La Torre de Rudesindus

Aquesta setmana hem provat la "Torre de Rudesindus" de NoSoloRol Ediciones, escrit per l'incombustible Pedro J. Ramos i il·lustrat per Jaime García Mendoza.

Dirigeix: bardic
Jugadors: nyarla59, mobuttu.

Sota el nostra punt de vista, el joc acompleix el que es proposa: passar una sessió entretinguda sense més ambicions que de ser un passatemps roler.

Portada del joc

A grans trets, els jugadors porten una raça de dimoniets que signen un contracte amb el poderós mag d'una torre, en el qual, a canvi del desig més preuat del dimoniet, es compromet a 13 anys de servitud, havent de fer totes les tasques de la torre, des del manteniment i la neteja, fins atendre visitants i preparar beuratges. sembla senzill, oi? doncs intenteu fer les tasques més simples d'una llar fent entre 10 i 30 cm! i és que aquesta raça de dimoniets són diminuts, lletjos i molt peculiars!

La creació del personatge és senzilla i original, essent un mena de contracte en el qual, sense cap valor numèric i només afegint-hi unes 10 paraules i 3 frases simples, s'hi reflecteixen les capacitats del personatge, la personalitat, el nom i el domini màgic.

El reglament és, tanmateix, igual d'espartà. Es tiren 3d6 i s'escull la mitjania. els trets principals del personatge (l'equivalent als atributs i personalitat, separats com a virtuts i defectes) i les seves arts (habilitats), ajudaran a reeixir en la tasca més o menys fàcilment; ja sigui permeten prendre el valor del dau més alt o més baix (segons sigui una virtut o un defecte) o aplicant un modificador de +1 a una tirada si es tracta d'una habilitat.

En quant a la mecànica de joc, no està explicada, però les conclusions a les que vaig arribar després de llegir el petit manual explicat en forma d'una divertida narració en primera persona i dirigint-se al lector, són les següents:

• -La proposta del joc és que les tasques i feines més senzilles es converteixin en una odissea per uns personatges que solen ser de la mida d'un ratolí.
• L'explicació del reglament és d'allò més simple, amb la qual cosa tota la parafernàlia de diferents accions, tirades enfrontades, col·laboracions, etc., te l'has d'inventar en base a les minses explicacions que es donen.
• Un cop ja has jugat i après com va, et permet fer partides ràpides treure't d'un compromís sense cap mena de preparació.
• El joc en sí és d'ambientació i temàtica tancada, amb la qual cosa té una esperança de "vida" molt més reduïda que la d'un joc de rol més expansiu. Tot i així, hi ha un apartat en el que es proporcionen quatre consells per treure-li una mica més de suc (es proposa fins i tot la idea per a una opció narrativa i una de rol en viu). Hi afegiria aquí, que no sembla pas difícil fer sortir els dimoniets de la Torre per fer-los fer tasques "a l'exterior", àdhuc podent adaptar-hi les mecàniques de torns del Mouse Guard (?).

De les deliberacions extretes a la xerrada entre jugadors un cop vam acabar de jugar la partida vam conclure que:

• És un joc a on hi prevalen les tirades de dau per posar de manifest que fins i tot obrir una porta pot ser una aventura, potenciant la sensació d'inseguretat i impotència. Així doncs, la col·laboració entre dimoniets és quasi obligada.
• Es pot millorar la creació del personatge modificant un parell de conceptes, com introduir l'aparença del dimoniet a mode de tret.
• Potser jugar millor tres dimoniets que no pas dos (com va ser en la partida de prova)...
• Has d'estar disposat a fer el follet i, sobretot, a tenir paciència; el més normal és que les coses no surtin a la primera ni de la forma més directa, o sigui que s'han de fer funcionar les neurones al màxim per tal de provar vàries maneres de fer una tasca que se't resisteix.
• No és tan divertit com promet, tot i que això és un factor massa variable com per signar-lo ja mateix, depèn de l'estat d'ànim, l'actitud, l'enginy del moment, les situacions que es vagin provocant, etc.
• I el més important: l’encens atabala, i que t'entri una brossa a la llentilla també...

Dit això, només em queda comentar les meves sensacions com a "amo de la torre" (tot i que breu, una bona experiència per començar a agafar el ritme de narrador després de tants anys sota mínims, a raó d'una o dues aventures curtes anuals). vaig tenir vàries errades de direcció, potser fruit de la poca planificació i de la desconeixença del joc, però útil de cara a la pròxima partida:

- Desaconsellat totalment fer començar als dimoniets de manera que hagin d'explorar la torre sense mapa ni guia; pot ser més divertit, però es menja massa temps de partida i baixa el ritme del joc (no apte per a impacients).
- Les dificultats no van estar del tot acurades, en alguns casos ho vaig fer més difícil, i en altres més fàcil del que realment hagués sigut adequat. Cal afinar bé les dificultats.
- Definir millor i en consens les capacitats dels dimoniets abans de començar a jugar perquè no hi hagi malentesos. No hi ha llistat d'habilitat, per la qual cosa cada jugador se les inventa pel seu dimoniet; és llavors quan cal aclarir exactament l'abast i aplicabilitat de l'habilitat, per que no hi hagi mals entesos durant la partida.
- No encendre encens per donar un toc "exòtic" a l'ambientació... ;)


En definitiva, no és un joc per comparar amb cap pes pesant del rol com ara un Cthulhu, Star wars, Burning wheel (com penso en vosaltres, eh??), Vampiro, etc. però per omplir d'urgència estonetes de 2-4 hores, és perfecte. Per la meva part, ja he pensat un parell de millores de cara a la creació de personatge, tinc més clara la dinàmica del joc, i les properes jornades roleres a les que hi pugui assistir me l'enduré...


salut!!

Ressenya realitzada per bardic (amic, jugador de rol incommensurable i col·laborador extern de Red Rats) i editada per mobuttu.