Jugant: In Spectres

De nou la oportunitat d'explicar un joc nou que hem provat! Aquesta vegda, després que la setmana passada cacéssim heretges i mutants ens ha tocat caçar fantasmes amb In Spectres!

In Spectres és un joc amb bona reputació dins la moguda indie, creat i dissenyat per un dels provocadors autors que la dinamitzen: Jared Sorensen. El joc, com sempre de poques pàgines i enquadernat a l'estil llibre, ens ofereix bones estones de joc amb molt humor, molta improvització i algun recurs lúdico-narratiu d'allò més interessant.

Anem a pams:

• fer fitxes és un moment. De fet no té cap mena de gràcia, lo bo ve per altres bandes....
• tot comença dissenyant la franquícia d'In Spectres, les entrevistes laborals per entrar a treballar-hi i el primer ganxo de la missió.
• a partir d'aquí el tema és quan es posa realment interessant. Els jugadors proposen tirades de les seves característiques. Segons l'èxit amb els daus el jugador pot descriure com es va desenvolupant la història amb més o menys afegitons d'humor, problemes, èxits o fracassos per part del DJ. A més si les tirades són exitoses el grup va guanyant unes Fitxes de Franquícia que indiquen el nivell de resolució de l'aventura. En aquesta primera partida vam jugar un "cas" de poques fitxes (10), però vaig entendre que es pot designar partides més o menys llargues. En aquesta "definició en procés" la única regla és: no contradir el què han dit els companys de taula abans que tu.
• quin és, doncs, el rol del DJ? Primer de tot: CONTENCIÓ. És joc d'estil molt lliure, amb una dosi molt elevada d'humor i molt poc rigor.... per tant no deus ser difícil que el "guió" redactat entre tots acabi amb moltes incoherències. Una segona funció és la de marcar el ritme de l'aventura: veient quantes Fitxes queden per aconseguir anar fent avançar la història. I per últim, però no menys important, tenir una bona capacitat d'aportar idees fresques a partir de les errades en les tirades dels jugadors.
• Un tema novedós, i que vam explotar poc en la nostra partida, és que el grup té una reserva de daus conjunta, de grup. Aquesta està a la disposició de tot el grup i s'alimenta, es renova a partir de les fitxes aconseguides durant la partida. Em va fer la sensació que és un element del joc que pot donar molt de suc al tema, sobretot quan es juga força partides....
• I deixo pel final la gran estrella del joc: EL CONFESSIONARI. Sense entendre gaire la coherència que té en el marc del joc, és un recurs novedós, divertit i MOLT original. El confessionari simula l'espai del mateix nom que tenen la gran majoria de reality shows de la tv (Gran Hermano i clònics similars). Quan un jugador demana anar al Confessionari guanya tot el protagonisme. La resta callem i escoltem i ell confessa. En aquesta confessió, que ve a ser una simulació d'un salt en el temps, el personatge (no el jugador) parla tranquil a la càmara i, amparat pel secret de confessió, explica alguna cosa que no sabíem: o afegeix un tret a un altre personatge de la franquícia o explica un flashback del passat que ens pot ajudar a resoldre una situació actual (a l'estil 3:16) o, el millor, explica en passat una cosa que encara ha de passar: un flashforward! Sembla complicat i he de reconèixer que al principi "intimida" una mica, però és relament divertit.

En resum: un joc divertit, àgil i amb molt humor. Fàcil de preparar. No hi jugaria massa sovint, però ens va agradar prou com per repetir la setmana vinent!

Jugant: Dark Heresy

Hi ha jocs que són tan previsibles que quan t'hi poses et sorprenen gratament. I en aquesta ocasió ha estat el Dark Heresy.
Com bé deia en Menecrates en la seva ressenya, és un joc que hauria estat una revolució fa deu anys. I per menor glòria de l'Emperador ha aparegut en una època en que el joc indie i narratiu obre noves possibilitats a l'experiència de joc i fa que qualsevol hack&slash basat en anar tirant daus quedi fora de lloc. Però curiosament això no passa amb el Dark Heresy:

- El sistema de joc és el mateix que el del nou Warhammer FRP. Prou senzill, prou complet, prou àgil. Un bon començament per entrar en matèria de manera còmode.

- El sistema de joc és prou senzill per ser tunejat: en la sessió d'ahir parlàvem de la facilitat amb què el gumshoe s'hi pot inserir, girant 180 graus l'experiència de joc per als jugadors més indies.

