El què hi ha sota la foscor (What lies beneath the darkness) és un joc gaslamp de fantasia per jugar en solitari amb un personatge monstruós turmentat a les ordres d'una facció. Aquesta és la transcripció de la partida que n'ha sorgit:
Personatge
Missió
La meva facció em necessita per "Protegir + Recurs" abans que l'enemic "Trobi+Esdeveniment" que portaria a la "Destrucció+Valor".
La meva facció em necessita per protegir el Castell de Flankenstein abans que els vampirs descobreixin la reunió de mandataris mundials que hi ha de tenir lloc i evitar que es trenquin les negociations de pau".
Escena 1:
Situació: Un ball de gala a la mansió Puny d'Ivory (2,2)
Desafiament: Misteri (5,2)
Descripció: Llum i hora (5,4)
Amb l'excusa de dur-hi el meu amo, m'infiltro en el ball de gala a la mansió Puny d'Ivory on corre la brama que els vampirs s'hi reuniran per planejar l'atac al Castell Flankestein. És mitjanit, el cel estrellat i la lluna plena il·luminen una clara nit d'hivern. Les enormes làmpades del sostre projectes llums tremoloses sobre la pista de ball, i ombres sobre els laterals del gran saló on s'arrauleix la noblesa i prohoms de la ciutat a discutir, negociar i complotar.
Em moc en silenci entre les ombres, el meu hàbitat natural, cercant entre els convidats algun senyal que en delati la seva existència vampírica. Per fi, una figura esbelta i andrògina, vestida amb una muda passada de moda s'esquitlla somrient entre els convidats sense notar que el seu reflex és absent en un dels miralls de la sala. Saluda distretament a alguns dels presents, però clarament es dirigeix cap a un racó de la Sala principal. La segueixo, [Em descobreix? Segurament No; donada la meva habilitat de fondra'm en les ombres (6)] però malauradament la meva presència no li passa desapercebuda i gira una cantonada clavant-me una mirada desafiadora. [Em prepara una trampa? Segurament Sí; (5)]
La figura, m'espera a la terrassa, la música clàssica sona lluny, i m'ofereix una copa.
- "Galather, suposo?" -em pregunta. Assenteixo amb el cap i li prenc la copa que m'ofereix, tot flairant-la per esbrinar si l'ha enverinada. Tot sembla normal.
- "I vostè és?" Si haig de morir aquí, prefereixo saber qui és el meu botxí.
- "Això no és important", em diu. "Només cal que sàpigues que la teva missió ja ha fracassat, el Castell de Flankenstein serà nostre".
- A sí? i com ho penseu fer? (Faig servir el meu poder per mirar de treure-li la informació). [Funciona? Segurament Sí; (1)].
- El meu interlocutor arrufa el front i fa un gest inclinant el cap, com lluitant per evitar dir aquestes paraules, però sense poder-se resistir a la meva veu: "Fa mesos que ens hi hem infliltrat. Les catacombes del castell són un amagatall perfecte".
[Marco a l'agenda personal: Mostrar el poder del teu costat Mosntruós]
- "El que no sabeu és que la reunió no es farà al Castell, heu caigut a la trampa", li etzibo mirant d'enganyar-lo, i trec una daga per degollar-lo amb un moviment ràpid del canell [L'atac té efecte? Segurament Sí; (3)]. El meu oponent s'agafa el coll sanguinolent sense poder pronunciar cap mot. De sobte, surt corrent cap al llindar de la terrassa. Salta la tanca i desapareix entre la foscor.
Escena 2:
Situació: El pitjor malson de l'Arcibaldo (6,1)
Desafiament: Tasca (3,2)
Descripció: Ànim i atmosfera (2,5)
He convocat a l'Arcibaldo a les rodalies del Castell de Flankenstein per comunicar-li la meva descoberta. Els vampirs infiltrats a les catacombes és la pitjor situació que podria esdevenir-se, tal com indicaven les runes òssies dels seus xamans-generals. Haig de descobrir on s'amaguen els vampirs i si cal, evitar que puguin afectar a la reunió de pau. La nit s'ha cobert i comença a riumejar com un un presagi del què s'acosta.
