Interpretar no és actuar

En el fòrum d'SPQrol, hem estat uns dies discutint sobre la utilització de les mecàniques socials en els jocs de rol. Eus aquí el que he après:

"Interpretar no és actuar"

M'explicaré. Quan juguem a rol (normalment) el nostre personatge fa de pont entre nosaltres (com a jugadors) i la ficció que compartim amb la resta de jugadors. Aquest enllaç fa que (inevitablement) els nostres coneixements i habilitats traspuïn cap al nostre personatge (és el que anomenem meta-joc). Però, és això desitjable?
Aquest és un debat que aplicat a les mecàniques socials pren un caire, si més no, complex, ja que sovint confonem la habilitat del personatge, a favor de la capacitat del jugador per desenvolupar-se en activitats socials. Àdhuc, hi ha qui acaba premiant l'actuació del jugador assignant bonificadors a la tirada social. Tanmateix, al meu entendre, aquest és un procediment erroni. Abans de res però passem a un parell de definicions per tal d'evitar entrar en una logomàquia.

Interpretar: Dirigir el personatge, en la ficció, segons les seves motivacions, característiques i habilitats.

Actuar: Aplicar, el jugador, tècniques teatrals (inflexions de veu, expressions facials, ús de vocabulari específic, etc.) per representar el diàleg i la interacció social del personatge.

Així doncs a l'hora d'aplicar les mecàniques de resolució de conflictes socials cal que tinguem molt en compte aquesta diferenciació, ja que d'altra manera, com a directors de joc, podriem entrar en comportaments no equitatius amb els nostres jugadors. Aquestes "injustícies" vindrien donades en el cas que premiessim les capacitats "d'actuació" dels jugadors (en nom de l'inmmersió) en comptes de cenyir-nos a les habiliatats del personatge (que són les que mecànicament influeixen en la probabilitat d'èxit del personatge en la ficció).

La manera de procedir en l'aplicació de les mecàniques socials hauria de ser aquesta:

• - No s'hauria de premiar/castigar en el joc l'actuació d'un jugador (donat que cadascú té les seves pròpies habilitats socials, que no haurien d'èsser d'aplicacció en la ficció).
• - Els jugadors haurien d'interpretar al seu personatge d'acord amb les seves característiques/habilitats. En aquest cas, es podria premiar aquests comportaments (amb PX, per exemple), però mai amb modificadors a la prova d'habilitat del personatge (a no ser que la interpretació realitzada vagi en contra/a favor de les circumstàncies del conflicte social en qüestió - aplicant llavors modificadors "circumstancials").
• - En els conflictes socials, la descripció en tercera persona de les accions del personatge hauria de ser tant vàlida com ho és en els conflictes socials. Per la qual cosa, tampoc hauria de ser castiga/premiada.
• - En aquest sentit, la utilització d'arguments y argúcies per part del jugadirs (sempre que esteguessin enmarcades dins la interpretació del personatge) són perfectament acceptables y recompensables en la resolució dels conflictes socials.

En definitiva, no hauríen de confondre's la interpretació del personatge amb l'actuació del jugador, en relació amb la seva aplicabilitat en el joc.

quin PJ de d&d sóc?

I Am A: Lawful Good Half-Elf /Cleric (3rd/2nd Level)


Ability Scores:

Strength-10

Dexterity-11

Constitution-10

Intelligence-14

Wisdom-13

Charisma-16


Alignment:
Lawful Good A lawful good character acts as a good person is expected or required to act. He combines a commitment to oppose evil with the discipline to fight relentlessly. He tells the truth, keeps his word, helps those in need, and speaks out against injustice. A lawful good character hates to see the guilty go unpunished. Lawful good is the best alignment you can be because it combines honor and compassion. However, lawful good can be a dangerous alignment because it restricts freedom and criminalizes self-interest.


Race:
Half-Elves have the curiosity and ambition for their human parent and the refined senses and love of nature of their elven parent, although they are outsiders among both cultures. To humans, half-elves are paler, fairer and smoother-skinned than their human parents, but their actual skin tones and other details vary just as human features do. Half-elves tend to have green, elven eyes. They live to about 180.


