Dirigeix: bardic
Jugadors: nyarla59, mobuttu.
Sota el nostra punt de vista, el joc acompleix el que es proposa: passar una sessió entretinguda sense més ambicions que de ser un passatemps roler.
 |
| Portada del joc |
La creació del personatge és senzilla i original, essent un mena de contracte en el qual, sense cap valor numèric i només afegint-hi unes 10 paraules i 3 frases simples, s'hi reflecteixen les capacitats del personatge, la personalitat, el nom i el domini màgic.
El reglament és, tanmateix, igual d'espartà. Es tiren 3d6 i s'escull la mitjania. els trets principals del personatge (l'equivalent als atributs i personalitat, separats com a virtuts i defectes) i les seves arts (habilitats), ajudaran a reeixir en la tasca més o menys fàcilment; ja sigui permeten prendre el valor del dau més alt o més baix (segons sigui una virtut o un defecte) o aplicant un modificador de +1 a una tirada si es tracta d'una habilitat.
En quant a la mecànica de joc, no està explicada, però les conclusions a les que vaig arribar després de llegir el petit manual explicat en forma d'una divertida narració en primera persona i dirigint-se al lector, són les següents:
- -La proposta del joc és que les tasques i feines més senzilles es converteixin en una odissea per uns personatges que solen ser de la mida d'un ratolí.
- L'explicació del reglament és d'allò més simple, amb la qual cosa tota la parafernàlia de diferents accions, tirades enfrontades, col·laboracions, etc., te l'has d'inventar en base a les minses explicacions que es donen.
- Un cop ja has jugat i après com va, et permet fer partides ràpides treure't d'un compromís sense cap mena de preparació.
- El joc en sí és d'ambientació i temàtica tancada, amb la qual cosa té una esperança de "vida" molt més reduïda que la d'un joc de rol més expansiu. Tot i així, hi ha un apartat en el que es proporcionen quatre consells per treure-li una mica més de suc (es proposa fins i tot la idea per a una opció narrativa i una de rol en viu). Hi afegiria aquí, que no sembla pas difícil fer sortir els dimoniets de la Torre per fer-los fer tasques "a l'exterior", àdhuc podent adaptar-hi les mecàniques de torns del Mouse Guard (?).
De les deliberacions extretes a la xerrada entre jugadors un cop vam acabar de jugar la partida vam conclure que:
- És un joc a on hi prevalen les tirades de dau per posar de manifest que fins i tot obrir una porta pot ser una aventura, potenciant la sensació d'inseguretat i impotència. Així doncs, la col·laboració entre dimoniets és quasi obligada.
- Es pot millorar la creació del personatge modificant un parell de conceptes, com introduir l'aparença del dimoniet a mode de tret.
- Potser jugar millor tres dimoniets que no pas dos (com va ser en la partida de prova)...
- Has d'estar disposat a fer el follet i, sobretot, a tenir paciència; el més normal és que les coses no surtin a la primera ni de la forma més directa, o sigui que s'han de fer funcionar les neurones al màxim per tal de provar vàries maneres de fer una tasca que se't resisteix.
- No és tan divertit com promet, tot i que això és un factor massa variable com per signar-lo ja mateix, depèn de l'estat d'ànim, l'actitud, l'enginy del moment, les situacions que es vagin provocant, etc.
- I el més important: l’encens atabala, i que t'entri una brossa a la llentilla també...
Dit això, només em queda comentar les meves sensacions com a "amo de la torre" (tot i que breu, una bona experiència per començar a agafar el ritme de narrador després de tants anys sota mínims, a raó d'una o dues aventures curtes anuals). vaig tenir vàries errades de direcció, potser fruit de la poca planificació i de la desconeixença del joc, però útil de cara a la pròxima partida:
- Desaconsellat totalment fer començar als dimoniets de manera que hagin d'explorar la torre sense mapa ni guia; pot ser més divertit, però es menja massa temps de partida i baixa el ritme del joc (no apte per a impacients).
- Les dificultats no van estar del tot acurades, en alguns casos ho vaig fer més difícil, i en altres més fàcil del que realment hagués sigut adequat. Cal afinar bé les dificultats.
- Definir millor i en consens les capacitats dels dimoniets abans de començar a jugar perquè no hi hagi malentesos. No hi ha llistat d'habilitat, per la qual cosa cada jugador se les inventa pel seu dimoniet; és llavors quan cal aclarir exactament l'abast i aplicabilitat de l'habilitat, per que no hi hagi mals entesos durant la partida.
- No encendre encens per donar un toc "exòtic" a l'ambientació... ;)
En definitiva, no és un joc per comparar amb cap pes pesant del rol com ara un Cthulhu, Star wars, Burning wheel (com penso en vosaltres, eh??), Vampiro, etc. però per omplir d'urgència estonetes de 2-4 hores, és perfecte. Per la meva part, ja he pensat un parell de millores de cara a la creació de personatge, tinc més clara la dinàmica del joc, i les properes jornades roleres a les que hi pugui assistir me l'enduré...
salut!!
