci sense que els altres es "saltin a la yugular" dins i fora del joc.
No vol haver-se d'aprendre les regles, o tenir una trama dedicada al seu personatge ni haver d'invertir molt de temps en planificació.
No cal forçar a aquest tipus de jugadors, aquest és el nivell d'implicació i participació amb el que se sent còmode.

Nota: La traducció dels noms és molt lliure (incloc els noms originals per què ho veieu), la traducció dels textos és lliure però quasi literal.
Nota 2: jo em considero un dels Que busca l'acció, i vosaltres?

dissabte, 1 de març del 2008

Coneixent als teus jugadors.....

Molts de vosaltres m'haureu sentit recomanr el llibret Robin's Laws of Good Gamemastering, un manuales de 30 i pico pàgines del guru dels jocs de rol en Robin D. Laws. En ell dóna un grapat de bons consells sobre com dissenyar bones campanyes, escriure bones aventures i dirigir grans partides.

Com que al meu grup s'incorpora un nou jugador i vull perfeccionar el meu estil de direcció per ajustar-lo al meu grup i a la meva campanya actual, havia pensat fer una mica d'esquema per posar en ordre el coneixement que tinc dels meus jugadors i això m'ha dut al llibret de'n Robin, i els seus consells.

Un dels seus consells és conèixer bé als teus jugadors. Per fer-ho ell proposa 7 tipologies de jugadors, que expliquen una mica què busca el jugador en els jocs de rol en sentit genèric i què és el que un bon Director de Joc l'hi pot donar per fer que frueixi de les partides.

A més combina les tipologies amb el que anomena l'Emotional Kick que lliurement tradueixo com l'Allò esperat, que entenc es refereix a aquella cosa, escena o situació que el jugador en concret espera de cada sessió de joc.... per exemple, escenes d'engany i seducció, lluites de naus, curses de vehicles o (en el meu cas és el meu Allò esperat: poder fer servir part o totalitat de l'equip del personatge).

La idea em sembla molt bona, per tant faig una traducció lliure de les tipologies (sobretot del títol) per passar-ho al meu grup i que es defineixin..... potser us pot ser útil!

dissabte, 23 de febrer del 2008

trucs de Màster (2): provant PNJs

Una de les grans tragèdies dels directors de joc de partides mainstream és veure com pot arribar a ser de cruel un grup de jugadors amb aquell personatge no-jugador (PNJ) que amb tanta devoció has imaginat, dissenyat i els hi has presentat per a que sigui una peça clau d'aquella aventura o campanya.
Tots els que hem dirigit (sobretot si hem dirigit qualsevol de les versions del D&D) hem patit la clàssica escena del grup matant al PNJ que té la clau per l'aventura en curs sense donar-li ni temps a obrir la boca....
També sol ser un clàssic la maniobra d'ignorar vilment al pnj, no acceptant ni els hams que tires al grup ni les declaracions més directes.
Ara bé, els directors de jocs també tenim les nostres armes....
Darrerament faig servir el que jo anomeno el procés de selecció natural de pnjs. El procés és el següent:
  1. determino quin paper han de jugar els pnjs (sense expecificar quins) en l'aventura: seran fonts d'informació, guiaran al grup cap a un lloc, són part del misteri a resoldre.... això ho designo com a rol del pnj dins l'aventura
  2. creo (imagino) diferents PNJs i penso com cadascun d'ells durà a terme el rol del pnj , quin matís aportarà.
  3. presento els diferents pnjs al grup de personatges i ja veig quins els interessen i quins no: ells fan la tria i jo tinc la part de l'aventura que volia resoldre amb un pnj resolta.

Posem un exemple: en una partida ambientada al Far West, quan arriben al poblat vull que el grup sàpiga on es rumoreja que hi ha l'amagatall d'un fora-de-la-llei. Penso els pnjs que vull fer sortir i com aquests poden fer arribar la info al grup (una caberetera del saloon, l'ajudant borratxí de sheriff, l'enterramorts que sempre surt de nit a passejar amb la seva carreta....). Si el grup arriba al saloon i passa de la meva cabaretera, cap problema encara tinc dues opcions. Si al topar-se amb l'enterramorts el grup només sap fer acudits fàcils, cap problema encara em queda l'ajudant. I si quan aquest se'ls hi tira a sobre borratxo no li fan cas.... llavors monto una baralla de bar i exhaureixo tot el temps que falta per acabar la sessió i tenir una setmana més per preparar alternatives..... però això ja és un altre truc de màster! :-)

dissabte, 16 de febrer del 2008

els meus trucs de màster (1): estudiar la pantalla



Els sistemes de joc sempre són complexes i tenen mil detalls que un bon director de joc ha de mirar de tenir en compte.


Hi ha jocs que t'ho posen fàcil i n'hi ha que no. Ara mateix estic dirgint una campanya de Gurps i la veritat és que podríem calificar al Gurps com a joc que ens posa les coses difícils.... o més!

Amb això no vull dir que no m'agradi el Gurps, al contrari, sinó que moltes vegades al dirigir-lo em trobo amb situacions que no sé ben bé com es porten a terme, quina regla s'aplica o com calcular l'impacte en la sessió l'aplicació d'una regla o una altra.

Com que ara estic començant, no vull atabalar-me gaire. I per no fer-ho practico una tècnica que fa temps que uso per entrar en nous sistemes de joc: llegeixo i estudio la pantalla del director de joc. M'explico: em miro i remiro la pantalla de joc dissenyada per l'editorial, aprenent-me la informació clau i, sobretot, sabent com localitzar-la per tenir-la a mà quan la necessiti durant la partida.....


Aquesta vegada, com que el Gurps s'ho mereix, tinc previst fotocopiar-la tota i donar-ne una còpia a cada jugador!

Keep gaming!

dijous, 7 de febrer del 2008

Definicions

Segueixo endinsant-me en la nova experiència de dirigir una partida de ciència ficció.

Tot canvia molt, respecte a fantasia medieval (que és el que més he dirigit). Una de les coses que més em costa és definir bé l'ambientació: nivell tecnològic, trames polítiques.... la complexitat de Traveller: Interestellar Wars és suficient com per atabalar als jugadors els primers dies. En el forum de Steve Jackson Games he trobat un paio que descriu la seva saga a partir de paradigmes cinematogràfics i em sembla molt útil.

Fent servir aquest punt de vista diria que la tecnologia és l'equivalent a la sèrie de pelis d'Alien, la situació política de Terra és similar a la d'Starship Troopers i l'ambient a la Cornucòpia Blanca (zona d'inici de la meva campanya) seria com el dels planetes més allunyats del Nucli de Firefly, la sèrie de TV.