dilluns, 24 de novembre de 2008

primeres reflexions sobre joc real de BW

Per fi!

Una sessió curta però complerta de Burning Wheel!

Ha estat bé, amb la distància estic content. Va ser prou entretingut i apunta MOLT bones maneres. Us deixo les meves reflexions a veure si us són útils i/o estimulen el debat....

- El sistema potencia de manera brutal el que en Quim denominava, estil protagonista. Tota l'aventura gira al voltant del que fan i desfan els PJs.

- El joc com a tal és complicat i complexe, pot atabalar una mica als jugadors (a nosaltres ens va passar). El consell de jugar només amb l'Eix de la Roda és un regal que et fa directament l'autor del joc.

- El sistema de "recompensa" funciona de manera molt diferent: per un costat hi ha la millora de les habilitats i característiques a partir de l'ús (molt clàssic) però el paper que juguen els punts d'artha (que només s'aconsegueixen aportant coses a la història) encara no l'hem vist "en directe" però es comença a intuir.

- Com a grup molt acostumat als jocs més mainstream se'ns fa difícil la dinàmica de declarar intenció - assignar tasca - negociar resultat, però va començar a haver-hi idees interessants.

- El bon treball dels jugadors en la redacció dels BITs, una cosa que ha estat més fàcil del que em pensava potser per què ja fa temps que juguem creant grups lligats i amb una certa coherència, dóna molt sentit al joc de manera immediata. Només la lectura en veu alta va ser altament suggerent.

- Cal assumir que no podrem passar a un xip d'improvització total, cal una presa de poder per part dels jugadors. Com a GM he d'anar preparant més les partides, les aventures i donar espai per a la improvització. Va ser la part més fluixa de la sessió: no dur material gaire preparat va enlentir el ritme.

- Una altra cosa nova és que en una sessió poden o bé passar un munt de coses o una cosa concreta amb molts detalls. M'explico: el ritme de les partides "clàssiques" avança a través de la història i les tirades (tot esperonat pel GM), aquí no passa el mateix. L'absència de tirades irrellevants, que no generen conflictes interessants si es fallen, fa que a vegades el temps de joc avanci molt ràpid i altres vegades molt a poc a poc. No sé si es tracta d'una fase d'aprenentatge o un nou estil de joc....

Keep burning!

pd: trobareu tota la informació de la campanya aquí!

3 comentaris:

René López Villamar ha dit...

Es muy interesante lo que comentas de la velocidad del juego. En mi experiencia es completamente cierto que las sesiones de BW van mucho más rápido justo por la razón que señalas. Creo que se debe a que el "ritmo" de la partida no es dominio de una sola persona.

Además esa sensación de que pasan muchas cosas puede ser cansada si no estás listo para ella. La sensación de que los personajes cambian con mucha velocidad puede sorprender a propios y extraños.

Espero que les haya gustado a todos, porque no hablaste mucho de las opiniones de los jugadores.

Menécrates ha dit...

Un saludo René!

En este extraño mes de noviembre que parece que los roleros se escondan me encanta volverte a leer.

La opinión de los jugadores: sólo tengo la del jugador "más indie" y está encantado. Los otros intuyo que estan adaptandose al nuevo sistema. La próxima sesión será clave.

Un abrazo!

Quim ha dit...

Pel què expliques veig que cal tenir llesta una ambientació robusta que aguantí els embits dels PJ.

També m'interessa molt la reflexió sobre el ritme de la partida. Són els jugadors qui decideixen quan un conflicte es rellevant? Una tirada fallida, genera nous conflictes? Com ho feu per resoldre'ls?