Ressenya realitzada per bardic (amic, jugador de rol incommensurable i col·laborador extern de Red Rats) i editada per mobuttu.
6 comentaris:
Meditant-hi posaria com a encerts:
- La fitxa en forma de contracte i la seva senzillesa adient al joc.
- Un sistema senzill però amb certa gràcia.
Com a desencerts:
- Tot allò de la fitxa que és color i que podria ser mecànic i ajudar a donar profunditat al personatge a mesura que es jugués (tipus de dimoni, tasques assignades, estat d'ànim...)
- Falta de mecàniques de col·laboració, un joc on el treball en equip dels personatges és imprescindible tindria molta més gràcia amb una mecànica al respecte.
- La sensació de picar paret. Has d'anar provant, i reprovant i tornant a provar de realitzar un tasca, però fallar no té cap conseqüència.
Bona ressenya i on actual play....
Es veu ben bé que si no fos per vosaltres el blog estaria més mort....
Per cert m'intriga el tema de l'encens!!!! ;-)
doncs per la poca cosa que és el joc, veig que pot donar molt de sí! :D
segurament podria haver estalviat de fer mitja dotzena de tirades, malgrat que crec que això va provocar els estats de desorientació i desemparança pretesos per la introducció dels dimoniets deixats al seu aire, sense guia ni mapa (introducció adequada per a una campanya, però no per una sessió curta).
coincideixo totalment amb en calapopa en que cal una bona norma de col·laboració entre dimoniets. vaig improvisar la típica de la majoria de jocs, però rumiaré a veure si se me n'acudeix una que sigui efectiva i senzilla.
és veritat que algunes tasques, si es fallaven, no tenien efectes negatius, però això no és culpa del joc sinó de l'amo de la torre, que va ser massa benèvol en aquest aspecte ;)
no vaig recordar d'utilitzar ni un sol dels vostres defectes! per posar un exemple, en l'escena en que el dimoniet aiguaviva cavalcava i cosia la catifa voladora, en mingus la subjectava agafant la forca en la que s'havia enganxat la catifa; com que en mingus té el tret "despreocupat", tindria que haver demanat que les tirades per subjectar (una tasca passiva i menys interessant) les fes agafant el valor més baix...
ratifico un dels apunts aportats per en mobuttu en que diu que el joc dóna més alternatives un cop s'han eixugat les possibilitats de la pròpia torre, com l'opció d'endinsar-se al bosc de les rodalies de la torre i provocar aventures tipus david el gnom o banner i flappy; anar cedits de penyora o en préstec a la vivenda d'un altre mag o dimoni; haver de fer una tasca llunyana i perillosa (viatjant potser amb la catifa voladora, o amb un mini carretó de manufactura dimonieta tirat per rates ensinistrades); el mag els podria encarregar una tasca més gruixuda com potser apropar-se a un poblet habitat per humans i animals; o bé anar a un llac a buscar un rar ingredient per a un beuratge màgic... tanmateix, les circumstàncies de la torre i dels seus habitants residents pot canviar (per culpa dels dimoniets, potser?), trobant habitacions secretes, modificant el tipus i quantitat d'habitants fixes, etc... bé, mentre hi hagi imaginació, hi ha possibilitats! :)
i... ahhh, l'encens! menécrates, pregunta-li a en calapopa, jeje! vaig tenir el desencert de cremar-ne en un intent ambiental de recrear lleugerament la qualitat màgica, pintoresca o exòtica de la torre, i vam acabar atabalats per la fortor de l'encens; bé, o al menys, jo no, perquè a mi m'agrada i em dóna bon rotllo :PPP
en quant a la creació del dimoniet, les millores que he pensat són les següents:
1. les tres tasques assignades inicialment als dimoniets, tindran efectes mecànics: si durant l'aventura han de fer una (o vàries) de les tasques assignades al contracte, totes les dificultats que hagi de superar el dimoniet relacionades directament en la consecució de la tasca tindran un nivell menys de dificultat (reflectint el fet de que, o bé era una tasca que han fet molt a l'infern, o treballant per un altre amo, o perquè és una feina que el motiva, ja sigui perquè l'odia i vol acabar aviat, o perquè li agrada molt fer-la). això vol dir que si la tasca preferida és "buscar aigua al pou", cada cop que hagi d'anar a buscar aigua al pou, tindrà aquest avantatge.
2. una taula opcional de creació de dimoniet (aleatòria o no), a l'estil de creació de casa nobiliària a cançó de glaç i foc, que el jugador podrà emprar si vol. tot i així, per no complicar el contracte dels pjs, la meva proposta per a la creació dels dimoniets segueix sent que, en comptes de crear un nou apartat amb el poder intrínsec donat per la forma física del dimoniet, que aquests siguin físicament adients al seu domini, trets i arts, de manera que un dimoniet del domini de l'aire, perceptiu i bon nedador, físicament pot tenir unes ales petites, els ulls grossos, i tenir la pell escamosa...
Bardic, em sembla collunut tot el què proposes, especialment lo de les tasques i l'aspecte del dimoniet!
Publica un comentari a l'entrada