Llegint el darrer
post de'n Quim, em retorna una idea que fa dies volia escriure al blog: podem ser monotemàtics? fins a quin punt ens obsessionem amb un sistema? es "gasten" els jocs?
Sovint el Director de Joc prepara amb molta antel.lació les campanyes, mòduls i aventures. Sovint el Director llegeix i es documenta (amb manuals del joc i inclús de fora del sistema de joc).... i llavors arriba la partida i.... buf! Resulta, en certa manera decepcionant, avorrit o poc emocionant. Llavors hi ha com una certa tensió, entre el grup i el director de joc. Semblava com si el grup estigués en un moemnt d'arribar i conèixer el sistema, experimentar-lo, provar-lo, dominar l'ambientació.... i llavors per l'altra banda hi ha el DJ que vol més, necessita més canya, i té ganes de canviar de joc o similar.
Jo ho he patit, sóc dels que sempre va amb la "antena posada" i no puc deixar de pensar en què fer, a què jugar i com preparar la següent sessió. Tampoc vull atabalar al meu grup amb canvis habituals de joc, sóc de la opnió que a la majoria de grups els hi agrada jugar de manera fixa a un sol joc, aprofundint en el sistema i en els personatges.....
Una de les solucions prou satisfactòries a les que he arribat és la següent: tinc una partida en actiu, la que estic dirigint. A aquesta, de forma expressa, hi dedico poc temps de preparació. Suficient temps per què la partida funcioni bé, però no tant com per generar massa material i "ofegar" al grup.
Per l'altre costat, com que m'agrada sempre barrinar sobre coses per fer, vaig donant voltes i forma a altres coses, a altres projectes... alguns d'ells surten amb èxit i s'acaben jugant i altres es queden al calaix, per si mai els vull reviure.
Així, per exemple, mentre dirigia
La Meva Saga de Rifts vaig anar preparant material. Primer una campanya pulp de GURPS amb Viatges en el Temps i després la Campanya de Traveller
Keep Flying. Mentre el primer projecte resta al calaix, el segon l'hem jugat durant quasi un any.....