Primary Class:
Monks are versatile warriors skilled at fighting without weapons or armor. Good-aligned monks serve as protectors of the people, while evil monks make ideal spies and assassins. Though they don't cast spells, monks channel a subtle energy, called ki. This energy allows them to perform amazing feats, such as healing themselves, catching arrows in flight, and dodging blows with lightning speed. Their mundane and ki-based abilities grow with experience, granting them more power over themselves and their environment. Monks suffer unique penalties to their abilities if they wear armor, as doing so violates their rigid oath. A monk wearing armor loses their Wisdom and level based armor class bonuses, their movement speed, and their additional unarmed attacks per round.


Secondary Class:
Clerics act as intermediaries between the earthly and the divine (or infernal) worlds. A good cleric helps those in need, while an evil cleric seeks to spread his patron's vision of evil across the world. All clerics can heal wounds and bring people back from the brink of death, and powerful clerics can even raise the dead. Likewise, all clerics have authority over undead creatures, and they can turn away or even destroy these creatures. Clerics are trained in the use of simple weapons, and can use all forms of armor and shields without penalty, since armor does not interfere with the casting of divine spells. In addition to his normal complement of spells, every cleric chooses to focus on two of his deity's domains. These domains grants the cleric special powers, and give him access to spells that he might otherwise never learn. A cleric's Wisdom score should be high, since this determines the maximum spell level that he can cast.


Find out What Kind of Dungeons and Dragons Character Would You Be?, courtesy of Easydamus (e-mail)

3:16, segona sessió

Una setmana després tornem a jugar. Som els mateixos, amb una baixa (5 jugadors i el GM). Quan va acabar la sessió estava desanimat, com amb ganes d'abandonar aquest joc i renegar de tot el bo d'ell que havia dit.

Per sort no he tingut temps de fer aquest post fins uns dies després.... =)

No faré un "actual play" a l'estil de desciure al detall la sessió. Marco les idees principals (per a qui puguin interessar):

- no és un joc, com creia abans, que es pugui improvitzar totalment. Vam fer dos planetes: el primer vaig anar improvitzant i la missió va quedar fluixa, com incoherent. El segon vaig posar en acció una idea que ja havia "treballat" una mica més i la missió va tenir més sentit.

- és un joc amb poques regles, però cal fer-les servir. Potser vaig pecar de donar poca importància a les escenes entre els encontres. Mal fet. Cal jugar-les fort, usar molt NFA i crear història entre els personatges.

- els flashbacks es van fer servir molt més però, segons el meu parer, de manera massa "tecnicista" i poc "historicista": els jugadors van entendre la seva funció en els mecanismes dels encontres però no van ser escenes de construcció de personatge. Aquí potser es va notar la poca experiència en jocs narratius del meu grup?

- dos o tres jugadors van entendre de què va el joc.... cal grimpar en l'escala de càrrecs.... jo diria que un d'ells inclús va copsar (millor que jo i tot) com s'ha de fer!

Al final no deixo de recomanar-lo sinó el contrari recomano el joc i recomano que se'l prenguin vostès seriosament!

No estem sols!

Les rates rojes corren per dins la paret.... són una o moltes?

Ara són, de moment dues!

En Mobuttu, Comandant de l'Escamot FeatherFall, s'incorpora com a redactor amb plens drets a aquest blog!

BENVINGUT!!!!

3:16: el que promet i més!

Ahir vam poder jugar a 3:16! No va ser una partida premeditada sinó que el joc va complir molt el que jo crec que pot ser el seu paper: un joc de rol filler.

La sessió va començar amb 10 jugadors convocats (!). Van venir-ne 7 però el Màster de Warhammer va donar-se de baixa a darrera hora.... què fem? La suggerència de fer algun joc de taula va ser resposta per un dels jugadors: jo prefereixo fer rol, i el 3:16 va sortir disparat de la meva bossa!

Fer fitxes: 3 minuts
Explicar el joc: 7 minuts
Entendre'l..... no sé si ho vam aconseguir!
2 missions amb les millores de personatges, ascensos i degradacions: 2 hores i poquet més.

