La cultura de la cultura de franc

Fa dies que faig voltes a un fet, no pago per gairebé cap dels productes culturals que consumeixo. No em sembla just, però com he arribat a aquesta situació i que vull fer per posar-hi remei?

Sempre he estat a favor de la pirateria, bàsicament perquè penso que l'accés a la cultura és un dret universal i els productes culturals són cars i si bé en pots pagar alguns, per mi és impossible pagar tot el que consumeixo. Per entendre's no faig una distinció clara entre cultura i oci, per mi tant és cultura un llibre de Saramago com un videojoc de Mario, per tant quan parlo dels productes culturals que consumeixo estic parlant de literatura, còmics, música, jocs de rol i videojocs i diaris.

Què considero com a producte piratejat? Que un amic et deixi un llibre és piratejar-lo? Agafar-lo d'una biblioteca és piratejar-lo? Vist des de cert punt de vista la resposta és sí, en ambdós casos ni l'editor ni l'autor reben cap compensació addicional al respecte. Quina és la diferència entre descarregar un pdf d'internet (que algú ha pagat) o agafar-lo en préstec en una biblioteca? Un manual de rol que un del grup compra, però tothom en fa us, no és en certa manera piratejar?

Sempre he combinat productes "comprats" amb productes "piratejats", abans era un gran comprador de llibres i còmics, va arribar un moment, però, que a casa se'm menjaven i vaig començar a superar la fixació en l'objecte, el fetitxisme de la possessió. Ara vaig a buscar llibres i còmics a la biblioteca i sinó els tenen els demanen a una altra; màximes facilitats. Per tant en llibres i còmics despesa zero.
D'adolescent les pel·lícules les gravava de la televisió (quins grans cicles els de la 2) o me les deixava la mare d'un amic, gran cinèfila. De més gran anava sovint al cinema, però en tenir fills n'he perdut l'afició i ara bàsicament me les baixo d'internet, més que res perquè resulta pràctic, sinó les aniria a buscar a la biblioteca. Per tant en cinema despesa zero.
Al principi consumia música essencialment en cassetes copiats. Amb l'arribada dels cds em vaig convertir en un gran comprador, però també m'ha passat el mateix que amb els llibres, n'he superat el fetitxisme en l'objecte i ara me'ls baixo d'internet. Per tant en música despesa zero.
Sempre he considerat els videojocs un producte molt car pel que ofereixen, o sigui que, amb alguna excepció, gairebé sempre els he piratejat i ho segueixo fent. Amb els jocs de rol és el contrari sempre els he comprat originals, però superat el fetitxisme, gasto bàsicament pdfs, molts d'ells piratejats. Si els videojocs i els jocs de rol fossin a la biblioteca els hi aniria a buscar, i al cap i al fi no és internet una biblioteca gegant? Per tant en videojocs i jocs de rol despesa zero.
El mateix puc dir dels diaris, que els llegeixo per internet.


O sigui que tots els productes culturals que consumeixo, o bé provenen de la biblioteca o bé de la gran biblioteca que és internet i per mi de franc. La diferència entre una biblioteca real i la virtual, és que la primera forma part d'una xarxa de més de 800 (a Catalunya), no totes tenen totes les pel·lícules i llibres, però la majoria de títols tenen més d'una dotzena de còpies, mentre que a internet el títol és "un". Mentre la indústria no resolgui aquesta paradoxa el que és ben cert és que si tothom fes com jo, de què viurien els creadors? Per aquest motiu he decidit fer una compra activista i imposar-me la despesa d'entre 20€ i 30€ al mes en productes culturals. Una mena de tarifa plana cultural autogestionada que considero justa.

Tota compra hauria de ser activa i conscient, quan compres un producte estàs implicitament donant suport a una empresa i una forma de fer, has de ser conscient de cap on van els teus diners. Molts cops no et queda més remei que comprar aquell producte i per tant el teu poder d'elecció és limitat, però com deia en els productes culturals la meva despesa és totalment voluntària i per tant puc decidir lliurement a qui dono els meus diners. Els criteris que tindré en compte seran aquests:

- Un producte que m'agradi. Aquesta és la més evident, però no és un factor únic, de vegades val la pena pagar per un producte encara que no t'entusiasmi per algun dels altres factors.
- Un producte en català. La nostra és una cultura petita, i per tal cal fer un esforç per donar-li suport. Tota cultura petita rep la pressió de les més grans, però la pressió de la cultura castellana és enorme, incomparable amb la que pot rebre la sueca, la txeca o l'holandesa, de l'anglès o l'alemany, per tant la implicació ha de ser doble.
- Un producte de Catalunya. La majoria de la despesa que algú realitza és local, per tant quan dones els teus diners a algú del país estàs fent que circulin i afavoreixes la nostra economia, a més els impostos d'aquesta compra van també al teu país.
- Un producte d'Europa. Tot hi que no hi ha una "cultura europea" clara és ben clar que en contraposició a l'americana o l'asiàtica sí té certa entitat pròpia. A més nosaltres formen part d'una unió econòmica i per tant val la pena donar suport als producte de la CEE per davant dels altres.
- Un producte independent. Quan compres un bé cultural la majoria de diners van a les diverses baules de la industria i repercuteix en poca mesura en el creador. Per tant és millor comprar un producte autoeditat.
- Filosofia empresarial. Hi ha alguna cosa de la forma de pensar o actuar de l'empresa o l'autor que vagi en consonància o en dissonància amb la meva forma de pensar. És a dir, utilitza llicències lliures, fabrica els seus productes en local, té una afiliació política coneguda, etc. 

