dijous, 12 de desembre de 2013

ETERN ESTIU la meva ressenya

 
Ja vaig comentar fa uns dies que aquest curs 2013-2014 serà un curs ple de novetats, reimpressions, traduccions i aparicions estelars en el panorama roler a Espanya.
 
Feia molt de temps que no hi havia una oferta de jocs de rol de creació pròpia i traduïts tant densa i variada. Veurem com acaba el tema, però de moment dir-vos que enguany serà, almenys per mi, un any d’inversió en un grapat de bons jocs en espanyol.
 
I ja que hi ha aquest moment tant intens reemprenc la tradició de fer ressenyes. No seran ressenyes ni fotogràfiques ni massa extenses, però si que explicaré un xic el joc, el llibre i els motius per quals me l’he comprat.
 
I quina millor manera de començar que fer-ho amb un produce el.laborat molt prop meu: l’Etern Estiu de Maqui Edicions.
 
Per què l'he comprat?
M’he comprat aquest joc per varis motius.
El primer, però que no ha resultar ser el més important, és per que compro tots les jocs que publica Maqui. Com suposo ja sabeu les dos membres de Maqui són companys de blog i fa un grapat d’anys que juguem a rol junts. Per tant em sembla oportú recolzar el seu projecte comprant tots els seus jocs. Alguns els compro amb ganes de llegir-los, altres també de jugar-los i alguns, no em reca dir-ho, per què el treuen ells.
Un altre motiu que em va dur a comprar i llegir aquest joc és l’ambientació: m’encanten els jocs de temàtica post-apocalíptica i aquest prometia ser una variant prou diferent i alhora poc extravagant com per captar la meva atenció.
Per últim el motiu més important: vam jugar una partida i em va encantar. El desplegament del joc a la taula va ser molt xulo. Per tant motiu afegit per comprar-me’l i llançar-me de cap a la seva lectura.

Com és?
 
Seguint aquesta moda dels jocs independents, l’Etern Estiu és un llibret petit, d’un tamany proper al dinA5, 180 pàgines, amb interior en blanc i negre i portada a color. La portada és molt maca, una foto/dibuix on es dibuixa clarament l’ambientació: les runes d’una església i un cotxe abandonat tots coberts de vegetació, el Mar de Fulles. L’interior té un disseny senzill, maquetació molt agradable i les imatges que ilustren tot el joc són fotografes retocades digitalment, cosa que dóna un to realista al joc molt interessant.
 

Què hi he trobat?
 
Es tracta d'un joc molt equilibrat: llibre + sistema de joc + ambientació.
El llibre és preciós, ben escrit i amb una traducció molt maca (i no sóc l'únic que ho diu). L'extensió és molt adequada, aprofundeix prou com per què tinguis tota la informació necessària per jugar bé i alhora no es fa pesat ni feixuc. No hi ha pàgines de farciment.
L'ambientació és molt interessant: un món post-apocalíptic on un enorme bosc ha envaït quasi tota la superfície terreste. Però no només es tracta d'una amenaça vegetal sinó que el bosc té un extrany efecte en els humans, els crida. Els crida cap al seu interior i els fa desaparèixer o els torna bojos. Només els que resisteixen en enclavaments organitzats poden sobreviure. Hi ha però una excepció: aquells tocats per traumes psicològics potents tenen capacitat de resistir la crida del bosc, se'ls anomena vaivers. Els vaivers són els personatges que duran els jugadors, personatges castigats perun traume que frissen superar-lo per poder-se instal.lar en una comunitat (que tampoc estan exemptes de rareses i excentricitats).
Aquesta és la premisa del joc. A partir d'aquí es poden construir aventures d'acció, terror, supervivència o històries més personals, sobrenaturals... Amb la idea que els vaivers són els que poden garantir el vincle entre comunitats es dóna peu a aventures de molts tipus i amb enfocs molt diferents.
El sistema de joc és molt senzill, la part de mecàniques de resolució és molt bàsica i amb un nivell d'interpretació molt ampli per part del director de joc. Hi ha també una part més "narrativa" de les regles alhora de parlar del trauma que empeny als personatges a vagar com a vaivers per Mar de Fulles que és molt senzilla i alhora ajuda a vincular-s'hi de manera quasi espontànea.
 

Com el valoro?
Molt bé. De tots els jocs que ha tret Maqui Edicions diria que aquest és el més rodó. Per mi és un joc que pot agradar a col.leccionistes, a gent que senzillament vol llegir bons manuals de rol, a gent que busca bones idees  (l'apartat on parla del tractament dels temes que es poden treballar amb un joc postapocalíptic és molt traslladable a qualsevol joc/sistema i és molt interessant) i a gent que vol jugar un joc de rol d'aquest tipus (ja sigui partides curtes o campanyes).
Per tant no puc fer altra cosa que recomanar-vos-el i felicitar als companys de Maqui. BONA FEINA!

3 comentaris:

Ona ha dit...

Com ja vaig dir a Talpimon, el primer joc que m'ha motivat per dirigir partides i que m'inspira per escriure aventures.

Menécrates ha dit...

Gràcies pel teu comentari Ona!
I sort amb les teves aventures pel Mar de Ulles....

Menécrates ha dit...

Mar de Fulles, volia dir.... ;-P