1a Missió: Planeta Picasso - Gelat - amb uns aliens peluts i un planeta que impossibilita fer cap kill a alcanç FAR. AA5

Fem el Mission Briefing i els jugadors es moren per començar. Tot i que hi ha jugadors que fa mesos (i inclús anys) que no juguen amb nosaltres hi ha ganes de rol, d'interpretar personatges. Tenim (amb 6 jugadors) tots els estereotips possibles: sergent cobard, caporal cridaner, trooper novato, el trooper clonat, el soldat professional i la llatina que està boníssima.

Desembarc al planeta: moments extranys, el grup no sap ben bé què fer i jo (el Màster) tampoc. Fan algunes tirades de NFA i comença l'acció (improvitzo totalment els aliens, no tinc clar res més que hi haurà tunels). Primer combat: el tema dels alcanços abstractes confón als jugadors que voldrien un taulell de joc (real o imaginari) més standard. No té cap sentit ordenar tàctiques ni estratègies. Tampoc puc descriure bé la situació per què no sé quants aliens hi ha! Al final superem el primer encontre sense ferir els PJ, sense fer servir cap flashback. 3 tokens de 30 eliminats.

Mentre els jugadors intentaven agafar el ritme del joc començo a improvitzar: els monstres no són peluts. són abrics i tenen armes de foc. Els túnels seran una mina i l'esquadró ha de marcar la font d'energia per a poder-la bombardejar.

Segon encontre. 5 tokens. Menys dels que recomana el manual, però tinc mitja por a trinxar el grup (degut a la interpretació del sergent covard optimitzen molt poc la seva potència de combat. Dura poc, sembla que els jugadors van agafant ritme. Tots anem entenent que els alcanços són abstractes. A la planta baixa del bar on juguem comença a haver-hi alguna queixa pels crits de fem.

A partir del segon encontre el joc guanya fluidesa: apareix el primer flashback (un strength) que ens fa saber que el rookie està secretament enamorat de la llatina.... molt bo. Breu, concís i efectiu. Les escenes entre encontres tenen poc sentit pel grup i les vaig abreviant. Estem entrant en frenzy i arribem a l'encontre final: el batalló, a bord d'un tren automatitzat de la mina alien arriba al cor energètic del complexe: granades, els jugadors atacant com folls.... em ve al cap alguna de les escenes de Depredator que fa uns dies van fer per la tele....

Acabem exhausts. Anem a buscar begudes però el grup em mira com dient: n'hi ha més oi?

Siiiiiiiiiiii!

Quan fem les millores i ascensos la gent comença a mirar-se entre si: l'ambient competitiu dins el grup es fa patent per als jugadors més murris. Ho veig en els seus ulls. Per a tots queda el consol d'agafar noves armes.... comencen a aparèixer els llançamíssils i els llançaaflames. M'encanta!

Segon planeta. Reubens. AA5. Amebes que ataquen en swarm. Planeta ple de tormenets elèctriques. Ara anem a sac: desembarc i encontre. Lo millor: tothom ha agafat armes per atacar desde FAR (ja coneixen al seu sargent) però resulta que amb l'habilitat de swarm estan constantment en Close. Ara ja no hi ha retòrica: happy kill machismo!

Un dels troopers força el weakness del caporal rookie (que just acabava d'ascendir). Queda bé. Crea clima. La gent em sembla que entén que matar aliens és l'excusa....

Aquest segon planeta el fem més ràpid: matar les meduses flotadores fins arribar a la Gran Medusa. Un cop allà el sergent ens sorprèn amb un flashback quan només queda un token. S'emporta el darrer kill de la partida!

Amb el reagrupament, equipar i ascensos apareix la primera nominació per degracadació. El rookie es manté com a Caporal.

Una nit intensa. Un joc ràpid i àgil, amb evidents límits per a fer partides estables però 100% recomanable.

Per mi seria com el Coloretto dels RPGs.... un filler que sembla senzill. He dit sembla!

les bones químiques

Tant parlar de crisi, al meu grup estem en un moment de canvi, de altes i baixes, de reestructuració....

Alguns fins i tot havíem arribat a pensar que això s'acabava. I va i ahir, amb 6 jugadors, joc que molts no coneixien, transfons quasi nou per tothom.... i GENIAL!

Una partida breu però que promet.

El millor indicador: que l'endemà no pugui evitar agafar el manual bàsic per repassar-ne algu apartat.....