El castell està custodiat per soldats austriacs i, malgrat els meus poders d'ombra, la nostra presència
podria no passar desapercebuda. Així que decidim recòrre a un antic ritual del llibre dels enigmes per transportar-nos directament a les coves sota el castell. [El conjur finciona? Segurament Sí; (3)]. Llegeixo les paraules màgiques del llibre dels enigmes i una aura màgica ens envolta. De sobte un esclafit implosiona al nostre voltant i ens transporta al nostre destí.
[Marco a l'agenda personal: Revelar un misteri de un dels meus trets (conjur de teletransportació)]
Escena 3:
Situació: la batalla per la terra maleïda (5,6)
Desafiament: Resistencia (4,4)
Descripció: Clima i natura (1,4)
Ens trobem en un complexe de coves calcàries humides i fredes. El silenci és escruixidor, trencat només pel xipolleig de les gotes caient de les estalactites. Avancem per les coves fins que arribem a una enorme sala on es veuen els fonaments del castell. En el seu centre un grup de figures de pell pàlida es troben abraonats sobre uns cossos, com si fossin hienes alimentant-se. Més d'un centenars d'altres vampirs pengen de les estalactites amb els braços arreplegats sobre el seu cos mirant l'espectacle amb avidesa esperant el seu torn.
És clar que un niu de vampirs s'ha establert sota el castell esperant la reunió de pau. Es el moment d'actuar. Però com es pot lluitar contra tot un niu vampìric? La sang d'home llop és verinosa pels vampirs, així que li suggerim a l'Arcibaldo que doni la seva sang per enverinar els cossos dels què s'alimenten els vampirs. [l'Arcibaldo està disposat a donar la seva sang? Segurament No; (1+6=7)]. Sorprès i enfadat pel comentari s'hi nega rotundament i endut per la ràbia deixa anar un lladruc que ressona per tota la cova i alerta als vampirs. El nostre amagatall a quedat al descobert i ràpidament els vampirs s'organitzen per atacar la nostra posició.
L'Arcibaldo em mira disculpant-se. Podria fondra'm en les obres i abandonar-lo a la seva sort. Però el meu deute m'ho impedeix. Així que desenvainem els nostres sabres i sortim a un altell, esquena contra esquena, per lluitar per les nostres vides. És qüestió de vida o mort. [Sobrevivim a la batalla? Segurament No; (6)]. Els ulls de l'Arcibaldo s'encenen i el seu cos comença a transformar-se en crinos mentre em fonc en les ombres per atacar des d'angles innesperats als confiats vampirs. Amb poderosos cops de sabre l'Arcibaldo parteix els cossos no-morts com canyes i els meus precisos atacs separen els seus caps de la resta del cos. Sorpresos per el tomb que està prenen la batalla, els vampirs supervivents es transformen en boira i fugen per les escletxes de la cova amb les cues entre cames. La batalla del Castell de Flakenstein arriba a la fi amb la nostra visctòria.
Sobrevivim per lluitar un altre dia més.
[Marco a l'agenda personal: Treballar per pagar el meu deute]
[Marco a l'agenda de la facció: Guanyar el control d'un territori]
FI
Com que tenim 4 marques a l'Agenda podem millorar 4 trets:
Horror: Els poders s'enforteixen i aprenc a llegir la ment dels meus oponents.
Facció: La batalla del castell de Flankenstein m'ha donat notorietat dins el clan de les urpes blaves, i m'ascendeixen a General, malgrat el meu origen humil.
Amulet: El llibre del enigmes es vincula a mi, i alguns dels seus conjurs de protecció es queden tatuats a la meva pell.
Deute: l'Acibaldo em considera el seu igual i quedem sovint d'amagat de les nostres faccions.
Història feta per Lluc B.P. i Quim B. C.
