Mars Colony és un joc de rol per dos
jugadors, un en serà el director de joc (aquí anomenat Governador)
i l'altre en serà el protagonista (Kelly Perkins). Durant el joc
s'explicarà la incidència de Perkins a la colònia internacional de
Mart, on ha estat enviat en qualitat de savi (un Punset
internacional) per arreglar un colònia inviable en diversos
aspectes.
Governador: nyarla59.
Kelly Perkins: mobuttu.
La sessió de joc va durar unes dues
hores i mitja, de les quals vam invertir una mitja hora per explicar
el joc i fer-ne la preparació.
Primer de tot cal crear el personatge i
l'ambientació, per fer-ho se seguiran cinc passos:
Pas 1: S'han crear les cartes de por
governamentals que han de servir com a inspiració durant el joc, o
sigui coses o conceptes que ens espantin del govern. Cada jugador
n'escriu tres en secret es barregen i se'n destapa una. Durant el joc
se'n poden destapar més si es creu necessari.
Les nostres foren:
- mobuttu: “Terrorisme d'estat”,
“Lleis ineficients”, “Corrupció entre els polítics”.
- nyarla59: “La partitocràcia per
sobre la democràcia”, “El govern dels inútils (es promociona el
més trepa, no el millor), “Els polítics que fan l'egipci”.
La darrera fou la destapada
Pas 2: Es creen entre dos i quatre
partits polítics que tindran presència a la colònia. En vam crear
quatre:
- Rojos: Partit independentista
comunista. Dominant.
- Blaus: Partit conservador. Dominant.
- Grocs: La puta i la ramoneta
(centre-dreta-esquerra). Minoritari.
- Verds: Partit ecologista. Marginal.
Pas 3: Cal triar com a pnj entre
diverses personalitats de l'illa i donà'ls-hi afiliació política.
Perkins també ha de triar color. El governador va decidir que
l'alcalde Yang seria roig, el conseller Stuart seria groc
(parlamentari) , el president Fletcher (consell de la terra) seria
blau i el reporter de camp Fane seria verd.. En Perkins va decidir
ser groc.
Pas 4: Definir el problema personal de
Perkins. En Mobuttu va decidir interpretar una dona, el problema es
va fer a l'atzar i amb una mica d'amaniment per part nostra va
resultar en una filla addicte al sexe que treballa de interpret en el
consell de la terra.
Pas 5: Definir els problemes de la
colònia. Vam decidir-nos per tres: “Desgel en els casquets
polars”, “Malestar social” i “Atmosfera dins la cúpula”.
El joc està dividit en tres tipus
d'escenes: personals, polítiques i tècniques. Durant les personals
s'explicarà el problema personal de Perkins (en aquest cas amb la
seva filla). Durant les polítiques, les diferents personalitats de
la colònia intentaran influenciar a Perkins. I durant les tècniques
Perkins intentarà resoldre els problemes de la colònia. Les escenes
tècniques són el nucli del joc, per salvar la colònia el
protagonista ha d'acumular 40 punts en cadascun dels problemes. Per
sumar-lo cal explicar quines accions pren i tirar dos daus de sis i
sumar-los, pot decidir llavors plantar-se i apuntar aquest progrés o
fer més reformes i seguir tirant els daus. El risc està en que si
treu 1 tot el pla d'aquella escena se'n va a norris. Pot optar per
mentir per tapar la seva incompetència i arriscar-se a que tot
esclati en un escàndol en descobrir-se.
El governador pot invocar escenes
personals i polítiques, mentre el protagonista en pot convocar de
personals i tècniques. Els dos jugadors s'alternen triant quina
escena volen. Un cop realitzades nou escenes tècniques el joc
s'acaba.
En el joc original les escenes
personals i polítiques es resolen sense cap tirada i a més no tenen
cap influència sobre les tècniques. Des del meu punt de vista doncs
són suprimibles, o sigui, només són color. Però el que volem és
explicar el relat de Perkins a la colònia i això inclou aquestes
escenes. Crec que el joc seria molt més interessant si els problemes
personals i polítics de Perkins influenciessin la seva tasca a la
colònia. Per reflectir-ho vam decidir que al final d'aquestes
escenes tiraríem dos daus de sis i que el governador podia tornar a
tirar un dels dos daus en funció de si, sota el seu parer, l'escena
havia estat positiva o negativa per Perkins. Si el resultat és de
dos imparells l'escena influenciava negativament a Perkins, permetent
al governador tornar a tirar un dau alt d'una escena tècnica i amb
dos parells, positivament, permetent al protagonista tornar a tirar
un dau baix d'una escena tècnica.
Amb aquestes modificacions vam començar
a jugar. Alternarem els tres tipus d'escenes de forma fluida.
En les personals la filla de Perkins va
ser reclosa a Mart després d'un episodi pujat de tot amb els membres
del consell de la Terra, enviada a un centre de tractament de la
Terra, escapant-ne més tard amb un altre pacient, obligant a la
seva mare a viatjar a la Terra per posar-la a rega. La sort amb les
tirades d'en Mobuttu va fer que les afectacions d'aquestes escenes a
la feina de Perkins fossin neutres o positives en la majoria de
casos, permeten-li posar-hi els cinc sentits.
En les polítiques, amb una gran
interpretació d'en Mobuttu del concepte de “puta i ramoneta”, el
periodista va intentar extreure declaracions sucoses de Perkins,
l'alcalde va intentar aconseguir més poder i que Perkins avalés la
independència de l'illa, el conseller Stuart també va intentar
aconseguir més poder i contractes més sucosos, mentre el president
Fletcher intentava dinamitar l'alcaldia i aferrar més a Perkins. No
vam jugar gaire les targetes de por, ens les reservàvem pels errors
tècnics i aquest gairebé no es van produir. La sort amb les
tirades d'en Mobuttu va fer que les afectacions d'aquestes escenes a
la feina de Perkins fossin neutres o positives en la majoria de
casos, amb els vents polítics sempre a favor.
En les tècniques la sort en les
tirades d'en Mobuttu va permetre arreglar els tres problemes i fins i
tot atacar-ne un quart, l'excés de poder judicial, que va sorgir
durant el joc. Només va haver de mentir un cop quan per arreglar el
malestar social degut a la pressió del govern va decidir crear noves
lleis, augmentant de facto la pressió. La introducció de les
conseqüències de les escenes personals i polítiques a la tasca de
Perkins va fer que aquesta agafés molta més rellevància,
vestint-la de la humanitat que li calia.
El joc va acabar amb la colònia
restaurada i pròspera iniciant el camí de l'autodeterminació i amb
Perkins lloada pel colons tornant a la Terra on va assolir la
presidència de l'ONU.
En resum, va ser una sessió divertida. No és un joc per jugar-hi sovint, però amb les modificacions esmentades es converteix en un joc prou interessant. Té una durada adequada a les nostres partides (2-3 hores), no li cal preparació i és per dos jugadors, ideal per omplir aquella sessió on la gent no ha pogut venir.