Apa, vaig a pensar en què em gasto els diners.

La roda maravellosa

El motor rera del Marvel Heroic Roleplaying Game es troba en el els Plot Points dels jugadors i el Doom Pool del DJ, els quals es retroalimenten a partir de les oportinutats (1s en els daus) dels jugadors. Però també hi altres maneres de guanyar PP i d'incrementar el Doom Pool.

En el següent gràfic (pendent de revisió) hi ha un resum dels guanys i despeses del PP (Plot Points) i DD (Doom Dice) del joc.

Tot plegat, ofereix un munt d'opcions per els jugadors i DJ per guanyar daus en les seves tirades, modificar-les i crear efectes interessants en el joc.

Megatró

He acabat de llegir el nou joc de superherois de Marvel: Marvel Heroic Roleplaying de Margarett Weiss productions. Encara païnt les regles, entre FATE i Sistema Solar , on clarament les mecàniques indies han entrat directament al mainstream, faig el meu primer intent de generar un personatge. Per tal fet, he partir d'un PJ d'Icons que havíem creat anteriorment (la conversió ha estat molt fàcil).

Com a comentari, destacar el fet que el joc no preten ser equilibrat, i els PJ tenen els valors que els jugadors creuen que han de tenir per representar allò que tenen en ment. Això fa que lo important és pensar un PJ coherent i entretingut de jugar.

Megatró

Affiliations
Solo D10
Budy D8
Team D6

Distinctions
Paladí dels desfavorits!
En la solitud del fons marí.
Robot amb consciència.

Power sets
Robot militar
Superhuman Stamina D10
SFX: Immunity to poisons, disease and psychic attacks.
Godlike Strenght D12
Limit: "Robot maldestre!" - Uncontrolable

Millores cibernètiques
Camp de força D10
Sentits cibernètics D10
SFX: Second chance
Limit: "Shouting down" - Conscious activation

Specialities
Combat expert D8
Menace expert D8
Tech expert D8

Milestone

Sota el pes de la culpa
1 XP quan fa quelcom per protegir a un innocent.
3 XP quan has d’escollir entre salvar a un innocent o atrapar a un superroí.
10 PX quan desideixes que un innocent morí o pendre la teva reputació per salvar-lo.

Rerafons
Megatró, robot militar nostrat construït pels serveis secrets de la conselleria d'interior, una reducció de pressupost es va carregar el projecte deixant-lo a mig fer. Estava abandonat al soterrani del parlament quan durant l'assalt dels indignats va ser activat per error, creant un curtcircuit que va fer-lo adquirir consciència. Es va defensar dels atacants matant-ne a centenars.  Esporuguit de les seves pròpies accions va endinsar-se al mar caminant pel seu fons, sorgint anys després per la costa oest (no s'atreveix a tornar a Catalunya) disposat a expiar les seves culpes fent el bé. Un paladí dels desafavorits!

L'era dels insectes

Els "amics" de Maqui Edicions ha penjat l'ambientació de Sistema solar que estem jugant en aquests moments, la campanya està sortint prou bé, amb els seus alts i baixos, com és normal, però en general des del meu punt de vista prou divertida.

Feu-hi un cop d'ull!

http://blog.maqui-ed.com/2012/02/lera-dels-insectes.html

Gestió de recursos

Fa uns dies em vaig reunir amb tres companys de joc de la meva joventut, Manwe, Tempestari i Esmaperdut, per fer la nostra sessió anual (o a tot estirar semestral) de rol "vintage". Sol dirigir en Tempestari i normalment amb algun joc del segle passat. L'escollit aquest cop fou Dark Dungeons, un retroclon gratuït, que pel que he vist després es tracta bàsicament del D&D Cyclopedia sense les parts considerades "close content". El D&D Cyclopedia fa anys i panys que està descatalogat, era un resum de regles de les capses vermella, blava, verda i negra, o sigui basic, expert, companion i master, en un sol manual de 300 pàgines, per poder jugar de 1-36 nivell.

Em va sorprendre que el pes de l'equip estigués en monedes, no recordava que al D&D Basic, el joc amb el que em vaig iniciar al rol, fos així. Em sembla molt encertat i centrat en allò que importa del joc, la gestió de recursos.
Segons la meva opinió el D&D és un joc de gestió de recursos, comences amb uns diners limitats, una limitació de pes, uns conjurs limitats, uns punts de vida limitats i un dungeon a explorar. A més cal dur-hi torxes i menjar, necessaris per sobreviure, també limitats i has de tornar carregat de monedes, que pesen, ja que sense monedes no hi ha experiència. En la gestió d'aquests recursos en depèn en gran mesura l'èxit o el fracàs. A mesura que pugues de nivell aquesta gestió de recursos es perd, els personatges tenen molts conjurs de curació, de llum, piles de punts de vida i demés recursos que fan que aquest aspecte del joc deixi de tenir importància. 

El somni de qualsevol aventurer

Pensant-hi, però, m'he adonat que mai no m'he centrat en aquest aspecte del joc, no recordo haver-me quedat mai sense menjar o sense torxes. Només dúiem un control acurat del temps i el moviment en els combats, mentre en la resta d'exploració del dungeon en portàvem un control més laxe, a cop d'ull.

Així doncs m'han entrat ganes de dirigir el D&D clàssic, que sobretot a nivells baixos, vist des d'aquesta perspectiva em sembla un joc interessant i apetible, patint cada vegada que perds un parell de punts de vida o gastes una torxa més, guardant aquell conjur (l´únic que tens) per el moment oportú, evitant disparar una fletxa, ja que només te'n queden un parell...