- L'ambientació és Games Workshop: gamberra, ominosament fosca, ambiguament maniquea, i amb un background d'il·lustracions i memes prou conegut per estar ben vestida i ser estimulant.

- La investigació i la infiltració de la Inquisició Imperial donen al joc un toc completament nou al univers de W40K que el converteix en un nou món per descobrir: com de difícil és infiltra-se en un planeta colmena? Quins perills assetgen en la investigació d'un planeta salvatge? Que amaga el cor d'un Space Hulk flotant a l'espai?

- I per últim, és W40K. És el mateix que passa amb el Rifts: el sistema de joc pot ser aberrant però l'ambientació ho és molt més i això fa que et deixi bon gust de boca. Arribar a un campament pacificador de la Brigada 97 de la Guàrdia Imperial és tan suggerent com travessar un segell metàl·lic de contenció del Caos de varis metres de gruix que es tancarà darrera teu. Senzillament Warhammer. Salvatgement divertit.

En resum: no és un joc per marcar paquet a Salgan al Sol ni perquè et sentin jugar els veïns, però sí per passar bones estones gamberres i delirants a cop de Bolter.

Purge the Unclean!!!

Burning Wheel: aprenentatges al final de la campanya

Fa quasi un mes que no actualitzo el blog però això no vol dir que haguem deixat de jugar!

Al contrari, vam decidir apretar una mica i tancar la campanya de BW a Freeport aquest mes de maig, que en Mobuttu tenia més disponibilitat. I ahir ho vam fer. Vam acabar la nostra primera campanya de Burning Wheel! Em ve de gust, més que fer la crònica, fer públiques les meves sensacions i aprenentatges....

La primera idea important és la d'acabar les campanyes: el meu grup no sol acabar-les. Ens en cansàvem. De cop i volta canviàvem de joc. En canvi aquí va haver-hi una voluntat expressa de tot el grup de voler acabar la campanya. De fer un final. El problema és, en el cas del BW, que el final no el "redacta/dissenya" una sola persona sinó que és una decisió conjunta. Això planteja una situació amb dos vessants: la positiva és que els matisos i les possibilitats creixen de manera exponencial, la negativa és que cal tenir una certa pràctica per què quedi ben lligat.... però ahir va sortir prou bé: els Casanno van acabar la seva dilatada carrera de família de "martingales" al seu pur estil: fugint, amagant-se i, sobretot, traïnt-se! Va estar molt bé. Un final TOTALMENT diferent al que com a GM m'havia imaginat..... fantàstic!

Sobre el Burning Wheel no vull repetir-me però he de dir que és el millor descobriment rolero que he fet en els darrers 15 anys. Ens ha encantat. De fet tenim previst fer una ronda per diferents jocs abans de tornar al BW però ahir ens va costar molt poc animar-nos a decidir el nou setting on volem jugar a bw.....

3 grans aprenenentatges de com dirigir Burning Wheel:

1. Repassar els sistemes i subsistemes. Tenen molts matisos i cal anar-los interioritzant. També cal que el grup, guiats pel GM decideixi quins subsistemes vol aplicar, entenent que cada subsistema té les seves conseqüències a niovell de la narrativa.... jo vaig incloure la Art Magic i la Corrupció massa a la lleugera....
2. Preparar la partida: llistar els BITs de tots els personatges i al costat de cada Belief, Instinct i Trait apuntar-hi una idea (breu o complexa) sobre com fer-lo sortir en joc. Quan les sessions vagin avançant veuràs com els jugadors incideixen més en uns BITs que en uns altres. El GM està allà per fer sortir els que el jugador no té tant presents....
3. Establir un cert ritual (això en Luke Crane ho porta a un límit interessant en el Mouse Guard): abans de la sessió llegir-te els BITs dels PJs; a l'inici de la sessió repassar-los en grup i fer una lectura en veu alta (màxim 15 minuts); al final de la sessió repartir els punts d'Artha i aprofitar el moment per fer un resum de la sessió.

A veure si en la propera sessió ho podem aplicar.

Això si, el meu consell genèric seria sobretot fer cas al manual encara que sembli extrany , reicnident o obvi. Hi ha una gran tasca de disseny del joc per contribuir a la narració i no la veus fins que la roda gira i crema.....

KEEP BURNING!