dimecres, 27 de novembre de 2013

SEGONA SESSIÓ

Per a aquesta sessió portava els mapes preparats de les zones on els jugadors volien realitzar unes tasques.

Cal recordar que els jugadors es van dispersar per tota la toponímia gironina, fet que va obligar a fer mini sessions amb cada un dels jugadors. En aquesta sessió, tenia la intenció de que els personatges realitzessin escenes encaminades a reunir-se en un punt concret i pel camí aconseguir vehicles, equipament i altres estris que consideressin indispensables per afrontar la fi del mon.

Es la primera vegada que visc en primera persona com els jugadors s’amagen, encerclen cases i corren davant la presencia del perill i crec que, sense equivocar-me, és una de les millors cartes d’aquest joc. Representar-te a tu mateix en un joc desperta un instint d’autoprotecció mai vist en el PJ.

Exemples d’escenes que es varen viure en aquesta sessió:
  • Un personatge amagat a la foscor mentre espera per robar un cotxe a una família que està sent assaltada per els zombies...
  • Els personatges amagats a un garatge (totalment en silenci a la espera de que passi l’horda zombie).
  • Varis personatges fent maniobres de conducció per tal d’evitar atropellar els zombies i, tal vegada, evitar malmetre alguna part del cotxe.
La veritat es que no em puc queixar de les decisions i de la interpretació dels jugadors, jo possiblement hauria fet el mateix. Fins i tot quan un dels PNJ no jugadors (de fet, el meu propi personatge) es presenta ferit d’un zombie al domicili d’un dels jugadors en busca d'auxili i aquest, davant la gran coneixença de tota la temàtica dels morts vivent (i la més que probable reconversió en zombie del meu personatge), en negà l’accés al domicili... Es totalment comprensible!

Aquesta segona sessió acaba amb un més que previsible assalt a la betzinera i amb l’arribada de la resta del grup al lloc de trobada, un petit poble de 10 cases, proper a Cornellà del Terri. Allà els jugadors pretenen fer-se fort i aprofitar la poc concorreguda situació del seu amagatall per tal de sobreviure. 

Però estan segurs els jugadors? La infecció no ha arribat a aquell indret? I la cura? En cas d’existir tal i com asseguren els sudkoreans, caldrà tractar d’una altra forma als infectats... o no!