dimecres, 7 de gener del 2009

La Partida Nadalenca

Bon dia!

Les festes nadalenques han acabat. Per fi! Això si, a part de dinars familiars, regals i nadales, també ha dut la que ja s'està convertint en una adorable tradició: la Partida Extraordinària de Nadal.

Aprofitem que varis companys de taula venen a Girona durant aquestes festes i juguem amb gent que fa temps que no veiem, i alguns fa temps que no juguen!

Aquesta vegada erem 6 jugadors i el GM i vam provar el Burning Wheel, amb una aventura diplomàtica que hi ha a la web del joc: The Gift, una delegació d'elfs va a una fortalesa enana a presentar els respectes al Príncep Vost, just després de la seva coronació. Quan de cop veuen que s'han oblidat del regal!

El mòdul (recomano a tots els que vau venir que hi feu una lectura ràpida) està molt ben preparat, és dinàmic i presenta moltes opcions per a escenes còmiques i intenses. Ens va permetre veure alguna de les característiques del joc i vam acabar amb un Duel of Wits (la mecànica de "combat dialèctic" del joc) on elss amfitrions nans van aconseguir la cota de malla de mithril que duia el príncep èlfic....

Una sessió intensa i divertida!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Per mi, molt bona*. Els BITs fan que la partida vagi sola (com a màster vas tenir molt poca feina!). Crec que vam explotar poc lo que generar complicacions en les tirades fallides (de fet no recordo si en varem fallar gaires). També ens hagués agradat veure una mica més d’acció.

Anònim ha dit...

No he llegit el BW i la partida va ser curta, però crec que el que fa és introduir nous sistemes i maneres de fer les coses. Amb un mínim d'adaptació es podrien col·locar sobre altres reglaments, com l'Ars Magica (ideal per fer tribunals!) o el Vampiro.

Altra cosa és que el reglament bàsic (sense les innovacions) em va semblar una mica massa complicat, però repeteixo que les innovacions són molt interessants. Si tingués temps d'escriure el joc que sempre he volgut escriure, en robaria tres: els beliefs, els life paths i el concepte de quan tirar els daus i què significa això.

Menécrates ha dit...

Merci pels comentaris!

Una cosa que no em queda clara: us ho vau passar bé? Què deia la gent al baixar per l'ascensor?

Penso que la partida és FATAL per introduir el BW, no dóna cap pista sobre les coses potents del joc, exceptuant el tema dels Beliefs. Ara la partida està molt pensada, i dóna molt de joc. Va ser curiós que alguns dels consells/recomanacions que dóna l'autor són claus pel bon desenvolupament de la partida.

El Màster si que té feina, però no és la mateixa que en un dungeon!

El joc ÉS MOLT complicat, a mi (que sóc fan de les regles) m'encanta. Lo millor és que vas veient com es relliga tot. Això és impossible de mostrar en una sola sessió.

Em va "colpir" el comentari de'n Jordi al sortir "està bé, però fer cada setmana això..." i em sembla que es refereix a una sensació que jo també tinc: vull jugar a aquest joc però amb un cert "to clàssic", a lo Tornapunti.....

Una cosa segura: la partida Extra de Nadal és de les poques tradicions nadalenques que m'agrada! ;-)

Anònim ha dit...

Jo crec que ens ho vam passar molt bé, tot i sabent que la partida era força especial. Em va recordar aquelles sessions de Tribunal que muntàvem a vegades.

Em continua sorprenent que l'autor hagi col·locat les seves propostes sobre un reglament tan complex. Per exemple, no entenc per què hi ha DOS indicadors del nivell d'una habilitat, i vaig intuir que els punts de vida eren un infern.

Quim ha dit...

Sí, als dos indicadors de nivell de l'habilitat et refereixes al shade i al valor numèric, em sembla que és per sol·lucionar el problema de l'escalabilitat del sistema, sense haver d'anar sumants "infinits" daus al pool. (No sé si m'explico).

Menécrates ha dit...

Un dels problemes de la partida és que els PJs són molt poderosos. Això fa que passi el que comenta en Clint sobre els dos indicadors de les habilitats. La idea aquí, que queda mal explicada en un one-shot, és que quan tens nivells heròics (Gray Shade) busques reptes d'alçada, per poder créixer en aquestes habilitats/stats.

Una altra cosa que és interessant: els BITs (Beliefs+Instints*Traits) són la font de punts d'Artha. I l'Artha és la única manera de guanyar/créixer en habilitats i stats a partir de 5, sense arrossegar-te per un fracàs continu. Això no es va veure a la partida, però és clau en el sistema d'avançament. Aquí rau la dificultat de passar el tema dels BITs a altres jocs: no sol estar vinculat al sistema d'habilitats i/o característiques i per tant els jugadors ho apliquen "a voluntat" no "per necessitat".

Anònim ha dit...

Holaquètal.

M'ho vaig passar bé, -tot i el "mal trago" que vam passar els pobres elfs- i m'hagués agradat seguir amb la història i veure més patacades.

Em va sorprendre MOLT que els pj ens enfrontéssim entre nosaltres i no contra un 3er enemic com sol passar als jocs de rol (vale, és indie, no?), això potser va afavorir que el master estigués més lliure -de fet algú va dir "el master ha marxat i nosaltres seguim jugant?!-.

Tot i que pels sistemes sóc fatal (ni els conec ni m'interessen) he de dir que ja em va semblar bé i prou assequible per jugar més cops, però vam jugar la versió light, no?

Valoració final: positiu alt.

Menécrates ha dit...

Genial Eva!

M'interessen molt els comentaris dels "que diuen que no saben res però si que en saben".... a veure si ens veiem més sovint al voltant d'una taula! =)

Olav ha dit...

Ei! Primer de tot, merci per la partida nadalenca! Una boníca tradició, sí senyor. Pel què fa a la partida, jo m'ho vaig passar bé. Personalment vaig interactuar poc i crec que això va ser pq el meu personatge tenia molta història relacionada amb un PJ que al final va resultar no jugar.

Com a filosofia de joc crec que és molt interessant el tema dels BiTs. Les partides prenen un aire molt diferent i pot arrivar a ser molt divertit, que al final, és del que es tracta. Però com ja he dit abans, els personatges han d'estar molt ben lligats els uns amb els altres o pot passar que quedin alienats de la trama. I si el joc es basa en involucrar els PJ's directament a la trama, això no pot passar.

Pel que fa al sistema de joc, realment és complicat i espès. I jo no en sóc massa amic d'aquests sistemes. Ara bé, de ben segur un cop es té el sistema naturalitzat la jugabilitat ha de guanyar molt i molt. MOLT BÉ el duel dialèctic.

Menécrates ha dit...

Olav!

M'encanta sentir que no ets amic dels sistemes pesats però que et va agradar el Duel of Wits.... jejejejeje te pillé!

La tradició del One-Shot nadalenc l'hem de mantenir!