dijous, 22 de desembre del 2011

Solipsist

Solipsist és un joc de David Donachie on els personatges tenen la capacitat d'alterar la realitat a través de les seves obsesions, mentre lliuten contra l'Ombra: una entitat desconeguda que pretén modificar/alterar/destruir la realitat dels personatges.

Els jugadors foren: en nyarla59, en bardic i l'Eudald. La partida es va desenvolupar a 30 Punts d'Ombra (14 per l'Ombra i 16 pels Threads) i hi vam dedicar un parell de sessions comptant l'expliació del joc i la creació de personatges.

Els personatges

Els personatges creats foren els següents (noteu que els perosnatges no tenen nom , ni aspecte físic, doncs aquests poden modificar-se amb un simple canvi de la realitat); Els ticks macats són els del final de l'aventura:

Personatge 1. Eudald

Visió: el món és una gran universitat oberta on jo hi faig de jardiner i tothom escolta els meus consells.

Obsessions:
- Vull ser escoltat per tothom 3 xxx
- Jo vull un món amb jardins 3 xx
- Vul que tothom visqui confiat 2
Jo ho sé tot 3
Vull que l'educació omposi respecte 1

Limitacions:
- La gent no em fa cas 1 x
- Tinc una novia tonta 1
- No m'agrada llegir 1
- Vull tenir una familia 3
- No tinc estudis 3 x

Personatge 2. Bardic

Visió: El món és un Eden, i jo sóc un druida que té control sobre plantes i animals.

Obsessions:
- Jo vull protegir la vegetació 2 x
Jo puc crear vegetació 4 x
Jo puc canviar el temps meteorològic 2 xx
Jo faig que els animals m'obeeixin 2
Jo puc convertir un animal 2 x

Limitacions:
- Sóc al·lèrgic al pol·len 2
- Jo sòc urbanita 2 x
- Jo sóc materialista
- Jo sóc el pitjor home del temps 1
- Jo vull eliminar les animàlies 2

Personatge 3. nyarla59

Visió: Musical anys 50 on sóc el ballarí principal

Obsessions:
- Jo marco el ritme 4 x
- Jo vull que la gent somrigui 1 x
- Jo puc canviar la gent amb un compàs 3/4 3 xxx
- Quan no ballo sóc un més 1
- Vull un final feliç 4 o

Limitacions:
- Tinc pas un peu esquerre 2
- Sóc un pessimista 1
- Sense la meva filla 3
- Haig de pagar la pensió 2
- Sóc una cara popular 1

La partida

Amb un personatges tant poderosos (el canvi de la realitat no és quelcom que es pugui prendre a la lleugera en aqeust joc, doncs el canvi és fàcil i instantani), les principals dificultats a què s'enfronta el director de joc és per una banda la creació d'una partida prou flexible com per adaptar-se a qualsevol circumstància, i per l'altra  la gestió continua dels canvis produïts.
En plena partida, les notes sobre l'estat de la realitat.
Per a la primera part vaig trobar molt útil el Document de "Shadow Mastery" disponible a la web del joc, per tal d'entendre i crear l'antagonista principal del joc: L'ombra.

A partir dels consells que hi ha en el manual i en el document esmentat, vaig poder dissenyar l'aventura, la qual consisteix en diferents elements o escenes que romanen inalterables a causa de l'influència de l'Ombra (Threads) i que els personatges hauran d'identificar i "atacar" per poder progressar en l'aventura:

Desencadenant de l'aventura: Obres de l'AVE.
Elements de l'aventura:
- Carrers tallats.
- Circuits infinits.
- Devesa assecant-se (veien que dos dels personatges tenien temes relacionats amb la natura vaig iniciar l'aventura donant protagonisme a aquest element).
- Obertures a antics refugis antiaeris.
- Carrers laberíntics soterrats entre runes.
- Bombardeigs: condors mecànics llençant bombes (element de l'Ombra).
- Obrers zombies: controlts com titelles (element de l'Ombra).
- Cases fetes de sacs com trinxeres (element de l'Ombra) . Al final aquest no va sortir.
- Polítics corruptes podrits per dins i maquillats per fora (element de l'Ombra).


La segona dificultat, una vegada tenia clara l'estructura de la partida, no em va resultar tant difícil com em pensava i crec que tot va fluir prou bé, incrementant la presència de l'ombra i fent que la realitat es tornés cada cop més surrealista i enigmàtica, per oposar-se als canvis dels personatges. Al final l'història de la partida va anar una mica així:

Girona. Obres de l'AVE. La Devesa es mor. Els personatges troben uns túnels (Thread 4) on hi ha uns "ratians" que resulten ser un druides que cuiden els arbres (Destrucció del Thread). Malauradament els personatges queden tancats en aquests túnels que donen a uns refugis antiaeris. Quan aconsegueixen sortir-ne uns condors mecànics bombardegen els carrers de la ciutat. Tots porten l'insignia d'Adif (Thread 4). Per sort es vencen els condors i es restaura la ciutat creant una Girona ajardinada i universitària on el Personatge 1 fa de conferenciant en companyia de polítics de l'Ajuntament corruptes (Thread 4) on tothom l'escolta (overshoot). De sobte, l'Ombra ataca i es veu com tothom és un titella controlat per fils (Thread 4). Els personatges es dirigeixen a l'Ajuntament on no els deixen entrar. El Personatge 2 prova de fer entrar animals per esbotzar la porta però hi ha un overshoot i l'entrada de l'ajuntament queda curulla de centpeus i altres animàlies. Això els obliga a crear unes plantes carnívores per poder acabar amb l'amenaça dels cent-peus. Finalment arriben al despatx de l'Alcalde (amb una cara de porquet) movent tots els fils. L'Ombra és forta aquí, i els personatges l'ataquen amb tot el què tenen (2 tears). Finalment el personatge 3 aconsegueix el seu  "final feliç" on l'Alcalde mort penjat dels seus fils, i la Devesa rebrota entre un camí de lloses grogues de musical.

Valoració

En general el joc m'ha deixat un just agredolç. Per una banda les pors que tenia a dirigir-lo van resultar infundades, i crec que vam crear una història prou amena i fluida i que vam passar una bona estona. Per altra banda, les mecàniques ens van resultar estranyes i el fet que estiguin pensades per fer diverses partides i anar acumulant tears (esquetxes a la realitat) va donar la sensació que tot era molt fàcil d'acomplir. És un joc interessant, tant en plantejament com en resolució, però veig difícil que hi tornem a jugar.

1 comentari:

bardic ha dit...

per ser un joc "indie" sense daus, a mi em va agradar força, tant la mecànica com l'ambientació.

la limitació que li veig és la mateixa que a la majoria de jocs d'aquest estil: no els hi veig massa continuïtat...